dimecres, 27 de setembre del 2023

1 d'octubre: Jornada antirepressiva. J.B.Culla l'historiador del present. Amnistia, principi o final?

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 25 de setembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Albert Tudela enginyer tècnic industrial i fotògraf

Jordi Vilarasau  metge

Francesc Marco i Palau historiador

Enguany els CDR, la Sectorial de persones represaliades de l’ANC, Desobediència Civil Catalunya, Plataforma Antirepressiva de Ponent, Plataforma Antirepressiva de Barcelona i el Front Comú contra la Repressió, amb la col·laboració d’entitats i col·lectius que treballen en contra la repressió i en defensa dels represaliats, han elaborat un manifest de cara a la commemoració de l’1 d’octubre. Aquest n’és un resum...

El Primer d’Octubre ens recorda que totes les persones que vam defensar les urnes el 2017 som represaliats, encara que no estiguem encausats, perquè totes som víctimes de les agressions de l’estat. Hem de convertir la repressió en una eina política per aconseguir la independència. Denunciem, sense embuts, la persecució del govern de la Generalitat de Catalunya contra l’independentisme i d’altres lluites socials, en què la Generalitat es persona com a acusació particular en els processos judicials, un comportament indigne i contradictori amb el compromís independentista exhibit en la seva propaganda. Denunciem també la indiferència i l’abandonament dels mitjans de comunicació en tot el que fa referència a les persones represaliades.

La xarxa de suport i de lluita no es pot limitar a un dia com avui ni a les concentracions que fem en el cas concret de cada encausada citada a declarar. No volem només paraules d’ànim o actes de presència davant dels jutjats. Exigim un suport que vagi acompanyat dels mitjans econòmics per superar jurídicament i psicològicament el terrorisme que l’estat ens aplica de forma directa o indirecta.

Reclamem a les grans entitats del país un suport públic i efectiu molt més decidit i directe a les persones represaliades, més enllà de campanyes, missatges a les xarxes, mapes, telèfons, comunicats i fons solidaris d’escàs abast pràctic. És amb aquest esperit que durant més de tres mesos hem tingut contactes amb la majoria de plataformes, col·lectius, grups de suport i entitats civils que lluiten d’una manera o altra contra la repressió per realitzar un acte unitari el Primer d’Octubre, perquè és arran ‘aquest Primer d’Octubre que han vingut totes les represàlies de l’estat, que ens han fet veure que hem de tornar a anar a l’una com hi vam anar aquells dies. Fruit d’aquests contactes hem organitzat aquesta jornada del Primer d’Octubre, començant amb les marxes a les 7 de matí i finalitzant a les 6 de la tarda amb la manifestació.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana de Soren Kierkegaard, filòsof danès de mitjans segle XIX

“La vida ha de ser viscuda mirant endavant, però només pot ser compresa mirant enrere”.

Recordant la jornada antirepressiva del proper 1 d’octubre, marxem com sempre amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimarts, 19 de setembre del 2023

Anàlisi i valoració de la manifestació de l'11 de setembre. Els discursos de l'ANC fragmenten el moviment independentista? Negociació investidura Pedro Sánchez

Vull una resposta. 12a temporada. Emès el 18 de setembre de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Josep Lluís Rodríguez Secretariat Nacional i Coordinador Incidència Política de l'ANC. 

Josep Ferrer president d’AExRC

Francesc Abad analista polític

Davantal

L’11 de setembre els vaig tornar a veure...

Es lleven ben d’hora. Sempre són els primers d’arribar al lloc perquè són els que ho han de preparar tot. S’ajunten en grups i reben les darreres instruccions.  Es col·loquen una armilla de color ben viu i, si és un dia com avui, una gorra perquè hauran de passar motles hores a ple sol.

Cal preparar-ho tot. Banderes, pancartes, domassos, tanques, carpes, cadires... el que calgui.

Quan la gent comença a arribar ells ja són cadascun al seu lloc. Tranquils, amables, gairebé tots amb un somriure còmplice als llavis, atenen la gent, donen indicacions, situen tothom al seu lloc. Amatents, vigilen que tot surti bé.

Quan acaba l’acte, la gent marxa cap a casa... Ells encara tenen feina. Cal recollir tot allò que han muntat a primera hora. Quan l’espai de l’acte ja s’ha buidat de gent, encara els podreu veure amunt i avall per deixar-ho tot com ho han trobat. Avui dinaran o soparan tard.

