dijous, 22 de juliol del 2021

“La pitjor forma d’injustícia és la justícia simulada.” Plató (D'Horta de Sant Joan al procés)

A qui correspongui... 

“El cel es guanya per favors. Si fos per mèrits vostè es quedaria a fora i el seu gos hi entraria.” Mark Twain

Antonio Paz i Lorenzo Forner són els dos piròmans que van ocasionar el tràgic incendi d’Horta de Sant Joan el 20 de juliol de 2009 en què van morir cinc Bombers GRAF Lleida i un va resultar amb ferides molt greus. La fiscalia havia demanat 19 anys de presó per a cadascun d’ells i 9 milions d’euros en concepte d’indemnitzacions pels danys causats. L’incendi va afectat 1140 hectàrees.

Ahir, després de 12 anys...12 ANYS!, es va saber que els acusats no aniran a judici. Les parts implicades han arribat a un acord i els piròmans han acceptat una condemna de 4 anys de presó per a un d’ells i de tres anys, nou mesos i un dia per a l’altre acusat. La justícia ha considerat que 4 anys de presó és el càstig adequat per la mort de cinc persones i les 1140 hectàrees cremades.

Quan parlem de la justícia espanyola ja no ens sorprèn res. L’independentisme té obertes encara més de 150 causes i els represaliats arran del procés supera la xifra de 3.300. Només cal comparar aquest “acord” (sense judici i després d’esperar 12 anys) amb qualsevol dels independentistes condemnats.

Ibrahim Afkir i Charaf Fadlaoui. La Fiscalia els demanava nou anys de presó i la Generalitat tres i mig. El seu delicte, desordres públics, atemptat contra els agents de l'autoritat, danys i delictes lleus de lesions en el marc de les manifestacions posteriors a la sentència del judici de l'1-O a Girona. En el judici van quedar absolts... després de passar 9 mesos a la presó.

Adrian Sas, condemnat a tres anys i mig de presó per L'Audiència de Barcelona. El delicte que li imputen és el de colpejar la policia  durant els aldarulls del primer aniversari de l'1-O.

Marcel Vivet, condemnat a cinc anys i mig de presó. El seu delicte, atemptat a l’autoritat en l’anomenat Holi Festival contra la manifestació de Jusapol, el sindicat de la policia i la guardia civil.

Xavier Goicoechea i Carlos de Pedro López, els dos Mossos d’Esquadra que acompanyaven el president Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya el març de 2018.  En el judici celebrat fa unes setmanes el fiscal els demana tres anys de presó. El seu delicte, encobriment.

Pol Serena. En el judici celebrat fa pocs dies el fiscal els ha demanat 8 anys de presó. El seu delicte, tirar dues ampolles de plàstic buides contra dos agents dels Mossos, desordres i atemptat als agents.  

Pendents de judici...

Els 9 de Lledoners. La causa serà jutjada els propers 2 i 3 de novembre. La fiscalia demana entre 3 i 7 anys de presó. El seu delicte, desordres, atemptat a l’autoritat i lesions.

N’hi ha més... No sé si algú encara es pot sorprendre, d’una banda, de la rapidesa de la “justícia espanyola” i, de l’altra, de la diferència de criteri a l’hora d’imposar penes, quan els acusats són independentistes.

Avui mateix, una nova detenció. El periodista Carles Heredia ha estat detingut pels Mossos d’Esquadra arran de la mobilització per a denunciar l’acte de provocació feixista (VOX) del passat dia 7 de febrer a Valls. Ell mateix, sospitant que podria ser detingut en qualsevol moment, va escriure un article  que ha esta publicat a larepublica.cat “La repressió vol silenciar-nos, però no ho aconseguiran!” 

