Cendrós, el cavaller Floïd (Davantal de LA CLAU de la nostra història)

Damas, aún existen caballeros... 

Aún quedan Hombres con hombría.... 

Primero cumplo, luego exijo....

Yo, Floïd....

Tots els que tenim una certa edat recordarem aquestes frases publicitàries que ens presentaven un massatge per a després de l’afaitat, indispensable a totes les barberies de l’època.

Floïd neix el 1932 i té una historia força senzilla. Els germans Cendrós, nascuts a Valls i barbers d’ofici, tenien una barberia de nom “Buenos Aires” a l’Esquerra de l’Eixample. Va ser en aquesta barberia on van inventar una mescla olorosa feta d’una combinació floral, vinagre, alcohol, vainilla, llimona.... Li van donar el nom de Floïd... Acabava de néixer el primer aftershave.

Aquesta història tan senzilla, però, va revolucionar el món de la cosmètica masculina i el món publicitari. De la mà de Joan Baptista Cendrós fill, durant els anys 50 i 60 del segle passat, el producte es va internacionalitzar a més de cinquanta països i es va convertir en un sinònim de modernitat.

Joan Baptista Cendrós va ser un gran empresari, un empresari d’èxit que va aixecar, a partir d’un senzill i simple aftershave, un imperi perfumista d’abast internacional.

La figura de Joan Baptista Cendrós, però, va molt més enllà de la d’un empresari d’èxit, perquè, tal com diu el títol de l’exposició que es pot visitar fins al 30 d’abril al Palau Robert, va ser un empresari d’acció, un activista polític i cultural i un dels mecenes més sorprenents i segurament desconeguts de la cultura catalana del segle XX.

Floïd, un simple massatge per a després de l’afaitat, marcava l’inici d’un empresari que esdevindria editor, promotor cultural, activista, cofundador d’Òmnium Cultural, patrocinador de la Gran Enciclopèdia Catalana, recuperador del Teatre Romea, creador del premi Sant Jordi de novel·la, polític i, entre moltes altres activitats, també marmessor, encarregat d’executar les darreres voluntats del poeta Josep Carner. 

Va remoure tot el món editorial en repatriar, el 1964, les Edicions Proa Va ser el responsable de la publicació en català de les novel·les de James Bond. Es va atrevir a publicar en català els “Tròpics” de Henry Miller.... i un llarg etcètera.

Avui a LA CLAU de la nostra història volem conèixer millor Joan Baptista Cendrós, un d’aquests personatges catalans que, per les seves dimensions, humanes, socials i empresarials, podem dir que són gairebé personatges de pel·lícula.

I per acostar-nos a la figura de Cendrós no hi ha ningú millor que el nostre convidat d’avui, el periodista i escriptor Genís Sinca, comissari de l’exposició del Palau Robert, conjuntament amb la filla de Joan Baptista Cendrós, la Laura Cendrós.