divendres, 31 de maig de 2019

Les decisions dels ajuntaments no tenen res a veure amb la República? (Comentaris a l'entorn d'unes declaracions de Pere Regull alcalde de Vilafranca del Penedès)



He viscut i conviscut durant 50 anys a Esplugues de Llobregat, al Baix Llobregat. El meu activisme polític, lingüístic i cultural s’ha desenvolupat, doncs, majoritàriament en aquest poble i en aquesta comarca.

Des de fa un any i mig visc  a Vilafranca del Penedès... i n’estic molt satisfet. A hores d’ara, però, encara intento situar-me en el món cultural i polític de la ciutat. Per tant, encara manifesto la meva ignorància, en bona part, pel que fa a tot aquest món vilafranquí.

Aquest preàmbul és perquè voldria comentar les recents declaracions de l’alcalde Pere Regull al diari local 3 de vuit. Diu el cap de llista de Junts per Catalunya:

En relació a l’oferiment d’Esquerra Republicana de formar un govern 100 % republicà, des de Junts per Vilafranca volen manifestar que, “tot i que aquesta seria la nostra voluntat, també està molt clar que la formació de govern haurà de dependre dels acords que hi hagi sobre el programa a fer en els següents quatre anys”.
Fins aquí, completament d’acord. Continua, però, Pere Regull:

“Plantejar-ho tan sols en els termes de fer un ajuntament republicà, no respon a la realitat, ja que el 99% de les decisions que es prenen a l’Ajuntament no tenen res a veure amb la consecució de la república. Per tant, de ben segur, hi hauria acord en el 1% i ara falta posar-nos d’acord en el 99% restant”.
Són aquestes paraules de l’alcalde les que, malgrat ser un nouvingut a la ciutat, em permeto contradir.

Accepto que les eleccions municipals tenen la seva especificitat. Reconec que els problemes de cada municipi i les possibles solucions tenen un alt grau d'importància a l'hora de votar per una o altra candidatura... Ara bé, en la situació i el context en què viu aquest país des de fa uns quants anys, les eleccions municipals formen part, també, del procés d’independència.

Tots podem estar plenament d’acord que la política municipal té com a eix bàsic garantir l’interès comú dels ciutadans en la gestió del seu poble o ciutat, la millora de la col·lectivitat i la participació en la resolució dels problemes comunitaris.

Avui, més que mai, però, aquesta millora està unida a la consecució de la independència nacional de Catalunya, perquè sense disposar plenament dels nostres recursos econòmics, sense capacitat per autogestionar el nostre benestar col·lectiu, ni poder decidir lliurament el futur, no podem construir un país al servei del nostre poble. Si no hi ha independència, hi haurà escanyament financer i retallades dràstiques, també pel que fa a l’autonomia municipal.

A Catalunya, el món local, davant les cruïlles històriques, ha estat fonamental i determinant. Els municipis han representat, en la nostra historia moderna, el centre de la lluita per les llibertats, la democràcia, la cultura, el benestar del poble i la independència.

Des de la Diputació de Barcelona, el 1873, el diputat republicà Baldomer Lostau declarava la constitució de l’Estat Català dins d'una República Federal.

Fa més de 100 anys, el 6 d’abril de 1914, es va viure una de les èpoques més transcendents de la història d’aquest país, la creació de la Mancomunitat de Catalunya. Un any abans, el 1913, més de mil ajuntaments catalans que representaven el 90% de la població van donar suport al Plebiscit Municipal que demanava la creació d'aquesta Mancomunitat.

Prat de la Riba deia: “Tenir els ajuntaments és tenir també Catalunya. Renovar la vida de les corporacions municipals, deslliurar-les de l’esclavitud de la vella política, fer-hi arribar la primavera de la nostra renaixença que vivifica i fecunda i regenera, és renovar i deslliurar i fecundar tot Catalunya”.

Un altre exemple de la lluita nacional des dels municipis ens porta a l'any 1931 quan, desprès de la victòria a les eleccions municipals, en Francesc Macià proclamava la República Catalana.

Molt més a prop tenim la data del 4 d’octubre de 2014. Aquell matí, el Palau de la Generalitat va ser escenari d’un acte històric per al municipalisme català. Més de 900 ajuntaments, que representaven el 88% de la població de Catalunya, les quatre Diputacions i les Entitats Municipals Descentralitzades van donar suport a la consulta del 9N sobre la independència.

I més recent encara... més de 700 alcaldes van ser imputats per la seva col·laboració en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.

