ANC...30-31 de març... Per a què dues mil signatures?

Demà, 31  de març, s'acaba el termini per poder recollir les dues mil signatures necessàries per poder presentar la proposta de modificació dels Estatuts i del Reglament de Règim Intern. Una proposta que caldria votar en la propera Assemblea General del 17 d'abril.

El document és una síntesi de les propostes de les 39 Assemblees Territorials que, individualment, han presentat les seves pròpies esmenes. 

Podeu veure la proposta de modificació dels Estatuts i el Reglament de Règim Intern aquí

L'objectiu principal d'aquest document no és altra que enfortir encara més l'ANC i, alhora, fer-la més transparent, més efectiva, més operativa i  més vinculada a les bases. Què pot passar si s'acaben presentant les 39 propostes territorials? Doncs correm el perill que cap d'elles sigui aprovada, ja que per ser-ho es necessita obtenir el 65% dels vots de l'Assemblea General. Davant de tantes propostes, algunes d'elles molt similars, no hi ha cap dubte que el vot es disgregarà amb el perill de no arribar al 65% exigit. 

Alguns m'han preguntat, potser amb segones intencions, si és que volem canvis als Estatuts perquè fins ara l'Assemblea no responia a aquests criteris de força, transparència, etc. L'ANC ha fet una feina extraordinària durant aquests darrers 4 anys. Penso que ningú té la més mínima ombra de dubte que, si som on som, és sobretot i especialment gràcies al treball de l'Assemblea, de les seves territorials, sectorials i exteriors, gràcies a l'esforç anònim de milers i milers de persones arreu del país.

El passat, però, passat està. D'ara en endavant tenim uns mesos que seran decisius, però que sobretot seran difícils i complicats com mai fins ara ho havien estat. Necessitem una ANC forta i unitària, amb iniciativa, que ha de ser exemplar en totes les seves actuac ions, ja siguin internes o externes. Necessitem una presència territorial i exterior encara més potent i unes sectorials encara més actives. L’ANC ha d’assolir un funcionament molt més transparent i participatiu, on les Assemblees Territorials i Exteriors tinguin més veu, on hi hagi un enllaç permanent entre el Secretariat Nacional i les assemblees de base per tal que la informació circuli, en els dos sentits, de manera fluïda i àgil.  

En els mesos que estan per venir l’ANC continua sent l’organització clau i decisiva, que ens ha de permetre, d’una banda, enfrontar-nos amb garanties d’èxit a l’Estat espanyol i a tots els seus intents d’acabar amb el procés d’independència i, de l’altra, exercir de garants del propi procés i dels compromisos assumits pels nostres representants al Parlament.

El procés per garantir aquesta ANC que el país necessita comença en l'Assemblea General del 17 d'abril. Comença sobretot i per damunt de tot en el Fulll de Ruta que s'hi aprovi, però també passa per un enfortiment intern que es pot garantir a través d'algunes modificacions dels Estatuts. Quines han de ser, segons el meu parer, aquestes modificacions que estan recollides en la proposta conjunta? 

1. Composició del SN: bloc nacional, representants territorials i d'exteriors
2. Elecció directa per la presidència i vicepresidència
3. Requisits per formar part del SN: antiguitat i incompatibilitats
4. Responsabilitzar els membres del SN de la comunicació amb les regions i territoris
5. Requisits per a postular candidatures al SN
6. Introduir una campanya electoral amb garanties d'igualtat
7. Exigència del vot telemàtic
8. Reforçar les capacitats de control del Secretariat Nacional sobre les Comissions
9. Adopció d'un Codi Ètic

En la proposta, hi figuren més modificacions que, per a mi, no són tan importants. Ara bé, totes es podran votar en l'Assemblea General i, tal com ha de ser, seran els associats els que decideixin. Tot això, si som capaços de recollir dues mil firmes de membres de ple dret.

Ho podem fer-ho des de casa, seguint les instruccions o bé presencialment en els següents llocs:

Dimecres 30 de març

Sant Andreu: Can Galta Cremat. C/ Arquimedes, 30.

de 18 a 21 hores

Sants: C/ Alcolea 75

matí i tarda

Sagrada Família: Mallorca 419 entl. B (cantonada Lepant)

de 19 a 21 hores.

