El passat 18 de gener, va tenir lloc a Calaf una trobada d'assemblees de base de l'ANC. L'objectiu era el de debatre la situació de l'Assemblea en l'actual context polític i quin ha de ser el paper que ha de tenir en aquesta fase del procés d'independència.
Van assistir-hi més de d'un centenar de persones en representació de 50 assemblees. També hi van participar membres d'altres assemblees, a títol personal i, fins i tot, algun membre del Secretariat Nacional (SN) actual.
El debat i, sobretot, les propostes sorgides d'aquesta jornada prenen una importància rellevant davant de la propera Assemblea General Ordinària de l'ANC on caldrà aprovar el Full de ruta 2020-2021 i davant de les properes eleccions al SN de l'organització.
La jornada, el debat i les propostes estan dividides en tres eixos: 1) L'ANC com a actor polític. 2) L'ANC com a agent mobilitzador i 3) Organització i funcionament de l'ANC i del SN
El resum de la jornada i les conclusions s'han fet arribar a totes les assemblees de base i també al SN de l'Assemblea. Per la importància del document, crec que és imprescindible que pugui arribar a tots els associats de l'ANC i a tota aquella persona que pugui estar compromesa en el futur del nostre país. Per això, i després de demanar autorització als organitzadors de la trobada, he decidit penjar-lo en aquest blog.
Són documents llargs, però que cal llegir amb atenció per poder reflexionar adequadament sobre les propostes.
GRUP 1: L’ANC COM A
ACTOR POLÍTIC
1.CONSIDERACIONS
GENERALS (primera ronda per a posar en comú quina opinió tenien els membres del
grup sobre el tema).
Una majoria (de fet
la pràctica totalitat dels assistents) va manifestar:
1.1.En relació al paper de l’ANC:
• L’objectiu de
l’assemblea és un objectiu polític.
• La comissió
d’incidència política hauria de ser el pal de paller entorn del qual s’articulen totes les
comissions, especialment la de comunicació i la de mobilització.
• Sense criteri, línia
política o objectiu polític no hi pot haver acció política ni mobilització
eficient. La mobilització per la mobilització no només no porta enlloc, sinó
que acaba debilitant la capacitat de convocatòria de l’ANC.
• L’ANC no pot
anar a remolc dels partits ni supeditar el seu posicionament a l’opinió dels
partits.
• Com que l’ANC ha
anat progressivament, i sobretot a partir del 2014, supeditant la seva acció a
l’estratègia política i partidista dels partits, mica en mica, ha anat perdent força,
pes, lideratge i capacitat de convocatòria. Ha deixat de ser un actor polític
de primer ordre.
• L’excés de burocratització
també ha anat matant l’agilitat i la capacitat ràpida de resposta que requereix
tot moviment polític que aspiri a ser decisiu i rellevant.
• L’excés de
burocratització, la manca de criteri polític, el partidisme, que s’ha anat instal·lant
en els òrgans de gestió, i la repressió han anat convertint l’ANC en una
entitat poruga, mediocre i irrellevant.
• El paper de l’ANC
no és ni ha de ser el mateix que el dels partits. Ells tenen interessos partidistes
legítims, però sovint incompatibles amb les condicions que entenem que es
requereixen per a fer possible la independència amb el menor temps possible.
• Cal trobar la
manera d’evitar el control dels partits dins del SN de l’Assemblea.
• Si no es vol anar a
remolc, cal ser crítics tant amb els partits com amb els altres actors polítics
i, si cal, passar-los pel damunt, posar-los davant del mirall de les seves
contradiccions. L’ANC ha de ser un agent amb capacitat real de d’incidir en els
partits, i no pas a l’inrevés. Hem de fer respecte i ser una amenaça per als partits
que considerem que no treballin en la direcció que considerem necessària per
assolir‘ l’objectiu de la independència.
• L’ANC no pot ser
neutral. Ha de ser el revulsiu que faci reaccionar els partits, que els posi
davant del mirall, que parli clar, i digui les coses pel seu nom i, sense eufemismes,
denunciï les actituds, accions o posicionaments partidistes, i els obligui a
parlar clar també a ells. No es tracta d’estar bé amb tots, sinó de dirl-os, sense
embuts, allò que pensem encara que sapiguem que no els agradarà sentir-ho.
• Estem tips
d’interpel·lar en va els partits. És debades interpel·lar-los: han demostrat a
bastament que acaben fent el que ells creuen que han de fer i que no estan disposats
a permetre que l’ANC, ni ningú els marqui el full de ruta. Prioritzen els interessos
de partit per damunt dels de la independència.
• L’assemblea en
moments d’eleccions ha de donar criteris, anàlisis o missatges clars que
aportin, com a mínim als socis, pautes i orientacions de cara a quin vot pot ser
més útil a la nostra causa. El vot sembla ser que és l’únic que fa moure els partits
i aquí l’ANC s’ha de posicionar.
• L’ANC ha de fer
propostes i missatges clars i contundents.
• S’han fet campanyes
interessants que es valoren positivament, però que en cap cas poden substituir
l’objectiu principal que és el de marcar el rumb per assolir la independència i
combatre qualsevol actitud que suposi un fre, una renúncia o entrebanqui
l’objectiu.
• Cal adaptar
l’estructura i organització de l’ANC als objectius a assolir.
