Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada
dissabte, 31 de desembre del 2016
Adéu al 2016... "mirar i anar sempre endavant"
divendres, 30 de desembre del 2016
Europa i la Unió Europea (Darrer programa de VULL una resposta)
En el VULL UNA RESPOSTA d'aquesta setmana parlem d'Europa i de la Unió Europea
Emès per ETV Llobregat el passat dijous 29 de desembre.
Presenta: Magda Grebori
Producció: Josep Pedrol i Xavier Portet
Direcció: Jaume Marfany
Convidats:
Aleix Sarri, assessor al Parlament europeu
Hadar Ayxandri, Secretariat Nacional de l'ANC
Bernat Vila, Secretariat Nacional de l'ANC
Josep Vicenç Mestre, politòleg i humanista
Jaume Marfany, activista i vicepresident de la CAL
Els últims anys ha augmentat el discurs euroescèptic i
res fa pensar que això pot canviar un període relativament curt de temps. Per
això, avui intentarem fer una radiografia de la Unió Europea i dels països que
en formen part. “L’Europa que han fet fracassar” és, justament, el títol del
llibre que ha escrit l’eurodiputat Ramon Tremosa juntament amb el seu assessor
Aleix Sarri. Per què molts estats europeïtzen els fracassos nacionals? Quins
són els Estats Morosos d’Europa? Ara li preguntarem a l’Aleix Sarri. Però avui,
últim programa d’aquest 2016, intentarem també fer balanç i predir quins són
els elements que, de ben segur, marcaran l’agenda política catalana i europea
el proper any. Si us sembla jo ja llenço el primer desig, que el 2017 arribi
carregat de bones pràctiques polítiques. Ja sabeu que els petits canvis però
ser molt poderosos. De seguida, ens hi posem. Som-hi. Comencem.
Colom i la vila reial de Pals (Vídeo del viatge de LA CLAU a Pals)
Ja podeu veure el darrer programa de
Emès per ETV llobregat el dimecres 28 de desembre de 2016
Programa gravat en el viatge de LA CLAU de la nostra història a la vila reial de Pals. Vam poder descobrir el port de Pals des d'on va sortir Colom en el seu viatge cap al nou continent.
dijous, 29 de desembre del 2016
Activisme, catalanisme i empresa. Cendrós com a exemple
Article publicat a Racó Català
Haig de reconèixer que, quan
vaig veure que al Palau Robert s’inaugurava una exposició amb el títol de
“Cendrós, un empresari d’acció”, no sabia ben bé de qui es tractava. Després,
vaig recordar que va ser un dels fundadors d’Òmnium Cultural, però assumeixo la
meva ignorància perquè poca cosa més sabia d’en Joan Baptista Cendrós i
Carbonell.
Quan, a més, vaig descobrir
que era pare de la Laura Cendrós i avi de l’Igor Llongueres (Illa de Robinson)
el meu interès per la figura d’en Cendrós va anar en augment. El descobriment
professional i humà, d’empresari i d’activista cultural, d’editor, de promotor
cultural i de moltes més activitats m’ha deixat del tot impressionat.
Tots els que tenim una certa
edat recordarem aquell massatge per després de l’afaitat que es deia Floïd,
indispensable en totes les barberies de l’època. “Damas, aún existen
caballeros.... Yo, Floïd” Ara potser el titllarien de “políticament incorrecte”
però llavors va fer forat al costat d’altres com “Aún quedan hombres con
hombria” o un molt arrelat amb el caràcter català que deia: “Primero cumplo,
luego exijo”. Durant aquells anys (Floïd neix l’any 1932) van revolucionar el
món publicitari i el producte es va
convertir en un sinònim de modernitat. Durant els anys 50 i 60 del segle passat
el producte es va internacionalitzar a més de cinquanta països.
.
El Floïd ataronjat, picant...
El Floïd “mnetolado vigoroso”, la seva versió més dura i masculina... Joan
Baptista Cendrós va aixecar, a partir d’un senzill i simple aftershave, un
imperi perfumista d’abast internacional.
