Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Constitució catalana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Constitució catalana. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 de gener del 2016

Un procés constituent per a un nou país


"S'ha de començar a activar ja el procés, que no és un procés governamental, no és un procés parlamentari; ja hi haurà un punt en què això entrarà en la vida del Parlament, ara és un procés de la societat civil, en què s'han de posar en sintonia i coordinació gent de procedències diverses que tingui ganes de participar, de dir com vull que sigui la constitució del meu país, la constitució que m'identifica, que em representa, que és el mecanisme pel qual vull construir la meva adhesió a la col·lectivitat i em permet entrar endavant un projecte de vida, professional; ara m'ofereixen la possibilitat de dir-hi la meva; ara hi ha la possibilitat de fer-ho.”

El paràgraf anterior recull algunes de les frases que el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va dir en el seu discurs d’investidura i també en l’entrevista que el passat dijous 14 de gener li va fer la periodista Mònica Terribas a TV3.

Després de l’acord i de la formació del nou govern de la Generalitat que ha de conduir el procés de transició cap a la independència, des de la societat civil cal que centrem la nostra feina en dos objectius complementaris: l’inici del procés constituent i la construcció de la majoria social.

Ben aviat, aquest país haurà de posar en marxa un procés constituent que ens conduirà a la proclamació de la nova República catalana independent. Aquest procés ha de venir precedit d’un ampli i gran debat ciutadà sobre el país que volem, sobre la Catalunya del futur. La societat civil ha de ser obligatòriament la gran protagonista d’aquest debat en què tots nosaltres ens haurem d’involucrar, aportant-hi idees, reptes, solucions perquè les conclusions que se’n puguin arribar a extreure representin la base sobre la qual el Parlament català redacti la nova Constitució.

Per tal que la nova Constitució, el nou Estat, pugui ser el de tots, caldrà convidar tothom i a tots els sectors i àmbits del país a participar en la Convenció Constituent Ciutadana. Ha de ser un procés obert, inclusiu, en què, si arriba el cas, només hi pugi estar absent aquell que se n’autoexclogui, perquè la Constitució catalana no ha de ser només dels independentistes, ni dels polítics ni dels experts, ha de ser de tothom.

El país que volem, la nova Constitució no és un  tema exclusiu del Parlament, sinó que l’hem de veure com un deure i un dret ciutadà. Som nosaltres, la societat civil, els que hem d’iniciar aquest procés constituent, aquesta Convenció Constituent que ha d’incorporar els diferents formats de democràcia; la participativa, la representativa i la directa.

Som nosaltres, la societat civil, els mateixos que vam iniciar aquest procés d’independència, els que ara hem d’iniciar i liderar el procés constituent. Una societat, com sempre, disposada a fer el que calgui. Una societat preparada per debatre, enriquir i aportar idees i propostes  que han de fer de la Constitució de la nova República catalana el marc àgil, modern, obert i democràtic en què hi pugui cabre, en què es pugui fer realitat aquest país de futur que volem cadascun de nosaltres.

Ja fa temps que ha començat el debat sobre com pot ser aquest nou país. Algunes entitats, aplegades sota el nom de Reinicia Catalunya disposen ja de la metodologia més adequada per aplegar totes les iniciatives ciutadanes que, des de dues vessants, sorgeixin dels debats: sobre les propostes de país, del país que volem i també sobre esborranys de possibles textos constitucionals.

El procés constituent, La Convenció Constituent Ciutadana, serà l’eina que ens ha de permetre aplegar en un mateix objectiu tots aquells que, més enllà d’una Catalunya independent o no, imaginem i volem un nou país, un país millor. 

dimecres, 11 de novembre del 2015

El castellà oficial en un Estat independent? (i 2)

Si finalment la Constitució de la nova República contemplés l’oficialitat del castellà, l’equipararia en drets i deures a l’altra llengua oficial i pròpia del país: el català.

Aquesta doble oficialitat constitucional dificultaria, sense cap mena de dubte, el desenvolupament i l’aplicació de les mesures que necessita imprescindiblement el català per tal de superar definitivament la situació actual i esdevenir, no només la llengua de les institucions i de l’administració, sinó també la llengua comuna  d’ús habitual i quotidià al país.

La llengua catalana necessita de manera urgent aquestes mesures que només poden arribar des d’un Estat independent. Unes mesures que no podrien ser aplicades si el castellà tingués el mateix rang oficial que el català.

¿Si el castellà és també la llengua oficial del nou Estat català, com podríem solucionar la situació de marginació de la llengua catalana, cada vegada més accentuada, en el món de la justícia?

¿Si el castellà és també la llengua oficial del nou Estat català, com podríem modificar els centenars de decrets i lleis que ara mateix requereixen l’ús del castellà en el món comercial, en el món socioeconòmic?

¿Si el castellà és també la llengua oficial del nou Estat català, com podríem canviar la minorització que pateix la llengua en el món audiovisual on, per exemple, l’oferta televisiva ha caigut per sota del 20%, amb tendència a anar baixant?

