El capitalisme a Catalunya: el fet diferencial. 1 de 4 (Introducció a l'acte del 17/10/2022)

 

Com podeu veure en la imatge que encapçala aquest post, el dilluns 17 d'octubre va tenir lloc l'acte "El capitalisme a Catalunya: el fet diferencial" amb Alfons Durán-Pich, Xavier Roig i Ricard Romero de Tejada. El meu paper va ser el de moderador i el d'introduir l'acte per situar el fet diferencial des del vessant geogràfic, històric,  polític, social i econòmic; i com s'influencien els uns als altres.

Per a qui pugui estar interessat, us el transcric en quatre posts

INTRODUCCIÓ A L'ACTE "EL CAPITALISME A CATALUNYA: EL FET DIFERENCIAL"

El títol de l’acte d’avui és “El capitalisme a Catalunya; fet diferencial”. Doncs, sí, les diferències entre Catalunya i Castella, la gran Castella que és Espanya són molt remarcables i vénen de molt lluny. El fet diferencial s’ocasiona per raons històriques, polítiques i geogràfiques que configuren una manera de viure, una particular visió del món, un caràcter, una manera d’entendre les relacions entre l’administració i els administrats i, també, en la manera d’entendre l’economia.

La situació geogràfica és un element clau, sobretot fins al segle XIX.

Castella és un regne situat al mig de la península, de terreny desèrtic i aspre situada a gairebé 400 Km de la costa més propera. Des de Madrid, des que és capital i fins al segle XIX, es podia trigar a cavall entre 6 i 7 dies per arribar a la costa. Un regne i una capital situades al centre de la península, allunyades de tot, allunyades d’Europa, al mig del no-res. Madrid, com a capital, una excepció entre les capitals europees.

Catalunya,  la marca Hispànica, en cavi és terra de pas, el primer lloc per on entra tot, no només els productes, les mercaderies, sinó també les idees, les tendències, l’evolució i desenvolupament europeu.

Durant segles, la gran diferència històrica i política entre Castella i Catalunya és ,en síntesi, la lluita entre la llibertat i l’absolutisme; entre el pactisme i el cesarisme; entre un projecte d’Estat modern en el qual el més important és el ciutadà i un Estat anacrònic en el qual regnen la corrupció i els privilegis.

Les primeres constitucions catalanes daten de l’any 1283 i estan basades en el “pactisme”, que no era res més que la fórmula de repartiment de la sobirania entre el rei i els denominats “braços. El “pactisme” era entès no com a imposició d’una part damunt l’altra, sinó com un compromís entre dues parts lliures, basat en el respecte mutu i la fidelitat recíproca en el compliment dels termes del pacte. Predomina el costum sobre la fórmula legal escrita “Tracte és tracte” i “Tractes rompen lleis”. Els drets paccionats no podien contradir-se per decrets o sentències reials. Des del segle XIII el rei és un component més de les Corts junt amb els anomenats tres braços de corts: l'eclesiàstic, el militar o noble i el les viles i ciutats.

El sistema constitucional català, els seus usos i costums, les seves llibertats xocaven frontalment contra el projecte polític de la “Gran Castella”, un projecte absolutista iniciat pel comte-duc d’Olivares, que en el segle XVII ja va començar a aplicar la seva màxima “Un rey, una ley, una religión, una lengua, una moneda.” Com es pot desprendre d’aquesta màxima, el projecte polític de la “Gran Castella” no era altre que sotmetre tots els pobles d’Hispània (la península ibèrica) a les lleis i règim polític castellà.