L’empresari d’èxit, però, va
donar pas a l’activista i al mecenes. Floïd, un simple massatge per a després
de l’afaitat marcava l’inici d’un empresari que esdevindria editor, promotor
cultural, activista, cofundador d’Òmnium Cultural, patrocinador de la Gran
Enciclopèdia Catalana, recuperador del Teatre Romea, creador del premi Sant
Jordi de novel·la, polític i, entre moltes altres activitats, també marmessor,
encarregat d’executar les darreres voluntats del poeta Josep Carner.
La figura d’en Cendrós m’ha
fet recordar un altre empresari i activista exemplar: Josep Vila Sivill, una de
les principals figures del catalanisme durant la primera meitat del segle XX.
Josep Vila va ser un empresari que va tenir un paper destacat en el sector,
llavors molt minoritari, de les plomes estilogràfiques. Va fabricar la primera
ploma estilogràfica de l'Estat el 1940 i el primer bolígraf d'Europa el 1946.
En els dos casos, va incloure una inscripció referent a la Corona d'Aragó que
va aconseguir esquivar la censura franquista.
En tots moments va ser un gran
defensor de la cultura catalana, membre del partit independentista Nosaltres
Sols i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Un lluitador per la
llibertat i la independència del país.
Cendrós i Vila formen part
d’una llarga llista de promotors, emprenedors, empresaris, investigadors i inventors catalans. Una llarga llista que
va des del segle XVI amb Miquel Servet, que va descobrir la circulació pulmonar
o doble circulació de la sang, fins a al segle XX amb personatges com el doctor
Josep Trueta que va desenvolupar el tractament quirúrgic de les fractures de
guerra.
Aportacions catalanes com el
coneixement de la naturalesa microbiològica del còlera: la recerca per a
desenvolupar una vacuna contra la infecció tuberculosa latent; la descripció de
l’etiologia vírica del càncer; un nou mètode d’operar l’hèrnia crural; l’establiment
de les bases de l’hematologia moderna.
Aportacions en el camp de la
recerca, la ciència o la tecnologia com l’aparell receptor de telefotografia.
Fax; la identificació del senyal del radar en l’entorn marí; la farga catalana;
el telescopi; la primera nau submarina i el motor anaeròbic; la màquina
d’assecar cafè; el primer ferrocarril suburbà de l’Europa continental; un
reactor aplicable a automòbils i avions.
Al costat de noms coneguts com
el Narcís Monturiol, precursor del submarí, altres de no tan coneguts com Josep
Maria Algué, inventor del barociclonòmetre; Pau Alguersauri, inventor del
sistema tèxtil que porta el seu nom; Ramon Farguell, inventor de la màquina de filar
“La bergadana”; Lorenç Presas, inventor de l’hidròmetre.
Joan Triadú, en el pròleg del
llibre “Aportacions Catalanes Universals” remarcava que cal
que els catalans ens adonem de la contribució que individualment, però també
com a poble, hem estat capaços d’aportar a l’encaminament humà positiu, al
progrés espiritual i material; és a dir, a la pau, al millorament del treball,
al pensament, a l’art i a les lletres, al bon viure i a les ciències i a la
lluita amb el mal en general, amb la malaltia i amb la mort.
L’exposició “Cendrós un
empresari d’acció” ens recorda aquestes paraules de Triadú aplicades a un home
que va fer història i que, orgullós i alhora provocador, afirmava:
“He sigut feliç perquè lluitar
pel país propi és un plaer dels déus”.
dimecres, 28 de desembre del 2016
ELS 5 MÉS VISTOS en la 2a temporada de LA CLAU de la nostra història
Us presentem els cinc programes més visionats, fins al moment de la segona temporada de LA CLAU de la nostra història, dins de l'espai ETV a la carta
Convidat: Pep Mayoles
Convidat: Daniel Ibànyez
Convidat: Carles Camp
Convidat: Francesc Xavier Alern
Convidat: Jordi Bilbeny
dimarts, 27 de desembre del 2016
Jaufré Rudel (8 i final)
Nunca te encontraré porque el encuentro
habría de ser fuera y estás dentro.