Dijous 31 de març

Sants: C/ Alcolea 75

només matí

Per a una Assemblea encara més forta, més transparent, més operativa, més eficaç i més vinculada a les bases, signem! 

Dues mil signatures per una ANC més forta, transparent i efectiva

Tot seguit, us reprodueixo el text  de MésAssemblea.cat. Si bé no comparteixo la totalitat de les propostes que s'hi reculllen, sí que hi estic d'acord amb la gran majoria i, sobretot, amb l'objectiu que persegueixen i que crec hauria de ser el de tots: enfortir l'ANC, fer-la més transparent, més efectiva, més operativa i, per damunt de tot, més vinculada amb les bases.

Per descomptat, tenen la meva signatura.

Perseguim dues mil signatures de membres de l'Assemblea

Fa unes setmanes, gairebé quaranta assemblees territorials de tot el país vam presentar al Comitè Organitzador de l'Assemblea General propostes per modificar els Estatuts i el Reglament de règim intern de l'Assemblea Nacional Catalana, perquè fossin debatudes i votades a l'assemblea general ordinària del  17 d'abril. Amb quin objectiu vam presentar aquestes propostes? Per enfortir l'Assemblea i fer més transparents els processos d'elecció i votacions del Secretariat Nacional.

Ara, després d’un exhaustiu treball conjunt entre representants de les assemblees territorials implicades (del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Gironès, el Maresme, el Pallars, el Penedès, el Pla de l’Estany, el Vallès), hem redactat una nova proposta de modificació dels Estatuts i del Reglament de règim intern. La tens, punt a punt, i també com un sol document en aquest web. Hi recollim les opinions de les gairebé quaranta territorials. 

RECTIFICACIO I ACLARIMENT DEL 24 DE MARÇ, EN DOS PUNTS: 

(1) El paràgraf anterior, i els missatges enviats el dia 23 de març, incloïen l'assemblea territorial del Pallars, que ens comunica que no assumeix aquesta proposta. Demanem disculpes a l'AT del Pallars i a la resta d'assemblees territorials per la informació errònia. 

(2) La proposta que promou aquest web s'ha arribat a fixar gràcies a una notable quantitat de contactes territorials, fets contra rellotge, amb l'objectiu de defensar una posició comuna i guanyadora a l'assemblea general ordinària. La proposta és per tant un document de síntesi, tancat el dia 22 de març, que no coincideix fil per randa amb cap de les propostes presentades per les assemblees territorials.

Com que no era permès refondre les propostes presentades, optem per acollir-nos a l'article 14 dels actuals Estatuts. Recollirem les 2.000 signatures necessàries perquè aquestes propostes siguin sotmeses a votació, una a una, a l’assemblea general ordinària.

• Si veus vàlida tota la proposta, o votaràs sí a una bona part dels seus punts el 17 d'abril, et demanem que signis el formulari que trobaràs a aquest enllaç.

• Si ho veus molt clar i vols recollir signatures en bloc dels membres de la teva assemblea territorial, hi ha també un formulari per a les signatures de grup.

• Si ho veus claríssim, penjarem un bàner perquè l'utilitzis al web o les xarxes socials. 

"Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible" (Nelson Mandela)

Index d'esmenes contingudes a la ponència

1. Canvi de domicili social
2. Composició del SN: bloc nacional, representants territorials i d'exteriors
3. Elecció directa per la presidència i vicepresidència
4. Requisits per formar part del SN: antiguitat i incompatibilitats
5. Durada dels mandats del SN i reelegibilitat
6. Substitució de vacants al SN
7. Causes del cessament dels secretaris nacionals
8. Durada del mandat dels càrrecs dels Secretariats Territorials
9. Durada del mandat dels càrrecs dels Secretariats Sectorials
10. Requisit que les actes del Secretariat Nacional reflecteixin les votacions i siguin públiques
11. Votacions nominals en el Secretariat Nacional
12. Responsabilitzar els membres del SN de la comunicació amb les regions i territoris
13. Requisits per a postular candidatures al SN
14. Eliminació del concepte d'equip en les eleccions al SN
15. Que els candidats territorials actuïn com a interventors en una altra regió
16. Obligació dels candidats d'informar exhaustivament de la seva relació amb partits
17. Introduir una campanya electoral amb garanties d'igualtat
18. Exigència del vot telemàtic
19. Reforçar les capacitats de control del Secretariat Nacional sobre les Comissions
20. Limitar les facultats que poden ser delegades al Comitè Permanent
21. Adopció d'un Codi Ètic
22. ANNEX A LA PROPOSTA 2

La crisi dels refugiats i l'extrema dreta

Article publicat a Tribuna Catalana

El 15 de març de 2011, com a conseqüència de l’arrest i tortures patides per un grup de joves adolescents contraris al règim, s’inicien les manifestacions pacífiques contra el president sirià Baixar al-Assad.