Els municipis són el primer graó de les nostres institucions nacionals. El compromís dels ajuntaments amb els anhels d'independència del nostre poble resulta essencial. Per això necessitem el màxim d’ajuntaments independentistes que puguem aconseguir. Ajuntaments que hauran de governar el dia a dia del seu poble o ciutat, però que també seran decisius en la lluita per la independència.

Per tant, manifestar que “les decisions que es prenent als ajuntaments no tenen res a veure amb la consecució de la República” representa, a més d’un greu error polític, trair la confiança de milers d’electors. I cal tenir en compte que l'alternativa a pactar amb ERC seria pactar, com en els darrers 4 anys, amb el PSC, el partit del 155.

El municipalisme, com sempre que el país l'ha necessitat, estarà al servei de Catalunya. Espero, també, que l’ajuntament de Vilafranca del Penedès sigui un bon gestor per a tots els ciutadans que hi residim, però que també esdevingui una bona eina per assolir la República catalana independent.

Conclusions fase d'experts de l'àmbit de Sanitat (DAVANTAL del programa 139 de Catalunya segle XXI)



El mes de novembre de l’any passat, a Barcelona, a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya es van presentar les conclusions i propostes per al debat de l’àmbit “La societat del benestar i la justícia social. Un nou model de l’estat del benestar”,  del Congrés Participatiu Catalunya i Futur.

En l’apartat de sanitat, el document de conclusions és fruit del treball que, de febrer a novembre de 2018, han estat debatent diversos experts i professionals del món de la sanitat catalana. Ha comptat, a més, amb el suport de les conclusions del Congrés de metges i biòlegs de llengua catalana a Manresa (2.017) i del Cercle de Salut.

La síntesi del document ens defineix la salut com a mitjà per arribar a un fi, el benestar, individual i col·lectiu. La salut com a potent recurs per la vida diària de les persones i la comunitat.

Entre altres punts, destaquen:

Garantir la universalitat del sistema sanitari públic. La salut i l’accés al sistema sanitari com a dret de la ciutadania.

Continuar amb la planificació de salut i sanitària. Pla de Salut i Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública de Catalunya. Plans Directors i Estratègics.

Elaborar un pla de potenciació i adaptació de la recerca en salut, biomèdica de Catalunya a 10 anys, 2.030, que permeti el seu creixement en excel•lència així com les plataformes i infraestructures de suport.

Construir un consens polític, social i professional amb tots els actors que implica el sistema sanitari de Catalunya per garantir la qualitat, l'equitat i la sostenibilitat a llarg termini. Aprofundir en les reformes davant dels grans canvis sociodemogràfics, la gran revolució digital i tecnològica i les expectatives dels professionals i els ciutadans. La guia ha de ser la Medicina basada en l'evidència, en el valor. Incorporació dels criteris de Medicina participativa, personalitzada, predictiva i preventiva.

En parlem tot seguit a Catalunya segle XXI.

VÍDEO: Teatre amb R de República. Analitzem els resultats del 26-M. El comunicat de l'ONU (Darrer programa de Vull una resposta)

SETENA TEMPORADA
  Emès el dijous 30 de maig de 2019

Presenta: Jaume Marfany
Producció: Josep Pedrol
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Olga Amargant advocada. Coordinadora voluntària de l'advocacia de Catalunya

Pepa Arenós, actriu. Membre de Teatre amb R de República

Roger Herèdia president del banc d'ADN

Gabriel Ginebra, filòsof, escriptor, professor universitari, consultor sènior i conferenciant.  

Davantal

El grup de Treball contra les Detencions Arbitràries, que depèn del Comitè de Drets Humans de l’ONU, va fer públic ahir un veredicte en què demana la llibertat immediata d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. A més, el document insta el govern espanyol a indemnitzar-los i fer una investigació ‘exhaustiva i independent’ del cas.

Diumenge, ERC va guanyar les eleccions municipals amb un 23,5% dels vots. L’independentisme va obtenir prop d’un milió i mig de vots, que representen el 42.33% del total. També tindrà la majoria absoluta de regidors. D’un total de 8.189, 6.240 són independentistes.

L’independentisme ha guanyat amb majoria absoluta de vots les tres darreres eleccions a 746 municipis del Principat i l’espanyolisme només ha pogut guanyar a 58. Les xifres indiquen que l'independentisme pot arribar a obtenir amb una certa seguretat fins a prop de 600 alcaldies. Globalment, d'un total de 947 municipis, 736 podrien tenir un govern independentista.

Tot i així, és l’hora dels pactes postelectorals. I entre altres, no està garantida l’alcaldia independentista de Barcelona.

A les europees, Puigdemont, Junqueras i Comín seran eurodiputats. Puigdemont va guanyar a Catalunya amb un percentatge del 28,5%, una victòria històrica que representa més d’un milió de vots.

Ahir, però, funcionaris del Parlament europeu vam impedir l’accés a Carles Puigdemont i Toni Comín quan van anar al Parlament europeu a recollir la credencial d’eurodiputats. Ara fa unes hores, i fent cas de les pressions del PSOE, PP i C’s, el Parlament Europeu ha revocat les credencials de tots els eurodiputats espanyols.

El judici al procés entra en la recta final. Aquesta ha estat la setmana dels vídeos on fins i tot els presentats per les acusacions semblaven ser imatges de la defensa. Tot i així, la fiscalia mantindrà l’acusació de rebel·lió i demanarà la pena de 25 anys de presó.

Tot seguit en parlem amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

dijous, 30 de maig de 2019

VÍDEO: La Bressola, un model per a l'escola catalana? (Programa 139 de LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el programa núm. 139 de
4a temporada
Emès el dimecres 29 de maig de 2019

Joan Pere Le Bihan va néixer a Marsella, de pare bretó i mare mallorquina. El 1977 es va establir a Perpinyà i el 1979 es va fer càrrec de l’escola catalana la Bressola de Nyils al Rosselló. El 1981 es va fer càrrec de la direcció de La Bressola. 

El 1995 va rebre el Premi Jaume I d'Acció Cívica i el Premi Ramon Aramon. El 2006 va rebre el Premi Emili Darder de l'Obra Cultural Balear.


Víctor Cucurull assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

dimarts, 28 de maig de 2019

La Bressola, l'escola catalana a la Catalunya Nord (DAVANTAL del programa 139 de LA CLAU de la nostra història)


La Bressola és una associació cultural creada a Perpinyà l'any 1976 per a promoure una xarxa d'escoles associatives que practiquen la immersió lingüística en català a les comarques de la Catalunya Nord. El primer centre fou obert a Sant Galdric (Perpinyà) al setembre del 1976 amb només 7 alumnes. Al cap d’un any, neix la segona escola a Nyils.

Els primers anys són molt complicats, sobretot des de l’aspecte financer. Intentar mantenir i fer créixer dues escoles és una tasca molt complicada. La Bressola té molt pocs mitjans i les institucions departamentals no volen subvencionar-la.

Des de l'any 1983 les escoles de La Bressola acullen alumnes de dos a onze anys. El 2005 mantenia vuit centres educatius de maternal i primària, un dels quals (El Soler) era el primer que impartia, des del 2003, l'ensenyament secundari en català a la Catalunya Nord. Amb 7 centres d'educació infantil i un col•legi d'educació mitjana, uns 700 estudiants hi estan escolaritzats en l'actualitat.

Aquesta agrupació d'escoles laiques va esdevenir un referent de l'activisme cultural i polític a la Catalunya del Nord, tasca que ha estat essencial per la defensa i la recuperació de la llengua i la identitat catalanes, i per la qual se li va concedir el 2007 la Creu de Sant Jordi.

Avui a LA CLAU parlarem de La Bressola amb el seu director, Joan Pere Le Bihan.

dilluns, 27 de maig de 2019

S'han acabat (per fi) les eleccions


S’ha acabat el cicle electoral 2019 (per fi i si no tenim cap sorpresa d’aquí a final d’any). Vistos els resultats d’ahir ja podem opinar sobre quina és la situació de l’independentisme després de superar tres eleccions.

Com sempre, tot depèn del color del vidre amb què observem els resultats. De moment, agafo el vidre amb l’ADN ANC que no és altre que “pensa i actua sempre en positiu” i jo hi afegeixo “i valora també en positiu”.

En línies generals, gran triomf d’ERC a les municipals en què destaca el seu resultat a Barcelona. La CUP s’ensorra i perd tot aquell vot “prestat” que va tenir en anteriors eleccions. A les europes, Puigdemont, Junqueras i Comín seran eurodiputats i, sobretot, l'espectacular victòria del president Puigdemont a Catalunya que, més enllà de partits, evidencia que és ell, el president legítim, qui encarna el lideratge del moviment independentista. 

En xifres globals, l’independentisme manté el suport que ja va obtenir el 2015, al voltant de prop d’un milió i mig de vots, que representen el 42.33% del total. També obté, com en el 2015, la majoria absoluta de regidors. D’un total de 8.189 n’obté 6.240 (uns 150 més que el 2015).

Les xifres indiquen que l'independentisme pot arribar a obtenir amb una certa seguretat fins a prop de 600 alcaldies. Globalment, d'un total de 947 municipis, 736 podrien tenir un govern independentista. 

Si deixem en un costat el vidre ANC i ens mirem els resultats amb un vidre més transparent i clar podríem constatar que:

A Barcelona, hem passat de 18 regidors independentistes a 15. Si en algun lloc era imprescindible la unitat era a la capital de Catalunya on “s’han perdut” prop de 60.000 vots que han anat a la CUP i a Primàries.

Globalment, l’independentisme no perd suport.... però tampoc n’acaba de guanyar.

Els PSC no només s'ha recuperat, sinó que s'han posat al capdavant del bloc que defensa la unitat d'Espanya... i això no és cap bona notícia. 

Passades ja les batalles electorals, cal exigir a les forces independentistes una estratègia comuna i unitat d’acció que ha d’arribar a través del lideratge del president Puigdemont i que s’ha de construir en el si del Consell per la República.

Els pactes postelectorals a Barcelona ens podran donar una idea de l’estratègia que intentarà imposar ERC. Segons per on vagin aquests pactes, ERC podria tenir la temptació de forçar unes eleccions catalanes a la tardor o abans d’acabar l’any. Eleccions que esdevindrien un retorn a l’autonomisme, si més no durant un temps.

I, per cert.... algú sap on és la Crida?

divendres, 24 de maig de 2019

VÍDEO: Coneguem l'ADIC. Analitzem les darreres enquestes de les eleccions europees i municipals. Els presos polítics al Congrés

SETENA TEMPORADA
  Emès el dijous 23 de maig de 2019
Presenta: Jaume Marfany
Producció: Josep Pedrol
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Meritxell Llorente membre de l'ADIC (Assemblea de treballadors/es en Defensa de les Institucions Catalanes)

Francesc Abad, analista polític

Xavi Ros, advocat, fundador de la coordinadora  de l'advocacia de Catalunya. President de l'Associació pels Drets Humans de Terrassa


Davantal

Des del compromís amb el diàleg i amb lleialtat al mandat de l’1 d’Octubre, 
com a pres polític, ho prometo. 

Aquesta és la fórmula que va fer servir Jordi Sánchez per prometre, en català, la Constitució espanyola. Fórmules similars, en català o en castellà també les van fer servir la resta de presos polítics que dimarts van assistir al ple del Congrés espanyol. Comentarem amb els nostres convidats d’avui com van veure l’acolida, verbal i no verbal, que van rebre de part d’altres diputats.

L’Estat espanyol continua, però, mostrant el seu baix nivell democràtic. La fiscalia va demanar ahir que la Sala Penal del Tribunal Suprem suspengués d’immediat els drets polítics dels diputats empresonats. La pilota, però, ha tornat a la teulada de la Mesa del Congrés que haurà de prendre la decisió final,

Avui analitzarem també les darreres enquestes d’intenció de vot, per al Parlament europeu i també per a Barcelona, la capital de Catalunya. Diumenge sabrem si aquestes enquestes són o no encertades.

L’aplicació de l’article 155 va afectar totes les vessants de l’acció de Govern de la Generalitat. La intervenció de l’Estat va tenir un impacte global amb conseqüències directes i indirectes en la ciutadania, empreses, entitats, ens locals, organitzacions, institucions i associacions. Avui en parlarem amb una organització que va néixer a finals d’octubre de 2017: l’ADIC, Assemblea de treballadors i treballadores en defesa de les institucions catalanes.

De  seguida ens hi posem. Som-hi. Comencem!

VÍDEO: Els Abela, catalans a Malta des del segle XIV (Programa 138 de LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el programa núm. 138 de
4a temporada
Emès el dimecres 22 de maig de 2019

Josep Abela va néixer a l'altiplà d'Oruro, Bolivia. Va cursar la carrera d’enginyeria industrial i un màster d’economia a la República Federal Alemanya. Va arribar a Catalunya el 1972 i el 2005 es va llicenciar en Història a la URV. Durant tres anys va col·laborar amb l'ICAC (Institut català d'Arqueologia Clàssica) a Tarragona durant tres anys..

Víctor Cucurull assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura

dimarts, 21 de maig de 2019

Els Abela, catalans a Malta des del segle XIV (DAVANTAL del programa 138 de LA CLAU de la nostra història)

La República de Malta és un estat insular del Mediterrani format per un arxipèlag de tres illes, situades al sud de Sicília. L’illa de Malta n’és la més gran de les tres. Històricament ha estat un punt neuràlgic per al control de la navegació i el comerç marítim, així com una zona de gran valor militar i de conflictes, des de temps immemorials.