• Es considera que un
SN de 77 membres és ingovernable i ineficaç com s’ha pogut comprovar. Cal
reduir el nombre de membres. Hi ha qui opina que tots els secretaris haurien de
ser elegits pel territori, però també es comenta que de fet tots els secretaris
representen el territori (els elegits a nivell nacional han estat elegits per
tots els socis i un cop elegits tots tenen les mateixes funcions i
obligacions, tots han
de retre comptes als socis, tots representen els socis). En
tot cas es considera
que això no és pròpiament matèria del nostre grup i es proposa deixar aquestes
qüestions de banda i passar-les al grup 3.
• Conscients que la
unitat de l’independentisme era necessària per a assolir l’objectiu, s’han
dedicat, sense èxit, molts esforços per assolir-la. Per això es considera que
ara cal tocar de peus a terra i ser conscients que per aquest camí no ho
aconseguirem. L’objectiu és la independència, no la unitat. No es pot sacrificar
l’objectiu per tal de facilitar la unitat.
1.2. En relació als
membres de l’ANC i a les assemblees de base
• Els socis no poden desentendre’s
de l’entitat i esperar que funcioni sola: és important que coneguin bé els
Estatuts, el RRI i el FR (els tres documents que s’aproven a l’AGO) i vetllin
per al seu acompliment; que assiteixin a l’AGO per poder-hi votar (darrerament
ha disminuït l’assistència a l’AGO, però atès que el
problema s’arrossega
de fa temps ara es fa difícil saber si la manca d’interès dels socis és la
causa de la disminució de l’assistència, o si aquesta manca d’interès és la
conseqüència del fet de no sentir-se escoltats ni tinguts en compte, de la manca
de lideratge, de la pèrdua de capacitat real d’incidència política de l’ANC….).
• Així mateix es
considera que els membres de l’assemblea també hauríem de fer autocrítica: els
socis haurien de fer el seguiment del grau d’acompliment del FR i demanar explicacions
quan considerin que no s’està aplicant.
• Hem de deixar el
dol, la queixa, i ser proactius. Deixar de ser reactius i ser proactius, avançar-nos
als esdeveniments sobretot quan són fàcilment previsibles. Actuar o
pronunciar-se quan ja no té remei serveix de ben poc.
• Deixar actituds
porugues i conservadores: si preservar o protegir l’entitat ha de comportar
renunciar a l’objectiu de liderar, empènyer i marcar el full de ruta
per fer possible la
independència, aleshores l’assemblea perd la seva raó de ser i no tindria cap
sentit preservar-la.
2. PROPOSTES
2.1. Redactar un Full
de ruta concís que marqui una línia política clara (no ambigua).
2.2. Donar només
suport als partits que treballin en la direcció del nostre Full de Ruta.
2.3. Impulsar consultes
digitals de manera habitual.
2.4. Impulsar la
participació activa dels socis en els debats constituents.
2.5. Impulsar la
participació en el Consell per la República.
2.6. Impulsar la
creació de Consells Locals per la República.
2.7. Reactivar el
projecte d’Incidència Política al Territori (IPT) començada als inicis del 2017
per la Comissió d’Incidència Política del SN anterior per tal d’implicar els socis
i les assemblees de base en l’anàlisi política i establir un feedbak entre les assemblees
i la comissió política.
2.8. No perdre de
vista que l’ANC és abans que res i sobretot una entitat política (no és
jurídica, ni econòmica, ni de marxandatge, ni un organitzador de les manifestacions
de l’11S….) i per tant el funcionament del SN ha de ser àgil, ràpid i eficient.
El FR marca la feina del SN per a tot un any i per això ha de ser el més concret
possible evitant les ambigüitats a fi i efecte de facilitar la resposta ràpida del
SN en moments difícil i imprevistos.
2.9. Proposta feta
per una territorial de cara a futures eleccions al Parlament espanyol (mentre
formem encara part d’aquest estat): impulsar una candidatura “Escons en Blanc”.
2.10. En aquest sentit, també algunes AT van proposar que, en el cas de noves eleccions al Parlament de Catalunya, l'ANC estudiés la possibilitat d'impulsar una candidatura.
2.11. Modificar el
redactat de la darrera frases de l’article 2.4 dels Estatuts que diu: «L’Assemblea
Nacional Catalana es mantindrà totalment independent de qualsevol partit
polític, coalició electoral o grup d’electors i no es presentarà a cap tipus
d’eleccions.» La modificació podria consistir per exemple en eliminar o modificar
la part destacada en negreta.
L’objectiu d’aquest
canvi seria el de deixar la porta oberta per si arriba un moment que arribéssim
a la conclusió que no queda altre remei que participar activament en alguna
contesa electoral amb un únic objectiu: comprometre’s a fer efectiva la independència.
Aquesta proposta, que
s’ha valorat, ha suscitat força debat. Es veuria també com un problema que
l’ANC entrés en la batalla electoral justament perquè deixaria de poder fer el
seu paper de revulsiu i paper crític i passaria a ser un partit més que podria
quedar també atrapat en la lluita partidista. En tot cas, però, s’han valorat
les diferents visions i s’ha conclòs que, atès que és un tema delicat i amb posicions
oposades, caldria un debat més aprofundit, que valorés a fons pros i contres,
abans de posicionar-nos i fer una proposta concreta. Per això s’ha proposat
ajornar el debat i plantejar-lo properament com a debat monogràfic.
2.12. Convidar i
animar les assemblees de base perquè recuperin el paper i sobirania que tenien inicialment
(i continuen tenint), tinguin iniciativa i no estiguin a l’espera dels
projectes que els arribin des del SN, sinó que dins del seu àmbit, i d’acord amb
el Full de Ruta aprovat, siguin vives i presents al territori i actuïn com a agents
crítics i proactius.