Les onades de manifestacions acaben derivant en la creació, per part de desertors de l’exèrcit i un sector de la societat civil, de l’Exèrcit Lliure de Síria. D’aquesta manera, s’iniciava una guerra sagnant i tràgica, una guerra que ja dura cinc anys. (per a més informació, cliqueu aquí)

Depenent de l’origen dels informes, la guerra ha comportat entre 300.000 i 500.000 morts i més d’un milió de ferits. Tretze milions de desplaçats, prop de cinc milions de refugiats que fugen als països veïns i més d’un milió a Europa. L’onada de refugiats més important des de la Segona Guerra Mundial.

Gairebé tots, acaben en inhumans camps denominats “de refugiats”, massa similars, però, als horribles camps de concentració. La reacció europea ha estat tímida, confusa i poc compromesa. Escudats sota la manca de capacitat, en el fons han demostrat l’escassa voluntat política i humanitària per intentar resoldre aquesta greu crisi.

La Unió Europea va prendre el compromís de reallotjar 160.000 refugiats, en diversos països i segons unes quotes proporcionalment assignades. Aquest compromís no s’ha fet realitat. Al contrari, moltes fronteres s’han tancat i, d’aquesta manera, han fet saltar pels aires els acords de Schengen. Una mesura sense precedents que pot acabar desembocant en un retorn a les fronteres, impedint o dificultant la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers.

La UE ha posat ara sobre la taula un vergonyant acord amb Turquia que inclou pactes que expulsen les persones refugiades del continent a través de la ruta dels Balcans. A més, es preveu el retorn a Turquia de tothom que arribi a les costes gregues. Tot això, per a més vergonya encara, a canvi d’una bona suma de diners.

El problema dels refugiats, acompanyat d’altres crisis com l’econòmica, ha fet ressorgir amb força l’extrema dreta en molts països. La intolerància, la xenofòbia i la instrumentalització de la por han alimentat aquestes forces, en alguns casos molt properes al feixisme. Han sabut, però, modernitzar el seu discurs electoral, amagant el racisme darrere de la lluita contra la corrupció, l’orgull nacional o europeu i els valors occidentals. 

Les eleccions regionals franceses del passat desembre van aconseguir aturar, en segona volta, el partit d’extrema dreta més potent del país: el Front Nacional de Marine Le Pen. La seva implantació al país veí és, però, molt important i tot fa preveure que continuarà en el seu ascens tant popular com electoral.

A nivell europeu, el grup d’extrema dreta islamòfob,  Pegida  (Patriotes Europeus contra la Islamització d’Occident) té milers de seguidors, com es va poder demostrar en la jornada de protesta del mes de febrer passat, en què milers de persones es van manifestar en 14 països a la vegada contra la presència d’immigrants i refugiats a Europa.

I en les darreres eleccions a tres estats alemanys, l’extrema dreta, representada per Alternativa per Alemanya, ha obtingut uns grans resultats, un 11%, un 15% i un 24% dels vots segons l’Estat. 

Com a mostra de la xenofòbia d’aquest partit, només cal fer un cop d’ull a  les declaracions, sempre carregades de violència, de la seva líder, Frauke Petry, que fa unes setmanes va demanar que la policia de fronteres disparés a matar contra els immigrants il·legals que intentaven entrar al país. 

La crisi dels refugiats ha posat en evidència les misèries d’Europa, les nostres pròpies misèries. Forçats per les nostres pors, dominats per les nostres condicions de societat benestant, hem bandejat els valors de la solidaritat i de l’ajuda humanitària i estem deixant, viure o morir, a la seva sort centenars de milers de persones. I són també les nostres pors, alimentades convenientment, les que han fet ressorgir el fantasma de l’extrema dreta i del feixisme.

Vint segles de civilització haurien de servir per a alguna cosa més. 

La reina dels escacs. Les joguines i la història (Vídeo)

Ja podeu veure el darrer programa de

La Clau de la nostra història

Emès per ETV llobregat el passat divendres 18 de març

La reina dels escacs. Les joguines i la història

Quan canvien les regles del joc dels escacs i es transformen en les que coneixem actualment? 

Avui, ens endinsem en el passat de les joguines per viure el present i imaginar el futur...

Convidats:

Víctor Ribera, enginyer Industrial i Llicenciat en Belles Arts. Creador de jocs i joguines. Recentment jubilat, és corredor de maratons, jugador de Ping Pong, estudiant de violí i durant tota la vida curiós del seu entorn.

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

La reina dels escacs Les joguines i la història (Davantal)

El joc és una activitat inherent a l’ésser humà. Aprenem a relacionar-nos amb el nostre àmbit familiar, social i cultural mitjançant el joc.

La paraula joc prové del llatí IOCUS que significa diversió, esbarjo, broma... D’aquí es deriva el verb ICOARI, JUGAR, que vol dir fer alguna cos amb alegria.

De joc i de jugar aniríem a JOGUINA, també dia JOGUET en  rossellonès i valencià i JUGUETA en Balear.

La joguina, joguet o jugueta està directament associada al temps d’oci i a la infantesa. I de joguines n’hi ha per a tothom, fins i tot per a alguns animals com el gos o el gat.

Les joguines, com el joc per si sol, tenen múltiples funcions tant en els humans com en els animals. Produeixen entreteniment, alhora que compleixen un rol educatiu. Les joguines milloren el caràcter, la capacitat cognitiva i estimulen la creativitat i ajuden en el desenvolupament d'activitats físiques i mentals que són necessàries per a la vida futura. Són especialment importants en les criatures perquè les ajuden a desenvolupar el seu potencial.

Resumint.... Jugant ens formem, adquirim valors i comportaments.

Entre els infants predomina el joc simbòlic, el que es fa sobre representacions i no sobre coses reals. Per exemple, quan un nen agafa una capsa de sabates i hi juga com si es tractés d’un camió, el nen està jugant amb un camió, no amb una capsa de sabates.

Així, en la imaginació de l’infant tot es pot convertir de sobte en una joguina. De fet, la seva primera joguina és el seu propi cos. Es poden distingir una sèrie d’objectes que, independentment de la funció per a la qual van ser elaborats, als ulls de l’infant perden la seva identitat i es transformen en instruments de joc, és a dir, en joguines.

La joguina és, primer de tot, un objecte històric. Les joguines també ens parlen de la història, de l’època en què van néixer i de la societat que les va fer servir.

Les joguines són representants en miniatura d’una societat, deriven de la civilització que les produeix. Per tant, es podria dir que les joguines han existit sempre, són tan antigues com la mateixa humanitat. En jaciments arqueològics de l’Iran i Mesopotàmia datats del tercer mil·lenni aC s’han trobat joguines amb rodes, sonalls i mobiliari de nines de terrissa. La història de la joguina ens mostra que n’hi ha que s’han mantingut al llarg dels temps malgrat que la seva forma hagi evolucionat. Els grecs ja jugaven a les bales, els egipcis a pilota, el parxís és d’origen hindú, La nina, fabricada amb materials diferents en cada etapa (del fang es passa a la fusta, el cartró, la porcellana i el polietilè), creua tota la història i es torna cada cop més expressiva i realista (camina, parla, plora…).

Segurament, entre el món dels jocs, els escacs són el més universal que existeix: 600 milions de persones el practiquen a tot el món. Originari de l’Índia, va arribar a la península Ibèrica durant l’Edat Mitjana a través dels àrabs i des d’aquí es va estendre al món occidental.

En la seva versió medieval, però, els escacs eren un joc molt lent perquè bona part de les peces no podien avançar més d’una casella per moviment.

Quan canvien les regles del joc i es transformen en les que coneixem actualment?

 

Com seran les joguines i els jocs del futur?

Avui, a la Clau de la Nostra història, en sabrem moltes més coses, no només del joc d’escacs, sinó del món del joc i de les joguines en general.

Ens endinsarem en el passat de la joguina per viure el present i imaginar el futur. 

