El país que volem i el debat constituent

Des d'exigents.cat, periòdicament, publiquem articles col·lectius, habitualment al diari ARA. Tot seguit us reprodueixo el darrer que hem titulat:

 "El país que volem i el debat constituent". Article publicat al diari ARA

Aviat haurem consumit una cinquena part del segle XXI i els canvis de tot tipus que estem vivint, i al ritme que s’estan produint, no ens deixen temps per reflexionar sobre cap on anem, com a societat, com a país i com a espècie. Malgrat això o potser per culpa d’això, a hores d’ara ningú deu dubtar de la necessitat que tenim de debatre quin país volem pel nostre futur.

Cada cop es parla més de la necessitat de definir un nou paradigma que ens permeti entendre la lògica de la ràpida evolució que estem vivint, crear els instruments per assegurar la subsistència de l’espècie humana en la Terra i millorar el benestar de tots nosaltres, els habitants d’aquest planeta. De moment, comencem a veure que els sistemes polítics, econòmics, culturals o de comunicació que hem conegut entren en crisi, però en l’horitzó només som capaços d’albirar alguns elements que seran transcendents i omnipresents en el futur que ja tenim aquí.

Tot el que està passant en el nostre país no deixa de ser una mostra evident d’aquests canvis. Potser en cap altre lloc del planeta hi ha un nivell de consciència col·lectiva tan elevat com en el nostre sobre la necessitat de posar en qüestió pràcticament tot el que hem heretat i, a partir d’aquí, posar les bases del nou paradigma que hem de construir, en totes les escales: la personal i la col·lectiva, la nacional, l’europea i la global.

Fa ben bé deu anys que va començar a trontollar tot el que semblava irreversible. El marc polític i econòmic de l’estat del benestar, aparentment estables, han quedat desbordats i les repercussions de la globalització, de l’explosió demogràfica, les migracions i els efectes del canvi climàtic, fan imprescindible un ampli debat sobre el futur del nostre país dins un món cada cop més globalitzat en tots els aspectes.

Un debat d’aquesta magnitud no es pot limitar a un debat constituent, tot i que la remodelació del mapa dels estats i la redefinició del paper dels estats en el futur pugui ser una de les conclusions d’aquest debat, aquí i arreu. Seria com començar la casa per la teulada sense haver comprovat la resistència del terreny.

En el nostre país i en les actuals circumstàncies, qualificar un debat d’aquestes característiques com un debat constituent generarà, sens dubte, dues reaccions indesitjables: l’allunyament d’una part de la població catalana que no se sent atreta per un debat constituent i la repressió de l’Estat espanyol, que hi veurà una nova estratègia de l’independentisme per seguir avançant cap a la instauració de la República Catalana.

La necessitat del debat sobre el país que volem i com volem relacionar-nos amb els nostres veïns, els del costat i els de més enllà, és inqüestionable. És una qüestió de supervivència, personal i col·lectiva, que no pot veure’s afectada per la miopia política de ningú, ni d’aquí ni d’allà.

Un debat d’aquestes característiques ha de tenir la voluntat d’arribar a tothom, més enllà de les ideologies i les adscripcions nacionals. Potser per això només pot ser impulsat des de la societat civil, des de les seves principals institucions i organitzacions, com ja va passar amb el Congrés de Cultura Catalana, celebrat ara ha fet quaranta anys.

Si en aquell Congrés hi varen participar més de 12.000 congressistes, amb els mitjans de comunicació i participació existents avui en dia s’ha d’aspirar a multiplicar aquest nombre per un doble dígit. Es tracta d’una proposta ambiciosa, però a l’abast d’una societat tant organitzada i estructurada com la nostra. Superar el llindar de l’1,5% de participació (sobre el cens total) ens situaria entre els països europeus més avançats en matèria de processos de participació ciutadana. Seria una prova més de la maduresa de la societat catalana, del seu interès per decidir el seu futur i la millor forma de convertir les seves conclusions en políticament vinculants.

No tenim cap dubte que una de les conclusions d’aquest debat ciutadà serà  que cal dotar-nos d’un altre tipus d’estat si volem seguir progressant com a ciutadans i com a societat. Si això passa, tindrem dues possibilitats: reformar l’actual Estat o crear-ne un de nou. En tot cas, ja sabrem com el volem i, el més important, haurem consolidat una mica més la cohesió social a Catalunya i haurem teixit les complicitats internes necessàries per ser molts més els que treballarem per fer possible el canvi.

