Com apunta Alfons Duran-Pich, els prerequisits perquè aparegui
el capitalisme són l’acumulació de capital ,l’existència de mercat, l’individualisme
i la divisió del treball, el capital com a unitat de producció, els drets de
propietat l’especialització, la competivitat (lliure competència,) mà d’obra
disposada a treballar per un salari, la lliure contractació entre empresaris i
treballadors i la recerca del benefici com a objectiu final. Arribats al segle
XVIII, a Catalunya es donen es donen en bona part aquests prerequisits que
permeten fer el salt del mercantilisme al capitalisme. I la Revolució industrial encara eixamplarà més les
diferències econòmiques i ideològiques entre Castella i Catalunya
La indústria es va imposant al comerç... Hi ha un creixement exponencial de la
indústria catalana. Els fusos de cotó es multiplicaran per trenta. L’exportació
de vins a Amèrica, que substitueix la d’aiguardent, genera excedents importants i aquesta
acumulació de capitals permetrà la
creació del Banc de Barcelona.
El 1832 ja es va crear el Vapor Bonaplata (1832) considerat
l’Inici del capitalisme. La primera fàbrica a tot l’estat que fa servir
el vapor com a força motriu. El 1848 arriba el primer ferrocarril peninsular
Mataró-Barcelona finançat exclusivament
per catalans.
La gran diferència amb altres zones peninsulars, és que
l’acumulació del capital que es produïa a Catalunya era que la riquesa es reinvertia
en inversió productiva, cosa que en altres llocs no passava.
Com molt bé diu Roger Vinton: “Fins fa ben poc, la tradició
industrial catalana tenia unes bases molt clares de reinversió dels beneficis,
que es transformen en inversió productiva, aversió als capitals financers i més
encara a la borsa. I la preocupació actual és que no acabem contagiant-nos
d’aquesta manera de fer de Madrid que es podria resumir en “Només cal tenir
diners perquè, per definició, la feina la fan altres.”
Acabo amb les paraules finals de l’epíleg de Roger Vinton al
llibre “El capitalisme i el seu setè de cavalleria”:
“Que aquest contrapunt final no enteli el mèrit i saber fer
dels catalans al llarg de la història. Com va expressar el filòsof Josep
Ferrater Mora a “Les formes de vida catalana”, els quatre pilars de la fesomia
catalana són i han estat la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia, els
mateixos que expliquen la singularitat catalana i la seva adscripció al
capitalisme primigeni.”
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada