Pàgines
- Inici
- Articles anys 2006 al 2009
- Articles any 2010
- Articles any 2011
- Articles any 2012
- Articles any 2013
- 2010-2012. Entrevistes. Retalls de premsa...
- 2013. Entrevistes. Retalls de premsa...
- 2014. Entrevistes, retalls de premsa....
- 2015. Entrevistes, retalls de premsa...
- Els davantals de CAL parlar de llengua
- Currículum
dilluns, 29 de juny del 2020
109 microcontes per al confinament (Una macroabraçada i un macropetó, del Joan i de la Rosa)
"Drama en 2 actes", el microconte (darrer) del dia (Postconfinament i...nova normalitat?)
diumenge, 28 de juny del 2020
"Una posta", el microconte del dia (Postconfinament i...nova normalitat?)
dissabte, 27 de juny del 2020
VÍDEO: El suplicatori contra Laura Borràs. L'independentisme més dividit que mai davant les eleccions. Reactiven l'operació Judas (Darrer programa de Vull una resposta)
Darrer programa de Vull una resposta emès el 26 de juny de 2020 per ETV Llobregat
L’independentisme
parlamentari a Madrid tampoc ha sabut trobar una posició comuna davant el
suplicatori per processar Laura Borràs. ERC i la CUP han decidit no participar
en la votació mentre que JxCat ha votat que no. Una mostra més de la divisió
entre els principals partits independentistes catalans.
Durant els darrers anys, la
base de l’independentisme no ha fet més que reclamar la unitat dels polítics
com un element que es considera indispensable per poder plantar cara a l’Estat
espanyol amb unes certes garanties d’èxit. Més enllà del que va significar la
plataforma electoral de Junts pel Sí, aconseguida gràcies a la pressió del
carrer i de l’ANC i que va durar el que va durar, la unitat no ha anat més
enllà. Les eleccions autonòmiques són cada vegada més a prop i, a hores d’ara,
gairebé ningú veu ja possible cap mena d’unitat, ni política, ni estratègica,
ni electoral.
Tots els partits pensen ja
en les eleccions. En aquest sentit, una part del moviment independentista es
comença a replantejar l’estratègia unitària i ja es parla de la “unitat pels
qui la volen”. Una denominació que lliga estretament amb la proposta que està a
punt de llençar el Consell per la República i que és la formació d’un “bloc per
la ruptura”.
Tots els partits viuen ja en
període electoral. És imminent el trencament de JxCat, que acabarà dissolent-se
una part a la Crida i l’altra al PDECAT. L’independentisme es molt probable que
es presenti a aquestes eleccions força dividit. Podríem trobar-nos fins a set
opcions de vot: ERC, el bloc per la ruptura (on possiblement s’hi acabin
encabint la Crida, Demòcrates, Poble Lliure i altres grups més petits com Acció
per la República o Independentistes d’Esquerra), PDECAT i el PNC (si no arriben
a algun acord electoral) la CUP, el FNC i Primàries.
Davant
d’aquest panorama i tenint en compte la situació actual, ens podréim trobar amb
tres resultats:
Primer: la victòria del
“Bloc per la ruptura” i que l’independentisme conservés la majoria al
Parlament. La situació seria molt similar a la que tenim actualment, més
complicada si cap, per l’atomització del vot.
Segon: la victòria d’ERC.
Encara que l’independentisme conservés la majoria, a hores d’ara tots sabem que
l’estratègia d’ERC és governar la Generalitat autonòmica amb el suport dels
Comuns i potser del PSC.
Tercera: L’independentisme
podria perdre la majoria parlamentària. Malgrat que la victòria correspongués a
un dels partits independentistes, el bloc unionista formaria govern.
En parlem tot seguit amb els
nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
Abans de marxar, el nostre
record per al company Jordi Fité, membre del Secretariat Nacional de l’ANC que
ens va deixar fa pocs dies a l’edat de 53 anys. Fité pertanyia també al Cercle
Català de Negocis, a la Cambra de Comerç i a la patronal Anem per Feina.
El nostre agraïment a tot
l’equip del Vull una resposta, la Clara Ardèvol, en Josep Pedrol i en Xavi
Portet i a tota laa gent d’ETV Llobregat.
La frase de la setmana de
l’escriptor alemany Thomas Mann
Procura
recordar que la tolerància esdevé criminal quan es té tolerància amb la maldat
Marxem com sempre amb el
pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili,
Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornem la setmana que ve.
Cuideu-vos i que tingueu molt bona feina!
