Il·lma. Sra.
Ahir dijous 14 de setembre,
hores abans de començar la campanya pel referèndum de l’1 d’octubre, una
comissió ciutadana d’Esplugues us va fer lliurament d’un escrit en què us
demanaven que, des de l’ajuntament, donéssiu empara als nostres drets per poder
votar amb tota la normalitat el diumenge. L’escrit, com ja heu pogut comprovar, té el
suport d’un bon nombre de ciutadans i ciutadanes d’Esplugues.
Coneixem la vostra posició, d’obediència
estricta i d’acatament de les providències dictades pel Tribunal
Constitucional, manifestada en la carta
de resposta al president de la Generalitat del passat 8 de setembre i, a nivell
personal, a través de les xarxes i dels mitjans de comunicació.
Sou, encara, una persona jove
que, afortunadament, no heu viscut el franquisme, que comportava intrínsecament
la negació i prohibició de multituds de drets, com el de reunió i manifestació,
el de vaga, el de llibertat de premsa, el de llibertat d’expressió i tants
altres. Heu estat afortunada de no haver d’enganxar cartells i pintar parets
amb la por al cos i amb els ulls vigilants. Heu estat afortunada de no haver
estat detinguda o identificada per les “fuerzas del orden” pel fet de repartir
propaganda “clandestina i il·legal”, tan il·legal com demanar la llibertat, l’amnistia
i l’Estatut d’autonomia. Heu estat afortunada de poder anar, i fins i tot
participar, en actes polítics, socials, en concerts, sense preocupació, sense
que us passés pel cap que algun jutjat us el pogués prohibir.
Com a dona i com a socialista,
sabeu perfectament que, històricament, els vostres drets han estat trepitjats i
la vostra ideologia perseguida. La llei, aquí i allà, els emparava. Era
il·legal que les dones poguéssiu votar. Era il·legal la vostre ideologia i
tantes altres. Es perseguien les idees i es vulneraven tots els drets... de
manera "legal".
Des de l’antiguitat, des de la
Grècia clàssica, ha existit una lluita constant i eterna entre la justícia i la
llei o, si ho preferiu, entre la legitimitat i la legalitat. Un Estat que
promulga lleis que limiten la llibertat d’expressió i coarten el dret a decidir
no és un Estat democràtic. Un referèndum és l’expressió més fidel de la
democràcia expressada lliurement per la voluntat popular. Si al llarg de la
història no s’hagués produït el triomf de la legitimitat (la justícia) sobre la
llei (la legalitat) possiblement no hi hauria al món cap Estat democràtic i
continuaríem vivint sota règims de monarquies absolutes.
Estic segur que ja heu llegit
el manifest de suport al referèndum que van fer públic diversos exalcaldes i
exregidors del vostre partit i també d’ICV. En tot cas el podeu trobar aquí. Em
permeto remarcar-vos-en un parell de paràgrafs:
Tot i que no tots compartim en
la seva totalitat el full de ruta del govern català, entenem que ja és hora que
la ciutadania prengui la paraula i que l’única via real perquè els catalans i
les catalanes prenguin la paraula és el referèndum anunciat pel dia 1
d’octubre, vista la impossibilitat de pactar-lo amb l’estat espanyol a curt o
mitjà termini.
Igualment ens neguem a
acceptar que els ajuntaments, que són i han de ser les administracions més
properes a la ciutadania, no facilitin el pronunciament de les persones
censades en el seu municipi, amb ple respecte per les diverses opcions.
Molt m’agradaria que hi reflexionéssiu
una mica més i que també ho fessin els vostres companys, regidors i regidores,
de l’equip de govern. M’agradaria, però em temo que no ho fareu i us mantindreu
en la vostra posició inicial. Em sap greu per aquell partit socialista que va
ser referència de tanta gent durant l’anomenada transició. Aquell Partit
Socialista de Catalunya-Congrés que l’1 de novembre de 1976 feia el seu Congrés
Constituent i aprovava “Les bases per a un manifest programa del PSC” on, entre altres punts, afirmava:
En l’apartat dedicat a
“L'alternativa Nacional dels Treballadors” constava el següent: “Els
socialistes assumim plenament la lluita per la llibertat de Catalunya,
convençuts com ho estem, que l'alliberament nacional està estretament lligat a
l'alliberament de classe. Ens inserim així en la tradició del moviment obrer i
popular que sempre ha afirmat categòricament en les seves línies programàtiques
el dret del nostre poble a l'autodeterminació”.
Una mica més endavant,
continuava dient: ”Els socialistes de Catalunya propugnem, com a projecte a
desenvolupar, potenciar una col·laboració estreta amb la resta dels Països
Catalans, conscients que els vincles socials, culturals i històrics que ens
uneixen fonamenten un marc nacional, projecte que es podrà concretar en unes
institucions polítiques comunes en el moment que així resulti de l'exercici del
dret a l'autodeterminació”.
Fa molts anys d'això, però espero que
vosaltres, els hereus d’aquells socialistes, no ho hàgiu oblidat totalment. M'agradaria que fóssiu capaços de reflexionar-hi. M'agradaria que penséssiu que esteu fent alineant-vos amb partits hereus del franquisme, partits que han fet de la corrupció el seu estil de vida.
Podeu estar segurs que la gent
que volem exercir el nostre dreta vot l’1 d’octubre estem determinats a fer-ho.
No ens aturareu, ni des de l’Estat espanyol ni des dels Ajuntaments. Fa temps
que hem perdut la por i, si ens ho voleu impedir, us trobareu amb una gent
carregada d’il·lusió, de confiança i de determinació. Ens trobareu amb un ampli
somriure als llavis.
Deixeu-me que acabi aquest
escrit amb unes paraules de Manuel Serra i Moret. Espero que el recordeu. Va
ser diputat per la Unió Socialista de Catalunya en temps de la República,
candidat a la presidència de la Generalitat a l’exili i fundador del Moviment
Socialista de Catalunya l’any 1945.
“Catalunya és una nació, un microcosmos dotat de vida i
sentit, que té el dret d'aspirar a constituir una entitat políticament lliure,
sense una altra limitació que la necessària convivència i col·laboració amb els
pobles que propugnin la justícia i la germandat universals”.
Si ens hi voleu acompanyar, l'1 d'octubre ens trobareu votant als col·legis electorals.
