Santi Borrell, poeta. Ha estat organitzador de diversos festivals de poesia (Kinzena
Poetika, a Vilafranca del Penedès; i Festival de Poesia a les Caves, a Sant
Sadurní d'Anoia). Va impulsar el Manifest de Poetes Catalans per la Independència,
presentat a l'Institut d'Estudis Catalans l'octubre del 2014, amb l'adhesió de
300 poetes. El 2016 va editar l’estudi “La història del Cava” Premi al Millor
Llibre d'Història de Vins a nivell mundial. El 2018 va editar un altre estudi,
“La vinya i el vi del Penedès” que va rebre el Premi al Millor Llibre d'Europa
de Vins.
Olga Amargant, advocada. Presidenta de la
Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya
Davantal
"Estas palabras son la mejor expresión de las razones por las que el indulto se presenta como una solución inaceptable para la anticipada extinción de la responsabilidad penal. Expresan una actitud antidemocrática, en la que la propia conciencia y el compromiso social que cada ciudadano suscribe le autorizaría a hacer añicos las bases de la convivencia, a convertirse en ineficaces las resoluciones dictadas por los jueces y tribunales de un determinado territorio [...] , a vulnerar los derechos fundamentales de aquellos ciudadanos que no compartan estos principios o esa conciencia individual.”
Aquestes són les paraules que fa servir el Tribunal Suprem que presideix Manuel Marchena per referir-se a l’escrit que li va fer arribar Jordi Cuixart. Marchena l’agafa com a exemple del no-penediment. En l’escrit, Cuixart li deia que la seva prioritat no era sortir de la presó sinó la resolució del conflicte polític, començant per l’amnistia com a resposta col·lectiva en compte de l’indult, i que no es penedia de res, que tot allò que va fer ho tornaria a fer.
Aquestes paraules d’en Cuixart deixen ben clar que l’indult no és, de cap manera, una via vàlida. No demanem, ni necessitem, el perdó de l’Estat. Ara bé, per molt que Sánchez digui que “hi ha un temps per al càstig i un temps per a la concòrdia”, l’indult no arribarà i, si arribés, la justícia encarnada en el Tribunal Suprem, la dreta reaccionària, una bona part del mateix PSOE i, m’atreveixo a dir, que la majoria de l’opinió ciutadana de l’Estat no permetran cap mesura que pugui aparcar la venjança dels organismes més profunds de l’Estat contra els caps visibles de l’independentisme.
La Generalitat ja té president i nou govern. Un govern format bàsicament per professionals competents i amb un perfil eminentment tècnic. Ho hem dit moltes vegades: la Generalitat és una institució autonòmica que es troba sota la tutela i el poder de l’Estat espanyol i pot fer el que pot fer. Res més. Un govern, doncs, que es dediqui, per una banda, a gestionar al millor possible l’autonomia i, per l’altra, a debilitar aquí i a Madrid el règim del 78 em sembla una bona tàctica. L’activisme independentista no es fa des del Parlament.
“Catalunya és un acudit explicat pels qui t’odien / Catalunya sempre diu gràcies als seus lladres / Catalunya, de moment, no és Catalunya.”
Aquests són uns versos del poema “Catalunya” del nostre convidat d’avui, el poeta Santi Borrell.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats.
Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana extreta de l’escrit que va enviar Jordi Cuixart al jutge Marchena:
“Per la democràcia i el dret a l’autodeterminació, mai no renunciarem a l’exercici dels drets fonamentals, a la mobilització no violenta i a la desobediència civil. Cap distracció: ahir, avui i sempre que sigui necessari ho tornarem a fer.”
Marxem com sempre amb el pensament posat en tota la nostra gent que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
