Convidats
Oriol Falguera, Fundació Reeixida
Josep Pinyol, historiador. Membre SN ANC
Manuel Carrasco, activista exSN ANC
Davantal
La caiguda de Catalunya el 1939 va provocar
l’exili de mig milió de catalans. Molts d’ells va ubicar-se a França abans que
fos ocupada per les tropes nazis i controlada pel govern col·laboracionista de
Vichy.
El 1940 es creava a París
el Front Nacional de Catalunya amb militants provinents d’Estat Català, Nosaltres Sols, Esquerra
Republicana de Catalunya, la CNT i la Federació Nacional d’Estudiants. Van
crear grups de resistència contra l’ocupació nazi en col·laboració amb els
governs aliats, especialment nord-americà i britànic, però també francès i
polonès.
La història de la
participació catalana a la Segona Guerra Mundial no és, encara, prou coneguda.
Les xarxes clandestines del FNC a l’interior i a l’exili es van bolcar en la
lluita a la rereguarda del conflicte donant suport logístic i humà als aviadors
militars aliats abatuts a França , així com als resistents francesos en el
boicot i el sabotatge de l’administració ocupant i col·laboracionista. Hi havia
una doble intencionalitat, d’una banda la contribució a la democràcia a Europa
en la lluita contra el feixisme i, de l’altra, la recuperació de les llibertats
nacionals de Catalunya.
En el Vull una resposta
d’avui, coneixerem el projecte “Rutes de la llibertat” de la Fundació Reeixida.
El projecte consisteix a complementar les rutes existents dels camins de
llibertat d’evasió i, alhora, fer conèixer els ,militants independentistes
catalans que un mes abans que els nazis entraren a París, formaren
l’“Organització” que més tard va esdevenir el Front Nacional de Catalunya.
Molts d'ells, per la seva
lluita contra el feixisme, serien reconeguts i guardonats pels governs francès,
britànic, nord-americà i polonès.
Final
La frase de la setmana del
Yoda de la Guerra de les Galàxies:
La por és el camí cap al costat fosc. La por porta a la ira, la
ira porta a l'odi, l'odi porta al patiment.
Comencem l’any 2023 com
sempre, amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la
repressió, la presó i l’exili.
Tornarem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
