dijous, 27 d’abril del 2023

Octuvre.cat: "Acció per la memòria lingüística". El català Narcís Bonaplata, fundador de la 'Feria de abril' de Sevilla. La història de Catalunya dia a dia. Francesc Vicent Garcia, poeta barroc. Vida i misteris del Rector de Vallfogona

LA CLAU de la nostra història. Programa 228, emès el 25 d'abril de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 228

La setmana passada la plataforma OCTUVRE.cat va difondre un vídeo en què definia els atacs que la llengua catalana rep de l’Estat espanyol des de fa més de 300 anys com a intent de genocidi.

OCTUVRE feia referència en el seu vídeo a dos llibres cabdals que a hores d’ara es troben descatalogats i impossibles de trobar si no són de segona mà. “La persecució política de la llengua catalana”, de Francesc Ferrer i Gironès i “L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya” de Josep Benet. Des d’aquí n’afegiríem un altre, en la mateixa línia , igual d’interessant:  “Catalanofòbia”, de Francesc Ferrer i Gironès.

El que es proposen des d’octuvre.cat és molt interessant i necessari. El seu pla l’han anomenat “Acció per la Memòria Lingüística” i consisteix a fer un buidat dels dos llibres citats i que a hores d’ara són impossibles de trobar, per tal bona part del contingut circuli per les diferents plataformes des de YouTube a TiK Tok passant per Twitter, Whatsapp, Telegram Instagram o correu electrònic. Tot aquest contingut quedarà recollit a la plataforma en l’aparta octubre.cat/genocidi-cultural.

Celebrem, doncs iniciatives com les d’octuvre.cat perquè com ells mateixos diuen, “és imprescindible tenir ben present que l’Estat espanyol fa més de 300 anys ens va declarar la guerra contra la llengua catalana”. I aquí, encara hi  afegiríem que ens va declarar la guerra lingüística, cultural i nacional.

Conquesta, colonització i assimilació... El projecte imperialista de la Gran Castella que va començar a néixer a principis del segle XVI i que el culminar  creant una nació inventada: Espanya (la Gran Castella) i inventant-se també un nom per al castellà: espanyol. Va harmonitzar la legislació; va encunyar una sola moneda; va ensenyar una sola llengua i una única història, mítica i simbòlica.

I així ha estat fins ara mateix. Governs, mètodes i intensitats diferents, però sempre sota la mateixa màxima “"Un rey, una ley, una religión, una moneda, una llengua.”

Des d’octuvre.cat només ens demanen tres coses: Que mirem el seu vídeo. Que entrem a la pàgina octubre.cat/genocidi-cultural i que ho compartim tot plegat amb els nostres contactes. Ells tenen televisions, diaris, governs, exèrcit i acadèmies. Nosaltres ens tenim a nosaltres mateixos.

Final           

La frase de la setmana de l’escriptor i dramaturg espanyol Enrique Jardier Poncela

“La Historia es la mentida enquadernada.”

Tornem el 9 de maig. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que tingueu un bon 1 de Maig!


dimarts, 25 d’abril del 2023

TORTURADES... 22 dones, testimonis del terror que s’ha exercit del 1941 al 2019, a la comissaria de la policia espanyola de la Via Laietana, 43

Vull una resposta. 11a temporada, emès el 24 d'abril de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube 

Gemma Pasqual escriptora, autora entre altres de MarinaXènia, tens un WhatsApp, Xènia, #KeepCalm i fes un tuit,  Viure perillosament. Recentment ha publicat Torturades

Blanca Serra, lingüista i activista

Pilar Rebaque, advocada

Pep Cruanyes, advocat, Comissió de la Dignitat

Via Laietana, 43. Jefatura Superior de Policia de Barcelona. Durant el franquisme va ser la seu de la Sisena Brigada d'Investigació Social, coneguda com a Brigada Político-Social . A la primera planta se situaven els despatxos; als pisos superiors, les sales d’interrogatoria; al soterrani, els calabossos. La BPS s’estructurava en diferents gurps especialitzats: Grup I - Afers Laborals, Grup II - Activitats Catalanoseparatistes, Grup III - Activitats Comunistes, Grup IV - Activitats Anarquistes, Trotskistes i Socials, Grup V - Servei d'Universitat.