J..E. Cirlot, La quête de Bronwyn
No he trobat millor final per
a aquestes línies sobre el trobador Jaufré Rudel que el de reproduir unes
paraules de la professora Victòria Cirlot:
“Les paraules travessen
intactes els segles. La seva antiguitat resulta imperceptible en les edicions
crítiques que han esborrat les incerteses i els errors dels manuscrits. Són
paraules que vénen a instal·lar-se al nostre món, a formar part d’un discurs
literari que els és aliè, com si fossin aquí per expressar les nostres idees i
aclarir els nostres enigmes. Però de sobte s’allunyen a tota velocitat per,
malgrat les modernes edicions i traduccions, convertir-se en signes
indesxifrables. I en la seva absoluta alteritat ens reclamen, esperant ser
ressuscitades en el respecte al seu món des de la inquietud del nostre. El
reclam sol venir de la seva bellesa, que com tota bellesa és un misteri, i en
tota una simplicitat que és un autèntic desafiament. Les paraules a què m’estic
referint són en concret amor de lonh i es troben en una poesia de títol Lanquan
li jorn son lonc en mai.”[1]
dissabte, 24 de desembre del 2016
Llengua i política al Vull una resposta
En el VULL UNA RESPOSTA d'aquesta setmana parlem de llengua i de l'actualitat política
Emès per ETV Llobregat el passat dijous 22 de desembre.
Presenta: Magda Grebori
Producció: Josep Pedrol i Xavier Portet
Direcció: Jaume Marfany
Convidats:
David Vila, dinamitzador lingüístic i escriptor
Montse Daban, Coordinadora d'internacional de l'ANC
Jordi Peiró, Coordinador d'indidència política de l'ANC
I si
parlem català? Aquest és el títol del llibre que avui ens presentarà al
programa David Vila. Una diagnosi de la situació en què es troba la nostra llengua.
Per què cada cop augmenta més el coneixement del català però, en canvi,
disminueix el seu ús social? De seguida, li preguntarem. Però aquesta ha estat
una setmana carregada a nivell polític. Junts pel Sí i la CUP han admès la
tramitació dels pressupostos del 2017. Tot i així, els cupaires han advertit
que ara comença, realment, la negociació. Veurem com funciona aquesta operació
diàleg. I demà se celebrarà la cimera pel referèndum. El referèndum pot ser
l'element clau per entendre el camí que pot emprendre el procés durant els
propers mesos. Ja ho veieu, la qüestió és parlar "clar i català" i
intentar entendre's. Pot semblar difícil però no és impossible. De seguida,
ens hi posem. Som-hi. Comencem.
dimecres, 21 de desembre del 2016
Palos de Moguer o Pals d'Empordà? (VÍDEO darrer programa LA CLAU de la nostra història)
Ja podeu veure el darrer programa de
Emès per ETV llobregat el dimecres 21 de desembre de 2016
Convidats:
Toni Saura, investigador de l'Institut Nova Història.
Víctor Cucurull, assessor històric del programa i president de la Fundació Societat i Cultura.
dimarts, 20 de desembre del 2016
Jaufré Rudel (7. Anàlisi d'una cançó)
Aquesta cançó de Jaufré Rudel
es compon de set cobles unissonans (les rimes es repteixen en totes les
estrofes) de set octosíl·labs cada una i una tornada de tres octosíl·labs. La
rima és ABABCCD. La rima del setè vers és esparsa, es troba aïllada a
l’interior de l’estrofa, però es repeteix en el mateix lloc en totes les
cobles.
Destaca d’aquesta cançó el mot
refranh: lonh. Un mot que es repeteix sistemàticament en els versos
segon i quart de cada una de les cobles. Un mot enigmàtic que, a més, es
combina amb el sintagma amor de lonh que es repeteix fins a vuit vegades
en els versos 4, 9, 16, 30, 37, 39, 44 i 46. La combinació continua amb altres
sintagmes de relació i significat similars: auzelhs de lonh (V. 2); ni
pres ni lonh (V. 11); nostras terras lonh (V. 18); l’alberc de
lonh (V. 23); si be·m sui de lonh (V. 25) i quar tan m’es de lonh
(V. 32). El lector o l’oïdor se sent atrapat, abans i tot de copsar el
significat de les paraules, per aquest ritme i sonoritat que provoca la
concentració en la vocal O.
En el primer vers hi predomina
de manera clara la sonoritat de les vocals a/o Lanqand lo
jorn son lonc en mai, i destaca també
l’homofonia entre la paraula lonc i el refranh lonh.
En el vers 15 s’hi pot
apreciar un oximoron (Iratz e jauzens m’en partrai) que
Spitzer entén com “l’estat paradoxal característic d’un amor sense sortida”.
