Jo sóc aquest que em dic
Ausiàs March
Arribem a Gandia, el
poble natal (o no?) d’Ausiàs March. De fet, Gandia, Beniarjó i València es
disputen ser el lloc de naixement del gran poeta valencià.
A Gandia reviurem la troballa
d’un poemari inèdit d’Estellés. D’aquest poemari, hi trobarem uns versos amb el
títol Educadament, Misser Mascó, 17, el poema que tanca el llibre, fins
llavors, inèdit, L’inventari clement.
[...]
Sí Mísser Mascó, 17. No és el títol d’un llibre:
És el meu domicili. És el món. És ma casa.
Ma casa és una casa entre altres vint-i-nou.
Sí, Mísser Mascó, 17. És molt més que una adreça;
És, també, més que un llibre: ;és tota la meua obra.
Tota la meua vida entre quatre parets.
I de Gandia a l’altre
poble que forma part de la disputa natalícia: Beniarjó.
Alabajos es decideix
per Beniarjó per parlar d’Estellés i Ausiàs March: “Una altra raó que pesava en
la balança a l’hora de triar aquest títol és que un dels primers poemes d’Estellés
escrits en valencià dels quals tenim constància portava un paratext ben
significatiu:”
Homenatge a Ausiàs March,
Sinyor de Beniarjó
També serà a Beniarjó
on coneixerem la divertida anècdota que es produeix entre Vicent Andrés
Estellés i la seva filla Carmina a la Catedral de València davant la làpida/lauda sepulcral d’Ausiàs
March.
El poema del capítol
és Ací, del Llibre de Meravelles, inspirat, possiblement, en el
passeig que va tenir Estellés amb Carmina:
ACÍ estigué la casa on visqué Ausiàs March.
D'ací el tragueren, mort, amb els peus per davant,
envers la catedral. Carrer de Cabillers,
la Plaça de l'Almoina. Penses els darrers anys
d'Ausiàs March, perplexa amb la vivacitat
dels poetes locals, de l'Horta de València.
Jo sóc aquest que em dic... Es colpejava el pit,
el puny com una pedra, insistint foscament.
I s'en tornava a casa, irritant . en silenci,
barallant l'epigrama ple de dificultats,
unes banalitats del tot insuportables.
Un dia es va morir com es mor tot el món.
Jo sóc aquest que em dic... Agafats de les mans,
vàrem llegir la lápida. I seguírem, després,
pel carrer de la Mar. Ens atreia la casa.
I altre dia tornàrem. I hem tornat molts de dies.
Carrer de Cabillers, la Plaça de l'Almoina.
Hem entrar a la Seu; hem vist la sepultura
d'Ausiàs; hem mirat aquell Sant Vicent, vell,
que pintà Jacomart. Tornem algunes voltes.
El carrer de la Mar, el de les Avellanes.
Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March.
Ací, de cos present, estigué Ausiàs March.
De cos present. Jo sóc aquest.. Un sagristà
de la Seu em contava com referen el cos
d'Ausiàs, amb fils-ferro, enllaçat trossos d'ossos.
Un migdia de llum exasperada, anàrem
a Beniarjó; collires unes flors en un marge:
les volies deixar en aquelles ruïnes.
Creuàrem en silenci les ruïnes, pensàrem
Ausiàs March allí, l'esclava de cinc mesos,
amb el fill bord creixent-li; retornàrem després
a Gandia; tu duies les flors a la mà.
En eixir de Gandia les llançares a l'aire,
a l'aire de Gandia i de Tirant lo Blanc.
Jo sóc aquest que em dic... Carrer de Cabillers,
la Plaça de l'Almoina. La teua mà en la meua
com un grapat de terra, arrelats l'un en l'altre.
La visita a Beniarjó es tancarà amb un poema dedicat
a aquest poble