Les darreres enquestes o la feina a mig fer

Malgrat la distància prudent amb què hem de rebre les dades, malgrat que no sempre l’encerten de ple, malgrat tot, les darreres enquestes sobre possibles resultats electorals a Catalunya no són les que molts de nosaltres voldríem que fossin.

Junts pel Sí i la CUP podrien perdre la majoria absoluta al Parlament. La suma d’ambdues formacions podrien obtenir entre 60 i 65 diputats, lluny dels 72 de què disposen ara. Catalunya Sí que es Pot duplicaria el nombre de diputats actual.

Pel que fa a les eleccions espanyoles, En Comú Podem tornaria a guanyar-les de manera clara. Això vol dir que de nou més de 800.000 catalans votarien aquesta formació que encarna una nova tercera via espanyola.

I, per si no en tinguéssim prou amb tot això, pel que fa al tema de la independència, es produeix un empat tècnic. El 45,3% dels catalans vol que Catalunya sigui un Estat independent, mentre que un 45,5% no hi estaria d'acord.

Què en podem extreure d’aquestes dades?

Doncs que la feina encara està a mig fer. No podem oblidar que si s’acaba complint el full de ruta de Junts pel Sí i la CUP, d’aquí a 16, 18 o 20 mesos, hi hauria unes eleccions constituents que, evidentment, l’independentisme hauria de guanyar si volem proclamar la República Catalana com a Estat independent.

Les dades de les enquestes ens obliguen al que sempre hem dit i mantingut: ampliar la majoria social favorable a la independència. 

I això com s’aconsegueix?

Només hi ha una manera: apropant-nos al sector social que actualment vota Catalunya Sí que es Pot. Només si aconseguim l’apropament dels dos sectors socials aconseguirem créixer i trencar els mals auguris d’aquestes enquestes.

Com? A través d’allò que ens uneix i que és el desig de canviar moltes coses. Establir un símil com el de la doble pregunta del 9 de novembre.

Primer, preguntem-nos com volem que sigui la Catalunya del futur i, un cop hàgim obtingut les respostes, llavors els preguntarem a tots aquells que encara confien en una Espanya federal...

I aquesta Catalunya del futur com l’aconseguirem?

Si fem bé les coses, la resposta només pot ser una i llavors haurem guanyat definitivament.. 

No cerc ni am aquell qui, vagarós (J.V. Foix-1)

No cerc ni am aquell qui, vagarós,

Per llacs esquerps o desertes guixeres,

Cobert de pols, per les amples carreres,

Clama febrós: "On vaig." I amb vers plorós

Nega la llar dels seus i les fumeres

De llur destí. I es fa miseriós

D'un Més Enllà sense forma i colors,

O pelegrí d'impossibles tresqueres.

Mes cerc i am aquell qui diu: "Jo só",

I té una llar, té pàtria i mester,

I se'n fa un tot, i acata lleis severes.

I a sol llevat, i en un propi horitzó,

Alça el punyal i defensa el seu bé,

Mestre segur d'enyorades banderes

Aquest sonet pertany al poemari Sol i de dol, de J.V. Foix.

Sol, i de dol és un dels millors llibres de l'autor. Va ser publicat el 1947 i es tracta d'una col·lecció de sonets clàssics que desenvolupen temes que, en paraules de Jaume Vallcorba, “encara que aparentment diversos, conflueixen en realitat en dos punts centrals: la recerca del permanent –la pertinença a una estirp, la poesia eròtica i la religiosa entrarien dins d'aquest apartat– i els del joc i l'erotisme estiuenc: dins el conjunt hi ha poemes de contingut vagament polític –amb reflexions sobre el reconeixement de la pertinença a una col·lectivitat.”

Ens trobem, doncs, davant d’un sonet, composició poètica de 14 versos decasíl·labs distribuïts en dos quartets i dos tercets Les estrofes estan compostes per versos d’art major, decasíl·labs, amb cesura masculina a la quarta síl·laba (l’anomenat decasíl·lab català), fet que divideix el verb en dos hemistiquis de 4 i 6 síl·labes respectivament.

Us convido a analitzar-lo.

L'ANC: il·lusió i força renovades

Ampliació de l'article publicat a Tribuna.cat

Som a dos, tres mesos màxim de les eleccions al Secretariat Nacional (SN) de l’ANC. Un any passa ràpid i, en el cas dels mandats de l’Assemblea, sembla passar més ràpid encara.