La nostra esperança, i el nostre prec, és que el Consell Assessor per a l’impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent acabi la seva feina recomanant al President de la Generalitat que abans de qualsevol debat constituent és millor fer un ampli debat ciutadà sobre el futur de Catalunya i, en tot cas i quan correspongui i a qui li correspongui –potser al Consell per la República?-, les conclusions d’aquest debat li serviran per fer un procés constituent participatiu.

Sobirania política. Procés Constituent. Quin estat volem construir.-1. (Joan Guarch)

Com que aquestes, al meu parer, també son eleccions constituents i els partits si han presentat sols, sense formar cap coalició, és clar que en els seus programes expliquin quines son les seves propostes respecte a la construcció del país, però és evident que, en aquestes eleccions, cap partit ha de pretendre aplicar les seves propostes en cas de victòria o de possibilitat de governar, sinó que tots ells s’han de comprometre a iniciar els debats ciutadans en l’anomenat Procés Constituent i és en aquest debat a on cadascun dels partits hi abocaran les propostes amb les que s’han presentat i finalment serà el conjunt de la ciutadania qui donarà major suport a una o altre de cadascuna de les propostes, independentment de qui les hagi proposat, perquè aquestes es transformin en lleis un cop debatudes en el Parlament.

Un cop aclarit que la sobirania, en la definició del nou país, la té la ciutadania, plantejo una sèrie de temes, entre molts més, que s’hauran de debatre en el Procés Constituent:

·     En un país de més de set milions i mig de ciutadans, amb dos centenars de llengües presents, és evident la necessitat d’establir una llengua comuna de comunicació en tots els àmbits de la vida pública. Si, a més, el país té una llengua pròpia compartida amb alguns dels països veïns i que, junts, superen els deu milions de parlants i, alhora, aquesta llengua corre el risc de quedar minoritzada en el seu propi espai lingüístic, també sembla evident que la millor manera de preservar-la és mantenir-la viva en el seu territori, promovent-ne el coneixement i ús en tots els àmbits de la vida pública.

·      Tots els ciutadans de Catalunya tenen dret a un treball digne, remunerat i adequat a les seves possibilitats i coneixements i el deure de formar-se adequadament per cobrir el lloc de treball al qual aspiren. L’Estat regularà, en cada moment, les mesures necessàries per garantir la plena ocupació i l’equitat de gènere, ja sigui reduint i redistribuint la jornada laboral o oferint directament llocs de treball temporals adequats als coneixements i possibilitats de cada persona.

·     A hores d’ara, en el nostre país hi ha un consens molt ampli sobre la necessitat d’assegurar el sistema de pensions i la cobertura de l’atur i de fer unes primeres passes significatives en la recuperació dels pressupostos d’educació i sanitat públiques, tot i que encara som lluny d’una situació satisfactòria.

·    La crisi també ha comportat la necessitat d’incorporar al debat sobre l’abast de l’estat del benestar temes fins ara aliens com evitar desnonaments o talls de subministraments de serveis públics bàsics―aigua, gas i electricitat― en circumstàncies de fragilitat, sobre els quals hi ha resolucions fermes de les institucions catalanes, així com entrebancs per part de les estatals.

·     Tots aquests temes i, en general, tots els que tenen una clara repercussió econòmica, podrien tenir una resposta satisfactòria si s’implanta la renda bàsica (universal, garantida, condicionada...), que serà fixada en cada moment en funció de diversos paràmetres (edat, salut, disponibilitat laboral,...) i de les possibilitats de l’Estat. Aquest debat ja figura a l’agenda del Parlament català, però encara no en la majoria dels països avançats. En tot cas, aquest debat s’ha de plantejar en el marc d’un nou model econòmic que asseguri una distribució equitativa de la riquesa i de la feina entre tothom i una responsabilització de tots els ciutadans en el finançament i la gestió de la cosa pública.