Via Laietana, 43... La gola del llop... La casa dels horrors...  Entre les parets d’aquest edifici, s’ha exercit la repressió més violenta i la tortura sistemàtica durant dècades.  És totalment impossible saber amb exactitud quantes persones han estat torturades durant el franquisme a la Jefatura Policial perquè, el 1977, el llavors ministre espanyol d’interior Rodolfo Martín Villa va ordenar la destrucció dels arxius dels serveix policials. La repressió violenta i la tortura no es va acabar, però, amb la mort del dictador.

Detencions arbitràries, maltractaments i tortures per causes polítiques, orientació sexual, identitat de gènere, militància sindical i veïnal, discriminació ètnica i racial, catalanisme, independentisme... Probablement, milers de persones , majoritàriament homes, però també dones.

 “La tortura té un biaix de gènere”, explica l’advocada Pilar Rebaque. Amb les dones, la tortura té un component de gènere específic: els insults, la humiliació, l’obscenitat, l’ús particular i sexuat de la violència.

Gemma Pasqual ha recollit en un llibre el testimoni de 22 dones que han estat torturades a la comissaria de Via Laietana. Vint-i-dues dones que han patit el terror. La primera, Soledat Real, comunista i militant feminista detinguda el 1941. La darrera, Xènia Garcia, la noia dels cabells blaus, detinguda el 18 d’octubre de 2019.

En el capítol final del llibre “Torturades” s’identifiquen fins a 57 repressors i torturadors. L’Estat espanyol ha estat denunciat i condemnat moltes vegades pels diferents organismes que vetllen pels drets humans. La Unió Europea l’ha condemnat deu vegades, set de les quals amb Grande Marlaska com a ministre de l’interior. Molts dels 57 policies identificats com a repressors han estat condecorats.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi, comencem!

Final

La frase de la setmana de Frantz Fanon, revolucionari, psiquiatre i filòsof nascut a la Martinica: “El colonianisme no es comprèn sense la possibilitat de torturar, de violar o de matar. La tortura és una modalitat de les relacions entre els ocupants i els ocupats.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!.


dijous, 20 d’abril del 2023

L'edició de llibres a la Nació catalana durant el segle XV. La història de Catalunya dia a dia. La república catalana que va durar tres dies. Francesc de Castellví. La memòria de la Guerra de Successió

La CLAU de la nostra història. Programa 227, emès el 18 d'abril de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 227.

En la impressió tipogràfica, els tipus mòbils servien per compondre el text per a la seva impressió. Aquests tipus permetien, en cas d’error, substituir només el caràcter erroni.

Els tipus mòbils de metall es van inventar a Corea al voltant del 1210, però no van ser àmpliament utilitzats a causa de l'enorme conjunt de caràcters del xinès. Al voltant de 1450, Gutenberg va inventar els tipus mòbils a Europa, juntament amb altres innovacions tipogràfiques. Aquesta invenció va fer, gradualment, que els llibres fossin menys cars de produir, i més àmpliament disponibles.

Els primers llibres impresos, els fulls solts i les imatges que van ser creades abans de l'any 1501 a Europa són coneguts com a incunables.. Segons els experts, el primer llibre que s’imprimeix en una impremta catalana és del 1473, una traducció llatina  d'Ethica. Politica. Oceonomica d'Aristòtil. El 1474 s’imprimeix el primer llibre en llengua catalana Obres o trobes en lahors de la Verge Maria.

En el conjunt dels Països Catalans, al llarg del segle XV hi va haver 24 impremtes distribuïdes en 10 localitats. Destaca la figura del ric mercader alemany Hans Rix de Chur, que en la València de final del segle xv va controlar el mercat editorial, va promoure la primera del Tirant lo Blanc, del 1490, i va obrir una gran llibreria.