Segur que la majoria de nosaltres hem sentit parlar de l’Orde Sobirà i Militar de Malta, els famosos cavallers de Sant Joan de Jerusalem, també coneguts com a Orde de l’Hospital. Un Orde religiós catòlic amb un caràcter tradicionalment militar, cavalleresc i noble que, després de la pèrdua de Jerusalem, es van instal·lar a Rodes el 1310. Posteriorment,  i des de 1530, ho van fer a Malta, on van fundar fundaren la Valetta, actualment capital de la República, i també hi van deixar la seva petjada més visible en l'arquitectura militar i urbana.

També deveu haver llegit la novel·la, o potser vist la pel·lícula “El falcó maltès” basada en la recerca d’una estatueta d’or massís amb incrustacions de pedres precioses que, l’any 1593 i segons la llegenda, va ser un obsequi dels cavallers de l’Orde de Malta a l’emperador Carles V com a senyal de vassallatge. Una llegenda basada en el tribut simbòlic, consistent en un falcó viu, que els senyors de Malta havien de pagar al Papa per exercir el seu domini sobirà.  

El que segur que us ha passat més desapercebuda, malgrat que històricament ha estat molt important, és la presència catalana a l’illa de Malta. Una presència que es remunta al segle XIV amb el domini exercit per Pere II, el Gran, casat amb Constança de Sicília i l’episodi conegut com les Vespres Sicilianes, un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar del rei català, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou.

Avui, coneixerem molt millor aquesta presència catalana a l’illa de Malta i, més concretament, el llinatge Abela de Malta i la seva relació directa amb la baronia d’Abella del Pallars Jussà. 

dilluns, 20 de maig de 2019

Els impactes del canvi climàtic i la República catalana (La República que volem. Gabriel Borràs, biòleg)