Dins dels àmbits propis, i també en els pròxims a l’ANC, ja es comencen a entreveure moviments diversos, destinats a encarar aquestes eleccions d’acord amb l’objectiu o objectius de cadascun dels interessats. No és endebades que l’Assemblea s’ha convertit al llarg d’aquests anys en una organització molt important, l’organització clau per garantir l’èxit del procés d’independència.

La importància de l’ANC provoca que, políticament parlant, tothom vulgui incidir-hi, tothom vulgui tenir-hi com més influència millor, per intentar conduir-la en la “bona” direcció dels seus propis interessos partidistes. La “politització”, en el sentit partidista del terme, és el principal mal a evitar dins de l’ANC.

Un altre mal important de l’ANC és que s’ha convertit en un caramel molt dolç per a determinades persones. Aquelles que poden voler fer servir l’Assemblea com un trampolí per al seus veritables objectius, que no són altres que el de fer la seva pròpia carrera política.   

Per evitar, d’una banda, aquestes desviacions en el si de l’ANC i, de l’altra per aconseguir un funcionament molt millor com a organització, en la propera Assemblea General s’abordaran, sens dubte, alguns canvis importants en els Estatuts i en el Reglament de Règim Intern.

Després vindran les eleccions, que configuraran el SN que haurà de fer front als reptes que sorgeixen el 2016-2017.  El nou SN haurà de tenir molt en compte les experiències viscudes durant els darrers mesos, algunes d’un regust força amarg, per no caure de nou en els mateixos errors fruit, gairebé sempre, de la dinàmica partidista de les diferents organitzacions i partits polítics.

L’ANC continua sent l’organització clau, decisiva, que ens ha de permetre enfrontar-nos amb garanties d’èxit a l’Estat espanyol i a tots els seus intents d’acabar amb el procés d’independència. El paper de l’Assemblea durant els propers mesos haurà de basar-se en uns punts fonamentals:

Política no partidista i unitat d’acció. A hores d’ara, L’ANC és l’única organització de la societat civil que té capacitat per aconseguir aquesta unitat d’acció tan necessària per fer avançar el procés amb pas ferm i segur. La seva capacitat de lideratge, el seu poder de convocatòria, la força que li concedeix la seva implantació en el territori i la confiança que hi diposita moltíssima gent d’ideologies diferents, l’obliguen a assumir la responsabilitat de ser, com fins ara, el garant del propi procés.

Per tal que el procés d’independència tiri endavant de manera ferma, i alhora segura, cal que hi hagi una direcció nacional del propi procés. A hores d’ara, el perill de divisió entre Junts x Sí i la CUP i, al mateix temps, dins del propi grup parlamentari de JxS (només cal llegir les darreres notícies: canvi en la persona que portava la hisenda pròpia; votacions diferents dins del grup parlamentari; dimissió del Germà Bel de la direcció de Tarragona....). Només una direcció nacional, l’antiga Taula de Forces Polítiques i Socials, on es trobin tots els partits i les principals organitzacions de la societat civil, pot ser el garant de la seguretat del procés.  

Hi ha una altra organització imprescindible: l’Assemblea de Càrrecs Electes. L’Assemblea, que ja figurava en el Full de Ruta 2015-2016 de l’ANC, hauria d’estar integrada pels parlamentaris i els representants municipals elegits directament i democràtica per tots els ciutadans. Aquesta Assemblea, mentre duri l’etapa de construcció de la sobirania nacional, haurà d’assumir la màxima representació legítima i institucional de Catalunya per completar amb èxit el procés d’independència. A més, cas de produir-se un buit institucional, seria l’òrgan que donaria legitimitat democràtica i continuïtat al procés.

Procés constituent i majoria social. L’ANC, durant els propers mesos, ha de ser un element cabdal també dins del Procés Constituent, posant totes les seves assemblees territorials, sectorials i exteriors al servei d’aquest procés de participació. Aquest és possiblement l’espai que ens ha de permetre ampliar de manera inqüestionable la majoria social favorable a la República catalana.

Societat civil organitzada i mobilitzada. L’Assemblea va néixer per aconseguir la independència. Les estratègies i les tàctiques per arribar-hi són diverses i, evidentment, la mobilització il·lusionant, festiva, i alhora reivindicativa, en forma part. Ha arribat, però, el moment d’organitzar com cal la ciutadania, d’estar preparats per quan calgui defensar o mostrar el nostre suport a les institucions i el Govern i mobilitzar la societat civil per exercir les accions de sobirania ciutadana quan sigui necessari.

Intensificar la projecció internacional. Més enllà del treball que en aquest sentit es pugui desenvolupar des del Govern i les altres institucions del país, L’ANC haurà d’incrementar encara més la seva tasca internacional, sobretot en aquells nivells on podem tenir accés i que són els propis de la societat civil de cada país i els mitjans de comunicació.

Després de l’Assemblea General i de les eleccions al Secretariat Nacional, l’ANC estarà a punt,  una vegada més, amb les forces i la il·lusió renovades, per assumir el seu paper capdavanter en el procés d’independència. 

Els gremis. L'organització de l'economia urbana (Vídeo)

Ja podeu veure el darrer programa de

La Clau de la nostra història

Emès per ETV llobregat el passat divendres 11 de març

Els gremis. Organització de l'economia urbana

Apotecaris, Calafats, Daguers, Estoreres, Garbelladors, Hortolans, llogaters de mula, manescals, pedrenyalers...

Oficis i gremis, les associacions de treball que els aplegaven. Els gremis, l'inici de l'organització de l’economia urbana. 

No us perdeu les imatges de La Pedrera....

Convidats:

Gemma Romanyà, empresària i mecenes. Des del 1988 patrocina uns concerts de cambra sota el títol genèric de Concurs Paper de Música de Capellades i Curs Internacional de Música de Cambra, concurs anyal per a la promoció de joves intèrprets. Per això el 1998 va rebre un dels Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. 

Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

Els gremis. Organització de l'economia urbana (davantal)

Davantal del darrer programa de La Clau de la nostra història, emès l'11 de març de 2016

Arquitectes, notaris, metges, enginyers, delineants, biòlegs o advocats.... Tots ells gaudeixen de l’empara d’una organització pròpia que vetlla pels seus drets i regula els diferents aspectes de la seva activitat: els col·legis professionals, que no són simples agrupacions de professionals del mateix sector, sinó que són organismes reconeguts com un instrument d’intervenció entre l’Estat i la societat. 

La principal raó de ser dels col·legis és l’ordenació de l’exercici de la professió i la representació dels seus interessos generals, així com la defensa dels interessos professionals dels seus membres.

Els col·legis professionals lluiten també contra l’intrusisme i treballen pel control del compliment dels codis deontològics de cada professió. Són, sovint, els conciliadors de determinades situacions i vigilen que es respectin les normes de la competència.

Al costat dels col·legis professionals, a Catalunya encara existeixen els gremis, una tradició molt arrelada al país. Els treballadors d'un mateix sector o ofici s'agrupen avui dia per a tenir poder de veu i decisió a temes que comparteixen, com pot ser la formació, la qualitat, la publicitat de productes comuns.

Un bon exemple és el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona, una federació d’entitats creada l’any 1980 per a la defensa, representació i foment dels interessos generals dels sectors del comerç, dels serveis i del turisme de Barcelona i comarques. Està integrat per gremis i associacions sectorials que actualment agrupen prop de 25.000 petites i mitjanes empreses.

Els orígens històrics, tant dels col·legis com dels gremis, es remunten a l’’Edat Mitjana. Si bé els col·legis apareixen a finals del segle XIX. Davant l’agrupació dels treballadors d’oficis artesanals en gremis per defensar amb més força els seus interessos, aquells que exercien professions liberals van començar a fer el mateix, ja al segle XIV, en associacions que posteriorment desembocarien en els col·legis professionals.

Avui a La Clau de la nostra història, parlarem d’Apotecaris, Calafats, Daguers, Estoreres, Garbelladors, Hortolans, llogaters de mula, manescals, pedrenyalers...

Parlarem d’oficis i de les associacions de treball que els aplegaven. Parlarem de l’organització de l’economia urbana i dels gremis.

4 anys de l'ANC. Treballar pel tot. Treballar en positiu

Tal dia com avui del 2012, ara fa 4 anys, naixia oficialment l'Assemblea Nacional Catalana. Un Assemblea que s'havia començat a gestar molt abans,  un 13 de setembre de 2009.

Han estat uns anys increïbles i meravellosos. 

Submergint-me en el bagul dels records, he pogut recuperar un article que vaig escriure el mes de febrer de 2012 i que es va publicar en un primer butlletí, modest i senzill, que s'editava des de l'ANC.

Aquí el teniu, amb l'agraïment, una vegada més, a tots els que, en aquest país, heu fet possible allò que semblava impossible.

Una fotografia per al record... La mesa d'aquella assemblea històrica. A la imatge d'esquerra a dreta Maria Mercè Roca, Carme Forcadell, jo mateix i Ricard Gené.

Treballar pel tot. Treballar en positiu. 
febrer de 2012

Tot va començar poc després d’aquell històric 13 de setembre de 2009. Quaranta persones, que després van ser-ne dues-centes, vam crear el grup fundacional del Moviment per la Independència (MxI) que convocaria la Conferència Nacional per l’Estat propi del 30 d’abril de 2011.

Des d’aquell mes de setembre de 2009 fins al 10 de març de 2012, data en què tindrà lloc l’assemblea constituent de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), han passat dos anys i mig. D’aquell Grup Fundacional format per 200 persones hem passat a més de 4.000 inscrits a l’ANC... i la xifra continua pujant dia a dia. Les assemblees territorials, punt clau en l’organització de l’ANC, ja en sumen més de 200. Les assemblees sectorials, organitzades verticalment, per professions, àmbits professionals, sectors, etc., i que són les que han de començar a establir les bases per al debat de la construcció d’un nou Estat, ja en sumen més de 20, i n’hi ha unes quantes més en procés de constitució.

Hem arribat fins aquí després d’un llarg període de treball, reunions, debats, presentacions i actes per tot el país... Hem arribat fins aquí fent mil i un esforços per posar-nos d’acord, debatent, intercanviant opinions... Hem arribat fins aquí buscant el màxim de consens possible entre nosaltres... i ha costat, és veritat. Ha estat dur, també és cert. Però aquest és ja el primer gran èxit de l’ANC: per primera vegada a la història d’aquest país hem sabut posar-nos d’acord gent diversa, vinguda de sectors molt diferents, alguns militants de partit i altres no; gent amb ideologies molt diverses i amb posicionaments sociològics de vegades fins i tot enfrontats. Hem sabut deixar de banda tot allò que ens separa des del punt de vista personal, polític o sociològic i hem après a sumar forces, a treballar pel tot i no per les parts, és a dir: a treballar per un únic objectiu comú i, sobretot, hem après a treballar en positiu.

Després del 10 de març, les bases, els fonaments, ja seran ferms. Començarà, doncs, la feina decisiva, la que ens ha de dur a la consecució d’un Estat propi. Una feina que hem d’encarar amb la mateixa actitud i el mateix tarannà que hem sigut capaços de mostrar fins ara. El nou òrgan executiu que sortirà escollit democràticament ha de tenir com a brúixola conductora i objectiu essencial aquest saber treballar pel tot i no per les parts; aquest saber treballar sempre en positiu.

Aquest país avança amb pas ferm i decidit cap a la seva independència. Això no ho aturarà ningú. El camí per arribar-hi estarà ple de dificultats i entrebancs, segur, però n’estic del tot convençut que ningú podrà evitar que Catalunya sigui un Estat europeu. Disposem de tres eixos fonamentals: La societat civil, el municipalisme i els partits polítics amb les nostres institucions.

En un extrem, la societat civil, amb el seu gran entramat d’associacions i entitats, amb l’ANC com a gran exponent de la unitat i pluralitat d’aquesta societat civil. A l’altre extrem, el municipalisme, amb l’Associació de Municipis per la Independència al capdavant (311 municipis i 15 Consells Comarcals adherits... de moment). I al bell mig, els partits polítics i les institucions. Els dos eixos dels extrems haurem de pressionar al màxim, haurem de fer de falca perquè l’eix central faci el pas endavant final  i definitiu. 

Ha arribat el moment decisiu. Anem cap a l’Estat propi...

Vine amb nosaltres!

8 de març: Per a totes les bruixes de dol

Pujaré la tristesa dalt les golfes

amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,

el cartipàs vençut, la tarlatana vella.

I baixaré les graus amb vestit d'alegria

que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

Amb les mans

alçades a la lluna,

obrim una finestra

en aquest cel tancat

Maria Mercè Marçal. Bruixa de dol