Demà serà una cançó. Vicent Andrés Estellés (2. El poema)

 

 

 

Ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat (Pere March)

Animal de records, lent i trist animal,

ja no vius, sols recordes. Ja no vius,

sols recordes

haver viscut alguna volta en alguna banda.

Felicitat suprema, l’hora d’escriure els versos.

No els versos estellats, apressats, que escrivies,

sinó els versos solemnes —solemnes?—

del record.

Et permets recordar amb un paisatge i tot:

les butaques del cine, el film que es projectava,

del que no vàreu fer gens de cas, està clar;

i evoques l’Albereda, les granotes del riu,

les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep

mentre féieu l’amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,

ara evoques i penses la carn fresca i suau

per on les teues mans o els teus besos anaven,

la glòria d’unes teles alegres i lleugeres,

els cavallons de teules rovellades, la brossa

que creixia, adorable, de sobte, entre unes

teules.

Animal de records, lent i trist animal.

Demà serà una cançó

Vicent Andrés Estellés, Llibre de meravelles

El poema titulat Demà serà una cançó, pertany a la secció I del bloc central del poemari. Un poema -aquest poema en concret- pot ser comentat des de moltes vessants, totes elles opinables i, al cap i a la fi, vàlides. Deixaré una mica de banda l’anàlisi mètrica i sintàctica. Només apuntar que el poema consta de vint versos alexandrins amb cesura a la sisena síl·laba. i que es produeix una alternança entre el ritme binari i el ternari. Em centraré més en la relació que el poema manté amb tot el poemari i com ambdós mantenen una relació i una dependència amb els clàssics medievals i, sobretot, amb Ausiàs March.

Vull una resposta: Benestar insuficient, democràcia incompleta

Programa de Vull una resposta:
Benestar insuficient, democràcia incompleta

Emès per ETV Llobregat el dimecres 28 de maig de 2014.

Convidats:

Vicenç Navarro  catedràtic de Ciències Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra

Podeu veure tots els programes emesos fins ara a ETV a la carta

Comunicat de l'ANC en suport i solidaritat amb Jaume Sastre i amb tots els docents de Mallorca

 

 

El Comitè Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana fa seu el següent comunicat fet públic per l’ANC de la Catalunya Nord:

Nosaltres sem la territorial nord-catalana de l'ANC

Avui hem rebut un comunicat de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca.

Parla del company de Mallorca que ha deixat d'alimentar-se perquè està afamat de llibertat i perquè està assedegat de justícia per a la seua llengua. En Jaume Sastre, quan parla aquesta llengua diu: "jo cant". Nosaltres, aquí dalt, diem: "jo canti". Els companys valencians diuen "jo cante" i al Principat diuen "jo canto". Però de fet, cantem tots la mateixa cançó. Perquè aquestes diferències expliquen una riquesa i una diversitat, però sobretot, sobretot, expliquen una unitat.

Per això, volem dir al Jaume, i als companys docents de Mallorca que no estan sols i que el seu combat ens deixa plens d'admiració. Volem dir al President Bauzà que el seu combat contra la nostra llengua comuna coincideix amb el combat que menen amb el mateix objectiu els seus amics que governen a València, impedint la presència mediàtica de la llengua i suprimint escoles en català.

Que els seu menyspreu és el mateix que mou els qui governen a Madrid en el seu intent d'eliminar la immersió com ho han fet ja a les Illes. I que la seva mateixa intolerància, ho sap molt bé, és la que mou els qui governen a l' Aragó, que creuen eliminar una llengua eliminant-ne el nom.

De fet, el mapa de les seves agressions ens dibuixa clarament el mapa de la nostra llengua. I com que tothom sap que la llengua és la pàtria i que en la llengua hi viu l'expressió més íntima d'un poble, són ells, els nostres adversaris, els qui ens estan dibuixant el mapa dels Països Catalans.

Des del nord, us volem dir a tots que nosaltres sem l'exemple i el laboratori del que li passarà a la nostra llengua si no es dota ràpidament d'un estat propi. Us ho explicarien les generacions de nord catalans que han hagut d' encarar-se cada dia i cada instant amb la voluntat d'un estat que decideix imposar la seva llengua eliminant totes les altres.

Per això, diem també a tothom, que la vostra lluita és la nostra lluita i que per això ens trobarem tots el 28 de maig a Barcelona amb SOM ESCOLA, amb ESCOLA VALENCIANA i amb L' ASSEMBLEA DE DOCENTS. Per dir a tothom que l'escola no es toca, que la llengua no es toca. Perquè és la llengua qui ens enllaça i ens fa forts.

ANC Catalunya Nord

Comitè Permanent de

L’Assemblea Nacional Catalana

Demà serà una cançó. Vicent Andrés Estellés (Llibre de meravelles)

 

 

Vicent Andrés Estellés és, sens dubte, el més important poeta valencià del segle XX. Va néixer a Burjassot, comarca de l'Horta, un 4 de setembre de 1924. Periodista i escriptor, és considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània i molts crítics han dit que és el millor poeta valencià des d'Ausiàs March i Roís de Corella.

 

Llibre de meravelles és un dels seus reculls poètics més conegut. Va ser publicat a València l’any 1971. La data, però, del seu naixement literari l’hem de situar sobre l’any 1956-58 en què Vicent Andrés Estellés el va escriure. La diferència entre la data de creació i la de publicació és deguda –tal com succeïa amb altres escriptors de l’època- a la situació política i social que vivia el país en aquella dura i llarga etapa de postguerra.

 

Estellés va dividir el seu poemari en tres parts clarament diferenciades. La primera part, titulada “Teoria i pràctica de la flor natural” exerceix la funció de pròleg en què el poeta exposa el seu estat anímic i l’ambient hostil i repressiu que l’envolta. El poeta, el “jo líric”, vol esdevenir una unitat amb el seu poble. Aquesta part està dividida en deu seccions que, no obstant això, formen una unitat, un llarg poema que s’enllaça i s’estructura a través dels motius temàtics emprats (la solidaritat del poeta amb el seu poble, la denúncia de l’opressió individual i col•lectiva, etc.) i, també, dels recursos estilístics (anàfora, ús determinat de formes verbals per expressar l’evolució anímica del “jo líric, etc.). Cal destacar també l’ús de la ironia i la sàtira que expressa l’elecció del títol (paròdia del màxim guardó que s’obtenia en els Jocs Florals promoguts i estimulats per les autoritats franquistes de l’època).

 

Les seccions I – VII, constituïdes per 47 poemes, formen la part central del llibre. Els poemes d’aquestes seccions són majoritàriament llargs, de versos blancs i amb un clar predomini de l’alexandrí. El poeta utilitza habitualment la primera persona del singular per adreçar-se a una segona persona que tant pot ser el seu amor, com la ciutat de València o bé el lector o lectors a qui s’adreça. A través d’un recorregut –d’un viatge- per la ciutat de València, Estellés ens evoca el tema del record en general i del record amorós en particular; de la poesia, com el seu amor, com un objectiu en ella mateixa, però també com una eina desalienadora, com una eina de combat; el pas del temps i la recuperació del passat perdut; la guerra i les seves conseqüències; la descoberta i el coneixement de la dura realitat de la postguerra; la reivindicació de les coses més elementals com a símbols són alguns dels temes que el poeta va desgranant en aquestes pàgines centrals del poemari.

 

“Propietats de la pena” és la tercera i darrera part, a manera d’epíleg, del Llibre de meravelles. Sis poemes octosíl•labs en què el poeta afirma el seu paper de portantveu dins de la col•lectivitat i emet, en el fons, una declaració de principis:
 

Assumiràs la veu d'un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble...

Maria-Mercè Marçal: Desglaç ( i 4)

 

 

Ja hem comentat la importància que Maria-Mercè Marçal confereix (com tantes altres teòriques i escriptores feministes) al llenguatge com a eina per aconseguir una identitat pròpia femenina, per assolir una veu de dona. Cal, doncs, en el procés de construcció creativa (de)construir, donar un nou significat al discurs i a les paraules.

Maria Mercè Marçal explicava que, una vegada acceptat que no és possible partir d’un llenguatge paral·lel o inventar-ne un altre partint de zero, havia de mirar d’adaptar el que tenim a les seves necessitats. És a això, precisament, al que es referia Jessica Folkart (Professora de la Universitat de Virgínia als Estats Units) quan , partint de la teoria postcolonial i de referents com Homi Bhaba, Gianni Vatimo i Edward Said, es fa aquesta pregunta: com escriure en el llenguatge de l’altre? Folkart troba la clau a les variacions, als canvis inherents al procés de repetició, és a dir, al fet que sovint els textos, els motius, són repetits, però poden ser-ho “amb una diferència”.

Joana Sabadell-Nieto, en un article titulat Domesticacions, domesticitats i altres qüestions de gènere, pren com a referència el poema de Maria Mercè Marçal El meu amor sense casa per a entendre el procés repetitiu que modifica el llenguatge fins al punt de transformar-lo.

El meu amor sense casa pertany a l’apartat Contraban de llum del poemari Desglaç i s’inspira, com molts altres poemes de la lírica marçaliana, en la tradició popular. Mitjançant el procés de repetició que indicava Flokart, tan propi de la poesia i el cançoner popular, Marçal confegeix una estructura de frases que es repeteixen i s’allarguen i ens parlen d’un amor exclòs, un amor exiliat, perquè un amor que viu fora de les normes de la societat patriarcal no té, en paraules de Fina Llorca “un lloc on habitar, un espai social on simbolitzar-se”.

El meu amor sense casa.
L’ombra del meu amor sense casa.
La bala que travessa l’ombra del meu amor sense casa.
Les fulles que cobreixen la bala que travessa l’ombra del
[meu
amor sense casa.
El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que
[travessa
l’ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrelen en el vent que arrenca les fulles
que cobreixen la bala que travessa l’ombra del meu amor
[sense casa.
El meu amor que s’emmiralla en els ulls que arrelen en el
[vent
que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
[l’ombra
del meu amor sense casa.

Vull una resposta: Eleccions europees

Programa de Vull una resposta: ELECCIONS EUROPEES

Emès per ETV Llobregat el dimecres 21 de maig de 2014. 

Convidats:

Marc Sallas Membre del Secretariat Nacional de la CUP

Podeu veure tots els programes emesos fins ara a ETV a la carta

Vull una resposta: El federalisme

Programa de Vull una resposta: EL FEDERALISME

Emès per ETV Llobregat el dimecres 14 de maig de 2014.

Convidats:  

Jaume López Doctor en Ciència Política i de l’Administració i Màster en Teoria Política i Social. Professor del departament de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra.

Marc Sanjaume llicenciat en Ciència Política i de l’Administració i Màster en Ciències Polítiques i Socials. Professor del departament de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra.

Podeu veure tots els programes emesos fins ara a ETV a la carta