Convidats
Jaume Vallcorba, enginyer,
activista cultural. Soci fundador i vicepresident del Cercle Català de Negocis
(2008-2010). Ha publicat tres llibres: Catalunya, Estat d’Europa. Les raons
econòmiques de la Independència (2010). Un País, Un Estat. Estratègia i
negociació per a la Independència (2011)- L’autonomia que tenim, EL PAÍS QUE
TINDREM.
Conferenciant destacat del
2009 al 2015 en la necessitat de la independència de Catalunya i creador de
Sopars amb història per tractar de diferents episodis de la història del nostre
país.
Francesc Abad,
analista polític
En sociolingüística, llengua d’identificació significa aquella llengua que considerem més nostra, més propera. Llengua habitual vol dir la llengua que fem servir de manera més freqüentment, en una majoria d’àmbits i ocasions.
La darrera EUSLP 2023
ens deixa aquestes xifres:
El 2003, un 44,3% de la
població tenia el català com a llengua d’identificació i un 46% manifestava que
era la seva llengua habitual.
El 2023, el nombre de
ciutadans que tenim el català com a llengua d’identificació ha baixat fins al 30% i, pel que fa a la llengua
habitual fins al 32,6%. Aquests percentatges són encara més desfavorables pel
que fa als joves entre els 15 i 29 anys. Dins d’aquest grup d’edat, només el
28,7% tenen el català com a llengua més propera i es queden per sota del 30%
(un 29,2%) els que diuen tenir-la com a llengua habitual.
1.631.800 persones.
Aquest és el nombre de parlants que mai no fa servir la llengua catalana. MAI.
Els activistes castellans de la llengua. 1.631.800 persones. Al voltant d’un
22% de la població total del país. Quants som els activistes catalans de la llengua?
336.300. Aproximadament, un 4% de la població.
L’enquesta és molt
completa i podreu trobar-hi un munt de dades. Si us parlo només d’aquestes tres
és perquè considero que són les més importants i les que marquen la tendència a
la baixa, des de fa dècades, en l’ús de la llengua catalana. La resta de dades
que apareixen en l’enquesta poden ser molt interessants (i alguna se’n pot
presentar com a positiva), però considero que, al contrari de la popular frase
feta, són el bosc que no ens deixa veure els arbres que de veritat importen.
Aquestes són les dades generals
de Catalunya. Podem començar a imaginar-nos quines seran les dades de Barcelona
capital i de les àrees metropolitanes de Barcelona, el Vallès o el Tarragonès.
Conegudes les dades (de
fet ja esperades i sense gaire sorpreses), no podem perdre ni un minut més en
lamentacions, flagel·lacions, autoculpabilitats o recerca de culpables i
traïdors. Aquest comportament no ens condueix a res més que a l’extinció
lingüística i cultural (i per tant, nacional).
Per part de les
administracions, i per començar, fer complir les lleia que ja existeixen en
matèria lingüística, amb sancions, si cal. Gestionar amb criteri on i per què
es dediquen els diners. I que no tot se soluciona amb cursos i més cursos. A
les escoles, immersió lingüística real.
Per part nostra,
posem-nos a fer el que millor sabem fer (quan volem). Posem-nos a fer “coses”.
Posem-nos a fer que aquest exèrcit lingüístic de 336.300 persones creixi i
creixi de manera exponencial. Que cadascú de nosaltres esdevingui un activista
per la llengua. Organitzem-nos a cada barri, poble i ciutat. Exigim. Fem valdre
els nostres drets. Plantem cara.
Traiem-nos-ho del cap.
Ni la simpatia ni l’empatia. Ni la seducció ni el paternalisme. Ni la bona fe,
la paciència o les bones paraules aconseguiran que el català esdevingui una
llengua normal pel que fa al coneixement i a l’ús en tots els àmbits. Només existeix
un factor primordial sense el qual cap llengua podrà sobreviure en aquest món
cada vegada més globalitzat: la necessitat.
Fem que el català sigui
necessari, que sigui imprescindible per viure i treballar en els nostres
països.
En parlem tot seguit
amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana
del científic Albert Einstein:
La vida és molt
perillosa. No pas per les persones que fan el mal, sinó per aquelles que
s’asseuen a veure què passa.
Tornem la setmana que ve.
"Permetre una
injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"
Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina
