Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Oriol Falguera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Oriol Falguera. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 de gener del 2023

Rutes de la llibertat, Fundació Reeixida. El 19 de gener cimera francoespanyola a Barcelona

 


Convidats

Oriol Falguera,  Fundació Reeixida

Josep Pinyol, historiador. Membre SN ANC

Manuel Carrasco, activista exSN ANC

Davantal

La caiguda de Catalunya el 1939 va provocar l’exili de mig milió de catalans. Molts d’ells va ubicar-se a França abans que fos ocupada per les tropes nazis i controlada pel govern col·laboracionista de Vichy.

 

El 1940 es creava a París el Front Nacional de Catalunya amb militants provinents  d’Estat Català, Nosaltres Sols, Esquerra Republicana de Catalunya, la CNT i la Federació Nacional d’Estudiants. Van crear grups de resistència contra l’ocupació nazi en col·laboració amb els governs aliats, especialment nord-americà i britànic, però també francès i polonès.

La història de la participació catalana a la Segona Guerra Mundial no és, encara, prou coneguda. Les xarxes clandestines del FNC a l’interior i a l’exili es van bolcar en la lluita a la rereguarda del conflicte donant suport logístic i humà als aviadors militars aliats abatuts a França , així com als resistents francesos en el boicot i el sabotatge de l’administració ocupant i col·laboracionista. Hi havia una doble intencionalitat, d’una banda la contribució a la democràcia a Europa en la lluita contra el feixisme i, de l’altra, la recuperació de les llibertats nacionals de Catalunya.

En el Vull una resposta d’avui, coneixerem el projecte “Rutes de la llibertat” de la Fundació Reeixida. El projecte consisteix a complementar les rutes existents dels camins de llibertat d’evasió i, alhora, fer conèixer els ,militants independentistes catalans que un mes abans que els nazis entraren a París, formaren l’“Organització” que més tard va esdevenir el Front Nacional de Catalunya.

Molts d'ells, per la seva lluita contra el feixisme, serien reconeguts i guardonats pels governs francès, britànic, nord-americà i polonès.

Final

La frase de la setmana del Yoda de la Guerra de les Galàxies:

La por és el camí cap al costat fosc. La por porta a la ira, la ira porta a l'odi, l'odi porta al patiment.

Comencem l’any 2023 com sempre, amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornarem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 30 d’abril del 2021

90 anys de "Nosaltres Sols". Proposta de reforma constitucional... una nova tàctica?

 
Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 29 d'abril de 2021 per ETV Llobregat i TerraMar

Convidats

Oriol Falguera, membre de la "Comissió 90 anys de Nosaltres Sols" i de la Fundació Reeixida

Dolors Feliu, jurista i membre del Col·lectiu Praga

Davantal

El dissabte 28 de març de 1931, en  el número 1 del setmanari de Nosaltres Sols!, Agrupació adherida a la Unió Catalanista, a l’editorial, es publica una declaració de principis que diu:

Nosaltres Sols! és la joventut catalana, crit de lluita i d’afirmació doctrinal alhora. Sortim a la palestra no per obrir una nova via a les aspiracions de cordialitat, sinó per prendre aquell camí iniciat el 1923-1924, el qual considerem, avui, abandonat pels capdavanters de la política catalana. És, aquella, ruta d’abrandament espiritual que ens ha de menar pels llocs més aspres del camp patriòtic, ho sabem, però, és, també, aquella ruta la que en moments de pretèrita corrupció nacional ha pogut salvar la dignitat del nostre poble. Aquest, doncs, és el camí que anem a emprendre, investits d’una voluntat decidida capaç d’enfrontar, si cal, l’adversitat del sacrifici.

Enguany, doncs, es compleixen 90 anys de la fundació de l’organització independentista Nosaltres Sols! (NS!). Fidelitat a la Terra. Hereus polítics de la Unió Catalanista i del model de l’insurrecionalisme irlandès, van tenir en Daniel Cardona, conegut també pel pseudònim de Vibrant i de "l'irlandès", el líder indiscutible, polític i home d’acció dels més actius de l’independentisme català d’aquells temps.

Quantes vegades l’independentisme no s’haurà fet la pregunta “I ara què?” A cada embat que hem tingut amb l’Estat espanyol sense acabar d’aconseguir la victòria final, gairebé sempre ens hem fet aquesta pregunta. Una vegada fracassada l’estratègia de la “llei a la llei” que semblava que ens havia de conduir a la independència i a la proclamació de la República Catalana, el moviment independentista i, sobretot els partits polítics que el representen al Parlament, semblen haver perdut el nord i són incapaços d’establir una nova estratègia unitària que ens condueixi a un escenari com el que van significar l’1 i el 3 d’octubre de 2017.

La nostra següent convidada d’avui, el 10 de març d’enguany publicava un article titulat  “Independència!... I ara què fem?” que començava amb aquesta frase: “És l’hora de provar de fer coses diferents o fer-les de diferent manera.” I després deixa anar la seva proposta: “Hi ha una acció que ens permetria debatre al Parlament sobre l’abolició de la monarquia i sobre el referèndum d’autodeterminació sense cap perill de querelles, inhabilitacions i presons.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

Acabarem el programa amb una frase del patriota Daniel Cardona:

“La realitat històrica d'Espanya envers Catalunya ha estat sempre aquesta: o assimilar-se o la guerra. Si Catalunya vol seguir els camins infinits de la seva eternitat, no pot mirar Espanya amb altres ulls que els d'un enemic.”

Un programa més marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili, Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornarem la setmana que ve. 

Que tingueu molt bona feina!

divendres, 4 de desembre del 2020

Dues entrevistes: Joan Ballester i el mapa dels Països Catalans. Francisco Garrobo, activista de Nou Barris, condemnat a tres anys i mig de presó

Vull una resposta. 9a temporada. Emès el 3 de desembre de 2020 

per ETV Llobregat i Terramar

Convidats:

Oriol Falguera,  Fundació Reeixida

Francisco Garrobo, activista veïnal  Nou Barris 

“Bienvenidos a una nueva era” així ha saludat Gabriel Rufián l’aprovació dels pressupostos espanyols a Madrid. Esperant aquesta nova era, ara i aquí, continuem convivint o, més aviat, malvivint amb la pandèmia que ja ha causat més de 19.000 morts als Països Catalans, 16.000 d’aquests a Catalunya. La nova era que ens espera es trobarà amb el dolor de famílies senceres, ja sigui per la mort o el contagi d’algun familiar o amic, ja sigui pel treballador que s’ha quedat sense feina. Es trobarà també amb els immensos problemes de la petita i mitjana empresa, dels autònoms, dels petits comerços.

El 1967 el TOP, tribunal de Orden Público demanava cinc anys de presó per a Joan Ballester i Canals. El seu delicte, el de “propaganda il·legal i clandestina”, era l’edició d’un mapa dels Països Catalans. Joan Ballester va ser editor i llibreter, al front de la seva llibreria Públia, coneguda també com a llibreria Ballester. Per damunt de tot va ser un activista lingüístic, cultural i polític. El seu mapa i el seu lema “De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó” van fer dir a Joan Fuster que era la maniobra més eficaç mai feta pels Països Catalans.

Ara. Fundació Reeixida ha reeditat el mapa Països Catalans amb la divisió comarcal, la primera del segle XXI i amb el nom dels autors. Reprodueix una edició de 1971 que modifica detalls d’una primera original de 1962.

Aquesta setmana, Adrià Sas, activista de Vilafranca del Penedès ha estat condemnat a 3 anys i mig de presó per un delicte d’atemptat contra l’autoritat i un delicte de lesions lleu. La Generalitat es va personar com a acusació particular i va demanar cinc anys i mig de presó. Malgrat que des de fonts oficials s’havia dit que retirarien l’acusació, finalment no ho van fer. Un dels testimonis de l’acusació era Jordi Arasa, condemnat a dos anys i quatre mesos de presó per haver fet servir violència extrema contra manifestants el 2011.

La setmana passada vam conèixer una sentència similar. Francisco Garrobo, activista veïnal de Nou Barris era condemnat a 3 anys i mig de presó pels talls a la Ronda de Dalt durant la vaga del 8 de novembre de 2017. El seu company Moisès ha estat condemnat a un any de presó.

El Vull una resposta d’avui canvia una mica la seva estructura habitual. Farem dues entrevistes. Primer, parlarem amb Oriol Falguera de la Fundació Reeixida i després amb Francisco Garrobo l’activista de Nou Barris.

