"S'ha
de començar a activar ja el procés, que no és un procés governamental, no és un
procés parlamentari; ja hi haurà un punt en què això entrarà en la vida del
Parlament, ara és un procés de la societat civil, en què s'han de posar en
sintonia i coordinació gent de procedències diverses que tingui ganes de
participar, de dir com vull que sigui la constitució del meu país, la
constitució que m'identifica, que em representa, que és el mecanisme pel qual
vull construir la meva adhesió a la col·lectivitat i em permet entrar endavant
un projecte de vida, professional; ara m'ofereixen la possibilitat de dir-hi la
meva; ara hi ha la possibilitat de fer-ho.”
El paràgraf anterior recull
algunes de les frases que el nou president de la Generalitat, Carles
Puigdemont, va dir en el seu discurs d’investidura i també en l’entrevista que
el passat dijous 14 de gener li va fer la periodista Mònica Terribas a TV3.
Després de l’acord i de la
formació del nou govern de la Generalitat que ha de conduir el procés de
transició cap a la independència, des de la societat civil cal que centrem la
nostra feina en dos objectius complementaris: l’inici del procés constituent i
la construcció de la majoria social.
Ben aviat, aquest país haurà
de posar en marxa un procés constituent que ens conduirà a la proclamació de la
nova República catalana independent. Aquest procés ha de venir precedit d’un
ampli i gran debat ciutadà sobre el país que volem, sobre la Catalunya del
futur. La societat civil ha de ser obligatòriament la gran protagonista
d’aquest debat en què tots nosaltres ens haurem d’involucrar, aportant-hi
idees, reptes, solucions perquè les conclusions que se’n puguin arribar a
extreure representin la base sobre la qual el Parlament català redacti la nova
Constitució.
Per tal que la nova
Constitució, el nou Estat, pugui ser el de tots, caldrà convidar tothom i a
tots els sectors i àmbits del país a participar en la Convenció Constituent
Ciutadana. Ha de ser un procés obert, inclusiu, en què, si arriba el cas, només
hi pugi estar absent aquell que se n’autoexclogui, perquè la Constitució
catalana no ha de ser només dels independentistes, ni dels polítics ni dels
experts, ha de ser de tothom.
El país que volem, la nova
Constitució no és un tema exclusiu del
Parlament, sinó que l’hem de veure com un deure i un dret ciutadà. Som
nosaltres, la societat civil, els que hem d’iniciar aquest procés constituent,
aquesta Convenció Constituent que ha d’incorporar els diferents formats de
democràcia; la participativa, la representativa i la directa.
Som nosaltres, la societat
civil, els mateixos que vam iniciar aquest procés d’independència, els que ara
hem d’iniciar i liderar el procés constituent. Una societat, com sempre, disposada
a fer el que calgui. Una societat preparada per debatre, enriquir i aportar
idees i propostes que han de fer de la
Constitució de la nova República catalana el marc àgil, modern, obert i
democràtic en què hi pugui cabre, en què es pugui fer realitat aquest país de
futur que volem cadascun de nosaltres.
Ja fa temps que ha començat el
debat sobre com pot ser aquest nou país. Algunes entitats, aplegades sota el
nom de Reinicia Catalunya disposen ja de la metodologia més adequada per
aplegar totes les iniciatives ciutadanes que, des de dues vessants, sorgeixin
dels debats: sobre les propostes de país, del país que volem i també sobre
esborranys de possibles textos constitucionals.
El procés constituent, La
Convenció Constituent Ciutadana, serà l’eina que ens ha de permetre aplegar en
un mateix objectiu tots aquells que, més enllà d’una Catalunya independent o
no, imaginem i volem un nou país, un país millor.