Tirant lo Blanc, probablement la millor novel·la catalana de tots els temps, va significar un pas important en la narrativa d'Occident. Joanot Martorell la va començar a escriure el 1460 i la tenia molt avançada quan va morir el 1468. Llavors, Martí Joan de Galba va acabar-ne els darrers capítols i  la va imprimir a València, Nicolau Spindeler el 1490. És una obra emblemàtica de la qual només existeixen tres exemplars a tot el món

Durant el segle XV, les impremtes dels Països Catalans van posar en circulació 243 textos., 135 escrits en llatí, 102 en català i 6 en castellà.  A banda dels ja citats destaquen la Bíblia valenciana del 1478, La suma de la art de arismetica de Francesc Santcliment de 1482, Constitucions de Catalunya de 1495 i Lo somni de Joan Joan de Jaume Gasull de 1497.

Destaquem el cas de la Bíblia valenciana, ja que durant molt de temps es va arribar a dubtar de la seva existència. La Bíblia Valenciana, de la qual es van imprimir uns 600 exemplars, és la primera Bíblia impresa en català, la primera de tota la península Ibèrica i és la quarta que es va imprimir al món, després de la Bíblia Vulgata en llatí del 1448, i les traduccions alemanya del 1466 i italiana del 1471.

El 1482, la Santa Inquisició va començar una investigació que va acabar amb la crema de tots els exemplars d’aquesta Bíblia i la prohibició de tornar-la a imprimir. 

Final

La frase de la setmana és un paràgraf extret de l’article de Jordi Bilbeny “Els lectors de València i la Nació Catalana al segle XV”

El segle XV i XVI, la Inquisició es va proposar una cerca completa i una confiscació completa dels llibres més significatius de la cultura catalana, de forma premeditada, metòdica, diligent, incansable, amb tota la força de la llei, sense estalviar-se ni tan sols tortures, ni confiscació de béns, ni execucions exemplars.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

dimarts, 18 d’abril del 2023

Acord de claredat o...la cançó de l'enfadós. Quatre entitats que treballen per la llengua

Convidats

Anna Arqué, consultora i activista política. Membre de “Mantinc el català”

Uma Alcaide Jawo, activista social. Membre de “Mantinc el català”

Rosario Palomino, psicòloga. Membre de “No em canviïs de llengua”

Francesc Marco-Palau, historiador. Membre de Plataforma per la Llengua

Davantal

El 12 de febrer de 2013, la Generalitat creava el Consell Assessor per a la Transició Nacional. El presidia Carles Viver i Pi-Sunyer , l’acompanyaven tretze especialistes reconeguts en els camps de la jurisprudència, el periodisme, l’economia i les infraestructures. La seva feina consistia a analitzar els diferents factors a tenir en compte en el procés de transició de Catalunya cap a un estat independent.

Entre el juliol de 2013 i el juliol de 2014 van elaborar un total de 19 informes molt complets, exhaustius i molt ben documentats que cobrien tots els factors possibles en aquest procés de transició. Aquests informes incloïen també la hipòtesi de fer un referèndum acordat amb l’Estat. El Consell Assessor en va documentar cinc vies jurídiques legals.

Si no fos perquè a aquestes alçades ja no ens sorprèn res, ens podríem haver quedat amb la boca oberta davant la proposta de l'acord de claredat” del president Aragonès, una proposta que només compta amb el suport de 33 diputats  (el d’ERC) dels 135 que componen el Parlament de Catalunya.

Hi ha una frase feta en català que defineix molt bé l’actuació política independentista en general i la d’ERC en particular: “La cançó de l’enfadós”. Una cançó que, quan acaba una frase lliga el final de nou amb el començament. Si vols, no s’acaba mai i sempre diu el mateix.

Per acabar-ho d’adobar, dels cinc membres que formen part de la comissió, quatre s’han pronunciat públicament o bé contra el dret d’autodeterminació dels catalans o bé han manifestat que el referèndum de l’1 d’octubre va ser un fracàs.

Entre aquests cinc es troba la professora de la Universitat de València Àstrid Barrio. La mateixa Àstrid Barrio que  el desembre de 2022, escrivia un article amb el títol “¿Volver al referéndum o aclararse?” on manifestava que “Si se pretende promover un debate en Catalunya que genere consenso y del que se deriven consecuencias jurídicas y legitimidad y se apruebe en referéndum, solo hay una vía posible: la reforma del Estatut”.

