“Continua la terrible
hecatombe que castiga Barcelona. Un parell de milers de víctimes i més de cent
edificis destruïts en dos dies. Pànic i horror. Anem tots a Vallirana. Les
escenes d’èxode i d’arrecerament presenciades als paradors del metro i a les
estacions són d’aquelles que no s’obliden mai”, escrivia el 18 de març de 1938
Josep M. López-Picó.
Des del febrer de 1937 fins
al gener de 1939, Barcelona va ser víctima del banc de proves que les aviacions
nazi, feixista i franquista van desplegar sobre la capital catalana, tot
seguint una metòdica política de destrucció, terror i desmoralització en la
població civil.
El mes de març de 1938 va
ser el més mortífer.. Aquells tres dies hi va haver 14 incursions aèries i 12
atacs, que van llançar 192 bombes. Era una nova tècnica de guerra: el
bombardeig de saturació. Cada tres hores, els projectils queien al bell mig de
la ciutat i es desfermava el pànic. Aquell mes de març van morir 1.000 persones
i en van resultar ferides entre 1.500 i 2.000. Els immobles afectats van ser
350.
Durant més de dos anys,
Barcelona va ser una de les ciutats més castigades per les bombes: un total de
1.800 edificis van ser destruïts a causa dels avions militars del feixisme
durant la Guerra Civil. No hi havia motius estratègics ni militars, l'objectiu
era atemorir la població amb bombes.
A LA CLAU de la nostra
història d’avui intentarem reviure aquells anys terribles en què Barcelona
estava sota les bombes. Ho farem amb Laia Arañó, coautora amb Mireia Capdevila
del llibre “Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la
Guerra Civil (1936-1939).
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada