Abans d’acabar l’any,
m’agradaria compartir amb tots vosaltres una història... o potser n’hauria de
dir rondalla que, segons la definició, “és una narració breu popular que
combina elements de fantasia, de llegenda i reals”... o potser encara millor
una contalla o contarella “una narració que presenta fets apòcrifs (amagats...)
barrejats amb un altres de veritables.
Seria d’una gosadia infinita
atrevir-me a dir que us faré una predicció, un oracle, perquè ni sóc un mèdium
ni en cap cas és un missatge que m’hagi arribat dels déus de l’Olimp, si no és
que els déus són els politòlegs, els activistes, els articulistes, els
periodistes o els tertulians habituals.. En tot cas l’única similitud amb
l’oracle del grecs seria que els homes (i les dones) avui com ahir frisen per
saber què els depararà el futur i poder fer les coses conforme als desitjos
dels déus (qui són els déus contemporanis?, aquest seria un altre tema).
Ho he dit altres vegades,
som en la segona fase del procés d’independència. La manera com s’enfoqui
aquesta fase serà decisiva per a la culminació del procés i la proclamació de
la República catalana independent. La contalla va d’això.
“Hi havia una vegada...”
En aquesta contalla el
protagonista principal és ERC. Tindria
també un paper important, encara que més secundari, el grup d’En Comú Podem i
un bon paper de repartiment el PSC. Com a artista invitat hi hauria la CUP i
potser, els guionistes encara no ho han decidit, podria aparèixer en un petit
paper l’ANC.
La història d’aquesta
contalla ens explica que hi ha un partit a Catalunya, criticat per molts pel
seu canvi d’estratègia, però que, en canvi, segons sembla, aquesta nova manera
de fer el fa guanyar adeptes i simpatitzants. Com a mostra, un botó... Les
darreres enquestes ens diuen que en unes hipotètiques eleccions al Parlament
ERC obtindria entre 38 i 39 escons i que el seu president, Oriol Junqueras, és
el líder més valorat, molt per sobre del president Carles Puigdemont, que
ocupa, segons aquestes enquestes un modest setè lloc.
El protagonista acapara bona
part de la història i també els seus diàlegs, de vegades monòlegs. El seu
projecte és clar: és impossible avançar sense unes majories àmplies que només
es poden aconseguir sumant-hi l’entorn del dret a decidir. Cal superar
l’estratègia independentista per entrar de ple en una estratègia republicana;
això passa, entre altres coses, per parlar constantment de República i molt poc
d’independència. Per parlar molt de llibertat, d’amnistia i de dret a decidir...
i molt poc d’independència.
Per tal que aquesta nova
estratègia republicana sigui àmpliament majoritària és imprescindible que hi
hagi eleccions al Parlament com més aviat millor (inhabilitació del president
Torra). Unes eleccions en les quals s’imposaria un ampli front d’esquerres (la
República només pot arribar a través de l’hegemonia de les esquerres).
Això significa que si, fins
ara, les eleccions han estat marcades per la lluita entre independentistes i
unionistes, si es vol superar la barrera del 50% dels vots, la tria electoral
s’ha de situar, per una banda, en l’eix social i, per l’altra, entre els
partidaris i els contraris a una via dialogada. El vicepresident Junqueras ho
ha manifestat clarament: “cal dotar-se del múscul necessària per la via de
dotar de contingut social la República en detriment dels simbolismes i fer-ho
primant el diàleg per sobre de la confrontació.”
Guanyar és la paraula que
desfila constantment per tota aquesta contalla. Guanyar, obtenir el poder, ser
majoritaris al Parlament amb un president de la Generalitat d’ERC, l’única
manera, en paraules del mateix Oriol Junqueras, d’assolir que l’independentisme
sigui realment majoritari.
La contalla té un final
obert quan el protagonista principal ens diu que tornarem a intentar el
referèndum, quan hi hagi “majories clares i repetides en el temps, tant en
nombre de vegades que les urnes ho corroborin com en l’exposició del projecte
que es pretén”.
Les enquestes els
confereixen més força i convenciment en el seu projecte. Si les darreres es
confirmessin en unes eleccions (que haurien de ser més aviat que tard, com
pretén ERC), seria més que probable un pacte entre ERC + ECP + PSC (77 escons)
o bé, fins i tot, un pacte ERC + ECP (52 escons) amb l’abstenció i suport
exterior del PSC i l’abstenció de la CUP. O, si ho preferiu, a l’inrevés: un
pacte ERC + ECP (52 escons) amb l’abstenció i suport exterior de la CUP i l’abstenció
del PSC.
Si fóssim a la Grècia antiga,
aquest seria una de les revelacions de l’oracle. Haig de reconèixer que la
contalla està ben tramada, té una bona estructura, un relat consistent i la capacitat d’atraure
el lector-oient.
Personalment, però,
prefereixo una altra contalla. En aquesta, el protagonista principal seria la
societat civil organitzada en la qual destacaria l’ANC. Tindríem uns
coprotagonistes d’alçada, situats pràcticament al nivell del protagonista
principal: El Consell per la República a l’exterior i els Consells Locals a l’interior. Uns bons
artistes de repartiment que serien els partits polítics independentistes
treballant, cadascú a la seva manera, però amb una estratègia única i
compartida. Una contalla que tindria el seu moment més àlgid en les eleccions
al Parlament, que tindrien lloc al més tard possible (cap a la tardor de 2021)
en què els partits independentistes, tant si es presentessin en una candidatura unitària de país, com si hi
anessin per separat, tindrien el compromís que, en cas d’assolir més del 50%
dels vots emesos, es declararia instaurada la República catalana independent
proclamada el 27 d’octubre de 2017.
Quina contalla serà la més
popular? Ben aviat ho veurem. Ja ho deia el gran Josep Carner:
¿Qui
sap el que vindrà i el que em deserta?
Nou
any és nou engany; en vida incerta,
jo
sóc una ombra que s’esmuny de frau.
Oh
Veritat, tu sola coronada
ben
al dellà dels tombs de l’estelada!
Sigues-me
llei i certitud i pau.
