Canal LA CLAU de la nostra història al YouTube
Davantal
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 216.
L’any
1939, el poeta lleidatà Màrius Torres es troba internat en un sanatori a causa
de la tuberculosi. És quan escriu el seu poema “La ciutat llunyana” que
encapçala amb el vers del poeta francès
Charles Baudelaire "als captius, als vençuts, a molts altres,
encara". Màrius Torres escriu el poema poc després de la caiguda de
Barcelona a mans de les tropes franquistes.
Ara
que el braç potent de les fúries aterra/la ciutat d'ideals que volíem
bastir,/entre runes de somnis colgats, més prop de terra,/Pàtria, guarda'ns: la
terra no sabrà mai.
Uns
versos que expressen el dolor per la destrucció d’un somni: la creació d’una
ciutat ideal, la Catalunya ciutat que els noucentistes havien teoritzat. Un
exemple de civisme, de vida cultural i de llibertat. Perquè això i molt més va
significar la desfeta del 1939.
El
26 de gener de 1939, aquesta setmana se’n compleixen 84 anys, les tropes
franquistes comandades pel general Yagüe entraven a Barcelona. La caiguda de
Catalunya i la derrota final de la República era ja una realitat.
L’endemà
mateix de l’ocupació, es nomena un nou alcalde. Surt al carrer un sol diari,
'La Vanguardia'. Els directors són Josep Pla i Manuel Aznar,
avi de l’expresident del govern espanyol. Sota la capçalera es pot llegir: “Diario
al servicio de España y del Generalísimo Franco”. El castellà serà l’únic
idioma oficial. S’ha de lliurar a les autoritats tots els llibres escrits en
català, en cas contrari, s’entendrà com un acte de resistència al “Glorioso
Movimiento Nacional”. Es modifica tot el nomenclàtor de la ciutat.
Comença
la repressió. La principal premissa dels ocupants és que a Barcelona no hi
haurà oblit ni perdó pels dos anys i mig de guerra. La 'Ley de responsabilidades
políticas' serà la base jurídica per articular milers de orocessos contra
republicans i, especialment, republicans catalanistes.
L’horror
màxim de la repressió és la dirigida contra les persones. S’habiliten tres
camps de concentració per confinar-hi presoners, militars i polítics. També el
castell presó de Montjuïc i la Model tindran sobrepoblació, amb més de 15.000
individus a la Model, deu o dotze per cel·la, persones pendents de sentència o
sentenciades a llargues penes de reclusió.
Les
dones detingudes, unes 2.000, són traslladades a la presó convent de les Corts.
Es produeixen saqueigs d’habitatges particulars i violacions a dones. I
afusellaments. Molts afusellaments. Només a la platja del Camp de la Bota
aquell 1939 seran executades 1.069 persones, de les quals 319 són censades a la
ciutat de Barcelona, persones assassinades després de consells de guerra exprés
on els acusats ignoren en la majoria de casos els delictes que se’ls
atribueixen i sense saber ni tan sols qui els ha denunciat.
Els
versos de Màrius Torres ens recorden aquell 26 de gener de fa 84 anys...
Qui pogués oblidar la ciutat que
s'enfonsa! / Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha, potser,/ que ens
envia, per sobre d'aquest temps presoner,/batecs d'aire i de fe.
Final
La
frase de la setmana són unes paraules d’Antoni
Rovira i Virigili que va ser periodista, lingüista i polític, militant d'ERC i
president del Parlament de Catalunya a l'exili. La frase es refereix a
l’estranya coincidència de dates entre la desfeta militar de l’exèrcit espanyol
en la batalla de Montjuic del 26 de gener de 1641 i l’ocupació de Barcelona el
26 de gener de 1939. Escriu Rovira i Virgili en un escrit del 24 de gener de
1939:.
Les pitjors amenaces que damunt de
Catalunya pesaven, cada vegada més precises i feixugues, comencen a ésser una
realitat dramàtica. La meitat del territori del vell Principat és ja perduda.
Els franquistes són, com qui diu, a les portes de Barcelona. Hi entraran
potser, demà passat, dijous, dia 26 de gener? Aquesta possibilitat torna a
torturar-me. Tristíssim és de pensar que l’enemic s’apoderarà de Barcelona.
Però aquesta tristesa és per a mi encara més gran quan penso que hi pot entrar
el dia mateix de l’aniversari de la victòria catalana de Montjuïc. Qui sap si
els franquistes, assessorats per algun erudit nostre de la mena dels
caragirats, han triat a posta aquesta data i han preparat l’entrada per al dia
26, com un escarni a la gloriosa data nacional.
Tornem
la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la
nostra història.
Que
passeu una molt bona setmana!