·   S’ha de fomentar la corresponsabilitat social catalana en la conservació de la natura. Potenciant la participació del Tercer sector ambiental com a mecanisme per aconseguir la implicació ciutadana col·lectiva en la conservació del patrimoni natural, fomentant especialment les diverses formes de voluntariat.

·      Cal prevenir la sobreocupació del litoral. S’han de regular les edificacions, serveis turístics o infraestructures sobre la línia costanera i elaborar un pla progressiu de substitució de les edificacions existent en la mesura que esdevinguin obsoletes i estigui amortitzat el seu cost, per recuperar litoral sensible.

·     El dret per l´accés a l´aigua, com a dret constitucional i de ciutadania. Les NNUU ja el consideren un dret humà bàsic (2010), també és un dret medi ambiental en el sentit de la sostenibilitat, un dret de ciutadania en sentit d´accés, que no vol dir, per tant, que es pugui fer una sobreexplotació dels recursos. L’aigua ha de ser considerada un bé comú i un recurs limitat i, per tant, sotmès a la regulació de l’ús.

·        S’ha de combatre l’especulació en els preus del sòl i l’habitatge. Tant pels terrenys com pels edificis s’hauria de gravar la taxa de Plusvàlua del valor afegit en qualsevol venda, uns percentatges elevadíssims en els primers anys després de la compra, per exemple un 99% el primer any i anar-lo suavitzant en els anys posteriors fins a deixar-ho en preus molt més moderats, de manera que no signifiqui cap interès per a inversors que només volen especular en la compra venda.

·       Cal potenciar la producció agrària de proximitat, les polítiques de Km 0 i la venda directe, potenciant la coordinació entre cooperatives de pagesos i cooperatives de consumidors.

·       Una política de prevenció dels residus i de la contaminació ha de fer una revisió de tot el procés tecnològic complert. Cal plantejar-se de fer una reconversió de les tecnologies a l’ús. El millor residu és el que no es genera. La política de residus passa a ser així una part d’un conjunt de polítiques que ens han de portar cap a una “economia circular” i que ens permetrà assolir objectius de “residu zero”.

S’han de promoure hàbits, coneixements i actituds respecte a l’ús i utilització recursos i la producció de residus.

·   Cal Incrementar i millorar els intercanvis modals, especialment de transport de viatgers. Catalunya en xarxa. El país ha d’estructurar millor una xarxa urbana de ciutats i viles, relligats per transport públic, situant el ferroviari a la jerarquia més gran i el Bus com a complement, augmentant la transversalitat.

·    Contaminació Electromagnètica. Les línies d´alta tensió s´han d´allunyar de les zones habitades, per els seus efectes nocius sobre la salut humana.  En els àmbits urbans s´ha de mesurar i fer bioestadística per garantir que, les radiacions produïdes per les emissions emeses per la telefonia mòbil, no afectin a la salut humana.

·  Dret i deures individuals  i col·lectius per la producció i ús de les energies renovables. Cal introduir en  les disposicions constitucionals el dret individual i col·lectiu, de les persones físiques i jurídiques, de produir, emmagatzemar  i vendre la seva energia produïda i com introduir-la a les xarxes energètiques del País.

L'Observatori Ciutadà contra la Corrupció

Article publicat a Tribuna.cat

Destruir, arruïnar, fer malbé, seduir, subornar, falsificar, depravar...

Aquest és el significat del verb corrompre d’origen llatí. Un concepte, el de corrupció, molt ampli, però que clarament identificaríem amb l’ús del poder, de qualsevol poder, per assolir beneficis particulars o sectorials, però que no tenen res a veure ni s’identifiquen amb el bé comú d’una societat.

“Els corruptes bullen en una olla de quitrà”, escrivia Dante en la seva Divina Comèdia.

Som del tot conscients que la corrupció, en forma de malversació de fons públics, afecta la qualitat de vida i benestar de tota la població. Sovint, doncs, ens preguntem com voldríem que fos la societat en què vivim, què podríem fer, què podríem canviar per tal de millorar-la en tots els aspectes. Com podríem evitar la corrupció, l’opacitat, el frau...?

¿Com podríem instaurar la transparència, el retiment de comptes, la responsabilitat dels càrrecs públics i privats, dels partits polítics, de les patronals, dels sindicats, de totes les  empreses i organitzacions?