Avui, quan un sector de l’independentisme oficial, sentint-se (o actuant com a) vençut, oblidant tot el que s’ha aconseguit durant la darrera dècada, oblidant l'1 d'octubre, fa passes enrere i situa força llunyà l’horitzó de la independència... avui cal recordar que la repressió continua i continuarà; que encara tenim i tindrem presos polítics i que res no s’aturarà fins que assolim la independència i la República catalana.

dimecres, 21 de juliol del 2021

"Un camí de mil milles comença amb un pas." Benjamin Franklin (Nou temporades del Vull una resposta)

El passat dijous 15 de juliol ETV Llobregat i TerraMar van emetre el darrer programa de la 9a temporada de Vull una resposta

El Vull una resposta té dos precedents que s’hi relacionen directament. El primer va ser Raons de pes, que es va emetre durant el 2012. Estava compost per una sèrie d’onze programes que es proposava conversar amb persones destacades dels diferents àmbits professionals, polítics i intel·lectuals per tal d’esbrinar els arguments i raons que feien inevitable que Catalunya s’encaminés cap a l’Estat propi.

Immediatament després, vam començar a emetre La Marxa cap a la independència, de gener a setembre de 2012.  Van ser 10 programes que informaven abastament dels preparatius, actes, activitats i accions del que va acabar sent la gran manifestació de l’11 de setembre de 2012.

I així vam arribar a l’octubre de 2012, unes setmanes després d’aquella gran manifestació de l’ANC del setembre de 2012. El primer programa de Vull una resposta va estar dedicat al tema de les pensions. No va ser gens fàcil configurar l’estructura definitiva del programa. Les primeres emissions les feia gairebé en solitari i fent tots els papers de l’auca, de director a presentador passant per la producció i els guions. Era evident i necessari que si volíem fer un programa interessant i digne calia comptar amb col·laboradors que aportessin la seva feina per llençar definitivament el programa.

Tot va començar a canviar per millorar a partir de la incorporació a l’equip de Josep Pedrol que en va assumir les feines de producció i coordinació... i del que calgués. El van seguir en Jaume Antoni Morell, la Xènia Serrat i la Núria Orriols, que s’hi van incorporar en les tasques de guió i presentació.

                                                                              Jaume Antoni Morell i Núria Orriols (2013)

                                                              Núria Orriols i Xènia Serrat (2013)

Núria Orriols i Magda Gregori (2014)
Finalment, crec que va ser el 3 de juliol de 2014, quan estàvem acabant la segona temporada del programa, que va arribar la Magda...  la Magda Gregori. S’hi va incorporar com a redactora i va començar a presentar algun dels programes, ja fos amb mi mateix o amb la Núria Orriols. Recordo que, al principi, li tenia força respecte a les càmeres i no acabava d’atrevir-se a presentar un programa en solitari. Poc a poc, però, va anar apareixent la Magda que tots coneixem: decidida, forta, valenta, periodista de pedra picada, excel·lent professional... Va ser-ne la presentadora fins al 31 de gener de 2019 en què ens va deixar per incorporar-se a altres tasques professionals com la de cap de redacció de la revista La Mira.

Magda Gregori (2016)

L'equip del Vull una resposta en acabar la 5a temporada. 
De dreta a esquerra: Josep Pedrol, Magda Gregori, Xavier Portet i jo mateix (2016)

En els anys que presentava el programa la Magda, es va afegir a l’equip en Xavi Portet que s’ha estat ocupant de les xarxes fins al 2020. Després, el 2019, a principis del que seria la 8a temporada, s’hi va incorporar la Clara Ardèvol amb qui vaig conduir el programa fins al 12 de març de 2020, quan s’inicia la pandèmia provocada per la COVID-19.

Clara Ardèvol (2019)

Per al Vull una resposta ha significat emetre part de la temporada 2019-2020 i gairebé tota la 2020-2021 de manera telemàtica. Han estat 48 programes emesos amb totes les dificultats tècniques que comporta. Afortunadament, ETV Llobregat compta amb uns tècnics i un grup humà de primer ordre que han sabut mantenir l’emissora al més alt nivell. Finalment, hem pogut finalitzar la 9a temporada des del plató d’ETV Llobregat.