La mateixa Àstrid Barrio que quan Pere Aragonès deia que “un referèndum és la resposta més inclusiva per a respondre el conflicte polític" li responia  “No és cert. Un referèndum és un parany dicotòmic que polaritza artificialment les societats plurals”.

La mateixa Àstrid Barrio que el 2019 pontificava “No per més repetir.-ho serà veritat. Ni hi ha presos polítics ni hi ha exiliats ni estan a la presó o fora d’Espanya per haver defensat unes idees legítimes...”

Continuem, doncs, immersos en la cançó de l’enfadós amb el desengany afegit que ens hem adonat que Doraemon, el gat robòtic del manga, no du res a la seva butxaca màgica.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi, comencem!

Final

La frase de la setmana de l’intel·lectual, periodista i polític mexicà Carlos Castillo Peraza. Només cal que canvieu la paraula “burocràcia” per “acord de claredat” 

“Burocràcia és l’art de convertir allò que és fàcil en difícil mitjançant allò que és inútil”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que passeu un bon Sant Jordi i... que tingueu molt bona feina!

dilluns, 10 d’abril del 2023

ERC, Junts i la CUP no desapareixeran, ni ho faran tampoc els seus votants. (Francesc Abad analitza les dades del CEO)

 

El dimecres 5 d’abril es van fer públiques les dades del Baròmetre d’Opinió Política (BOP) del Centre d’Estudis i Opinió (CEO) corresponents al 1r trimestre del 2023.

Com ja és habitual, l’analista polític Francesc Abad n’ha fet una bona anàlisi que ha publicat en el seu blog “Dies de fúria. Dies de glòria”. En faig un resum dels punts més importants.

El més destacable és que el PSC s’està instal·lant com a força majoritària en aquest nou escenari polític que s’està obrint. És el partit amb més intenció de vot, situat en una forquilla entre el 23% i el 27%. Més enllà de ser el partit amb més fidelitat de vot (81,45) també és el que rep vots de tot arreu, fins i tot el que més en rep dels abstencionistes del 2021 (11,4%)

En segon lloc i des d’un punt de vista independentista, Abad destaca l’evidència del fracàs col·lectiu de les forces independentistes. Un fracàs, no només present, sinó que vaticina, també, com a fracàs en el futur si no es produeix un canvi radical en les relacions entre tots els actors polítics.

Tant ERC, com Junts i la CUP es mantenen en uns resultats molt similars als del 2021. Això és rellevant en el cas d’ERC, ja que tot i la seva política actual no perd suport electoral.

No hi hauria pràcticament abstenció entre els que van votar aquests partits el 2021. ERC presenta una fidelitat de vot del 70,7%. Junts del 66,4% i la CUP del 77,8%. Pel que fa a l’abstenció només la farien (potser) un 1,1% de votants d’ERC, un 2% de Junts i un 2,8% de la CUP.

L’espai espanyolista es reordena. La pràctica desaparició de C’s enforteix els quatre partits espanyolistes. Un 12,2% del vot de C’s va a parar a VOX. Un 9,8% al PP. Un 7.3% al PSC i un 2.4% als Comuns.

Abad analitza també dues operacions electorals que ell anomena “Groenlàndia” i “Fangòria”, noms que pren de dues cançons, l’una del grup Zombies i l’altre del grup Fangòria. Segons la seva anàlisi de les dades del CEO aquestes reflecteixen el fracàs d’ambdues operacions.

L’operació “Groenlàndia” seria la promoguda per l’ANC i la seva proposta de llista cívica que generaria un quart espai independentista que competiria amb els altres tres ja existents. Segons Abad les dades del CEO indiquen clarament el fracàs d’aquesta opció, ja que només un 0% dels votants d’ERC i CUP i un 1,3% dels de Junts es plantejarien votar una altra opció electoral.

L’operació “Fangòria”, correspondria a la que pregona l’abstenció com l’opció electoral més vàlida per fer la independència. Les dades del CEO indiquen que només un 1,1% dels votants d’ERC, un 2,8% dels de la CUP i un 2% dels de Junts s’abstindrien si ara es convoquessin eleccions.

Les dades evidencien també el fracàs de l’independentisme “oficial” representat per ERC, Junts i la CUP.

ERC no creix en vot. No aconsegueix res de la taula de “diàleg”. Només (i això ja és molt) manté el suport del seu electorat. Tot i la política que està desenvolupant això no es tradueix en forma de pèrdua de suport electoral. A més, són molt preocupants les xifres que ens diuen que només un 61% del seu electorat vol que Catalunya sigui un estat independent. Un 27,5 dels seus votants volen un estat federal i fins i tot un 9,6% ja els sembla bé continuar sent una comunitat autònoma.

Les dades revelen també un problema de credibilitat. Ara mateix, només un 7,2% dels votants d’ERC, un 13,3% dels de Junts i un 7,3% dels de la CUP creuen que la independència és mínimament probable en els següents 5 anys. Un 91,6% dels votants d’ERC, un 86,6% i un 90,3% dels de la CUP es posicionen que en els propers 5 anys la independència és molt poc probable o gens probable.

Les conclusions de Francesc Abad són clares: ERC, Junts i la CUP no desapareixeran, ni ho faran tampoc els seus votants. Les operacions "Groenlàndia" i "Fangòria" estan condemnades al fracàs. Cal doncs, ser-hi tots, si no, no hi ha independència possible.  

“Fa molt temps que l’independentisme ha perdut tota capacitat de llegir el país i de formular un discurs, un projecte, de país. Ens estem equivocant molt. I la factura comença a arribar, com demostren els resultats del BOP del CEO.

L’ANC i la societat civil haurien d’estar treballant en això, rellegint el país, refent el discurs i restablint consensos i estratègies de mínims, però compartides, en comptes d’estar treballant en operacions com la “Groenlàndia”, per acabar de dinamitar l’independentisme i sumir-lo en una fractura irreversible. Les dades són claríssimes com mai.”

dimecres, 5 d’abril del 2023

L'assassinat de Guillem Agulló. La història de Catalunya dia a dia. Els soldats rossellonesos a la I Guerra Mundial que només parlaven català

 

LA CLAU de la nostra història. Programa 226. Emès el 4 d'abril de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 226

L’onze d’abril de 1993, Guillem Agulló i Salvador, militant de Maulets, moria assassinat a Montanejos, a mans d’un escamot de l’extrema dreta. Després d’apallissar-lo, Pedro Cuevas, cap de l’escamot, el va matar d’una ganivetada al cor. Els agressors van marxar deixant el cos de Guillem mentre feien la salutació feixista i cantaven el Cara al sol. Guillem tenia divuit anys.

Segons la justícia espanyola, la mateixa que ha empresonat polítics, dirigents i activistes, la mateixa que exerceix la repressió contra el moviment independentista, va dictaminar que no hi va haver delicte d’odi, ni tampoc causes polítiques, ni tan sols assassinat. Pedro Cuevas només va ser condemnat per un delicte d’homicidi a setze anys de presó. Va sortir en llibertat al cap de quatre anys.

Pedro Cuevas va tornar a ser detingut el 2005, acusat de pertànyer al grup neonazi Frente Antisistema. L’acusació va ser per associació il·lícita, tinença il·lícita d’armes prohibides i tinença d’armes de foc reglamentàries. Malgrat les proves, Cuevas i la resta d’acusats van ser absolts. 

Trenta anys de l’assassinat de Guillem Agulló. Els seus assassins viuen en llibertat. La impunitat del feixisme a l’Estat espanyol és una constant històrica i el País Valencià ha estat un des llocs on més s’han patit els atacs i la impunitat dels agressors.

A principis de setembre de 2017, Joan Coscubiela, diputat de “En Comú Podem” pronunciava un discurs al Parlament de Catalunya en un de les sessions dedicades al referèndum de l’1 d’octubre.  Les seves paraules, vergonyants, es van guanyar l’aplaudiment entusiasta dels grups del PP, de C’s i del PSC. Guillem Agulló pare va enviar una carta oberta al Sr. Coscubiela. Us en llegeixo un fragment:

I ací entre jo, quan me pregunte si el meu fill no tenia el mateix dret que el teu a defensar les seues idees. Dret que li varen negar segant-li la vida per ser independentista, antiracista i antifeixista. I són eixes majories les que ens han negat amb la mort, que pensarem lliurement, i eixa majoria independentista a la que tu te referixes serà la garantia i la primera defensora de què les minories puguen viure respectades democràticament. Mai voldrem per als altres el que nosaltres hem patit. Mai. Enlloc. Contra ningú.

Trenta anys sense Guillem Agulló. Trenta anys d’incansable lluita dels seus pares, bones persones, lluitadores per la llibertat, recordant, incansables, el seu fill Guillem, bona persona, lluitador per la llibertat.

Final

La frase de la setmana seran uns versos que Francesc Mompó, el poeta de la Vall d’Albaida, va dedicar a Guillem Agulló

Gladiador anacrònic d'una època/que no entén de cavalleries,/eixires del cor de la terra,/lliure com la llum/que banya de colors/la gent del teu poble...

Tornarem el dimarts 18. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història. Que passeu una molt bona Pasqua!

"Anatomia del deep state espanyol", conversa amb Damià del Clot i Agustí Carles

Convidats

Damià del Clot, politòleg i advocat. Alcalde de Vilassar de Mar i president del Consell Comarcal del Maresme. Autor, entre altres de  “Lawfare, L'estratègia de repressió contra l'independentisme català” i “Anatomia del Deep State espanyol”.

Agustí Carles, advocat de Drets, un dels impulsors de la querella contra Rajoy, Montoro i Fernández Díaz per l'operació Catalunya. Advocat de Javier Martínez, el pare del nen de tres anys mort en l’atemptat de la Rambla de Barcelona.

Davantal

“España puede tenir un estado fuerte porqué es, en si misma, una unida de destino en lo universal” José Antonio Primo de Rivera.

Plató, al segle IV AC deia que la moral i la política no són els millors companys de viatge quan s’interposa el benefici col·lectiu o l’interès d’Estat.

Maquiavel, al segle XVI, ja parla de “la raó d’Estat” que per ella sola té prou força per legitimiar i justificar l’acció política. La raó d’Estat té un primer objectiu: preservar la supervivència i la seguretat del mateix Estat.

El 1651, el filòsof Thomas Hobbes escrivia el llibre “Leviatan”. Prenia el títol del monstre marí bíblic al qual es fa referència a l'Antic Testament, que sovint s’identifica amb el diable i que es fa servir sovint per designar forces incontrolables. En el llibre, Hobbes planteja que per controlar l’egoisme propi dels homes, cal un Estat fort i autoritari que pugui establir una relació entre sobirans i súbdits que renuncien als seus drets i en cedeixen la protecció a canvi d’obediència al sobirà. D’aquesta manera justifica l’existència d’un Estat absolutista que subjugui els ciutadans. El Leviatan, identificat amb el govern d’un estat, és una figura terrorífica però del tot necessària perquè regni la pau i l’ordre i la civilització pugui progressar.

El 1954, l’historiador Jaume Vicens Vives feia servir la metàfora del Minotaure per explicar una tesi molt similar. A Notícia de Catalunya escrivia:

“El Minotaure és, sobretot, poder. El poder és la pau i la guerra, la revolució i la reforma, la injustícia i la justícia, el mal i el bé comú. El Minotaure és una realitat que cal saber gestionar i evitar que ens devori amagat darrere les seves múltiples màscares.”

A vegades s’emmascara i adopta formes benvolents i pacífiques. Això és l’excepció. Generalment s’allunya i es fa respectar, i cada dia que passa, més. Hi ha pobles que hi estan familiaritzats, d’altres que no saben com fer-s’hi. Aquest darrer és el cas de Catalunya"

El nostre convidat d’avui, en el seu llibre “Anatomia del Deep State espanyol” ens diu que “el Minotaure està desbocat i no ha parat de créixer. S’ha sofisticat en les formes, s’ha adaptat als nous temps. S’ha sabut ocultar en les tenebres de la sala de màquines.”

Militars, policies, jutges, alts funcionaris, poder econòmic…: tot això i més és el deep state, un entramat de persones i interessos que poden arribar a convertir la política en una simple màscara utilitària que recobreix el Minotaure desbocat.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de Rafael del Àguila, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid: “La raó d’Estat està vinculada directament amb el mal”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornarem el dilluns 17. Que passeu una bona pasqua i que tingueu molt bona feina!