Fa un parell de mesos, el 9 de desembre de l’any passat, el Parlament de Catalunya acollia l’acte de signatura del Pacte Social Contra la Corrupció  al qual van donar suport totes les formacions polítiques de la cambra legislativa, amb l’única excepció del Partit Popular. El Pacte és una iniciativa engegada pel Grup Impulsor del Parlament Ciutadà i ha estat elaborat a partir de les propostes recollides al web El País que Volem i la Comissió Nova Política .

El passat dissabte 20 de febrer es va donar forma a un dels primers objectius del Pacte: la creació de  l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció. L’observatori, a hores d’ara, està integrat per una cinquantena d’entitats i organitzacions ciutadanes, a nivell nacional, entre elles l’ANC i Òmnium Cultural, juntament amb col·legis professionals, plataformes socials o associacions d’arreu del territori català. També formen part de l’Observatori una desena llarga d’entitats de nivell municipal.

L’Observatori ja ha comparegut davant la Comissió d'Estudi de les Mesures de Lluita contra la Corrupció per a la Regeneració Democràtica, per tal d’estudiar la possibilitat de tenir una representació permanent en aquesta Comissió parlamentària.

Les comissions de treball de l’Observatori ja han prioritzat algunes de les primeres mesures que caldria portar al Parlament i que surten del desenvolupament del decàleg inclòs en el Pacte Social contra la Corrupció.

Publicar a Internet tots els ingressos i les despeses de totes les administracions públiques, de forma clara i comprensible per a la ciutadania. Reduir dràsticament les despeses electorals.

Evitar que el finançament dels partits i de les candidatures electorals pugui dependre de pocs finançadors rics i poderosos

Assegurar la independència i control del poder judicial.

Evitar la partitocràcia en el nomenament dels òrgans de control.

Facilitar i protegir la denúncia responsable de presumptes casos de corrupció.

Dotar l’administració de justícia dels mitjans o recursos adequats per perseguir els delictes de corrupció.

La tasca no és gens fàcil, però des de la societat civil no podem continuar pensant que la corrupció és un mal inevitable. Prevenir i evitar al màxim la corrupció no pot ser un objectiu únicament dels polítics i de les institucions que, massa sovint, en són jutge i part. És també un objectiu, un deure i un dret de la ciutadania que, a través d’iniciatives com el Pacte Social contra la Corrupció i la creació de l’Observatori, prenem el compromís d’intentar evitar les causes estructurals de la corrupció amb mesures contundents per a la seva prevenció, amb un sistema de controls i de contrapesos institucionals i ciutadans.

Un procés constituent per a un nou país

"S'ha de començar a activar ja el procés, que no és un procés governamental, no és un procés parlamentari; ja hi haurà un punt en què això entrarà en la vida del Parlament, ara és un procés de la societat civil, en què s'han de posar en sintonia i coordinació gent de procedències diverses que tingui ganes de participar, de dir com vull que sigui la constitució del meu país, la constitució que m'identifica, que em representa, que és el mecanisme pel qual vull construir la meva adhesió a la col·lectivitat i em permet entrar endavant un projecte de vida, professional; ara m'ofereixen la possibilitat de dir-hi la meva; ara hi ha la possibilitat de fer-ho.”

El paràgraf anterior recull algunes de les frases que el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va dir en el seu discurs d’investidura i també en l’entrevista que el passat dijous 14 de gener li va fer la periodista Mònica Terribas a TV3.

Després de l’acord i de la formació del nou govern de la Generalitat que ha de conduir el procés de transició cap a la independència, des de la societat civil cal que centrem la nostra feina en dos objectius complementaris: l’inici del procés constituent i la construcció de la majoria social.

Ben aviat, aquest país haurà de posar en marxa un procés constituent que ens conduirà a la proclamació de la nova República catalana independent. Aquest procés ha de venir precedit d’un ampli i gran debat ciutadà sobre el país que volem, sobre la Catalunya del futur. La societat civil ha de ser obligatòriament la gran protagonista d’aquest debat en què tots nosaltres ens haurem d’involucrar, aportant-hi idees, reptes, solucions perquè les conclusions que se’n puguin arribar a extreure representin la base sobre la qual el Parlament català redacti la nova Constitució.

Per tal que la nova Constitució, el nou Estat, pugui ser el de tots, caldrà convidar tothom i a tots els sectors i àmbits del país a participar en la Convenció Constituent Ciutadana. Ha de ser un procés obert, inclusiu, en què, si arriba el cas, només hi pugi estar absent aquell que se n’autoexclogui, perquè la Constitució catalana no ha de ser només dels independentistes, ni dels polítics ni dels experts, ha de ser de tothom.

El país que volem, la nova Constitució no és un  tema exclusiu del Parlament, sinó que l’hem de veure com un deure i un dret ciutadà. Som nosaltres, la societat civil, els que hem d’iniciar aquest procés constituent, aquesta Convenció Constituent que ha d’incorporar els diferents formats de democràcia; la participativa, la representativa i la directa.

Som nosaltres, la societat civil, els mateixos que vam iniciar aquest procés d’independència, els que ara hem d’iniciar i liderar el procés constituent. Una societat, com sempre, disposada a fer el que calgui. Una societat preparada per debatre, enriquir i aportar idees i propostes  que han de fer de la Constitució de la nova República catalana el marc àgil, modern, obert i democràtic en què hi pugui cabre, en què es pugui fer realitat aquest país de futur que volem cadascun de nosaltres.

Ja fa temps que ha començat el debat sobre com pot ser aquest nou país. Algunes entitats, aplegades sota el nom de Reinicia Catalunya disposen ja de la metodologia més adequada per aplegar totes les iniciatives ciutadanes que, des de dues vessants, sorgeixin dels debats: sobre les propostes de país, del país que volem i també sobre esborranys de possibles textos constitucionals.

El procés constituent, La Convenció Constituent Ciutadana, serà l’eina que ens ha de permetre aplegar en un mateix objectiu tots aquells que, més enllà d’una Catalunya independent o no, imaginem i volem un nou país, un país millor. 

Punt i seguit. Aportacions d'El País Que Volem a l'etapa constituent

Demà dimarts, 1 de desembre, a partir de les 18.30h i a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, l'associació El País Que Volem presentarà l'acte 

Punt i seguit

Aportacions d’El País que Volem a l’etapa constituent

Malauradament, si no heu confirmat l'assistència abans del dia 27, ja no podreu assistir--hi perquè les dues sales de l'IEC estan plenes del tot.

Podeu seguir, però, l'acte mitjançant streaming en aquest enllaç:

http://videoteca.iec.cat/directe.asp

Programa

18.30h Recepció i visita de l’exposició «Art i futur» amb 24 obres cedides per artistes catalans

19.00h Benvinguda. Joandomènec Ros, president de l’IEC

19.05h Enllaç amb el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana, Marta Rovira, presidenta

19.10h Balanç d’El País que Volem (EPqV). Salvador Alegret, president

19.18h La plataforma Reinicia i la Convenció Constituent Catalana. Jaume López, portaveu de Reinicia

19.25h Aportacions d’El País que Volem a l’etapa constituent del full de ruta. Pere Pugès

 - Els debats, amb més de cent experts, recollits al llibre Mil i una raons per a l’estat propi 

 - La sèrie audiovisual «Àgora Clips» per a suscitar la participació ciutadana sobre temes clau

 - La col·lecció de litografies «Art i Futur» 

20.30h Cloenda i copa de cava 

Reinicia Catalunya i El país que volem

Reiniciar: “Tornar a donar començament...”

La setmana passada es va presentar Reinicia Catalunya, una plataforma que vol aplegar totes les iniciatives engegades per la societat civil a l’entorn del debat de com ha de ser el nou país. El debat sobre el procés constituent, el país que volem i els esborranys de possibles textos constitucionals s’integren dins de Reinicia Catalunya.

La nova plataforma permet que tothom pugui participar en el disseny del nou país i que ho pugui fer des de qualsevol de les iniciatives que s’hi apleguen. Una d’elles, amb uns quants mesos de feina al darrere: El país que volem.

El país que volem és un projecte que va iniciar, ja fa un cert temps, per l’ANC. És un espai de debat i participació ciutadana que vol donar la veu a la ciutadania i als seus col·lectius per tal que puguin plantejar les seves propostes, idees i opinions sobre com imaginem, com volem que sigui aquest país millor que entre tot podem construir.