L’expressió amor de lonh, i
la reflexió que implica sobre el concepte d’amor rudelià, s’eleva per
damunt de totes les altres expressions que indiquen la recerca d’aquesta mena
d’amor místic, d’aquest amor metafòric, d’aquest amor inabastable que és el
paradigma del seu pelegrinatge interior.
En el vers segon m’es bels
douz chans d’auzels de loing, el poeta utilitza la metàfora i el simbolisme
per lliurar-nos una referència genèrica a la llunyania. Una llunyania que
s’identifica amb un lloc ideal somiat que el cant dels ocells evoca de manera
suggestiva.
El lai (l’allí) del
vers 3 es manifesta com el lloc on el trobador és present en esperit. Spitzer
descriu el lai com el motiu del lloc ideal dels trobadors[1], el lloc on és Déu, que
més que un lloc veritable és l’eix sobre el qual gira l’ànima del poeta. Aquest
vers 3 s’inicia amb el retorn que equival en l’experiència mística al moviment
de descens que, en les cançons de Rudel, es correspon amb el desvetllar-se.[2]
L’amor de lonh que recorda el poeta en el vers 4 és el centre expressiu de
tot el poema i de tot el cançoner rudelià. Un centre a l’entorn del qual
graviten, de manera sinonímica, dos pols oposats que es complementen: el sa i
el la.[3]
L’amor de lonh només és realitzable en el somni, en la llunynai, en el
cor, en “l’allí”, però es recorda i s’escriu des de “l’aquí”, el lloc on
s’experimenta el dolor i el desig.
En els versos 5 al 7 el poeta
experimenta un sentiment de nostàlgia i de malenconia davant la impossibilitat
de gaudir i, al mateix temps, l’evidència que és aquest l’únic plaer possible.
És, en paraules de Victòria Cirlot, “una malenconia de la imperfecció”. El
poeta sent que alguna cosa falta sempre per assolir la felicitat absoluta i, en
la visió proposada per Cirlot de confrontació entre la mística cristiana i la
profana de l’amor cortès, l’inverns[4]
gelatz representa el moviment de descens, vist en aquests versos com una
separació i un retorn a la vegada.
En els vers 6 hi podem
observar una citació al trobador Guilhem de Peitieu: Si que chans ni flors
d'albespis (Rudel) – Com la branca d’albespi (Peitieu. Ab la
douzor del temps novel).
Hi ha una intensa relació
entre el vers 10 i el vers 35 de Farai un vers de dreit nien, de Guilhem
de Peitieu: qu’ie·n sai gensor e belazor.
En els versos 13 i 14
s’observa de nou la relació entre “l’aquí” i “l’allí”, representat pel mot renc.
La lectura simbòlica permet associar “l’aquí” amb la terra i “l’allí” amb
el cel i que la presó al cel (que lai
el reng dels sarrazis/fos ieu per lieis chaitius clamatz!) suposa
l’alliberament a la terra. El lieis del verb 14 pot representar tant
l’estimada, com l’amor o, potser, tots dos alhora.
El vers 15 és una repetició
del retorn, entès com a descens místic, que ja trobàvem en el vers 3.
La figura de Déu com a
intermediari en la visió de l’amor la trobem en el vers 29 i, al 33, la
metàfora del pelegrinatge. La lectura biogràfica fa que identifiquem
pelegrinatge amb croada i, a través d’aquestà visió, el vers es referiria a la
participació de Rudel a la segona croada. No obstant això, C. Bologna[5] identifica el pelegrinatge
com a metàfora i confereix a l’obra
rudeliana un altre sentit potser més elevat: el d’un recorregut vital, un
itinerari que no és altre cosa que un “pelegrinatge interior”.
La imatge del Déu creador del
vers 36 reforça el simbolisme que el poeta vol transmetre en la cançó com a
amant de lluny i de prop, que va i que torna. Hi ha en aquet vers una
concordança del trobador amb el missatge filosòfic “tot amor flueix cap a Déu i
d’ell és efluvi”.[6]Un
Déu que l ‘ha de donar el poder (vers 38), entès com la gràcia de Déu, perquè
el poeta ja té l’ànim i la disposició (qe·l cor eu n’ai). És la gràcia
de Déu que li ha de permetre veure l’estimada, trobar l’amor de lonh. Imatge
que podem veure en la transformació de la cambra e·l jardis, recintes
tancats, quadrats o circulars que simbolitzen interioritat, en palatz (V.
