En el programa d’avui, tornarem a prendre el pols al món en aquest 2025 que tot just encetem.
Ara
per ara, el més destacable mediàticament és que aquest passat diumenge va
entrar en vigor l’alto al foc a Gaza. En principi, doncs, la violència
s’aturarà després de 15 mesos que han deixat
prop de 48.000 morts, la destrucció del territori i el 90% de la
població desplaçada. L’aturada momentània de la guerra permetrà l'entrada més
massiva d’ajuda humanitària i la rehabilitació d'hospitals. Hamàs alliberarà 33
ostatges israelians i Israel ha publicat llista amb 737 presoners palestins que
seran posats en llibertat.
Avui
dilluns, Donald Trump ha estat investit com a president dels Estats Units (EUA)
per segona vegada. Alguns mitjans de comunicació ens diuen que el món està amb
tensió davant del gir que es pot produir en les principals polítics
estatunidenques. Una tensió producte
principalment de les seves frases i declaracions sobre les deportacions
massives d’immigrants , la seva posició pel que fa a l’economia, el clima i la transició
energètica, així com la política internacional, amb la mirada posada en Xina i
en les guerres d’Ucraïna i del Pròxim Orient. Per no parlar de les seves
insinuacions sobre que Canadà hauria de se l’estat núm. 51 dels Estats Units o
la pretensió d’annexionar-se Grenlàndia.
Pel
que fa a l’actualitat de casa nostra, Xavier Roig va publicar la setmana
passada un article a “Parlem clar” amb el títol “Catalunya un model econòmic
destructiu”. Roig escriu que Catalunya “està en una greu situació de risc en la
majoria de vessants i que això afecta a la viabilitat de l’estat del benestar
i la supervivència com a nació.”
L’enginyer
i assessor d’empreses internacionals ens recorda que “des de l’any 2000,
aproximadament, Catalunya avança en sectors en què no hauria de créixer, com
són el turisme i l’hostaleria. No creixem en sectors on es necessiten llocs de
treball qualificats. Resultat: la gent formada marxa del país i cridem gent no
formada. Els llocs de treball creats són de baixa qualitat i comporten diversos
i greus problemes: Salaris baixos. Pagaments en negre. Dumping social (que és
un delicte econòmic que es basa en
l’explotació i els baixos salaris dels treballadors). Les cotitzacions dels
salaris no acostumen a cobrir els costos socials que després els empleats
utilitzen. Fem fora la gent jove que ens ha costat un dineral formar. La
immigració que arriba s’integra, sí. A una de les regions d’Espanya, però no
pas a Catalunya. Deixem d’autoenganyar-nos, sisplau.”
En
resum, conclou Roig, estem davant d’un model que no és que no apugi el llistó i
el nivell d’exigència del país, és que fa tot el contrari: el país va baixant
de nivell.
Com
diu el nostre convidat d’avui en el seu darrer article “Feliç Any Nou?” (així,
amb interrogant)... “Desitjar això (Feliç Any Nou) és un lloc comú, però no hem
de confondre els desitjos amb les realitats. El món es mou en un equilibri
inestable provocat per les elits corporatives que han fet del curt termini el
seu modus vivendi.”
En
parlem tot seguit amb el nostre convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana l’he extret del llibre de
Giacomo Casanova “Com em vaig escapar de la presó de Venècia”.
Hi ha moments en què l’educació està del tot fora de
lloc i que la prudència recomana ser maleducat.
Tornarem la setmana que ve.
Recordem... "Permetre una
injustícia significa obrir el camí a totes les que segueixen" Que tingueu
molt bona feina!
