dimecres, 10 de maig del 2023

La poesia de Marta Pérez. L'enquesta del CEO del mes d'abril de 2023. Les "super illes" de Barcelona

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 8 de maig de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Convidats

Marta Pérez Sierra, filòloga, escriptora i poeta. Ha publicat diversos llibres de poesia , de relats, contes infantils i ha participat en unes quantes obres col·lectives. També ha creat diferents espectacles poètics.

Ha guanyat diversos premis literaris. El darrer el premi “25 d’abril” villa de Benissa 2023.

Francesc Abad, analista polític

Guillem López, jurista

Davantal

Aquest darrer cap de setmana ha tingut lloc, a Corbera d’Ebre, l’acte central del Correllengua 2023 que, a partir d’ara, recorrerà les terres dels Països Catalans. L’acte central del Correllengua s’ha fet a Corbera d’Ebre perquè ha volgut incloure un doble homenatge. D’una banda, al personatge central d’enguany, el poeta i artista Joan Brossa i , de l’altra, a la lleva del biberó, la mobilització que va afectar 30.000 nois nascuts el 1920.

Correllengua 2023... Llengua, cultura i llibertat. Hi ha un lligam indestructible entre aquests tres conceptes i encara més en el cas de Catalunya i dels Països Catalans. No pot haver-hi ni cultura sense llengua, ni llengua ni cultura sense llibertat., Llengua cultura i llibertat... Indestriables, indestructibles.

Us versos de Joan Brossa ens diuen que “La llibertat va vestida de dol/Dessota les estrelles” En aquest país, la llibertat s’ha vestit de dol massa vegades. El feixisme va néixer a l’Europa d’entre guerres, entre el 1918 i el 1939. El feixisme, però, no és res més que una de els formes que adopta el totalitarisme, que ha existit sempre i que és el principal enemic de la llibertat, de les llibertats.

La Guerra Civil va ser una guerra contra el feixisme i per la llibertat. En el cas de Catalunya va ser també una guerra per les nostres llibertats... les lingüístiques, les culturals, les socials i les nacionals. La Batalla de l’Ebre va ser un dels episodis més cruents d’aquella guerra. Durant 115 dies, les terres del Matarranya, la Ribera d’Ebre, El baix Ebre i la Terra Alta van ser l’escenari de la mort i la destrucció. La batalla va arruïnar pobles i camps amb un total de 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners. Corbera d’Ebre va quedar destruïda a causa dels bombardejos, d’artilleria i de la Legió Còndor alemanya i l’aviació italiana.

Corbera d’Ebre és el poble de la Memòria. Els carrers i cases en runes del Poble Vell són un testimoni mut de la violència feixista i de les brutals conseqüències de la guerra. Un poble que l’any 1938 tenia 500 cases, 400 de les quals van ser tocades per les bombes. El Centre d’Interpretació 115 dies, ubicat a Corbera, recull el testimoni d’un dels veïns, l’Enric Torné: “… Una de les coses que més em va impressionar de la guerra va ser l’arribada puntual cada dia i a la mateixa hora dels bombarders alemanys. Tant era així que programàvem la nostra vida en funció dels horaris en què venien els avions. Passaven diverses vegades al dia… Hi havia tants aparells que el sol no es veia, tot quedava a les fosques.

El feixisme ha existit sempre. Amb altres noms, diferents règims polítics i econòmics. El feixisme existeix avui i existirà sempre. Aquesta és una realitat que cal tenir molt en compte per evitar que ens devori amagat darrere les seves múltiples màscares. El monstre del totalitarisme a vegades s’emmascara i adopta formes benvolents i pacífiques. El monstre que nosaltres patim com a país està desbocat i no ha parat de créixer. S’ha sofisticat en les formes, s’ha adaptat als nous temps. S’ha sabut ocultar en els emboirats i tenebrosos espais de l’estat més profund.  

Avui, però, parlarem de poesia, de la poesia de Marta Pérez d’una poesia que ens diu que “Sóc tots els nusos / d’aquest braçalet / que amaga un país /d’olor de mar i llum / anterior als tirans / i les guerres.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!               

Final

La frase de la setmana del que va ser president dels Estats Units Theodore Roosevelt

“Fes tot el que puguis, amb el que tinguis, siguis on siguis”

Com ja és habitual en aquest programa marxem sempre pensants en la nostra gent que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Avui ho farem amb el vídeo “Actua contra la repressió. Nosaltres acusem”

Us deixem amb el vídeo i tornarem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

diumenge, 7 de maig del 2023

Correllengua 2023, Corbera d'Ebre, el poble de la Memòria

 

Aquest darrer cap de setmana ha tingut lloc, a Corbera d’Ebre, l’acte central del Correllengua 2023 que, a partir d’ara, recorrerà les terres dels Països Catalans. L’acte central del Correllengua s’ha fet a Corbera d’Ebre perquè ha volgut incloure un doble homenatge. D’una banda, al personatge central d’enguany, el poeta i artista Joan Brossa i , de l’altra, a la lleva del biberó, la mobilització que va afectar 30.000 nois nascuts el 1920. 

Comparteixo amb qui el vulgui llegir el parlament de l'acte central de la tarda:

"Gràcies a Corbera d'Ebre per acollir aquesta acte central del Correllengua 2023. El Correllengua d’enguany homenatja el poeta i artista Joan Brossa i aquest acte central hem volgut també dedicar-lo, en record i homenatge, a la lleva del biberó, els nois nascuts el 1920. Uns 30.000 nois van ser mobilitzats i amb poc més de 17 anys molts d’ells van haver de patir els 115 dies que va durar la batalla de l’Ebre.

Llengua, cultura i llibertat. Hi ha un lligam indestructible entre aquests tres conceptes i encara més en el cas de Catalunya i dels Països Catalans. La nostra llengua, el català en totes les seves riques i vives varietats. La nostra cultura, a cultura catalana forjada durant segles en aquesta part del món que pertany a la cultura mediterrània. I la llibertat... perquè no pot haver-hi ni cultura sense llengua, ni llengua ni cultura sense llibertat., Llengua cultura i llibertat... Indestriables, indestructibles.

Us versos de Joan Brossa ens diuen que “La llibertat va vestida de dol/Dessota les estrelles” En aquest país, la llibertat s’ha vestit de dol massa vegades. El feixisme va néixer a l’Europa d’entre guerres, entre el 1918 i el 1939. El feixisme, però, no és res més que una de els formes que adopta el totalitarisme, que ha existit sempre i que és el principal enemic de la llibertat, de les llibertats.

La Guerra Civil va ser una guerra contra el feixisme i per la llibertat. En el cas de Catalunya va ser també una guerra per les nostres llibertats les lingüístiques, les culturals, les socials i les nacionals. Avui som en unes terres que van patir de manera molt crua la guerra. L’anomenada Batalla de l’Ebre que, com mot bé ens recorda el Centre d’Interpretació 115 dies, es va iniciar el 25 de juliol de 1938 i es va allargar durant gairebé 4 mesos.

Les terres del Matarranya, la Ribera d’Ebre, El baix Ebre i la Terra Alta van ser l’escenari de la mort i la destrucció. La batalla va arruïnar pobles i camps amb un total de 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 persones. Corbera d’Ebre va quedar destruïda a causa dels bombardejos, d’artilleria i de la Legió Còndor alemanya i l’aviació italiana. Al final de la guerra, Corbera havia perdut ben bé una tercera part de la població.

El poeta i escriptor Josep Gual Lloberes, va formar part d’aquesta lleva del biberó. Va escriure un poemari que va titular “Les sabates d’en Jaume”. HI destaca un poema “Paisatge de l’Ebre” que va musicar Teresa Rebull i que va ser qualificat per Manuel Vázquez Montalbán com una de les cançons més emocionants i senzilles de les inspirades per la guerra civil.

Avui he tornat a la Serra de Pàndols./ I a la cova he trobat les sabates d'en Jaume./ Un forat a les soles/ Una pinta de bales,/ Dins d'un plat enfangat /Tres cascots de metralla. /  Des de l'any trenta-vuit /Jo no havia tornat /A la Serra de Pàndols/ I a la cova han quedat /Les sabates d'en Jaume.  / Dins d'un plat enfangat /Tres cascots de metralla /A la cova han queda/t Les sabates d'en Jaume.

