Joan Brossa va escriure quatre llibres de sextines:
Sextines76, Vint-i-set sextines i un sonet, Tercer llibre de sextines i Quart
llibre de sextines.
És així com el passeig poètic amb Joan Brossa ens condueix
també al passat, a l’obra dels trobadors i, més concretament a Arnaut Daniel,
considerat l’autor de la primera sextina.
La sextina es compon de sis estrofes de sis versos, normalment decasíl·labs (en els trobadors el primer era heptasíl·lab), més una
tornada opcional de tres versos. La particularitat està que cada vers té una
paraula rima, sovint un mot que només rima amb ell mateix o amb un nombre molt
limitat d'altres rimes, que va apareixent en cada una de les posicions dels
versos en les estrofes. És a dir, que si el primer vers de la primera estrofa
té una rima, aquesta s'haurà de repetir en el segon vers, en el tercer i així
successivament però en cada una de les estrofes.
Som, doncs, davant d’una de les formes més complicades en
poesia. L’elaboració complexa d’aquesta composició poètica suposa un rigorós
joc intel·lectual. La primera estrofa marcarà, amb les sis paraules clau, l’ordenació dels versos següents.
1er sextet 2on 3er 4rt
5è 6è
mot-rima A
F C E D
B
mot-rima B
A F C E D
mot-rima C
E D B
A F
mot-rima D
B A F C E
mot-rima E
D B A F C
mot-rima F
C E D B A
Arnaut Daniel va ser un trobador occità del segle XII,
considerat per Dant i per Petrarca com el millor trobador de tots els temps. Va compondre “Lo ferm voler qu’el cor m’intra”, la primera
sextina coneguda.
Observeu les sis paraules de la primera estrofa i com Arnaut
les estructura, lingüísticament i geomètricament, per elaborar la seva
sextina:
Lo ferm voler que’el
cor m’intra (A)
A no’m pot ges becs
escoissendre ni ongla (B)
de lauzengier qui
pert per mal dir s’arma; (C)
e pus no l’aus
batr’ab ram ni ab verja, (D)
sivals a frau, lai on
non aurai oncle, (E)
jauzirai joi en
vergier o dins cambra. (F)
Quan mi sove de la cambra (F)
on a mon dan sai que
nulhs om non intra (A)
-ans me son tug plus
que fraire ni oncle- (E)
non ai membre no·m
fremisca, neis l’ongla, (B)
aissi cum fai l’enfas
devant la verja: (D)
tal paor ai no’sia
prop de l’arma. (C)
Del cors li fos, non
de l’arma, (C)
e cossentis m’a celat
dins sa cambra, (F)
que plus mi nafra’l
cor que colp de verja (D)
qu’ar lo sieus sers
lai ont ilh es non intra; (A)
de lieis serai aisi
cum carn e ongla (B)
e non creirai castic
d’amic ni d’oncle. (E)
Anc la seror de mon oncle (E)
non amei plus ni tan,
per aquest’arma, (C)
qu’aitan vezis cum es
lo detz de l’ongla, (B)
s’a lieis plagues,
volgr’esser de sa cambra: (F)
de me pot far l’amors
qu’ins el cor m’intra (A)
miels a son vol c’om
fortz de frevol verja. (D)
Pus floric la seca verja (D)
ni de n’Adam foron
nebot e oncle (E)
Etan fin’amors cum
selha qu’el cor m’intra (A)
non cug fos anc en cors
no neis en arma: (C)
on qu’eu estei, fors
en plan o dins cambra, (F)
mos cors no’s part de
lieis tan cum ten l’ongla. (B)
Aisssi s’empren e
s’ennongla (B)
Bmos cors en lieis cum
l’escors’en la verja,(D)
qu’ilh m’es de joi
tors e palais e cambra; (F)
e non am tan paren,
fraire ni oncle, (E)
qu’en Paradis n’aura
doble joi m’arma, (C)
si ja nulhs hom per
ben amar lai intra. (A)
Arnaut tramet son
cantar d’ongl’e d’oncle, (B) (E)
a grat de lieis qui
de sa verj’a l’arma, (D) (C)
son Desirat, cui
pretz dins cambra intra. (F) (A)
Continuarem passejant per trobar-nos amb Maria Mercè Marçal i les seves sextines