¿Si el castellà és també la llengua oficial del nou Estat català, com podríem integrar lingüísticament la població immigrada que ara mateix han fet augmentar el percentatge de residents a Catalunya que mai no diuen ni una paraula en català? Un percentatge que era d’un 14,2% l’any 2003, un 19,5 el 2008, i que el 2013 s’ha situat en un alarmant 25%.

El nom sí que fa la cosa. Jurídicament parlant, el fet que la Constitució declarés el castellà llengua oficial seria interpretada per les sentències dels tribunals com a fonts de nous drets a favor d’aquesta llengua, tant des de l’àmbit administratiu com des de l’àmbit col·lectiu i individual dels propis parlants.  

Us recomano la lectura d’un excel·lent i documentat treball de la professora de Dret Constitucional de la UB, Eva Pons, titulat L’oficialitat lingüística. Declaracions constitucionals i implicacions jurídiques i pràctiquesEn aquest intens estudi de més de 160 pàgines, en primer lloc fa un repàs a la noció d’oficialitat i d’altres concepte que qualifiquen l’estatus jurídic de les llengües. En aquest sentit,  la conclusió és que l’oficialitat, com a concepte jurídic, és un terme que connecta la llengua directament amb l’Estat. En canvi, l’ús d’altres termes —llengua originària, llengua equiparada, llengua comuna, llengua principal o, fins i tot, llengua pròpia—, d’acord amb l’anàlisi comparada, es troben força allunyats d’una concepció d’estatalitat.

En aquest mateix treball, podreu trobar també una molt interessant anàlisi del contingut i de les implicacions de l’oficialitat en nou estats occidentals i, finalment, després de les conclusions, un imprescindible annex en forma de taula sobre les implicacions de l’oficialitat si només hi ha una sola llengua oficial o si n’hi ha dues o més de dues. 

Simplement fent un repàs d’aquesta taula ens podrem adonar de les greus conseqüències que tindria per la llengua catalana el fet d’incloure també el castellà com a llengua oficial del nou Estat.

La conclusió a la qual arribem és força òbvia: el castellà no pot ser llengua oficial de la República catalana. La millor solució passa per declarar el català com a única llengua oficial i atorgar al castellà (i potser, en un nivell diferent, a alguna altra llengua) la categoria de llengua equiparada o llengua preferent, que vindria regulada en el pla legal, pràctic i simbòlic per garantir uns determinats drets lingüístics individuals.

Sens dubte, el camí per arribat fins aquí serà complicat i no exempt de grans dificultats. La lluita per la llengua, però, forma part també de la lluita per la independència i per una societat més justa, més democràtica i més lliure.  

divendres, 30 de gener del 2015

Constitució(ns) catalana. Comunicat de l'ANC


Sovint, i cada vegada amb més assiduïtat, apareixen escrits, comunicats o documents amb la pretesa autoria de l'Assemblea Nacional Catalana. Darrerament, s'ha parlat molt en diversos mitjans d'una "pretesa Constitució de la nova República catalana" que hauria elaborat l'ANC.

En aquest sentit, la posició de 'Assemblea sempre ha estat molt clara i expressada en el darrer Full de ruta aprovat en l'Assemblea General de Tarragona de 2014: 

Elaborar la Constitució del nou Estat és un projecte de país. Per disposar de les bases necessàries perquè ho sigui, l’ANC impulsa el  projecte “El país que volem”. Per convertir-lo en un veritable projecte de país, l’ANC proposa la creació d’un òrgan o organització específica de la qual puguin formar part totes les entitats i organitzacions de la societat civil.

Per tal d'aclarir i desmentir, doncs, alguns malentesos, el Comitè Permanent de l'ANC ha enviat aquest comunicat a totes les seves assemblees:

Comunicat del Comitè Permanent de l'ANC

A hores d’ara totes les assemblees deveu haver rebut un escrit de la sectorial de Juristes per la independència que incloïa un document annex sobre un projecte de Constitució per al nou Estat català.

En relació a aquest escrit i a altres de similars que pugueu rebre, el Comitè Permanent de l’ANC vol fer-vos arribar els següents aclariments:
1.    Cap document es pot presentar en nom de l’ANC si abans no ha estat aprovat per algun dels seus òrgans, ja sigui el Comitè Permanent, el Secretariat Nacional o l’Assemblea General.
2.   La posició oficial de l’ANC només es manifesta a través d’aquest correu de Comunicació Interna. Qualsevol altre correu que pugueu rebre amb declaracions, propostes, comunicats o manifestos no representa en cap cas la posició oficial de l’ANC, sinó només la de l’assemblea, organització o persona que la signi.
3.  L’article del Reglament de Règim Intern citat (4.2) en el comunicat de Juristes per la independència s’oblida de l’apartat d) del mateix article que especifica clarament que les assemblees sectorials han de “presentar els seus treballs i conclusions, estructurats en àmbits, a les Assemblees Territorials i al Secretariat Nacional per a la seva posterior difusió a la societat en general”.
4.    L’ANC vol deixar ben clar i remarcar que no ha redactat ni redactarà mai cap projecte de Constitució per al nou Estat català.
Barcelona, 30 de gener de 2015