Així que, som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana d’una sèrie televisiva “Anatomia de Grey”

“No importa si creixem si envellim. Sempre estem ensopegant, fent-nos preguntes. Eternament joves.”

Marxem com sempre amb el pensament posat en tota la nostra gent, gent con Francisco Garrobo o Adrià Sas, la gent que pateix la repressió, la presó o l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 29 de maig del 2020

VÍDEO: La pandèmia a l'hospital Moisès Broggi. Aprendre de la història: 80 anys del FNC. L'enigma independentista de Sandro Rossell (Darrer programa de Vull una resposta)













Nissan tanca definitivament les seves plantes de producció. Es calcula una pèrdua de 3.000 llocs de feina directes i 20.000 d’indirectes. Un tancament que representarà un augment del 5% en la xifra de desocupats actual, una xifra encara pendent de la resolució final dels ERTO presentats.

El coronel Diego Pérez de los Cobos ha estat destituït pel ministre espanyol de l’interior Grande-Marlaska. El mateix Pérez de los Cobos que, entre altres temes negatius, va ser jutjat el 1997 per casos de tortura al País Basc. El mateix Pérez de los Cobos que va comandar la repressió de l’1 d’octubre de 2017 i que es va dedicar a escampar mentides durant el judici del procés.

Malgrat aquestes actuacions, la seva figura mai no ha estat posada en dubte, sinó que fins i tot ha obtingut ascensos i condecoracions... fins ara.. Dimarts passat, ha estat destituït perquè la Guardia Civil s’ha dedicat a investigar el Govern espanyol en relació a l’autorització de la manifestació del Vull de Març.

Mentrestant, per on va l’independentisme? Un twit de Joan Tardà d’ERC...

Partits compromesos amb la viabilitat econòmica d Cat, amb la justícia social i amb la reclamació d’un referèndum després del proper cicle electoral no podran obviar el debat de la conformació d’un govern d front  ampli q integri indepes i sobiranistes. Victòria versus sectarisme. Si la referència és aquest twit de Joan Tardà... mala peça al teler.

El 4 de maig passat es van complir vuitanta anys de la fundació a París d’un front patriòtic, un moviment de resistència davant l’ocupació de Catalunya i dels Països Catalans per les tropes franquistes. Es lluitava per la llibertat de Catalunya, entesa com a unitat històrica que va cap a la plenitud del procés, cap a la independència, per la dignitat de l’home i un model de societat avançada.

El van fundar l’anomenat sector de Joan Cornudella, d’Estat Català i el grup Nosaltres Sols! A aquests s’hi afegirien aviat militants independents, de l’altre sector d’Estat Català i d’altres formacions com ERC, Acció Catalana i la CNT. El juny de 1942 va adoptar definitivament el nom de Front Nacional de Catalunya.

Tal com diu el manifest dels 80 anys, “el FNC fou el tronc de l’arbre del qual van néixer les organitzacions de l’esquerra independentista: Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), PSAN-p, Independentistes dels Països Catalans (IPC), Comitès Solidaritat Patriotes Catalans (CSPC) o el Moviment Defensa de la Terra (MDT)." /fnc.cat

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem! 

Final

El nostre agraïment a tot l’equip del Vull una resposta: la Clara Ardèvol, el Josep Pedrol i el Xavi Portet i a tota la gent d’ETV Llobregat.

La frase de la setmana és el paràgraf final del manifest dels 80 anys del naixement del Front Nacional de Catalunya:

El llarg camí de l’independentisme fins a l’octubre de 2017, és el resultat de la continuïtat del fil conductor dels que no es rendiren el 1939, fins els defensors de les urnes del primer d’octubre de 2017, l’esforç d’uns i altres ens ha permès avançar en el procés d’alliberament nacional i social, en el camí de l’exercici del dret a l’autodeterminació de la nació completa.

Marxem un dia més amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Cuideu-vos molt i que tingueu molt bona feina.


dijous, 13 d’octubre del 2016

Història de l'estelada (VÍDEO de La clau de la nostra història)

Ja podeu veure el darrer programa de
Emès per ETV llobregat el dimecres 12 d'octubre de 2016

Convidats:
Oriol Falguera, Fundació Reeixida
Víctor Cucurull, assessor històric del programa i director de la Fundació Societat i Cultura