El diari digital La Republica.cat disposa de la secció "La República que volem".Setmanalment, s'hi publica un article relacionat amb la Catalunya del futur. 
Els autors dels articles són membres d'exigents.cat i també ponents i col·laboradors de les diverses àrees del Congrés Catalunya i Futur.
Aviat farà un any que el projecte Life MEDACC (acrònim anglès de “Mediterranean Adaptation to Climate Change”), cofinançat per la Comissió Europea, va finir després de cinc anys d’intens treball (juny 2013-juny 2018). El projecte ha tingut com a objectiu el desplegament d’accions que redueixin la vulnerabilitat dels sistemes agroforestals i de gestió de l’aigua als impactes del canvi climàtic en les conques de tres rius catalans: la Muga, el Segre i el Ter. En paral·lel, Life MEDACC ha avaluat les condicions ambientals en les tres conques (l'evolució climàtica, dels usos del sòl i dels recursos hídrics), ha construït escenaris socioeconòmics específics, ha establert projeccions de recursos hídrics en un escenari de canvi climàtic i canvi global en l’horitzó de l’any 2050, i ha determinat un seguit d’indicadors per a mesurar l’eficàcia de les mesures de disminució de la vulnerabilitat. Cal destacar la reducció de cabals circulants a les tres conques en les últimes dècades (que oscil·la entre el 18 i el 48% en les capçaleres per al període 1950-2013). Tots els resultats del projecte són consultables aquí:
Uns resultats que constaten un fet evident: el canvi climàtic és una realitat contrastada sense cap mena de dubte, i no fa sinó incrementar encara més la pressió ja existent sobre els territoris, els sistemes agroforestals i la gestió de l’aigua. Així, els impactes del canvi climàtic a La Muga, al Segre i al Ter incrementen el nivell de vulnerabilitat actual a totes tres conques. La reducció de cabals circulants en el darrer sexenni i les projeccions dels escenaris futurs conclouen en una evident reducció en la disponibilitat d’aigua per als ecosistemes i les activitats humanes que en depenen. Davant aquesta evidència és necessari plantejar un seguit de recomanacions per tal que la República Catalana esdevingui, en el sentit més estricte possible, resilient als impactes del canvi climàtic; unes recomanacions que haurien de provocar canvis significatius en el desenvolupament i l’aplicació de determinades polítiques públiques.
i) És imperatiu i necessari  enfocar l’adaptació als impactes del canvi climàtic en els sistemes agroforestals i urbans com una oportunitat real per fer tot allò que sabem positivament que cal fer però o bé no ho fem amb prou intensitat, o bé no hem començat a fer-ho encara. Les oportunitats que ofereix el procés d’adaptació als impactes del canvi climàtic i, per extensió, al canvi global, són oportunitats per als sistemes (i el territori) i que cal implantar per a poder mantenir rendibles i viables per al futur aquests sistemes (i el territori). 
ii) L’abandonament de l’activitat agroforestal, encetada a finals del període 1950-1960 com a conseqüència de l’aposta pels combustibles fòssils, està tenint conseqüències sobre l’ús del territori. Segons l’Atles de la Nova Ruralitat (2008-2015) de les quasi 120.000 explotacions agràries existents l’any 1989 s’ha passat a només 60.000 de l’any 2013; el 60% dels pobles més petits de 1.000 habitants han perdut població entre el 2008 i el 2015. Només un 25% dels diversos instruments de gestió forestal són realment executats. No podem considerar la hidrologia forestal independentment de la gestió dels usos del sòl: ambdós aspectes estan tan íntimament lligats que la gestió dels usos del sòl cal considerar-la des del vessant hidrològic, i a l’inrevés.
iii) Factors de canvi global com la despoblació, l’abandonament de conreus, la pèrdua de la ramaderia extensiva i la manca de gestió forestal no fan sinó incrementar la nostra exposició i sensibilitat als impactes del canvi climàtic i, per tant, la vulnerabilitat (increment del risc d’incendi, episodis de decaïment forestal, pèrdua de recursos agroforestals -per exemple, les pastures-, disminució de la generació d’escorrentiu, impactes més severs durant els períodes de sequera, increment de les plagues, pèrdua de serveis ecosistèmics de regulació i provisió). La pitjor mesura d’adaptació als impactes del canvi climàtic en relació a la disponibilitat de recursos hídrics és la manca de gestió del territori; incloure aquest fet en els instruments de la planificació territorial i sectorial és cabdal.
iv) La mecanització de l’agricultura ha anat acompanyada, d’un temps ençà, de la globalització dels mercats i d’una forta baixada del treball que aporten els membres familiars mentre, per contra, guanya pes el treball assalariat, símptoma evident de l’engrandiment de les explotacions. La població activa dedicada a l’agricultura suposa només l’1.7% de la població activa total a Catalunya; una població activa que depèn de les indústries afins al sector, i cada cop hi ha menys explotacions agràries familiars i més explotacions de perfil empresari-industrial. L’accés a la terra és un coll d’ampolla. Per quin model apostem? Un de cooperatiu en un territori viu gestionat amb estima o un de piramidal, gestionat amb criteris macroeconòmics des dels mercats? Els dos són possibles, però els resultats són oposats des del punt de vista de la vulnerabilitat. En tot cas, hi ha d'haver un compromís on la sostenibilitat ambiental, social i econòmica sigui un factor determinant de primer ordre; en cas contrari, el sistema col·lapsarà a mig termini.
v) Més del 85% de la població catalana viu a la línia costanera i, sovint, d’esquenes a tot allò que no és urbà, fins al punt que la desconnexió entre una part d’aquesta població i el territori físic que els acull és cada vegada més gran. Per altra part, la superfície forestal i agrícola suposa més del 90% de la superfície total de Catalunya. Els boscos, un dels proveïdors més rellevants de serveis ecosistèmics gràcies a llur biodiversitat, regulen el clima, el cicle hidrològic, l’erosió, actuen com a embornals de carboni, proveeixen menjar, fusta i llenya, cultura i benestar, mentre que  l’agricultura proveeix d’aliments, genera també serveis com el control del foc, regula els fluxos d'aigua, nutrients i contaminants propis i d'origen urbà, fixa carboni en un ordre de magnitud similar a les pinedes i genera valor econòmic, fonamental per mantenir el paisatge, la població i la cultura. Cal  que els gestors, els agents socials i territorials i la població en general de les ciutats costaneres prenguin consciència que la provisió de serveis, cultura, benestar i aliments té un cost i, per una  qüestió de resiliència, el món urbà ha de contribuir a la provisió d’aquests serveis i aliments. Qualsevol agenda urbana sobre adaptació al canvi climàtic no serà completa si  la planificació territorial i sectorial no contribueixen a la resiliència del territori que li proporciona aigua, aliments i serveis.
vi) La determinació dels impactes, dels riscos associats i de les vulnerabilitats (la diagnosi climàtica) depèn del sistema/sector i de la dimensió física i socioeconòmica del territori analitzat. El mateix passa amb la determinació de les mesures i accions d’adaptació a emprendre; en conseqüència, tant l'avaluació dels impactes del canvi climàtic com l’adaptació tenen un component local/regional que les distingeix de la mitigació (reducció de gasos amb efecte d’hivernacle). L’èxit en l’adaptació als impactes del canvi climàtic dependrà de la bondat de la diagnosi climàtica però, sobretot, de la discussió de les mesures i accions a emprendre amb els actors locals/regionals.
vii) És del tot necessari la creació d’espais on estiguin representats els actors del territori, les administracions i els centres de recerca/tecnològics amb l’objectiu d’acordar les mesures d’adaptació que cal emprendre i gestionar els possibles conflictes que apareguin. Aquests espais –comunitats d’usuaris de l’aigua, meses de debat sectorials i/o territorials, laboratoris socials, comissions de sostenibilitat, consells de conca, etc- han de basar-se en la multilateralitat per dues raons: a) perquè la realitat és prou complexa i no admet simplificacions; b) perquè la clàssica bilateralitat té com a resultat que només s’executen les mesures en funció de la capacitat d’influència que un determinat actor o entitat té sobre l’administració. Cal, doncs, una nova governança per a executar polítiques d’adaptació actives i eficients. Aquesta nova governança, a més, facilitaria el monitoratge i el seguiment de les mesures d’adaptació.
viii) Confiar en el fet que la tecnologia resoldrà la nostra vulnerabilitat és una condició necessària però insuficient. Per això resulta necessari plantejar el desenvolupament de solucions no només tecnològiques, sinó també ambientals i socials i amb el suport polític necessari, que resultin sostenibles en el temps i que permetin una major integració dels diversos sistemes (hidrologia, boscos, biodiversitat, agricultura, ramaderia, etc.) amb les comunitats locals.

Escampem la iniciativa ARA, PUIGDEMONT!



Gràcies a tots els que ja s'heu adherit al manifest Ara, Puigdemont!, de suport des d’arreu dels Països Catalans al president català a l’exili, al conseller Toni Comín, a la consellera Clara Ponsatí i a la candidatura Junts-Lliures per Europa per a les eleccions europees del 26 de maig.

Som milers les persones adherides i encara en volem ser més. Et proposem que facis arribar el manifest a qui consideris que pot tenir-hi interès, que pot trobar al web https://arapuigdemont.cat/

Estem convençuts que, gràcies al teu suport i al de tantes altres persones, en aquestes eleccions europees podrem superar els tacticismes i partidismes estèrils. Unes eleccions europees importants que, amb el nostre suport en forma de vot, esdevindran un autèntic marc referendari. El president legítim de Catalunya en sortirà reforçat i la República Catalana que ell representa serà una mica més a prop

VÍDEO: Moneda virtual. Moneda social i local (Programa 38 de Catalunya segle XXI)

Segona temporada
 Emès el dissabte 18 de maig de 2019
Direcció. Jaume Marfany
Presentació: Gina Rigol i Jaume Marfany
Producció: Maria Vidal, Guillem López 
Convidats:

Martí Olivella, llicenciat en Ciències de la Comunicació. Exdirector de la organització no governamental catalana NOVA Innovació Social.  Defensor d'un sistema monetari digital i transparent. Autor del llibre “El poder del diner. La monètica factor de canvi polític”. Coordinador de REC Moneda ciutadana de Barcelona

Gerard Rosell, cap financer de tecnologia mòbil

Gabriel Esteban, fundador i director d'operacions de Goin

divendres, 17 de maig de 2019

Moneda virtual. Moneda social i local (DAVANTAL del programa 38 de Catalunya segle XXI)


Què s’entén per moneda virtual? El Banc Central Europeu la defineix com “un tipus de diner digital no regulat, que és emès i generalment controlat pels mateixos que l’han desenvolupat i que s’accepta i es fa servir entre els membres d’una determinada comunitat virtual.”

Tots coneixem el bitcoin, però segurament no és tan conegut el croat, una moneda virtual catalana creada el 2017. El croat és una criptomoneda basada en l'algoritme de codi obert anònim que també utilitzen altres criptodivises conegudes, com el mateix Bitcoin.  

La moneda social és diferent, però, del que anomenem moneda virtual. El Bitcoin, per exemple, no és una moneda social, ja que no garanteix una economia justa o local. El Bitcoin és una moneda virtual oberta a tota mena d’usos en ell mercat. Una moneda social és una eina creada i utilitzada per comunitats, col·lectius i particulars amb l’objectiu de poder facilitar intercanvis de productes, de serveis o de coneixements.

Un exemple de moneda social seria el REC (Recurs Econòmic Ciutadà), la moneda ciutadana de Barcelona. Un sistema d’intercanvi ciutadà complementari i paritari a l’euro, que permet fer transaccions entre les persones, les entitats i els comerços que l’accepten.

Quin seria el sistema monetari que hauria de regir en la Catalunya del futur? Cal continuar dins de l’euro? Hi ha arguments a favor i en contra. Els favorables diuen que el sistema monetari català ha de continuar inserit en el sistema monetari europeu i, per tant, que l’euro ha de seguir sent la moneda de Catalunya. No obstant això, també són moltes les veus que ens diuen que és necessari sospesar els avantatges i inconvenients que podria representar la introducció d’una “moneda social”, vàlida per a totes les transaccions internes de productes i serveis en els quals les dues parts actuants siguin exclusivament catalanes.

En parlem tot seguit a Catalunya segle XXI.

VÍDEO: "A l'octubre tornarà la primavera". Ara Puigdemont! Eines de país majoria a la Cambra de Comerç (Darrer programa de Vull una resposta)

SETENA TEMPORADA
  Emès el dijous 16 de maig de 2019

Presenta: Jaume Marfany
Producció: Josep Pedrol i Xavi Portet
Direcció: Jaume Marfany

Convidats:

Amadeu Alemany, escriptor i guionista. Ha estat guionista de programes de ràdio i televisió. Actualment dirigeix el programa de ràdio “La República Santboiana”, reconegut amb la menció de Qualitat al millor programa de ràdio local dels PP.CC. 2017. És autor dels llibres “El poble dels bojos”, “Gegants”, “La columna dels esguerrats”, “El psiquiatre de Déu” i recentment “A l’octubre tornarà la primavera”.

Vicenç Relats, periodista i editor. Un dels impulsors del manifest arapuigdemont.cat 

Jordi Domingo, advocat, president de la coordinadora  de l'advocacia de Catalunya

Maria Català membre de Cambres Eines de país. Elegida per a la Cambra de Barcelona

Davantal

El judici al procés continua amb un Marchena que es mostra cada vegada més parcial i més prepotent. Dimarts, va llençar aquesta frase un testimoni que volia declarar en català: “Usted respondera en castellano. Si no quiere responder en castellano, es muy fàcil, se levanta, asume las consecuencias y ya hemos acabado" Una frase plenament atemporal. Una frase que es podria haver fet servir en  qualsevol època dels darrers 300 anys.

La fiscalia demana de processar per organització criminal gairebé tots els encausats pel jutjat 13, entre ells la cúpula dels mitjans públics de comunicació catalans. El mateix jutjat 13 no ha acceptat els diners de la Caixa de Solidaritat per pagar la fiança i comença a embargar béns dels processats. La Junta Electoral ha vetat intervencions dels processats per l’1 d’octubre i només s’ha autoritzat la pantomima de deixar que aquests acusats recullin la seva acta de diputats i senadors, com si els seus drets polítics es limitessin únicament a això... Tots aquests fets són una clara mostra que la repressió no s’atura ni s’aturarà. L’operació d’Estat, política, judicial, econòmica i mediàtica contra l’independentisme i contra Catalunya ha estat planejada i està sent executada de manera precisa i constant.

Les properes eleccions europees ens porten la confrontació, una vegada més, entre Puigdemont i Junqueras. Aquesta setmana, més d'un centenar de personalitats dels Països Catalans han impulsat un manifest de suport a la candidatura liderada pel president a l'exili, Carles Puigdemont. Paral•lelament, a les Illes Balears s’ha activat un altre manifest titulat “Crida per a un comitè de suport a Carles Puigdemont”.

“La gent n’està farta. Sigui com sigui, els traurem de les presons. Però necessitarem quelcom que pebrots, potser una mica de màgia” Aquesta frase pertany al llibre “A l’octubre tornarà la primavera” d’Amadeu Alemany.

En parlem de tot plegat amb els nostres convidats d’avui.

Som-hi. Comencem!

dijous, 16 de maig de 2019

VÍDEO: Mossos d'Esquadra, 300 anys d'història (Programa 137 de LA CLAU de la nostra història)

Ja podeu veure el programa núm. 136 de
4a temporada
Emès el dimecres 15 de maig de 2019

Francesc Xavier Hernández, historiador i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona. Autor de diversos treballs sobre la història militar de Catalunya, la Guerra de Successió Espanyola, l'educació i l'ensenyament de la història. Va ser  el director del projecte històric i museogràfic del Museu d'Història de Catalunya. És comissari de l'exposició "Els uniformes del cos de Mossos d'Esquadra".

Víctor Cucurull assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura