El capitalisme a Catalunya: el fet diferencial. 4 de 4 (El pas del mercantilisme al capitalisme)

 

Com apunta Alfons Duran-Pich, els prerequisits perquè aparegui el capitalisme són l’acumulació de capital ,l’existència de mercat, l’individualisme i la divisió del treball, el capital com a unitat de producció, els drets de propietat l’especialització, la competivitat (lliure competència,) mà d’obra disposada a treballar per un salari, la lliure contractació entre empresaris i treballadors i la recerca del benefici com a objectiu final. Arribats al segle XVIII, a Catalunya es donen es donen en bona part aquests prerequisits que permeten fer el salt del mercantilisme al capitalisme. I la  Revolució industrial encara eixamplarà més les diferències econòmiques i ideològiques entre Castella i Catalunya

La indústria es va imposant al comerç...  Hi ha un creixement exponencial de la indústria catalana. Els fusos de cotó es multiplicaran per trenta. L’exportació de vins a Amèrica, que substitueix la d’aiguardent,  genera excedents importants i aquesta acumulació de capitals permetrà la  creació del Banc de Barcelona.

El 1832 ja es va crear el Vapor Bonaplata (1832)  considerat  l’Inici del capitalisme. La primera fàbrica a tot l’estat que fa servir el vapor com a força motriu. El 1848 arriba el primer ferrocarril peninsular Mataró-Barcelona  finançat exclusivament per catalans.

La gran diferència amb altres zones peninsulars, és que l’acumulació del capital que es produïa a Catalunya era que la riquesa es reinvertia en inversió productiva, cosa que en altres llocs no passava.

Com molt bé diu Roger Vinton: “Fins fa ben poc, la tradició industrial catalana tenia unes bases molt clares de reinversió dels beneficis, que es transformen en inversió productiva, aversió als capitals financers i més encara a la borsa. I la preocupació actual és que no acabem contagiant-nos d’aquesta manera de fer de Madrid que es podria resumir en “Només cal tenir diners perquè, per definició, la feina la fan altres.”

Acabo amb les paraules finals de l’epíleg de Roger Vinton al llibre “El capitalisme i el seu setè de cavalleria”:

“Que aquest contrapunt final no enteli el mèrit i saber fer dels catalans al llarg de la història. Com va expressar el filòsof Josep Ferrater Mora a “Les formes de vida catalana”, els quatre pilars de la fesomia catalana són i han estat la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia, els mateixos que expliquen la singularitat catalana i la seva adscripció al capitalisme primigeni.”

El capitalisme a Catalunya: el fet diferencial. 3 de 4 (Castella del segle XIII al XVII)

 

Que passava a Castella durant aquest període que va del 1250 al 1450?

El conreu d’ovelles i la llana era l’únic producte que era capaç d’exportar Castella El segle XIII es crea l’organisme rector. el Concejo de la Mesta (el nom complet era “Honrado Concejo de la Mesa de Pastores”). Un gran bloc monopolístic inclinat cap els grans propietaris i eclesiàstics. Era un model gens competitiu i, a la llarga, aquesta política basada gairebé exclusivament en la venda de llanes a l'estranger dugué Castella al col·lapse econòmic.

Castella implicada sempre en guerres de religió. Dilapida riqueses d’Amèrica en exèrcits i per mantenir l’imperi. A partir del segle XVI, els col·lapses financers són continus  1576, 1596, 1627, 1647 , 1652, 1662,1666,1799, 1820, 1866, 1939...

Els segles XV al XVII presenten una societat castellana sense burgesia, , sense una forta organització comercial de ciutats i una xarxa de vies de comunicació potent; sense ports, sense un clima benèvol i sense una economia estable. Al segle XV trobem una Castella desèrtica, amb ciutats petites i mal comunicades entre si, a moltes jornades de viatge les unes de les altres, amb un comerç testimonial, gairebé de subsistència.

Els segles XVI i XVII queden molt ben reflectits en el personatge de Cervaantes,  El Quixot...Un Hidalgo, incapaç de treballar per no tacar el seu estatus, viu gairebé en la misèria.

Treballar estava mal vist. Un cert tret característic dels castellans durant aquests segles era el de menystenir el treball i el comerç.  L’historiador William Prescott,  destaca "la miserable condició de Castella i la total carència de totes les arts útils". Si el treball estava mal vist, la manca de les arts útils només podia ser-ne la conseqüència natural. A Castella, els hidalgos i els nobles estaven impossibilitats, per raons de sang i d'honra, a fer feines manuals, les classes socials eren molt marcades i fer un salt d'un estament a l'altre era totalment impossible.

El capitalisme a Catalunya: el fet diferencial. 2 de 4 (Catalunya segle XIII al segle XV)

 

Catalunya i per extensió la Confederació catalanoaragonesa, té una secular tradició comercial i marítima que l’empeny cap a una expansió a tot els racons de la Mediterrània i mar enllà fins a l'Atlàntic. Durant el segle XIII, aquesta expansió va donar com a resultat una munió de rutes que partien del port de Barcelona fins a tots el ports coneguts (Nord d’Àfrica, Mallorca, Sicília Sardenya... L’Imperi Romà d’Orient fins a Constantinoble; Xipre, Damasc, Alexandria...; ruta d’occident fins a Bruges...

Els Consolats de Catalans, institucions internacionals paral·leles als Consolats de Mar, es van estendre arreu del Mediterrani, El 1320 es publica el Llibre del Consolat de Mar, un compendi de lleis de dret marítim que va regir durant segles el comerç a la Mediterrània. D'origen català, va ser traduït a gran quantitat de llengües i ha servit com a base per a la legislació marítima actual.

El segle XIII es va crear el Consell de Cent, una institució de govern a la ciutat de Barcelona que  va perdurar fins al segle XVIII. El 1401, es crea la Taula de Canvi, un banc de la ciutat de Barcelona, que és considerat el primer banc públic d'Europa. El 1450 s’inventa la impremta i només 20 anys després ja trobem que s’imprimeixen llibres a Barcelona.

Que passa a Castella durant aquest període que va del 1250 al 1450?

El capitalisme a Catalunya: el fet diferencial. 1 de 4 (Introducció a l'acte del 17/10/2022)

 

Com podeu veure en la imatge que encapçala aquest post, el dilluns 17 d'octubre va tenir lloc l'acte "El capitalisme a Catalunya: el fet diferencial" amb Alfons Durán-Pich, Xavier Roig i Ricard Romero de Tejada. El meu paper va ser el de moderador i el d'introduir l'acte per situar el fet diferencial des del vessant geogràfic, històric,  polític, social i econòmic; i com s'influencien els uns als altres.

Per a qui pugui estar interessat, us el transcric en quatre posts

INTRODUCCIÓ A L'ACTE "EL CAPITALISME A CATALUNYA: EL FET DIFERENCIAL"

El títol de l’acte d’avui és “El capitalisme a Catalunya; fet diferencial”. Doncs, sí, les diferències entre Catalunya i Castella, la gran Castella que és Espanya són molt remarcables i vénen de molt lluny. El fet diferencial s’ocasiona per raons històriques, polítiques i geogràfiques que configuren una manera de viure, una particular visió del món, un caràcter, una manera d’entendre les relacions entre l’administració i els administrats i, també, en la manera d’entendre l’economia.

La situació geogràfica és un element clau, sobretot fins al segle XIX.

Castella és un regne situat al mig de la península, de terreny desèrtic i aspre situada a gairebé 400 Km de la costa més propera. Des de Madrid, des que és capital i fins al segle XIX, es podia trigar a cavall entre 6 i 7 dies per arribar a la costa. Un regne i una capital situades al centre de la península, allunyades de tot, allunyades d’Europa, al mig del no-res. Madrid, com a capital, una excepció entre les capitals europees.

Catalunya,  la marca Hispànica, en cavi és terra de pas, el primer lloc per on entra tot, no només els productes, les mercaderies, sinó també les idees, les tendències, l’evolució i desenvolupament europeu.

Durant segles, la gran diferència històrica i política entre Castella i Catalunya és ,en síntesi, la lluita entre la llibertat i l’absolutisme; entre el pactisme i el cesarisme; entre un projecte d’Estat modern en el qual el més important és el ciutadà i un Estat anacrònic en el qual regnen la corrupció i els privilegis.

Les primeres constitucions catalanes daten de l’any 1283 i estan basades en el “pactisme”, que no era res més que la fórmula de repartiment de la sobirania entre el rei i els denominats “braços. El “pactisme” era entès no com a imposició d’una part damunt l’altra, sinó com un compromís entre dues parts lliures, basat en el respecte mutu i la fidelitat recíproca en el compliment dels termes del pacte. Predomina el costum sobre la fórmula legal escrita “Tracte és tracte” i “Tractes rompen lleis”. Els drets paccionats no podien contradir-se per decrets o sentències reials. Des del segle XIII el rei és un component més de les Corts junt amb els anomenats tres braços de corts: l'eclesiàstic, el militar o noble i el les viles i ciutats.

El sistema constitucional català, els seus usos i costums, les seves llibertats xocaven frontalment contra el projecte polític de la “Gran Castella”, un projecte absolutista iniciat pel comte-duc d’Olivares, que en el segle XVII ja va començar a aplicar la seva màxima “Un rey, una ley, una religión, una lengua, una moneda.” Com es pot desprendre d’aquesta màxima, el projecte polític de la “Gran Castella” no era altre que sotmetre tots els pobles d’Hispània (la península ibèrica) a les lleis i règim polític castellà.