"De somnis ancestrals", el microconte del dia (Postconfinaament i...nova normalitat?)
divendres, 26 de juny del 2020
"A cops de lletra", el microconte del dia (Postconfinament i...nova normalitat?)
dijous, 25 de juny del 2020
"Història pètria", el microconte del dia (Postconfinament i...nova normalitat?)
dimecres, 24 de juny del 2020
"Sacrificis?", el microconte del dia (Postconfinament i... nova normalitat?)
dimarts, 23 de juny del 2020
"Exclusiva precoç", el microconte del dia (postconfinament i... nova normalitat?
dilluns, 22 de juny del 2020
"Rialles de comiat", el microconte del dia (Nova normalitat?)
diumenge, 21 de juny del 2020
"Valors inqüestionables", el microconte del dia (Nova normalitat?)
dissabte, 20 de juny del 2020
VÍDEO: Els oficis a la Barcelona medieval (Programa 175 de LA CLAU de la nostra història)
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 175.
Possiblement, no tothom
coneix quin era l’ofici dels Abaixadors, que eren els que igualaven el pèl dels
draps de llana amb tisores grosses. Ni tampoc un altre ofici medieval com el
dels Pedrenyalers, que eren els fabricants d’una mena d’escopeta curta que es
disparava amb pedrenyal (pedra foguera).
I és que al segle XIII,
Barcelona va entrar de ple en una gran transformació.
La ciutat creixia, les muralles s’havien fet petites i van construir-se’n de
noves. En aquells ciutadans medievals una de les fonts de vida era el treball
artesà. Treball que permetia instal•lar els obradors o tallers en petits
espais, a l’entrada de la casa i, de vegades, fins i tot al carrer.
Els qui treballaven un
mateix ofici van anar instal•lant-se tots en un mateix indret, i van donar-li
tal caràcter que el carrer mateix va prendre el nom de l’ofici que s’hi feia.
Amb tal força que molts encara el conserven en l’actualitat i, si passegeu per
Barcelona, hi trobareu carrers com el d’Argenters, Mirallers, Carders, Corders,
Sombrerers o Abaixadors, entre d’altres.
El mestre artesà treballava
a casa amb la col•laboració de la seva dona, els seus fills i filles i, si el
negoci anava bé, tenia algun treballador, assalariat o esclau, i algun
aprenent.
Cal destacar també el paper
de la dona, sovint oblidat o menystingut. En un estudi dut a terme per Mireia
Comas, Carme Muntaner i Teresa Vinyoles, se’ns diu:
*En
la realitat quotidiana medieval i també en l’imaginari, les dones filaven; però
no només filaven, el marc laboral femení era molt més ampli. Sabem que les
dones de la classe menestral, les mullers i les filles dels artesans
treballaven a l’obrador familiar i coneixien les tècniques de l’ofici, si bé la
documentació no les acostuma a citar com a professionals. Mentre que els homes
eren identificats pel seu ofici, elles ho eren en relació amb l’home.”
Avui, a LA CLAU de la nostra
història” parlarem dels oficis de la Barcelona medieval.
Ho farem amb Víctor
Cucurull, el nostre assessor històric i director de la Fundació Societat i
Cultura.
Final
La frase de la setmana de
John Donne, poeta metafísic anglès del segle XVI a qui Ernest Hemingway va
manllevar el títol d’una de les seves obres més conegudes.
La
mort de qualsevol home em disminueix, perquè sóc part integrant de la humanitat.
I, per consegüent, no enviïs ningú a preguntar per qui toquen les campanes;
toquen per tu.
Marxem amb el pensament
posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili. Els volem
lliures. Els volem a casa.
Tornem la setmana que ve. Us
esperem aquí, a LA CLAU de la nostra història,
Fins aviat.
"Visca la llengua", el microconte del dia (Dia 100 del confinament. Dia 97 de l'Estat de setge)
divendres, 19 de juny del 2020
"Innocència matinera", el microconte del dia (Dia 99 del confinament. Dia 96 de l'Estat de setge)
dijous, 18 de juny del 2020
"No podrà ser", el microconte del dia (Dia 98 del confinament. Dia 95 de l'Estat de setge)
dimecres, 17 de juny del 2020
Esplugues Decideix: 10 anys de la consulta sobre la independència. 20 de juny de 2010
La consulta d’Esplugues va
ser una gra més de sorra en aquest immens oceà d’arena que significa el procés
d’independència del nostre país. És evident que no tot ca començar a Esplugues,
ni tampoc a Arenys de Munt, ni amb la manifestació del 2010, ni amb la PDD...
Durant centenars d’anys hem anat acumulant grans der sorra.
Aquell diumenge 20 de juny
de 2010, però, a les 22h, Esplugues Decideix havia assolit l’objectiu que
s’havia plantejat: celebrar una consulta sobre la independència de Catalunya a
Esplugues de Llobregat, municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Aquell dia de fa ja deu
anys, vam valorar com a molt positiva tota la feina feta durant més de tres
mesos, el que en algun moment vam anomenar “els 100 dies d’Esplugues Decideix”.