41-42). Les cambres i els jardins d’aquests versos ens remeten a un altre poema
de Rudel: Pro ai del chan essenhadors. En el vers 50 i 52 d’aquest poema
s’estableix una confrontació entre un sol amor fet a base de desig carnal (qu’s
sols baizars per escaritz. V. 52) i la llunyania corporal (car non ai
lieis en luecs aizitz. V. 50). Segons Cirlot, hi ha una analogia entre els luecs
aizitz i la cambra e·l jardis.
En el vers 45, el poeta
insisteix en un impossible, en una mena de conciliació entre elements totalment
contraris, ja que sembla inconcebible el gaudiment a través d’un element no
conegut i llunyà.
Els darrers versos de la
setena cobla expressen un sentiment negatiu davant el món. Segons Bologna, el
vers 48, que es repeteix de manera similar en el vers 51 de la tornada,
representa la síntesi del dolor per la impossibilitat d’escapar de “l’aquí”, de
les fèrries regles del destí.
El vers 48 seria un citació
del vers 10 de Farai un vers de dreit nien, de Guilhem de Peitieu: qu’enaissi
fui de nueitz fadatz. La referència al fat i a la fada madrina de les
creences populars, la podem trobar també en els versos 12-13 de Estornel,
cueill ta volada, del trobador Marcabrú: No sai s’aissi·s fo fadada/que
no m’am e si’amada).
[1]
També segons Spitzer, el la és el locus non locus de derivació
agustiniana.
[2]
E quan mi reisit al mati/totz mos bos sabers mi desva.a a. (Non sap chantar
qui so non di).
[3]
Chiarini, en el seu estudi sobre Il Canzoniere, diu que “l’estat d’ànim
de Rudel emergeix de les profunditats a la llum de la consciència i es
verbalitza en l’arquetipus fònic lonh”.
[4]
Segons P.G. Beltrami (La canzone “Belhs m’es l’estiu” di Jaufré Rudel)
l’hivern és l’estació de dedicada a la fin’amor, a l’amor de lonh, que
s’obté només després d’haver passat la bogeria estiuenca.
[5]
Bologna, C.; A. Fasso. Da Poitiers a Blaia:Prima giornata del pellegrinaggio
d’amore. Mesina, 1991.
[6]
Panteisme filosòfic de l’Escola de Chartres.
dilluns, 19 de desembre del 2016
Palos de Moguer o Pals d'Empordà? (Davantal de LA CLAU de la nostra història)
Goethe afirmava: "No tot
el que se'ns presenta com la història realment ha passat... i el que realment
va succeir en realitat no va succeir de la manera que se'ns presenta..."
Els partidaris de la història
oficial han estat també anys dient que a Pals no hi ha hagut mai port.
Contràriament, investigadors com en Jordi Bilbeny, de la Fundació d’Estudis
Històrics de Catalunya, té referències del port de Pals des del segle X fins el
XVIII que es fan en textos que documenten ràtzies d'àrabs que desembarcaven a
Pals i baixaven cap a Barcelona. També disposa de gravats on apareixen
embarcacions que fondejaven enfront de la platja: "No era un port
artificial ni hi havia cap escullera. Els vaixells ancoraven".
D'aquesta manera, el Palos de
Moguer es pot dir que no ha existit mai i que el Palos que existeix, de la
Frontera, a Huelva, no es correspon amb la població fortificada i vila de nobles
que apareix en les cròniques.
La història oficial va començar a tremolar en els seus fonaments quan la investigadora Eva Sans, del
Cercle Català d’Histporia, va localitzar un albarà amb segell sigil·logràfic de
la Cort de la Batllia del Castell de Pals a l`Arxiu de la Corona d`Aragó de
Barcelona. El manuscrit, datat el 29 de juliol de 1406, demostra que Joan
Abril, batlle de Pals, atorga a n`Antoni Vinyals, patró de llagut de Palamós,
acta notarial per “haver carregat en el port de Pals una saca de farina que ha
de descarregar a Barcelona. Això certifica que a la vila reial de Pals es
realitzaven transaccions navals.
Complementant tots aquests treballs, Toni Saura, investigador de la
Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya, ha realitzat un exhaustiu treball de
comparació entre la vila, citada com a Palos de Moguer en els gravats de
principis del segle XVI i la vila de Pals. Els resultats són espectaculars i
deixen poc espai per al dubte.
En el capítol d’Avui de LA
CLAU de la nostra història seguirem pas a pas, de la mà de Toni Saura, la
comparació entre el gravat i la vila fortificada de Pals.
diumenge, 18 de desembre del 2016
Jaufré Rudel (6. Una cançó: "Lanquan li jorn son lonc mai")
Una cançó per comentar i analitzar:
I
Lanquan li jorn son lonc en mai
M'es be;hs dous chans d'auzelhs de lonh,
E quan mi sui partitz de lai
Remembra·m d'un' amor de lonh:
Vau de talan embroncx e clis 5
Si que chans ni flors d'albespis
M'es be;hs dous chans d'auzelhs de lonh,
E quan mi sui partitz de lai
Remembra·m d'un' amor de lonh:
Vau de talan embroncx e clis 5
Si que chans ni flors d'albespis
No·m platz plus que l'iverns gelatz.
II
II
Ja mais d'amor no'm jauzirai
Si no'm jau d'est'amor de lonh;
Que gensor ni melhor no·n sai 10
Ves nulha part, ni pres ni lonh;
Tant es sos pretz verais e fis
Que lai el reng dels Sarrazis
Fos hieu per lieis chaitius clamatz!
Si no'm jau d'est'amor de lonh;
Que gensor ni melhor no·n sai 10
Ves nulha part, ni pres ni lonh;
Tant es sos pretz verais e fis
Que lai el reng dels Sarrazis
Fos hieu per lieis chaitius clamatz!
III
Iratz e gauzens m'en partrai, 15
S'ieu je la vei, l'amor de lonh;
Mas non sai quoras la veyrai,
Car trop son nostras terras lonh:
Assatz hi a pas e camis,
E per aisso no'n sui devis ... 20
Mas tot sia cum a Dieu platz!
S'ieu je la vei, l'amor de lonh;
Mas non sai quoras la veyrai,
Car trop son nostras terras lonh:
Assatz hi a pas e camis,
E per aisso no'n sui devis ... 20
Mas tot sia cum a Dieu platz!
IV
Be·m parra jois quan li querray,
Per amor Dieu, 1'alberc de lonh:
E, si's lieis platz, alberguarai
Pres de lieis, si be·m sui de lonh: 25
Adoncs parra·l parlamens fis
Quan drutz lonhdas et tan vezis
Qu'ab bels digs jauzira solatz.
Per amor Dieu, 1'alberc de lonh:
E, si's lieis platz, alberguarai
Pres de lieis, si be·m sui de lonh: 25
Adoncs parra·l parlamens fis
Quan drutz lonhdas et tan vezis
Qu'ab bels digs jauzira solatz.
IV
Be tenc to Senhor per vreai
Per qu'ieu veirai l'amor de lonh; 30
Mas per un ben que m'en eschay
N'ai dos mals, quar tan m'es de lonh:
Ai! car me fos lai pelegris,
Si que mos fustz e mos tapis
Fos pels sieus belhs huelhs remiratz! 35
V
Dieus que fetz tot quant ve ni vai
E formet sest'amor de lonh
Mi don poder, que cor ieu n'ai,
Qu'ieu veya sest'amor de lonh,
Verayamen, en tals aizis, 40
Si que la cambra e·l jardis
Mi resembles tos temps palatz!
VI
Ver ditz qui m'apella lechai
Ni deziron d'amor de lonh,
Car nulhs autres jois tan no·m plai 45
Cum jauzimens d'amor de lonh.
Mas so qu'ieu vuelh m'es atahis,
Qu'enaissi·m fadet mos pairis
Qu'ieu ames e nos fos amatz!
VII
Mas so q'ieu vuoill m'es atahis 50
Totz sia mauditz lo pairis
Qe'm fadet q'ieu non fos amatz!
