dissabte, 2 de novembre de 2019

Dimiteixi, conseller Buch! (Carta oberta de Joan Guarch)



Miri, no soc cap expert en el tema de seguretat, però només el sentit comú i llegir una mica sobre el tema em permet de fer unes reflexions i argumentar el perquè crec que ha de dimitir.

En l’entrevista que li fa el Punt Avui d’ahir, dijous 31, li pregunten si no li feien mal algunes de les imatges de l’actuació policial des del primer dia. I vostè respon: “De forma negativa hem pogut veure que hi havia persones, una immensa minoria, que en lloc de manifestar-se, buscaven un enfrontament  directe amb la policia. Llavors és quan la policia ha d’actuar. Algunes de les imatges d’actuacions policials s’ha de valorar si s’ajusten als protocols establerts, és cert”

I, en la següent pregunta diu: “Alguna actuació policial no s’ajusta realment als protocols establerts”. En què quedem?, valoren si s’ajusten als protocols, o ja ho saben?

Més endavant defensa que: “l’1-O (els mossos) van actuar tal com va marcar la resolució judicial que se’ls va manar”. I, en una altra pregunta, més endavant, diu: “El cos de ME té els seus protocols, les seves garanties, la seva forma de treballar, que son diferents dels de la PN”.

També diu que el protocol en quant a l’ús de les pilotes de goma: “Els mossos s’adapten al que li mana el Parlament, però altres cossos no ho fan perquè no tenen l’obligació de fer-ho”. La responsabilitat de l’ordre públic a Catalunya és del cos de ME i, per tant, son aquests els que han de marcar les normes. Si el cos de PN no vol seguir-les, el ministre espanyol d’Interior haurà de prendre el comandament directe i, per tant, el Govern espanyol haurà, públicament, d’intervenir en les competències de la Generalitat. I això ho ha de fer justificant les raons que tinguin, i veurem quines son. Com sempre poden fer el que vulguin sota el principi de “La fiscalia te lo afina”, és a dir ja inventarem el relat que ho justifiqui, encara que no sigui veritat, com han fet fins ara i s’ha pogut veure en el judici al nostres polítics. Però vostè, mentre no intervinguin els mossos, no ho ha de permetre.

Vostè diu: “ tenim dos cossos policials (nosaltres només en tenim un) diferents amb uns protocols diferents, una formació diferent (i) amb unes eines diferents actuant en un mateix dispositiu i, per tant s’ha d’intentar treballar conjuntament el màxim possible”.

És cert, hi ha dos models diferents d’entendre l’actuació policial.

Definim-los. Una policia democràtica està per garantir la seguretat pública i de la seva ciutadania i, per tant, en temes de robatoris, assassinats, segrestaments, tràfic de drogues, persones desaparegudes, delictes sexuals de tot tipus, prevenció de terrorisme, protecció de les institucions, de bens privats i públics, etc, etc..., ha de reprimir qui ho fa amb totes les eines que disposi, però respecte a la denúncia social al carrer, només ha de garantir la seva expressió i protegir, als qui es manifesten i expressen la seva discrepància, de qualsevol agressió externa, (li sona que això és garantir la llibertat d’expressió i manifestació?) En aquests casos ha de garantir que els manifestant no creuin la línia d’actuar violentament (però no se’ls ha de provocar a fer-ho ni, en molts casos, iniciar-ho per part de la policia com veurem). Bé, sembla que amb lo explicat estem tots d’acord. És a dir, qui expressa aquesta reivindicació, aquesta protesta, etc, és la ciutadania (vostè, jo, els nostres fills, parents, amics, companys, etc, etc), per tant la norma és que s’ha de protegir aquests drets bàsics i fonamentals i no anar contra ells.

I aquí podem explicar l’altre model d’actuació policial diferent.