Els resultats van ser el menys important: 2.695 persones es van acostar a les
urnes aquell diumenge. En percentatge representaven un 6,72% dels que tenien
dret a fer-ho. 2.341 d’aquests vots van ser favorables a la independència. En
percentatge, un 87,03% de les persones que van votar es van mostrar favorables
que Catalunya esdevingués un estat dins de la Unió Europea.
La importància, no eren,
però, els resultats. La importància d’Esplugues Decideix va raure en tot el que
es va fer durant els tres mesos anteriors i que podem resumir en quatre punts:
Primer. La transversalitat
d’un projecte obert a tothom. Qui no hi
va participar va ser perquè es va autoexcloure..
Segon. Van generar un intens
debat. Ens vam fer ben visibles i, amb nosaltres, es va fer també visible el
dret a decidir, el dret a l’autodeterminació. Mai en tota la història
d’Esplugues s’havia parlat tant com durant aquells mesos sobre el tema del
sobiranisme i la independència.
Tercer. Vam situar el debat
sobre la independència en el centre de la normalitat. La que sempre hauria d’haver
tingut.
Quart. El fet mateix d’haver
celebrat la consulta. Desenganyem-vos, els pobles que no la van arribar a fer
va ser simplement perquè no es van veure capaços de tirar-la endavant.
Nosaltres, amb l’ajut de molta gent, ho vam fer possible.
Avui, deu anys després, m’agradaria compartir amb tots vosaltres les paraules finals que vaig dir en la presentació dels resultats a tots la gent que es va reunir a la pista de l’Avenç. Paraules que no van caure en el buit:
I
ara... què?
Continuar...
Esplugues decideix, les consultes, nos són res més que l’inici d’un llarg camí
que ens ha de conduir, no ho dubteu, a un referèndum vinculant organitzat per
la Generalitat de Catalunya.
El
repte continua perquè cal continuar en aquesta tasca de conscienciar la gent
que el Baix Llobregat forma part d’aquesta realitat nacional que anomenem
Catalunya (o Països Catalans, si ho preferiu). Una realitat territorial i
humana que, amb les seves diferències, algunes d’elles profundes, constitueix
un cos social, un cos nacional que té tot el dret (i crec que el deure) de
decidir sobre el seu futur; de decidir quin pot ser el camí més adequat per
avançar vers una societat més lliure i més justa.
Esplugues
decideix, ja des del 21 de juny, continua treballant pel dret a decidir, pel
dret a l’autodeterminació de Catalunya.
Us
convidem a acompanyar-nos en aquest il•lusionant i esperançador camí de la
llibertat nacional.
Una vegada més, el meu
agraïment a tanta gent que, en un o altre moment, va col·laborar amb Esplugues
Decideix, alguns dels quals ens han deixat durant aquests anys. El meu
agraïment a totes les entitats i als tres partits polítics que es van sumar a
aquell projecte, una mica de somniadors, que era el de fer una consulta sobre
la independència a Esplugues de Llobregat.
I ara...? Ara... la lluita continua!
"D'imprevistos històrics", el microconte del dia (Dia 97 del confinament. Dia 94 de l'Estat de setge)
dimarts, 16 de juny del 2020
"En la intimitat", el microconte del dia (Dia 96 del confinament. Dia 93 de l'Estat de setge)
dilluns, 15 de juny del 2020
"De paraules majors", el microconte del dia (Dia 95 del confinament. Dia 92 de l'Estat de setge)
diumenge, 14 de juny del 2020
"Enveja familiar", el microconte del dia (Dia 94 del confinament. Dia 91 de l'Estat de setge)
dissabte, 13 de juny del 2020
"Tota cuca viu", el microconte del dia (Dia 93 del confinament. Dia 90 de l'Estat de setge)
VÍDEO: Gestió d'incompetents i lideratge pacífic. L'inspectorJordi Arasa condemnat. Joan Carles I investigat. Institut Sobiranies, preparant el tercer tripartit? (Darrer programa de Vull una resposta)
Demà dissabte acaba el
període d’eleccions per escollir el nou Secretariat Nacional que gestionarà
l’Assemblea Nacional Catalana durant els propers dos anys.
Les eleccions al SN de l’ANC
sempre han estat importants. Enguany, els moments crítics que viu el país fan
que aquestes eleccions tinguin una importància cabdal per tal que l’ANC
segueixi sent, tal com ha estat fins ara, una eina fonamental per aconseguir la
independència de la nostra nació.
En aquest sentit, és
imprescindible preservar el no partidisme i la transversalitat de l’entitat i
la dels seus membres representants, els secretaris nacionals. També és
imprescindible que l’ANC tingui i defensi un posicionament polític propi.
Els secretaris nacionals que
surtin escollits d’aquestes eleccions haurien de ser persones que prioritzin el
país i treballar per l’Estat propi per davant d’altres objectius -siguin
socials o polítics- que, tot i ser importants, estan supeditats a l’objectiu
principal: la independència.
Els valors i qualitats que
haurien de definir els nous secretaris nacionals serien l’experiència i la
implicació activa, la disponibilitat personal, la proximitat i la relació amb
les bases, el contacte amb el territori i, sobretot, un pensament crític, al
màxim independent dels partits polítics.
Tots
som incompetents perquè som millorables i estem sempre en procés
d’aprenentatge. Reconèixer la incompetència pròpia i aliena és l’inici de tota
saviesa. En una època de crisi social i empresarial com la que vivim, aprendre
a tractar la incompetència, començant per admetre-la, és una necessitat i una
obligació.
Són paraules de Gabriel
Ginebra, Màster en Direcció d’Empreses i Doctor en Filosofia en Organització
d’Empreses amb qui avui parlarem del Lideratge Pacífic.
Tot seguit en parlem amb els
nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
El nostre agraïment a tot
l’equip del Vull una resposta, la Clara Ardèvol, en Josep Pedrol i en Xavi
Portet i a tota la gent d’ETV Llobregat.
La frase de la setmana no
necessita presentació:
Por
un beso de la flaca daría lo que fuera, por un beso d’ella, aunque solo uno
fuera.
Pau Donés, sempre en el
record.
Marxem amb el pensament
posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili. Els volem
lliures. Els volem a casa.
Tornem la setmana que ve. Cuideu-vos molt i que tingueu molt bona feina!
divendres, 12 de juny del 2020
"Missives marítimes", el microconte del dia (Dia 92 del confinament. Dia 89 de l'Estat de setge)
dijous, 11 de juny del 2020
VÍDEO: Les capitals de la nació catalana (Programa 174 de LA CLAU de la nostra història)
Benvingudes i benvinguts a LA CLAU de la nostra història. Programa 174.
Poble, vila, ciutat... La diferència entre ciutat i altres formes de denominar les poblacions varia a
les diferents parts del món. En general, es tenen en compte els criteris de població,
densitat de població o estatus legal. Tots aquests criteris varien també segons
l’època.
Els pobles o llogarets eren
nuclis de població sota la jurisdicció d’un Senyor. Les viles o les ciutats
solien obeir al fur comú atorgat pel rei, que usualment n’era el fundador.
L’estatut de ciutat era el reconeixement d'algun fet singular en el qual la
població havia participat activament. Per exemple, en el concepte religiós,
tant en l'alta edat mitjana com en altres períodes com el Renaixement i
anteriorment al segle XII, només era ciutat aquella població que dintre de les
seves muralles tingués una catedral o un arquebisbat.
Entre les ciutats més
antigues dels Països Catalans trobem Elx, que ja ho era en l’època romana. En
la romanovisigòtica ja eren considerades ciutats Barcelona, Elna, Girona,
Lleida, la Seu d'Urgell, Tarragona, Tortosa, València i Vic. A l’Edat Mitjiana
ja s’hi afegeixen Balaguer, Manresa i Palma (anomenada Mallorca )més tard
Xàtiva, i després Alacant i Oriola.
Al segle XVI eren
reconegudes com a ciutat l'Alguer, Alcúdia de Mallorca, Solsona... Al XVII,
Dénia, Gandia... Al XVIII, Cervera, Ciutadella, Eivissa, Fraga, Maó, Mataró,
Reus, Sant Carles de la Ràpita i Xixona.
La darrera, nomenada ciutat
el 1986, ha estat Barberà del Vallès.
Avui, a LA CLAU de la nostra
història parlarem de les ciutats, de les capitals de la nació catalana.
Ho farem amb en Víctor
Cucurull, assessor històric i director de la fundació Societat i Cultura.
Final
La frase de la setmana per
recordar el cantant i compositor Pau Donès, de Jarabe de Palo que va morir ahir
amb 53 anys.
La
vida és només una i ara. Visquem-la. Viu el moment, no pensant en el futur. I
no tinguem por. El que hagi de ser, serà. Els temps que siguem aquí, gaudim-ne.
Marxem amb el pensament
posat en la nostra gent. La que pateix repressió, presó i exili. Els volem
lliures. Els volem a casa
Us esperem la setmana que ve
per descobrir plegats una nova CLAU de la nostra història.
Fins aviat.