Emissió telemàtica del Vull una resposta. Convidats: Olga Amargant, Alfons Duran-Pich i Francesc Abad
Emès l'1 de juliol de 2021

Des d'aquell mes d’octubre de 2012 fins ara hem emès més de 360 programes (Els podeu veure tots a ETV a la carta), més de 300 hores de tertúlia i debat a l'entorn de temes i qüestions cabdals per a la llengua, la cultura, la independència... per al nou país, per al nou Estat.. Hem pogut viure setmana a setmana l’evolució del procés independentista. Hem intentat aclarir conceptes, comentar informacions, declaracions i els diversos escenaris polítics que hem anat vivint. Hem presentat entitats, organitzacions, projectes, llibres... la gran majoria a l’entorn del procés d’independència. La lluita per un Estat independent que sempre hem volgut presentar com només una eina per construir un país millor i una societat més justa, més lliure i més democràtica.  

Hem parlat de pensions, del federalisme, d'economia, de la Unió Europea, d'eleccions, de regeneració democràtica, d'immigració, del model sanitari,  de les balances fiscals, d'esport, de recerca i desenvolupament, de totes les campanyes i accions de l'ANC, de campanyes, dels 11 de setembre, del 9 de novembre, de l’1 d’octubre, de la repressió, dels presos i exiliats... i un llarg etcètera.

En el programa han intervingut centenars de convidats. Des dels més coneguts: Carme Forcadell, Alfred Bosch, Jordi Turull, Alfons López Tena, Josep Rull, Marta Rovira, Albert Pont, Ernest Maragall, Jaume Bosch, Josep Ginesta, Clara Ponsatí, Miquel Puig, Dolors Feliu, Josep M. Martorell, Jaume López, Joan Amorós, Marc Sallas, Vicenç Navarro, Josep L. Cleries, Eduardo Reyes, Vicent Partal, Toni Albà, el CCN, la Plataforma proseleccions.... a una gran quantitat de gent, entitats, grups i associacions que fan una gran feina, més anònima potser, no tan mediàtica, però que és tan o més important que qualsevol altre.  

Si tot va bé, el 9 de setembre engegarem la 10a temporada del Vull una resposta. Fins llavors, el meu agraïment a tots els que heu fet possible aquestes nou temporades ininterrompudes de programa. Començant per tots els que en un moment o altre heu format part de l’equip del Vull una resposta. A tots els nostres convidats. A tota la gent que ens heu seguit, ja sigui en directe, ja sigui per ETV a la carta. I, evidentment , a tot l’equip humà d’aquesta gran televisió que és ETV Llobregat.

Us hi esperem de nou el 9 de setembre. Bon estiu, cuideu-vos molt i que tingueu molt bona feina!

Algunes imatges de les  nou temporades del Vull una resposta


divendres, 16 de juliol del 2021

La Caixa de Solidaritat. Iceta Ministro de Cultura i Deporte... i molt més.

Vull una resposta. Darrer programa de la 9a temporada. Emès el 15 de juliol de 2021 

per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Jordi Domingo, advocat. Cònsol Major del Consolat de Mar de Barcelona

Joan Puig,  editor de larepublica.cat

Manel Carrasco, activista. ExSN de l’ANC

Davantal

Portem ja més d’un any i mig amb la pandèmia. 4 milions de morts en tot el món, als Països Catalans, més de 30.000, 22.000 dels quals s’han produït al Principat. Extremem, doncs, la prudència.

Sovint, l’independentisme català acostuma a parlar molt sobre Escòcia. Sense anar més lluny, el president de la Generalitat Pere Aragonès, en el seu discurs d’investidura, va invocar la via escocesa per poder arribar a la independència: "Vull fer com Escòcia el 2014 i m’agradaria que l’Estat espanyol sabés fer com el Regne Unit".

Madrid no és Londres. El Regne d’Espanya no és el Regne Unit. Però, és que Catalunya no és Escòcia. Caldria tenir-ho molt en compte i reflexionar-hi força quan continuem pensat que pot haver-hi “diàleg” i referèndum acordat.