El país que volem és una eina que permet recollir aquesta gran quantitat de reptes de país i de propostes per solucionar-los. Ho fa a través del seu espai web on ja podem trobar més de 60 reptes que han comportat  1.208 propostes i més de 665 comentaris publicats.

A més de la participació a través de la xarxa, El país que volem promou els actes i diàlegs que qualsevol entitat, organització o col·lectiu pugui fer arreu del territori. Aquests actes van acompanyats dels diferents vídeos produïts per El país que volem i que són el primer pas per provocar la reflexió i el debat ciutadà.

Som molts els que a hores d’ara volem la independència, els que volem disposar de l’oportunitat de construir un nou Estat. És evident, però, que  hi ha molta gent a Catalunya que encara no s’ha afegit al procés. La pregunta que sovint es fan i ens fan és “per a què volem la independència, perquè tot continuï igual sota una bandera diferent?”.

Allò que ens uneix a uns i als altres, a més d’un 70% de la població catalana és que tots imaginem un país nou. Som aquest 70% de la població que inclou independentistes, federalistes i confederalistes que volem un país diferent, un país millor en tots els sentits, un país de futur per als nostres fills i per als nostres néts.

Reinicia Catalunya i El país quevolem ens ofereixen la gran oportunitat, no de somiar en un model de país, sinó de començar a dissenyar la Catalunya del demà, la nova República catalana. Una república moderna, amarada dels valors de la solidaritat i la justícia social, profundament democràtica i que només serà possible si podem construir-la a través de la independència nacional.

  

EL PUNT AVUI TV: Programes ANC del 31 de març al 6 d'abril

Després del programa inicial d'inauguració no oficial del nou canal de televisió de El Punt Avui (30 de març, 21.30h), a partir del dilluns 31 de març, s'emetrà el programa diari Fent Via; de dilluns a diumenge inclusius i sempre a les 21.30h.

Els programes previstos de Fent Via per a la setmana del 31 de març al 6 d'abril són els següents:

31/03. Conversa sobre el llibre 17.14: L'hora del poble, amb els seus autors Joan Serra i Anna Rosenfeld

1/04. Dolors Feliu, directora General dels Serveis Consultius i jurídics de la Generalitat ens parlarà sobre el marc jurídic actual i les diferents vies per fer la consulta

2/04.  Les Assemblees Sectorials de l'ANC. Avui amb la sectorial d'Economia i la d'Economia social i solidària.

3/04. Conversa sobre el llibre per als no convençuts I si parlem amb el veì del segon? amb l'autor, David Vila i l'il·lustrador Toni Muñoz.

4/04. Els projectes de l'ANC. Avui El país de tots, amb la seva coordinadora Irene Martín.

5/04. Fem tertúlia. Llengua i independència amb el sociolingüista i professor Francesc Xavier Vila i el tècnic de la Plataforma per la Llengua, Bernat Gasull.

6/04. Els projectes de l'ANC. Avui: El país que volem amb el seu coordinador, Jordi Manyà i amb Esther Pinyol. 

Quina Catalunya volem els catalans? The Catalan Project

Aquest és un vídeo de The Catalan Project. 

En podeu trobar més clicant aquí 

Vull una resposta: Independència, per a què? El país que volem

Programa de Vull una resposta: Independència, per a què? El país que volem

Emès per ETV Llobregat el dimecres 29 de gener de 2014.

Convidats: 

Jordi Manyà, del Secretariat Nacional de l'ANC, coordinador del projecte El país que volem 

Josep Colomer,  del Secretariat Nacional de l'ANC, coordinador de les Assemblees Sectorials i de Formació de l'ANC 

I els nostres espais habituals: Tertúlia d'actualitat Núria Orriols i Antoni Jaume Morell

A l'espai de l'entrevista, reportatge sobre la presentació del Pla d'actuació 2014 de l'Assemblea. 

Podeu veure tots els programes emesos a ETV a la carta

The Catalan Project: ¿Con la independencia que passa con las pensiones?

Aquest és un dels darrers vídeos realitzat per The Catalan Project. 

Independència, per a què? Per construir un nou Estat, un Estat millor.

A la pàgina web de The Catalan Project. tothom hi pot aportar les seves idees sobre com podria ser el nou Estat català independent.