El feixisme ha existit sempre. Amb altres noms, diferents règims polítics i econòmics. El feixisme existeix avui i existirà sempre. Aquesta és una realitat que cal tenir molt en compte per evitar que ens devori amagat darrere les seves múltiples màscares. El monstre del totalitarisme a vegades s’emmascara i adopta formes benvolents i pacífiques. El monstre que nosaltres patim com a país està desbocat i no ha parat de créixer. S’ha sofisticat en les formes, s’ha adaptat als nous temps. S’ha sabut ocultar en els emboirats i tenebrosos espais de l’estat més profund.   

El poema visual “La bota” i les paraules de Joan Brossa ens ho recorden constantment: ".... Hem de recordar uns fets perquè ningú no torni a calçar aquesta bota. Ja s'hi ha caminat massa ! Les ruïnes quotidianes de Corbera d'Ebre, que l'acompanyen, no haurien de lligar amb l'horitzó de cap mapa democràtic. ...."                

I tot plegat ens porta al Correllengua i al lligam indestructible entre llengua, cultura i llibertat. Com deia el mestre Joan Solà: Plantem cara! Plantem cara... Perquè sense llengua no hi ha cultura i sense llengua ni cultura no hi identitat.

I què millor per acabar que els versos de Joan Brossa en “El millor poema”

''Mentre el meu amor vigila les cantonades, /pinto amb un esprai vermell en una paret: / Visquen els Països Catalans!''

Llengua, cultura i llibertat! "

dimarts, 2 de maig del 2023

Nou número de la revista l'Escletxa: Espais de col·loquialitat catalana. El fals mite de la Catalunya bilingüe. Anatomia del Deep State espanyol. Weekend a Nova York i... molt més!


Ja podeu llegir el nou número de la revista “L’Escletxa”, la revista de la llengua i la cultura catalanes, publicada per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL).

En aquesta edició s'hi inclou un article de Xavier Tedó que aprofundeix en el paper que tindrà l'independentisme en les pròximes eleccions municipals; una crònica de Meritxell Bayarri sobre l'acte d'inici del Correllengua 2023, enguany dedicat a Joan Brossa, i una reflexió de Jordi Esteban centrat en els espais de col·loquialitat catalana.

D'altra banda, Jaume Marfany, president de la CAL, reflexiona sobre el mite de la Catalunya bilingüe i publica un article sobre el llibre de Damià del Clot, Anatomia del Deep State espanyol. Marc Bega entrevista en Gerard López Fageda, sots editor de l'informatiu "Catalunya Nit" de Catalunya Ràdio, i en la secció 'Racó de Cultura' Sandra Sàrrias ens parla del llibre de Josep Pla Weekend a Nova York.

Enllaços per visionar la revista

ÍNDEX


dijous, 27 d’abril del 2023

Octuvre.cat: "Acció per la memòria lingüística". El català Narcís Bonaplata, fundador de la 'Feria de abril' de Sevilla. La història de Catalunya dia a dia. Francesc Vicent Garcia, poeta barroc. Vida i misteris del Rector de Vallfogona

LA CLAU de la nostra història. Programa 228, emès el 25 d'abril de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 228

La setmana passada la plataforma OCTUVRE.cat va difondre un vídeo en què definia els atacs que la llengua catalana rep de l’Estat espanyol des de fa més de 300 anys com a intent de genocidi.

OCTUVRE feia referència en el seu vídeo a dos llibres cabdals que a hores d’ara es troben descatalogats i impossibles de trobar si no són de segona mà. “La persecució política de la llengua catalana”, de Francesc Ferrer i Gironès i “L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya” de Josep Benet. Des d’aquí n’afegiríem un altre, en la mateixa línia , igual d’interessant:  “Catalanofòbia”, de Francesc Ferrer i Gironès.

El que es proposen des d’octuvre.cat és molt interessant i necessari. El seu pla l’han anomenat “Acció per la Memòria Lingüística” i consisteix a fer un buidat dels dos llibres citats i que a hores d’ara són impossibles de trobar, per tal bona part del contingut circuli per les diferents plataformes des de YouTube a TiK Tok passant per Twitter, Whatsapp, Telegram Instagram o correu electrònic. Tot aquest contingut quedarà recollit a la plataforma en l’aparta octubre.cat/genocidi-cultural.

Celebrem, doncs iniciatives com les d’octuvre.cat perquè com ells mateixos diuen, “és imprescindible tenir ben present que l’Estat espanyol fa més de 300 anys ens va declarar la guerra contra la llengua catalana”. I aquí, encara hi  afegiríem que ens va declarar la guerra lingüística, cultural i nacional.

Conquesta, colonització i assimilació... El projecte imperialista de la Gran Castella que va començar a néixer a principis del segle XVI i que el culminar  creant una nació inventada: Espanya (la Gran Castella) i inventant-se també un nom per al castellà: espanyol. Va harmonitzar la legislació; va encunyar una sola moneda; va ensenyar una sola llengua i una única història, mítica i simbòlica.

I així ha estat fins ara mateix. Governs, mètodes i intensitats diferents, però sempre sota la mateixa màxima “"Un rey, una ley, una religión, una moneda, una llengua.”

Des d’octuvre.cat només ens demanen tres coses: Que mirem el seu vídeo. Que entrem a la pàgina octubre.cat/genocidi-cultural i que ho compartim tot plegat amb els nostres contactes. Ells tenen televisions, diaris, governs, exèrcit i acadèmies. Nosaltres ens tenim a nosaltres mateixos.

Final           

La frase de la setmana de l’escriptor i dramaturg espanyol Enrique Jardier Poncela

“La Historia es la mentida enquadernada.”

Tornem el 9 de maig. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que tingueu un bon 1 de Maig!


dimarts, 25 d’abril del 2023

TORTURADES... 22 dones, testimonis del terror que s’ha exercit del 1941 al 2019, a la comissaria de la policia espanyola de la Via Laietana, 43

Vull una resposta. 11a temporada, emès el 24 d'abril de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès

Canal Vull una resposta de YouTube 

Gemma Pasqual escriptora, autora entre altres de MarinaXènia, tens un WhatsApp, Xènia, #KeepCalm i fes un tuit,  Viure perillosament. Recentment ha publicat Torturades

Blanca Serra, lingüista i activista

Pilar Rebaque, advocada

Pep Cruanyes, advocat, Comissió de la Dignitat

Via Laietana, 43. Jefatura Superior de Policia de Barcelona. Durant el franquisme va ser la seu de la Sisena Brigada d'Investigació Social, coneguda com a Brigada Político-Social . A la primera planta se situaven els despatxos; als pisos superiors, les sales d’interrogatoria; al soterrani, els calabossos. La BPS s’estructurava en diferents gurps especialitzats: Grup I - Afers Laborals, Grup II - Activitats Catalanoseparatistes, Grup III - Activitats Comunistes, Grup IV - Activitats Anarquistes, Trotskistes i Socials, Grup V - Servei d'Universitat.

Via Laietana, 43... La gola del llop... La casa dels horrors...  Entre les parets d’aquest edifici, s’ha exercit la repressió més violenta i la tortura sistemàtica durant dècades.  És totalment impossible saber amb exactitud quantes persones han estat torturades durant el franquisme a la Jefatura Policial perquè, el 1977, el llavors ministre espanyol d’interior Rodolfo Martín Villa va ordenar la destrucció dels arxius dels serveix policials. La repressió violenta i la tortura no es va acabar, però, amb la mort del dictador.

Detencions arbitràries, maltractaments i tortures per causes polítiques, orientació sexual, identitat de gènere, militància sindical i veïnal, discriminació ètnica i racial, catalanisme, independentisme... Probablement, milers de persones , majoritàriament homes, però també dones.

 “La tortura té un biaix de gènere”, explica l’advocada Pilar Rebaque. Amb les dones, la tortura té un component de gènere específic: els insults, la humiliació, l’obscenitat, l’ús particular i sexuat de la violència.

Gemma Pasqual ha recollit en un llibre el testimoni de 22 dones que han estat torturades a la comissaria de Via Laietana. Vint-i-dues dones que han patit el terror. La primera, Soledat Real, comunista i militant feminista detinguda el 1941. La darrera, Xènia Garcia, la noia dels cabells blaus, detinguda el 18 d’octubre de 2019.

En el capítol final del llibre “Torturades” s’identifiquen fins a 57 repressors i torturadors. L’Estat espanyol ha estat denunciat i condemnat moltes vegades pels diferents organismes que vetllen pels drets humans. La Unió Europea l’ha condemnat deu vegades, set de les quals amb Grande Marlaska com a ministre de l’interior. Molts dels 57 policies identificats com a repressors han estat condecorats.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi, comencem!

Final

La frase de la setmana de Frantz Fanon, revolucionari, psiquiatre i filòsof nascut a la Martinica: “El colonianisme no es comprèn sense la possibilitat de torturar, de violar o de matar. La tortura és una modalitat de les relacions entre els ocupants i els ocupats.”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent, que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!.


dijous, 20 d’abril del 2023

L'edició de llibres a la Nació catalana durant el segle XV. La història de Catalunya dia a dia. La república catalana que va durar tres dies. Francesc de Castellví. La memòria de la Guerra de Successió

La CLAU de la nostra història. Programa 227, emès el 18 d'abril de 2023 per ETV Llobregat i TDT Terramar Penedès


Davantal

Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 227.

En la impressió tipogràfica, els tipus mòbils servien per compondre el text per a la seva impressió. Aquests tipus permetien, en cas d’error, substituir només el caràcter erroni.

Els tipus mòbils de metall es van inventar a Corea al voltant del 1210, però no van ser àmpliament utilitzats a causa de l'enorme conjunt de caràcters del xinès. Al voltant de 1450, Gutenberg va inventar els tipus mòbils a Europa, juntament amb altres innovacions tipogràfiques. Aquesta invenció va fer, gradualment, que els llibres fossin menys cars de produir, i més àmpliament disponibles.

Els primers llibres impresos, els fulls solts i les imatges que van ser creades abans de l'any 1501 a Europa són coneguts com a incunables.. Segons els experts, el primer llibre que s’imprimeix en una impremta catalana és del 1473, una traducció llatina  d'Ethica. Politica. Oceonomica d'Aristòtil. El 1474 s’imprimeix el primer llibre en llengua catalana Obres o trobes en lahors de la Verge Maria.

En el conjunt dels Països Catalans, al llarg del segle XV hi va haver 24 impremtes distribuïdes en 10 localitats. Destaca la figura del ric mercader alemany Hans Rix de Chur, que en la València de final del segle xv va controlar el mercat editorial, va promoure la primera del Tirant lo Blanc, del 1490, i va obrir una gran llibreria.

Tirant lo Blanc, probablement la millor novel·la catalana de tots els temps, va significar un pas important en la narrativa d'Occident. Joanot Martorell la va començar a escriure el 1460 i la tenia molt avançada quan va morir el 1468. Llavors, Martí Joan de Galba va acabar-ne els darrers capítols i  la va imprimir a València, Nicolau Spindeler el 1490. És una obra emblemàtica de la qual només existeixen tres exemplars a tot el món

Durant el segle XV, les impremtes dels Països Catalans van posar en circulació 243 textos., 135 escrits en llatí, 102 en català i 6 en castellà.  A banda dels ja citats destaquen la Bíblia valenciana del 1478, La suma de la art de arismetica de Francesc Santcliment de 1482, Constitucions de Catalunya de 1495 i Lo somni de Joan Joan de Jaume Gasull de 1497.

Destaquem el cas de la Bíblia valenciana, ja que durant molt de temps es va arribar a dubtar de la seva existència. La Bíblia Valenciana, de la qual es van imprimir uns 600 exemplars, és la primera Bíblia impresa en català, la primera de tota la península Ibèrica i és la quarta que es va imprimir al món, després de la Bíblia Vulgata en llatí del 1448, i les traduccions alemanya del 1466 i italiana del 1471.

El 1482, la Santa Inquisició va començar una investigació que va acabar amb la crema de tots els exemplars d’aquesta Bíblia i la prohibició de tornar-la a imprimir. 

Final

La frase de la setmana és un paràgraf extret de l’article de Jordi Bilbeny “Els lectors de València i la Nació Catalana al segle XV”

El segle XV i XVI, la Inquisició es va proposar una cerca completa i una confiscació completa dels llibres més significatius de la cultura catalana, de forma premeditada, metòdica, diligent, incansable, amb tota la força de la llei, sense estalviar-se ni tan sols tortures, ni confiscació de béns, ni execucions exemplars.

Tornem la setmana que ve. Us esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.

Que passeu una molt bona setmana!

dimarts, 18 d’abril del 2023

Acord de claredat o...la cançó de l'enfadós. Quatre entitats que treballen per la llengua

Convidats

Anna Arqué, consultora i activista política. Membre de “Mantinc el català”

Uma Alcaide Jawo, activista social. Membre de “Mantinc el català”

Rosario Palomino, psicòloga. Membre de “No em canviïs de llengua”

Francesc Marco-Palau, historiador. Membre de Plataforma per la Llengua

Davantal

El 12 de febrer de 2013, la Generalitat creava el Consell Assessor per a la Transició Nacional. El presidia Carles Viver i Pi-Sunyer , l’acompanyaven tretze especialistes reconeguts en els camps de la jurisprudència, el periodisme, l’economia i les infraestructures. La seva feina consistia a analitzar els diferents factors a tenir en compte en el procés de transició de Catalunya cap a un estat independent.

Entre el juliol de 2013 i el juliol de 2014 van elaborar un total de 19 informes molt complets, exhaustius i molt ben documentats que cobrien tots els factors possibles en aquest procés de transició. Aquests informes incloïen també la hipòtesi de fer un referèndum acordat amb l’Estat. El Consell Assessor en va documentar cinc vies jurídiques legals.

Si no fos perquè a aquestes alçades ja no ens sorprèn res, ens podríem haver quedat amb la boca oberta davant la proposta de l'acord de claredat” del president Aragonès, una proposta que només compta amb el suport de 33 diputats  (el d’ERC) dels 135 que componen el Parlament de Catalunya.

Hi ha una frase feta en català que defineix molt bé l’actuació política independentista en general i la d’ERC en particular: “La cançó de l’enfadós”. Una cançó que, quan acaba una frase lliga el final de nou amb el començament. Si vols, no s’acaba mai i sempre diu el mateix.

Per acabar-ho d’adobar, dels cinc membres que formen part de la comissió, quatre s’han pronunciat públicament o bé contra el dret d’autodeterminació dels catalans o bé han manifestat que el referèndum de l’1 d’octubre va ser un fracàs.

Entre aquests cinc es troba la professora de la Universitat de València Àstrid Barrio. La mateixa Àstrid Barrio que  el desembre de 2022, escrivia un article amb el títol “¿Volver al referéndum o aclararse?” on manifestava que “Si se pretende promover un debate en Catalunya que genere consenso y del que se deriven consecuencias jurídicas y legitimidad y se apruebe en referéndum, solo hay una vía posible: la reforma del Estatut”.

La mateixa Àstrid Barrio que quan Pere Aragonès deia que “un referèndum és la resposta més inclusiva per a respondre el conflicte polític" li responia  “No és cert. Un referèndum és un parany dicotòmic que polaritza artificialment les societats plurals”.

La mateixa Àstrid Barrio que el 2019 pontificava “No per més repetir.-ho serà veritat. Ni hi ha presos polítics ni hi ha exiliats ni estan a la presó o fora d’Espanya per haver defensat unes idees legítimes...”

Continuem, doncs, immersos en la cançó de l’enfadós amb el desengany afegit que ens hem adonat que Doraemon, el gat robòtic del manga, no du res a la seva butxaca màgica.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi, comencem!

Final

La frase de la setmana de l’intel·lectual, periodista i polític mexicà Carlos Castillo Peraza. Només cal que canvieu la paraula “burocràcia” per “acord de claredat” 

“Burocràcia és l’art de convertir allò que és fàcil en difícil mitjançant allò que és inútil”

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que passeu un bon Sant Jordi i... que tingueu molt bona feina!