Per qu'ieu veirai l'amor de lonh; 30
Mas per un ben que m'en eschay
N'ai dos mals, quar tan m'es de lonh:
Ai! car me fos lai pelegris,
Si que mos fustz e mos tapis
Fos pels sieus belhs huelhs remiratz! 35
V
Dieus que fetz tot quant ve ni vai
E formet sest'amor de lonh
Mi don poder, que cor ieu n'ai,
Qu'ieu veya sest'amor de lonh,
Verayamen, en tals aizis, 40
Si que la cambra e·l jardis
Mi resembles tos temps palatz!
VI
Ver ditz qui m'apella lechai
Ni deziron d'amor de lonh,
Car nulhs autres jois tan no·m plai 45
Cum jauzimens d'amor de lonh.
Mas so qu'ieu vuelh m'es atahis,
Qu'enaissi·m fadet mos pairis
Qu'ieu ames e nos fos amatz!
VII
Mas so q'ieu vuoill m'es atahis 50
Totz sia mauditz lo pairis
Qe'm fadet q'ieu non fos amatz!
Els pressupostos 2017 (VÍDEO del darrer programa de Vull una resposta)
El 20 de desembre comença el debat sobre els pressupostos 2017
No us perdeu el darrer programa de Vull una resposta dedicat als pressupostos.
Emès per ETV Llobregat el passat dijous 15 de desembre.
Presenta: Jaume Marfany
Producció: Josep Pedrol i Xavier Portet
Direcció: Jaume Marfany
Convidats:
Carles Soriano, Sectorial d'Economia d'ERC
Francesc Sànchez, Coordinador Sectorial d'Empresaris ANC
Josep Pedrol, Economista
Xavier Portet, Politòleg
La setmana que ve començarà el
debat a la totalitat del Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per
al 2017. Uns pressupostos clau per molts
motius, econòmics, socials, d’estabilitat parlamentària per poder desenvolupar
les polítiques del Govern i, planejant per damunt de tot, representen l’últim
escull per avançar decididament i sense més entrebancs interns cap al
referèndum d’independència.
El govern català insisteix una
i altra vegada que aquests són els pressupostos més socials dels darrers temps,
la millor de les propostes possibles en aquests moments amb tants condicionants
com existeixen. La CUP i altres grups de la Cambra creuen que són insuficients
i que no reverteixen les retallades aplicades durant els darrers anys.
Tot sembla indicar que els
pressupostos superaran el debat a la totalitat i permetran que el projecte
passi a les comissions. Es preveu, doncs, un debat intens i apassionant.
Avui, al Vull una resposta,
parlarem de pressupostos. Intentarem esbrinar, de la mà dels nostres convidats,
quins són els seus punts forts i els seus punts més dèbils..
divendres, 16 de desembre del 2016
Confiança en l'ANC
Article publicat a Vilaweb
Jordi Borràs és un excel·lent
professional. Els seus dos darrers llibres són un fidel reflex del seu treball
fotoperiodístic d’investigació i, tal com diu
el periodista Andreu Barnils en el pròleg d’un dels seus llibres:
"En molts casos les seves fotografies expliquen més coses que no pas molts
texts escrits".
Llegeixo. en l’entrevista que
li fa Vilaweb amb motiu de la presentació dels seus darrers llibres, algunes
crítiques a l’actuació de l’ANC en els darrers dos anys. No és la primera
vegada que les sento en boca de persones que no coneixen les interioritats de
l’Assemblea i que, com no pot ser d’una altra manera, jutgen mitjançant la seva
particular visió de la realitat o per versions interessades de tercers.
És cert que els partits –determinats
partits- han intentat sempre controlar o influir en les decisions de
l’Assemblea, sobretot a patir del 2013 quan l’ANC esdevé una organització forta
i poderosa, l’organització clau per garantir l’èxit del procés d’independència.
Els intents, doncs, de tenir
una ANC “domesticada” existeixen des de fa anys i es van fer particularment
evidents, no ara, com diu en Jordi Borràs, sinó en l’anterior mandat, el que va
anar de l’abril de 2015 fins a les darreres eleccions al Secretariat Nacional
(SN) del mes de maig d’enguany.
Jo mateix vaig ser força
crític amb l’estratègia del SN de l’ANC del passat mandat, sobretot amb la
inhibició i el silenci que va mantenir en el darrer període, des de les eleccions
del 27-S fins al final del mandat.