Catalunya no és Escòcia, però tampoc no som els Països Bàltics, ni molt menys encara Kosovo. L’1 i el 3 d’octubre van ser una victòria, una gran victòria, però el model de desconnexió que s’havia previst (de la llei a la llei) va fracassar. L’estratègia basada en la desconnexió unilateral, transitar de la legalitat espanyola a la legalitat catalana mitjançant l’aprovació pel Parlament de Catalunya de la llei de Transitorietat jurídica, va fracassar. Era un model basat en la manera com Estònia, Letònia i Lituània es van emancipar de Moscou.  El fracàs es va produir perquè no es va sospesar suficientment la diferència entre aquestes repúbliques bàltiques i Catalunya.

Catalunya ha d’establir la seva pròpia estratègia tenint en compte tots aquests (i altres) condicionants.  La meva opinió (que val tant com qualsevol altra) és que caldria elaborar una estratègia unilateral basada en la suma de la desobediència civil i la legitimitat democràtica. Legitimitat que ja tenim, però que hem de continuar refermant on i quan calgui. Hauríem de ser capaços d’aprendre del que va passar l’octubre de 2017 i estar, tots plegats, molt més preparats... preparats i decidits, perquè la desobediència civil comporta més repressió, més detinguts, més empresonaments. Tothom n’ha de ser conscient, polítics, dirigents i l’avantguarda civil que haurà de suportar el vessant més dur de la repressió. I aquí és on es podrà saber si som febles o som forts. Demostrarem que som forts i guanyarem la independència si ens sentim i som capaços de tirar endavant aquesta estratègia de desobediència civil. Serem febles i haurem d’esperar temps millors si no ens sentim amb forces per combatre l’Estat d’aquesta manera.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

El programa d’avui ha estat el darrer de la novena temporada de Vull una resposta. Des de l’octubre de 2012 fins avui han estat prop de 360 programes en què hem seguit de ben a prop l’actualitat política catalana i, en especial, del procés cap a la independència.

El Vull una resposta tornarà el mes de setembre per iniciar la que serà la seva vuitena temporada en antena. És el moment de recordar i agrair una vegada més a tots els que han fet possible aquests 360 programes: La Núria Orriols, la Xènia Serrat, en Jaume Antoni Morell, la Magda Gregori, en Xavi Portet, en Josep Pedrol, la Clara Ardèvol... a tota la gent d’ETV Llobregat, a tots els nostres convidats i, evidentment, a tots vosaltres, la gent que en segui des de casa. Sense ells no hauríem arribat fins aquí.

Us deixem amb algunes imatges per al record. Imatges d’alguns d’aquests 360 programes.

I una temporada més marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l'exili, Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem al setembre, Que passeu un bon estiu, cuideu-vos molt i... que tingueu molt bona feina!

dilluns, 12 de juliol del 2021

"Som un sol poble"... només un mite?

 

En el post titulat  “Escòcia no és Catalunya o... cada terra fa saguerra”, i fent referència a l’epíleg –escrit pel politòleg i sociòleg Ricard Romero de Tejada- del llibre “Memorials per als desmemoriats. De l’1 d’octubre de 2017 al 14 de febrer de 2021”, d’Alfons Duran-Pich, escrivia:

“Abans que deixeu de banda aquestes dades amb la frase de “som un sol poble” i que acuseu l’autor de nacionalista i/o, el que seria pitjor de dominat per la xenofòbia, espereu a un proper article en què us comentaré unes altres dades, les del repartiment del vot independentista segons l’arrelament al país.”

M’estava referint a aquest paràgraf de l’epíleg:

La immensa majoria de la ciutadania escocesa és escocesa de naixement i molt arrelada. A Catalunya, segons les dades del CEO el 31% de la nostra població amb drets electorals ha nascut fora de Catalunya, el 21% ha nascut a Catalunya, però no té cap avi català, i menys de la meitat del total, un 48% ha nascut aquí amb algun avi català.

Ricard Romero aporta aquestes dades extretes de les darrers indicadors del CEO i que la variable que explica millor les dues opcions (independència Sí o No) és el lloc de naixement de les persones i dels seus avis i que indiquen un major o menor arrelament al país.

Catalans nascuts a Catalunya amb els quatre avis catalans: 75% SÍ a la independència. 19% NO. 6% ns/nc

Catalans nascuts a Catalunya amb tres avis catalans: 68% SÍ a la independència. 28% NO. 4% ns/nc

Catalans nascuts a Catalunya amb dos avis catalans: 61% SÍ a la independència. 34% NO. 5% ns/nc

Catalans nascuts a Catalunya amb un avi català: 47% SÍ a la independència. 42% NO. 11% ns/nc

Nascuts a Catalunya sense avis catalans: 31% SÍ a la independència. 62% NO. 7% ns/nc

Nascuts fora de Catalunya: 19% SÍ a la independència. 73% NO. 85 ns/nc

El filòsof i periodista Josep Ramoneda escrivia, arran dels fets d’octubre de 2017, “el mite d’un sol poble s’ha esvaït”. I afegia: “Sabent, això sí, que no quedava clar tampoc què volia dir som un sol poble”.

Qualsevol societat occidental és, i més actualment, molt diversa. La catalana és, possiblement, una de les més diverses. “Un sol poble” vol dir que aquesta societat ha sabut .o més aviat, ha pogut- articular aquesta diversitat. La societat catalana podem arribar a ser un sol poble en molts temes que ens afecten, però, si ens enfrontem amb la realitat, convindrem que hi ha dos temes força complexos amb què no hem pogut articular grans majories, com són el de la llengua i la cultura i el de la independència.

I no passa res. Només cal ser-ne conscients. De fet, amb les enormes dificultats que ha tingut Catalunya, no ja per integrar plenament les immigracions produïdes sobretot a partir dels anys 50, sinó fins i tot per sobreviure nacionalment parlant, es poden considera bones xifres les que ens diuen que el 31% dels nascuts a Catalunya sense cap avi català estigui a favor de la independència.   

divendres, 9 de juliol del 2021

"MOLT A FAVOR. 57 propostes i un pacte per la llengua" amb Pau Vidal, Rudolf Ortega i Magí Camps

 

Convidats

Rudolf Ortega, Filòleg. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació com a assessor lingüístic i ha escrit diversos llibre de llengua. Actualment escriu la columna "Brou de llengua" d'El País i es dedica a la correcció literària.

Pau Vidal,  Escriptor, traductor, articulista i crucigramista. Ha publicat diversos llibres sobre llengua, el darrer “Corregir mata”. Ha escrit i presentat programes i seccions televisives. Escriu una columna setmanal a Vilaweb.

Magí Camps, Filòleg, periodista. Redactor de Cultura de La Vanguardia. Ha publicat el llibre Parla’m amb estil”. Imparteix traducció periodística a la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF. És membre de la Secció Filològica de l'IEC.

Davantal

El 12 de març de 2020 emetíem el darrer Vull una resposta des del plató d’ETV Llobregat. Vam tenir com a convidats en Josep Murgades, en Pere Mayans i en Francesc Xavier Vila. El programa va girar a l’entorn de la llengua: les seves fortaleses, les seves debilitats, el present i el futur.

El 14 de març, dos dies després, el govern espanyol declarava l’estat d’alarma i començava el llarg periple provocar per la pandèmia de la COVID-19. Des de llavors, més de 700.000 persones, a Catalunya,  han estat afectades per la pandèmia que ha produït més de 22.000 defuncions. Mesos molt difícils, sobretot per als afectats i els seus familiars i també per la vida econòmica d’aquest país farcit de micro, petita i mitjana empresa que representa prop del 80% de l’ocupació del país.

Per al Vull una resposta ha significat emetre 48 programes telemàticament amb totes les dificultats tècniques que comporta. Afortunadament, ETV Llobregat compta amb uns tècnics i un grup humà de primer ordre que han sabut mantenir l’emissora al més alt nivell. Gràcies a tots els que ho heu fet possible.

Avui, 15 mesos després, tornem a l’enyorat plató d’ETV Llobregat i el destí ha fet que el nostre retorn sigui, també, amb un programa dedicat íntegrament a parlar sobre la llengua catalana.

Avui, però, no parlarem de dades, no ens flagel·larem una vegada més per si estem malament o si estem pitjor. Avui . gairebé per primera vegada, sentirem propostes que poden ajudar a revertir la situació actual de la llengua. Propostes concretes, molt més enllà del que ja hauria de ser una pràctica habitual als Països Catalans, aquella de “No renuncieu a la llengua. Parleu sempre i a tothom en català”.

Us presentarem el llibre “Molt a favor. 57 propostes i un pacte per la llengua”, que, com escriu Enric Gomà en el pròleg: “Davant de la incapacitat manifesta a l’hora de trobar solucions concretes, imaginatives i sempre parcials per a la difusió del català, que detectem en molts debats sobre la llengua, set professionals ens hem reunit per intentar traçar propostes específiques per a la difusió del català, lluny de la sociolingüística llagrimosa.”

En parlem tot seguit amb els nostre convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana l’hem estreta de “Pacte per la llengua” l’article final del llibre “Molt a favor” i que fa referència al bilingüisme...

Aquesta ha estat la gran decepció del catalanisme polític dels últims anys: no tan sols no saber contrarestar un missatge que postulava una igualtat fictícia entre dues llengües desiguals, sinó també acabar assumint part d’aquest missatge com a propi.

I un dia més, un programa més, continuem marxant amb el pensament posat en tota la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornarem la setmana que ve en el que serà el darrer programa de la 9a temporada. Que tingueu molt bona feina!

 

dimecres, 7 de juliol del 2021

Escòcia no és Catalunya o... cada terra fa sa guerra

 

Durant aquestes darreres setmanes, m’he estat llegint el llibre “Memorial per als desmemoriats. De l’1 d’octubre de 2017 al 14 de febrer de 2021” que recull bona part dels articles sobre el procés d’independència escrits per Alfons Duran-Pich en el seu web alfdurancorner.com.

Us recomano la lectura d’aquest llibre. Hi trobareu  tot el que hem viscut, ja sigui feliçment o tristament, durant aquesta època tan convulsa, plena de dubtes, incerteses i, -per què no dir-ho?- també d’enganys i decepcions. Del llibre, però, ja n’hem parlat amb l’autor mateix en aquest programa del Vull una resposta. No cal que digui que també us el recomano...

El llibre d’Alfons Duran compta amb dues aportacions també extraordinàries: el pròleg, escrit per l’editor Antoni Daura i Jorba i l’epíleg, del qual és autor el politòleg i sociòleg Ricard Romero de Tejada.

M’agradaria comentar-vos, molt per sobre, algun aspecte molt interessant que recullen aquestes dues aportacions. Començarem per l’epíleg i, més concretament, per Escòcia.

Sovint, l’independentisme català (si més no els que fins ara han liderat el moviment) acostumen a parlar molt sobre Escòcia. Sense anar més lluny, el president de la Generalitat Pere Aragonès, en el seu discurs d’investidura, va invocar la via escocesa per poder arribar a la independència: "Vull fer com Escòcia el 2014 i m’agradaria que l’estat espanyol sabés fer com el Regne Unit".

Ricard Romero de Tejada, en el seu epíleg manifesta:

“En primer lloc, i ho sento molt, he de compartir  amb tots vosaltres una molt mala informació. Catalunya no és Escòcia. I viceversa. Oi, que no ho sabíeu?”

I, a partir d’aquí ens aclareix el perquè no som Escòcia... i els seus arguments cauran com una llosa damunt dels que albiraven la independència tot seguint el model escocès. Continua escrivint Romero de Tejada:

Escòcia depèn de Londres, la metròpoli  d’un eximperi mercantil, i Catalunya de Madrid, la capital d’un eximperi nacional catòlic.

La immensa majoria de la ciutadania escocesa és escocesa de naixement i molt arrelada. A Catalunya, segons les dades del CEO el 31% de la nostra població amb drets electorals ha nascut fora de Catalunya, el 21% ha nascut a Catalunya, però no té cap avi català, i menys de la meitat del total, un 48% ha nascut aquí amb algun avi català.

Abans que deixeu de banda aquestes dades amb la frase de “som un sol poble” i que acuseu l’autor de nacionalista i/o, el que seria pitjor de dominat per la xenofòbia, espereu a un proper article en què us comentaré unes altres dades, les del repartiment del vot independentista segons l’arrelament al país.

Més arguments:

El Regne Unit finança Escòcia. Catalunya finança el Regne d’Espanya. Escòcia té petroli, Catalunya té un potent i creixent sector d’economia digital, una Barcelona que és la millor ciutat del món i la quarta d’Europa (segons la Resonance Consultancy), la Moreneta i la plataforma Castor.

Escòcia té un partit transversal i molt hegemònic que s’estima més la independència que les cadires i els pessebres de l’autonomia. Catalunya té 27 partits i la mare.

Escòcia vota en un referèndum amb permís de Londres i guanya el no. Catalunya vota un referèndum,  guanya el sí i el Regne d’Espanya apallissa, fereix, persegueix, empresona i fa exiliar la nostra gent.

Madrid no és Londres. El Regne d’Espanya no és el Regne Unit. Però, és que Catalunya no és Escòcia. Caldria tenir-ho molt en compte i reflexionar-hi força quan continuem pensat que pot haver-hi “diàleg” i referèndum acordat.

Catalunya no és Escòcia, però tampoc no som els Països Bàltics, ni molt menys ecara Kosovo. L’1 i el 3 d’octubre van ser una victòria, però el model de desconnexió que s’havia previst (de la llei a la llei) va fracassar. L’estratègia basada en la desconnexió unilateral, transitar de la legalitat espanyola a la legalitat catalana mitjançant l’aprovació pel Parlament de Catalunya de la llei de Transitorietat jurídica, va fracassar.Era un model basat en la manera com Estònia, Letònia i Lituània es van emancipar de Moscou.  El fracàs es va produir perquè no es va sospesar suficientment la diferència entre aquestes repúbliques bàltiques i Catalunya. Els països bàltics eren repúbliques que tenien totes les estructures i poders d’un Estat (legislatiu, judicial i executiu). Quan els parlaments estonià, letó i lituà van proclamar la independència, van poder exercir el domini del territori i van poder esperar durant pocs mesos el reconeixement diplomàtic internacional... que, i cal també dir-ho, interessava molt a determinades potències occidentals (una altra diferència, i molt important, amb Catalunya). 

Catalunya ha d’establir la seva pròpia estratègia tenint en compte tots aquests (i altres) condicionants.  La meva opinió (que val tant com qualsevol altra) és que caldria elaborar una estratègia unilateral basada en la suma de la desobediència civil i la legitimitat democràtica. Legitimitat que ja tenim, però que hem de continuar refermant on i quan calgui. Hauríem de ser capaços d’aprendre del que va passar l’octubre de 2017 i estar, tots plegats, molt més preparats... preparats i decidits perquè la desobediència civil comporta més repressió, més detinguts, més empresonaments. Tothom n’ha de ser conscient, polítics, dirigents i l’avantguarda civil que haurà de suportar el vessant més dur de la repressió. I aquí és on es podrà saber si som febles o som forts. Demostrarem que som forts i guanyarem la independència si ens sentim i som capaços de tirar endavant aquesta estratègia de desobediència civil. Serem febles i haurem d’esperar temps millors si no ens sentim amb forces per combatre l’Estat d’aquesta manera.

 

diumenge, 4 de juliol del 2021

L'ESCLETXA, estiu 2021. Entrevista a Quim Torra. La CAL compleix 25 anys. "Història de l'esquerra independentista", entrevista a Carles Viñas... i molt més


Ja podeu veure el número d'estiu 2021 de l'Escletxa. Entrevista Quim Torra. La CAL fa 25 anys amb articles de Blanca Serra, Pere Mayans i David Vila. "Història de l'esquerra independentista", entrevista a Carles Viñas. El projecte Xerrem... i molt més.

Podeu llegir-la clicant aquí. Si la voleu descarregar en PDF, aquí

Sumari

25 anys. Llengua, cultura i llibertat

La CAL Opina – Jaume Marfany

25 anys al servei de la llengua catalana

CAL 25 anys – Pep Ribas

25 anys d’una acció social sostinguda de coordinació i associacionisme en favor de la llengua catalana

CAL 25 anys – Blanca Serra i Puig

Un quart de segle per l’ús de la llengua i pels Països Catalans

CAL 25 anys – Pere Mayans

Allò que CAL…

CAL 25 anys – David Vila i Ros

Entrevista a Quim Torra

Veus del país – Jaume Marfany

Xerrem Junts?

CAL – Jordi Esteban

Entrevista a Carles Viñas

Aprofundint – Xavi Tedó

Concurs de Microrelats

Racó de cultura – X.T.


divendres, 2 de juliol del 2021

"Memorial per als desmemoriats" amb Alfons Duran-Pich. El "Tribunal de l'ajuste de cuentas"

 
Vull una resposta. 9a temporada. Emès l'1 de juliol de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar

Alfons Duran-Pich, Manàger, alt directiu, consultor i professor d’escola de negocis. Va estudiar Sociologia, Psicologia i Administració d’Empreses a les universitats de Deusto, Barcelona i Stanford. És Màster en Societat de la Informació i el Coneixement per la UOC). Publica periòdicament articles en el seu web alfdurancorner.com que s’apropa als sis milions de visites...  

Olga Amargant,  advocada, presidenta de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya

Francesc Abad, analista politic

Davantal

Repressió policial, repressió política, repressió judicial, repressió econòmica...

El Tribunal de Cuentas ha donat un termini de 15 dies a més de trenta ex-càrrecs de la Generalitat perquè dipositin la fiança de prop de 5 milions i mig d’euros si no volen que procedeixin a embargar-los els béns.

Per si tot plegat no fos més que sorprenent i kafkià, per acabar-ho d’adobar,  el tribunal manté la reclamació solidària de 23.924 euros de la delegada del govern català a França, Maryse Olivé, que va morir el 2017, a la seva filla.

Mentrestant, el nou govern català sembla que ha tornat, si més no, al 2014; concretament al 8 d’abril de 2014. El president de la Generalitat ha proposat que el govern pugui convocar un referèndum d’independència per la via de la transferència de competències. El mateix que es va fer fa més de 7 anys i que es va resoldre en una votació al Congrés dels diputats amb 299 vots en contra, 47 a favor i 1 abstenció.

I la resposta del president espanyol ha estat contundent: “No hi haurà referèndum d’autodeterminació si no aconsegueixin convèncer tres cinquenes parts de les cambres i després els espanyols ho ratifiquin en referèndum... el PSOE no acceptarà mai aquesta mena de derivada.”

En el programa d’avui farem memòria i recordarem algunes de les coses que van passar entre l’1 d’octubre de 2017 i el 14 de febrer de 2021. I ho farem conversant amb Alfons Duran-Pich, autor de “Memorial per als desmemoriats”.

En el pròleg del llibre, l’editor Antoni Daura i Jorba escriu: “Amb una prosa clara i contundent, no exempta d’ironia fina, l’autor despulla sense manies tots els conglomerats d’interessos polítics i econòmics existents, ambla voluntat que els nostres conciutadans obrin els ulls, tinguin sentit crític de la realitat i actuïn amb coneixement de causa, al marge de la visió esbiaixada i interessada dels principals mitjans de comunicació de masses. Una alenada d’aire fresc en uns moments on la manipulació informativa i les fake news formen part, lamentablement, de la nostra realitat quotidiana. Una magnífica contribució al debat serè en un moment d’extrema confusió.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana l’hem extreta del web del nostre convidat d’avui, Alfons Duran-Pich. És una frase d’Antonio Machado que diu així:

En España de cada diez cabezas, nueve embisten y una piensa.

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. 

Que tingueu molt bona feina!