He tingut l’honor de conèixer-ne molts. Els he vist de totes maneres i en totes les situacions possibles. En paradetes, en actes, en sopars... En manifestacions, en concentracions... Repartint fulls, parlant amb la gent... ordenant, coordinant, vigilant, muntant, desmuntant...Els he vist de bon matí, quan el sol tot just comença a albirar-se i els he vist a plena nit. Els he vist amb fred i amb calor. Sota la pluja i sota un sol de justícia.

Fa molts anys que els veig. Són gent normal, com tu i com jo, però semblen fets d’una altra fusta. Són incansables, incombustibles, resistents, magnífics, extraordinaris.

L’11 de setembre els vaig tornar a veure...

Són la meva gent. Son els voluntaris i voluntàries de l’Assemblea Nacional Catalana. 

Algú, algun dia, d’alguna manera, els reconeixerà públicament tot el que han fet, fan i faran...

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

Frase de la setmana del filòsof prussià Immanuel Kant

“Veiem les coses, no com son, sinó com som nosaltres”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l'exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

dimecres, 6 de setembre del 2023

Conversa amb Dolors Feliu, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana


Canal Vull una resposta de YouTube

Convidats:

Dolors Feliu, presidenta de l’ANC 

Davantal

El 10 de juliol d’enguany vam emetre el darrer programa de la 11a temporada del Vull una resposta. Un programa en què vam haver de deixar molts interrogants davant de les eleccions espanyoles que havien de tenir lloc al cap de 13 dies, el 23 de juliol.

Avui, en el primer programa de la que serà la 12a temporada del Vull una resposta, podrem parlar, a pilota passada, des resultats que es van produir i, sobretot, de com van afectar els partits independentistes, que van perdre un total de 660.000 vots, el 28%, respecte als comicis estatals de fa quatre anys.

El partit més castigat va ser ERC que va perdre la meitat dels diputats i també la CUP que no va obtenir representació. Junts va perdre un diputat.

Els partits independentistes tornen a ser claus en la formació del govern espanyol. De moment, ja han arribat a un pacte amb el PSOE i han facilitat que la socialista Francina Armengol sigui la nova presidenta del Congreso de los Diputados. A canvi, el PSOE ha promès demanar i impulsar que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea i que es pugui fer servir amb plena normalitat al Congreso espanyol. També han acceptat crear comissions d’investigació sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017, sobre les clavegueres de l’estat i sobre el cas d’espionatge amb Pegasus. 

Ara veurem què passa a l’hora d’escollir el president del Govern espanyol. Les condicions per un pacte podrien ser l’amnistia i l’autodeterminació.

Abans, però, d’aquí a una setmana, tenim un nou 11 de setembre. Enguany, la manifestació convocada per l’Assemblea serà formada per quatre columnes, que sortiran de quatre punts simbòlics de Barcelona: la Ciutat de la Justícia, l’escola Proa, l’estació de Sants i la seu de l’Agència Tributària.  Les quatre columnes convergiran a la plaça d’Espanya, rebatejada per l’entitat plaça del Primer d’Octubre.

Quatre columnes sota el lema “Via fora”, que anima a defensar el país i les llibertats. La columna de la llibertat. La columna de la llengua. La columna del país i la columna de la sobirania.

En parlem tot seguit amb la nostra convidada. Som-hi. Comencem!

Final

Ahir diumenge, va morir Carme Junyent, lingüista, defensora del català. Especialista en l’estudi de les llengües africanes, de totes les llengües amenaçades en general; i dels processos d’extinció i substitució de les llengües. La trobarem molt a faltar.

L’habitual frase de la setmana avui no pot ser altra que les paraules de Carme Junyent:

Sí en qualsevol situació, ens demanem a nosaltres mateixos “Si ara parlo en castellà és més còmode perquè és la llengua que, en principi, no em portarà problemes.” D’arguments per a canviar d’actitud, per a rebel·lar-se contra aquesta inèrcia n’hi moltíssims: “Quin és el preu que em costa parlar en castellà? Em costa que sempre soc jo qui ha de renunciar a la meva llengua. Em costa que, fent-ho, cedeixo a l’imperialisme lingüístic. Em costa que trenco amb tot allò que m’han transmès. Em costa que cada vegada que NO parlo en català porto la llengua cap a un camí de no-retorn.”

I marxarem com sempre amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Ens veiem l’11 de setembre als carrers. Que tingueu una molt bona feina!