Tot i així, l’ANC (més aviat
el seu president) va ser un dels elements clau en la assoliment de la
candidatura unitària i la consolidació de la candidatura de Junts pel Sí. També,
i de nou per iniciativa del seu president, es va decidir a intervenir després
de la negativa de la CUP a investir Artur Mas com a president de la
Generalitat. Segurament, va ser una de les persones que més van influir en el
sorprenent acord que va comportar l’elecció de Carles Puigdemont.
El passat mandat del SN va
ser, segurament el de més baix nivell polític de l’ANC. Ara bé, després de les
eleccions d’enguany moltes coses han canviat en el si de l’Assemblea. A
principis d’any, després d’un exhaustiu treball conjunt entre representants de més
de quaranta assemblees territorials implicades (del Baix Llobregat, el
Barcelonès, el Gironès, el Maresme, el Pallars, el Penedès, el Pla de l’Estany,
el Vallès) es va redactar una proposta de modificació dels Estatuts i del
Reglament de Règim Intern, amb l’objectiu d’enfortir l'Assemblea i fer més
transparents els processos d'elecció i votacions del Secretariat Nacional.
Aquests canvis, aprovats en l’Assemblea General de Manresa, han significat un
canvi i una millora important que, precisament i contradient el que manifesta
en Jordi Borràs, han fet de l’ANC una organització més difícil de controlar per
part de determinats partits o interessos polítics partidistes.
“L’ANC ja no fa agitació”.
Malgrat que personalment no utilitzaria aquesta paraula per definir la feina de
l’Assemblea, si l’ANC ha deixat en algun moment de fer “agitació” va ser
precisament en l’anterior mandat, en què el SN es va mostrar massa sovint
dividit, massa sovint indecís, dubtós, per l’excés de responsabilitat que
comportava el moment polític i, malauradament, per ingerències més que
partidistes.
Enguany ha estat força
diferent. En un moment clau d’incertesa com va ser el desacord amb els
pressupostos, l’ANC va ser decisiva impulsant la incorporació del referèndum en
el full de ruta del Govern. Un element clau que molts ja havien arraconat i que,
no només va servir per retornar novament la unitat d’acció entre les forces
polítiques independentistes, sinó també per reforçar la il·lusió i el
convenciment de les nostres pròpies bases.
Més enllà de l’èxit de l’11-S,
del qual alguns dubtaven, el 13 de novembre, l’Assemblea torna de nou a
comandar la mobilització ciutadana en una concentració multitudinària i força diferent.
El país sencer, i també l’Estat espanyol, van poder visualitzar una imatge
d’unitat com feia temps que no es donava. La fotografia de l’escenari, ple de
representants polítics de diferents ideologies units per la repressió de
l’Estat espanyol, cantant amb els concentrats en una simbiosi gairebé perfecte,
és de les que desperta tota mena d’emocions i sentiments. És, a més, un
missatge molt clar i rotund que ens enforteix a nosaltres i que debilita
l’Estat.
L’AMI ha engegat l’Assemblea
de càrrecs electes. Tots sabem, però, que darrera d’aquesta iniciativa ha estat
sempre l’ANC, que n’ha estat la inspiradora, la impulsora i la que hi ha
treballat per fer-la realitat des de fa anys.
I no tot és “agitació”...
L’ANC és una organització política que va néixer per aconseguir la
independència i, per assolir-la, cal intervenir en política. Hem estat i som un
actor polític de primer ordre que ha capgirat el país, políticament, en només 4
anys. Ho hem fet al carrer, que és el que ens ha donat la força per parlar de
tu a tu amb totes les organitzacions polítiques. Una força que ens ha permès negociar punts molt importants del procés, que
ens ha permès, quan ha calgut, pressionar a uns i a altres per redreçar el rumb
del procés en moments de desorientació política.
Confiança total, doncs, amb
l’ANC que, enguany, amb les forces i la il·lusió renovades, ha tornat a assumir
el seu paper capdavanter en el procés d’independència. Confiança en l’ANC
perquè ha arribat el moment d’estar preparats per defensar els nostres
representants, les institucions i el Govern. Confiança en l’ANC per mobilitzar
la societat civil quan calgui exercir les accions de sobirania ciutadana i
d’obediència a les nostres lleis i institucions.
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)