En el projecte final de Master sobre polítiques públiques de seguretat que porta per títol “El Síndrome de Sherwood”, fet el 2009, pel cap de ME, David Piqué, s’exposa, clarament, la concepció “militar” que aplica segons quines policies i, especialment, de segons quins països. El treball es fa en referència al moviment okupa, però també és un moviment de protesta social i és perfectament aplicable a qualsevol altre tipus d’expressió ciutadana.

Suposo que vostè ja se l’ha llegit.

Resumint molt, el concepte que explica diu que una de les estratègies de la policia es que a “l’enemic”  ( i aquí es cita referint-se a la ciutadania de qualsevol mena i país), tal com diu citant el model de Miyamoto Mushasi, repeteixo, a l’enemic (!!??), se l’ha d’exterminar, com a càstig, com a exemple i per evitar la venjança.

I explica abastament com es desenvolupen aquestes estratègies. Veiem-ho.

...fins i tot els governants amb menys escrúpols han necessitat una excusa per iniciar una guerra i si la intenció és dur-la fins l’extermini del contrari, l’excusa ha de ser poderosa”

“En termes militars o polítics, a vegades s’ha permès certs excessos al futur enemic, fins i tot provocant-los, per així justificar una intervenció de “resposta” que sigui comprensibles per a la població civil pròpia, que haurà de donar suport a la intervenció militar. Moltes d’aquestes accions prèvies podrien haver estat evitades, però precisament per això s’han permès i tenir així l’excusa. En aquestes situacions, com més innocents siguin les víctimes pròpies inicials, més gran serà l’excusa per atacar”

“...com més forts es vegin, més valents es sentiran i més enfrontaments hi haurà, que és el que es busca. Si no hi ha enfrontaments no hi ha ferits nio detinguts”

“Fins i tot si la concentració o manifestació, que és del que estem parlant, no es preveu prou violenta, es pot arribar a provocar una mica, amb detencions poc justificades i gens pacífiques uns dies (o moments) abans per esclafar l’ambient. També es poden fer “redades”... La “redada” estarà especialment mal feta i amb tracte humiliant per encendre més el ànims, si cal”

“A més de l’estratègia prèvia, en quan algun grup descontrolat (provocadors infiltrats de la pròpia policia), comença les accions violentes, les unitats de policia ni es belluguen i quan la violència comença a ser generalitzada, l’actuació policial es retarda deliberadament fins que els danys produïts són socialment inacceptables. És aleshores quan es produeixen les càrregues policials que en cap moment volen ser dissuassòries. No es dissimula.

Es va directament contra els manifestants, que ja són considerats vàndals, i se’ls ataca amb prou velocitat perquè no doni temps a la fugida i es provoqui l’enfrontament físic.

La violència entre agents i manifestants es desferma, es personalitza i es descontrola.

És el que es vol. Comencen a aparèixer víctimes innocents- danys col·laterals es diu ara- Els que  han defugit l’enfrontament, es troben amb la resta d’unitats policials que els barren el pas i que no fan detinguts – presoners-, la dispersió no és voluntària, és a cop de defensa (porra) i qualsevol indici de resistència és contestada amb contundència exagerada i detencions massives”

“Lamentablement, aquesta tàctica no és exclusiva de règims totalitaris, també es dona amb massa freqüència en moltes democràcies occidentals. Potser pot ser degut a dos factors: Una estratègia política que no considera cap altre opció que no sigui la visió del problema com un conflicte d’ordre públic i l’altre, en que s’encarrega el control del carrer i dels manifestants/activistes a unitats policials poc disciplinades, venjatives i provocadores.”

Carai! Tot un manual de com es comporta una policia repressora. Conseqüentment, el protocol que seguirà aquesta policia (i per tant evidentment qui la dirigeix professionalment i política) que entén que la ciutadania és l’enemic al que cal exterminar, és el d’un estat autoritari i dictatorial acostumat a les seves victòries militars i a la sotmissió dels pobles conquerits militarment.

Aquesta dies hem presenciat un recital d’imatges de com s’aplica en la pràctica  aquesta estratègia. El que falta afegir és que en gairebé totes les manifestacions d’aquests dies hem vist que els infiltrats començaven les provocacions majoritàriament quan els manifestants ja començaven a marxar i quedaven en menor nombre, aleshores començaven els aldarulls i les brutals actuacions policials.

Sr Buch té molta feina per la gran quantitat de reportatges de TV, fotos de periodistes i particulars i vídeos de tota mena que demostren aquestes pràctiques descrites i que serviran per les Comissions d’Investigació de l’actuació de les policies (en plural) d’aquests dies.
Aquest és el model del cos de ME?. Jo crec que no, però ha estat utilitzat tan pels comandaments espanyols en les famoses taules de coordinació en seguretat, com facilitats per agents dins el cos de mossos que provenen de la PN i GC i que porten a la sang aquesta manera d’actuar i han estat tolerats, en actuar així, per la conselleria. A més en la policia espanyola aquesta forma d’actuar és condecorada i, per tant, incentivada. Acceptaran condecoracions, determinats agents del cos de ME? Seria la ignomínia més gran per tota la nostra ciutadania.

Permetent aquesta actuació, el nostra cos de ME ha estat aplaudit pel ministre Grande Marlaska (aquest és un clar símptoma de que estem fent les coses malament).

Aquesta actuació ha possibilitat que la ciutadania identifiqui agents del cos en concret i el propi cos de ME, en general, com els autors d’aquest brutalitat i perdin tota la bona imatge aconseguida amb la resolució de l’atemptat de Barcelona, en la seva actuació l’1-O, o en totes les grans manifestacions d’aquest anys incloses les marxes dels dies 16, 17 i 18 passats. Així aconsegueixen  inocular la desconfiança de la ciutadania en la nostra policia.

No és així com hem d’actuar, sinó plantant-nos i impedint aquest tipus d’actuacions. I això és responsabilitat directa del Conseller, de vostè Sr Buch.

Ens pensem que potser així evitarem la intervenció del cos? No ho evitarem de cap manera i l’Estat Espanyol farà el que vulgui, saltant-se totes les normes d’un estat mínimament democràtic al que ja no l’importen ni les aparences,  o no ha vist el xou del funeral d’Estat en la parodia de l’exhumació de les despulles del dictador Franco? O no hem vist la celebració de l’acte feixista de la Falange espanyola a l’Ateneu de Madrid, perfectament tolerat?

Bé, com he dit, el suposo coneixedor d’aquest mètodes que li he citat i, per tant davant d’aquesta actuació policial només poden haver-hi tres explicacions:

1ª Que vostè hagi acceptat aquestes directrius per imposició i això vol dir acotar el cap i no exercir la nostra sobirania. Per por potser?

2ª Que vostè pensi que aquesta és l’actuació que ha de tenir la nostra policia.

I 3ª Que vostè, en realitat, no tingués prou coneixement d’aquesta manera d’actuar i que li hagués marxat de les mans.

No sé quina de les tres explicacions és pitjor i qualsevol de les tres és totalment inacceptable.

Evidentment ens estem equivocant quan deixem que la premsa espanyola (i alguna de catalana) centri el problema  en els aldarulls en les manifestacions en lloc de ressaltar que s’està protestant contra la violència brutal de les sentències, etc.

Però això, també ho ha permès vostè sense sortir a donar explicacions des del primer dia.

En l’entrevista a El Punt Avui li pregunten si, en algun moment, li ha passat pel cap dimitir i vostè diu: “...en un moment de dificultat, abandonar el barco seria d’una gran irresponsabilitat.”

El que ha de fer és reforçar especialment les comissions d’investigació de les actuacions del cos i determinar les responsabilitats, però com que vostè n’és al final, el màxim responsable, per la transparència en les respostes dels seus subordinats, vostè ha de dimitir.

Per facilitar-li les coses, vostè sap què és fer un pas al costat? Alguns polítics, propers a vostè, ho han fet i n’hi han donat exemple.

DIMITEIXI!!.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada