Canal de LA CLAU de la nostra història al YouTube
Davantal
Benvingudes i benvinguts a
una nova CLAU de la nostra història. Programa 262.
El 25 d’abril de 1901,
enguany es compleixen 123 anys, La Unió Regionalista i el Centre Català es
fusionaven amb l’objectiu de presentar-se conjuntament a les eleccions del
1901. Naixia la Lliga Regionalista.
El primer president del
nou partit va ser Bartomeu Robert i Ybarzábal, i en els seus estatuts afirmava
el propòsit de lluitar per l’autonomia catalana dins l’Estat espanyol. Com a
vehicle d’expressió pública tenia el diari “La Veu de Catalunya”.
El 1903 afrontava la
primera crisi a causa del fracàs en les eleccions. L’ala liberal de la Lliga
s’escindia pel gir a la dreta del partit. Això va
representar que la Lliga esdevenia un partit
específicament de dretes .
Les eleccions a
l’ajuntament de Barcelona de 1905 van representar una gran victòria de la
Lliga, que la van celebrar amb l’anomenat “Banquet de la Victòria” que va
provocar els fets del “Cu-Cut” que, acompanyats de la promulgació de la llei de
jurisdiccions, van comportat la unió de tots els grups polítics catalans (amb
l’excepció dels republicans de Lerroux), en el moviment de Solidaritat
Catalana.
El triomf de la
Solidaritat a les eleccions del 1907 fa ser espectacular, però aviat es van
notar les diferències entre la Lliga i altres partits més esquerrans, A més, l’esclat
de la Setmana Tràgica el 1909, va provocar que la dreta i l’esquerra de la
Solidaritat adoptaren actituds divergents.
La creació de la
Mancomunitat de Catalunya, amb la presidència d’Enric Prat de la Riba, i
l’esclat de la I Guerra Mundial el 1914 va consolidar el prestigi de la Lliga
i, durant deu anys, va comandar la direcció efectiva de la política catalana.
El 1916, Prat de la Riba
va redactar el manifest Per Catalunya i
l’Espanya gran, que anunciava la nova política del partit: la conquesta de
l’ideal iberista basat en la federació dels pobles peninsulars.
Mentre la lluita obrera
creixia en intensitat amb la vaga de la Canadenca del 1919 i la crisi
industrial dels anys 1920 radicalitzava les tensions socials i restava interès
a la lluita política, a Lliga va continuar guanyant les eleccions dels anys
1920, 1921 i 1922. El 1922, Acció Catalana, el sector més nacionalista
abandonava la Lliga.
Després de la caiguda de
la dictadura el 1930, la Lliga va renovar la seva estratègia centrada en les
tesis de Cambó en el seu llibre Per la
concòrdia.
Després de la victòria d’Esquerra
Republicana de Catalunya a les eleccions de 1931, la lliga va donar suport a Francesc
Macià i va acceptar el canvi de règim tot col·laborant en el plebiscit a favor
de l’Estatut.
L’enfonsament del partit
lerrouxista i la decadència d’Acció Catalana van fer que els sectors
conservadors del país s’agrupessin a l’entorn de la Lliga. Entre el 1932 i 1933
s’integraren a la Lliga altes partits menors com la Dreta Liberal Republicana
de Catalunya i, a partir de llavors, el partit passa a denominar-se Lliga
Catalana.
Final
La frase de la setmana del
poeta, assagista i escriptor uruguaià Mario Benedetti
Aquí hi ha tres menes de gent: la que es mata a treballar,
les que caldria que treballessin i les que haurien de matar-se.
Tornem la setmana que ve.
Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història. Que
passeu una molt bona setmana!
