Haig
de confessar que no he llegit abastament l’obra de Edward Sapir, només una part, apunts o
referències. Malgrat això, crec que, un dels aspectes que van fer famós el
lingüista nord-americà, va ser precisament que tota llengua, com a
representació simbòlica de la realitat que és, conté una visió pròpia de l món.
Aquesta hipòtesi és coneguda com a hipòtesi Sapir-Worf ja que, si bé la va
formular B.L. Worf, aquest va atribuir la idea inicial a Sapir. La hipòtesi
manté que hi ha una dependència entre una llengua i una concepció del món i
postula que les diferències lingüístiques són les responsables de les diverses
percepcions i formes d’entendre el món, o sigui, les diverses manifestacions
culturals.
En
aquestes línies, m’atreveixo a proposar una reflexió sobre la comparació entre
determinades formes d’expressió en català i en castellà. Si en aquestes dues
llengües, indoeuropees i romàniques, per tant molt pròximes, ja es produeixen
aquestes diferents percepcions de la realitat, què deu succeir en llengües més
allunyades? Veiem algunes d’aquestes formes d’entendre el món:
En
català, genuïnament, anomenem la mare de Jesucrist Mare de Déu, en canvi, en
castellà, l’ús més habitual és el de Virgen Maria. Per què uns remarquem més
l’aspecte semàntic de Mare i els altres de Virgen?
L’expressió
catalana m’ha sortit un blau, és l’equivalent de la castellana tengo un morado.
Per què diferents percepcions del color?
Per
què en català Fem més que Donem (Fer un petó per Dar un beso). Cal atribuir-ho
al nostre tarannà –diuen- treballador?
Per
què nosaltres –els que poden- vivim amb l’esquena dreta i els castellans viven
del cuento?
Quan
perdem la calma, la contenció, ens puja la mosca al nas i els castellans tienen
la mosca detrás de la oreja. Nas? Orella? Diferent percepció dels sentits?
Quan
volem felicitar algú, per qualsevol esdeveniment, fem servir el Per molts
anys!, en què volem expressar el matís semàntic de desig d’una llarga vida. En
canvi, els castellans, es limiten a fer un plural de felicitat en el seu
felicidades!.
Tantes
i tantes expressions! Tants i tants mots, frases, significats…. Tota aquesta
riquesa i varietat configurada al llarg de la història d’un poble, no expressa
una cultura, una forma d’entendre, de veure i viure el món?
Us proposo una reflexió sobre la comparació entre algunes
expressions catalanes i el seu equivalent en castellà.
Tenir
un ull de vellut / Tener un ojo a la funerala
Vi
negre - Vi roig / Vino tinto
Els
testos s’assemblen a les olles / De tal palo tal astilla
Ulls
com taronges / Ojos como platos
Fer
el préssec / Hacer el primo
A
boca de canó / A bocajarro
Li
falta un bull / Le falta un tornillo
Per
llepar-se’n els dits / Para chuparse los dedos
Ploure
a bots i barrals / Llover a cántaros
Fer
el cor fort / De tripas corazón
Figues
d’un altre paner / Harina de otro costal
Posar
fil a l’agulla / Poner manos a la obra
Gata
maula / Mosca muerta
Sord
com una campana / Sordo como una tapia
