En el darrer article "L'autor, malgrat tot, és viu", acabava dient:
Aquesta comunió entre autor i lector la definiríem amb el concepte
d’interactivitat; un concepte
estretament lligat a l’estètica de la recepció, per a la qual el paper central
de la literatura resideix en el lector i en l’acte de llegir.
Tot plegat ens condueix a la literatura digital en què el lector i la
interactivitat tenen un paper importantíssim.
Tot
seguit, comento alguns conceptes que crec que recullen aquest lligam entre
autor, lector, interactivitat i literatura digital, i que vaig incloure en el
meu Treball de final de carrera dedicat a aquesta nova manera de fer literatura.
George
Landow (catedràtic
de la Universidad de Brown; crític i teòric de literatura electrònica) afirma que alguns
dels conceptes que va establir en el seu moment la crítica postestructuralista,
com podrien ser el de text obert o el de lector actiu, podrien desenvolupar-se
plenament en un camp com el de l’hipertext. La interactivitat esdevé tan important dins
del procés lector que, en paraules de George Lawdon, arriba a “usurpar” una
funció de l’autor tradicional, ja que el text sembla escapar-se del seu control
i promou una lectura que trenca amb la linealitat; una lectura que proporciona
al lector una expansió de la trama literària en itineraris múltiples de
lectura.
Landow,
en el seu llibre Hipertexto. La convergencia de la teoría crítica
contemporànea y la tecnología,
apunta diverses reconfiguracions a què dóna lloc l’hipertext.
Reconfiguracions que afecten el text, l’autor i la narrativa.
Pel
que fa al text, la participació activa del lector i el mateix mitjà fan que
l’autor perdi un cert control i el text esdevingui fragmentari. El resultat
final és que la narració perd unitat i s’obre a una multiplicitat de variants
textuals.
La
no linealitat, l’obertura i la multiplicitat provoquen que no hi hagi ni
principi ni final. No hi ha imposició, sinó que tot és canviant.
En un text lineal existeixen categories i s’imposen
elements de jerarquització.De la mateixa manera que en la teoria dels
polisistemes, hi ha punts, temes, que són centrals i principals i d’altres que
esdevenen perifèrics i marginals. En un hipertext tot dependrà de l’autor que
és qui decidirà la categoria i la importància en moment i en cada fase de
lectura.
També
l’autor es veu sotmès, segons Landow, a tot un seguit de reconfiguracions. En
primer lloc, l’hipertext promou un nou tipus de lector, un lector actiu, un
lector extremadament curiós que, per raons del mitjà, és, a més, un lector que
pot intervenir en la pròpia obra, L’autor perd, en certa manera, un bon grau de
protagonisme que passa a mans de, com l’anomena Isidro Moreno a Musas y
nuevas tecnologías, el lecoautor , un nou i transcendental personatge
dins del món de la literatura.
Segons argumenta Gómez
Trueba a Creación literaria en la Red: de la narrativa posmoderna a la hiperficción termes com nexe
(liaison), trama(toile), xarxa (réseau), entrelligar (s’y tissent) que
empreen Roland Barthes, Michel Foucault, Mijail Batjin i Jacques Derrida són un
crit a la hipertextualitat. Barthes, per exemple, posa l’èmfasi en la no
linealitat del text i en el paper del lector; en canvi, Derrida, remarca
l’obertura textual, la intertextualitat i l’eliminació de les diferències entre
allò que és intern o extern a un text.
Tornant a Landow, en aquest
cas al seu primer llibre Hipertexto,
“Si la tecnología determina las formas del pensamiento y su expresión, la
llegada de una nueva tecnología dará lugar a nuevas formas culturales. El
hipertexto, con sus redes de "nodos" y "enlaces" permite
superar las jerarquías de lo impreso. Al no ser un sistema cerrado, permite
desplazar la responsabilidad de la decisión al destinatario. El hipertexto es
un sistema abierto que permite al receptor construir sus propios caminos de
lectura saltando de "lexia" en "lexia" conforme a sus
intereses. El texto tiene un principio y un final; el hipertexto no está dado,
sino que se crea en cada lectura conforme a los recorridos que establezca cada
lector. El texto se "termina"; el hipertexto, en cambio, continúa
creciendo gracias a la posibilidad de añadir nuevas lexias por parte de sus
autores o, incluso, sus lectores.
Sembla evident que la
tecnologia informàtica al servei de l’hipertext o de l’hipermèdia desemboca en
una convergència narrativa i tecnològica que ha obert un nou camp dins
del món literari. Un camp obert i encara per explorar que planteja nous i grans
reptes, no només als autors, sinó també als lectors. En paraules d’Isidro
Moreno: “el món de tots els móns possibles”.
