Fa unes setmanes, quan el calendari per a la presentació de candidatures
a les eleccions europees encara ho feia possible, des del Secretariat Nacional
de l’Assemblea Nacional Catalana vam considerar que calia fer tots els esforços
necessaris per a fer possible una candidatura unitària i cívica, d’ampli
espectre sociopolític. La candidatura unitària i cívica era un clam majoritari
de la societat catalana; per tant, malgrat que massa senyals indicaven que la
majoria de partits polítics catalanistes partidaris d’exercir el dret a decidir
no estaven fen els passos necessaris per fer-la possible, l’ANC va intensificar
les converses amb tots els partits i va fer tots els esforços possibles per
intentar arribar a un acord.
Crèiem, i continuem creient-ho, que les eleccions
europees són un autèntic repte i una gran oportunitat. Una candidatura unitària i cívica
d'ampli espectre sociopolític hauria permès, d’una banda, mesurar l’evolució
del suport popular al procés de construcció de l’Estat propi i maximitzar la
representació sobiranista al Parlament Europeu. A més, hauria permès fer sentir
la veu del nostre procés amb tota la força possible.
Més encara, la participació
en les eleccions europees és sempre molt baixa. Oscil·la entre un trenta i un
trenta-cinc per cent depenent dels països. Una candidatura unitària i cívica
hauria fet créixer la participació de manera considerable fins a arribar a
percentatges del 55 o del 60%. Un fet que hauria estat de ressò europeu i que
hauria fet girar els ulls de tot Europa vers el nostre procés d’independència.
L’ANC, recollint aquest clam
majoritari, ha estat treballant per constituir aquesta candidatura unitària i
cívica que reclamava la societat catalana. Finalment, no ha estat possible i
per això lamentem profundament que, en aquests moments decisius, els partits
polítics no hagin estat capaços de recollir el clam d’unitat que se’ls exigia
des de la societat.
El partits, lamentem dir-ho,
aquesta vegada han actuat més mirant els seus propis interessos que els del
país. La unitat política que s’havia assolit amb l’acord sobre la data i la
pregunta i, encara més, amb la tramitació de la petició del Parlament de
Catalunya al Congrés dels Diputats per poder organitzar la consulta, aquesta
vegada no ha estat possible.
Des de l’ANC, hem celebrat
aquests avenços aconseguits en la unitat política. que han situat en dos terços
dels membres del Parlament els partidaris d’exercir el dret a decidir. Els
partits, però, tenen les seves pròpies estratègies, els seus legítims
interessos i, evidentment, són ben lliures de prendre les seves pròpies decisions.
És el que han decidit fer en relació a la nostra proposta de candidatura
unitària i cívica.
La situació creada amb el
fracàs d’aquestes negociacions ens fa veure que la unitat política imprescindible per encarar la part
pendent i decisiva del procés d’independència, que s’ha de materialitzar amb la
consulta del 9 de novembre, encara és lluny de tenir la fortalesa necessària.
Oportunitat perduda? Sí, però l’ANC treballa sempre en
positiu. Girem full, doncs, i busquem un nou consens, una nova possibilitat
d’unitat política. Busquem una nova oportunitat.
Davant la impossibilitat de
la candidatura unitària, l’ANC demana a totes les forces polítiques
catalanistes que es puguin presentar en les diverses candidatures a les
eleccions europees, que incloguin uns punts comuns, mínims, dins dels seus
programes electorals.
Aquests punts, especificats
en la nostra Declaració de febrer, són els següents:
1. El caràcter irrenunciable de la consulta prevista per al 9 de
novembre per fer efectiu el dret a decidir del poble català, que inclou el
pronunciament sobre la independència de Catalunya.
2. En el cas que l’Estat espanyol intentés impedir la celebració
de la Consulta, demanar l'empara del Parlament europeu per garantir la celebració d’aquesta Consulta, així com la
intervenció europea en el procés posterior si l'Estat espanyol no accepta l'aplicació
pràctica dels seus resultats.
3. La Unió Europea ha de donar resposta al repte democràtic que
li planteja Catalunya. Per estricta aplicació dels principis europeus, la
constitució de Catalunya com a estat sobirà ha de comportar l’obtenció
immediata del mateix estatus polític que qualsevol dels estats membres que
actualment la conformen.
4. La defensa dels drets fonamentals dels ciutadans, la
democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els
diferents pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.
L’Assemblea Nacional Catalana
només donarà suport a les candidatures que incloguin aquests punts
programàtics.
Hem perdut una gran
oportunitat.
Prou, però, de lamentacions i tornem de nou a la feina.
Les eleccions europees del proper 25 de maig continuen sent
encara aquesta oportunitat única per fer un nou pas en la construcció d’una
majoria política i social, sòlida i estable, que enforteixi les nostres
institucions nacionals de cara a les decisions que hauran de prendre en el
futur immediat.
Com sempre, només depèn de nosaltres.