Crisi a l'ANC? No, crisi al Secretariat Nacional de l'ANC

És evident que des de l’octubre de 2017 hem estat assistint, confosos i amb un cert grau de perplexitat, a l’evolució d’una Assemblea Nacional Catalana cada vegada més tèbia i més immobilista. Segurament els problemes no són d’ara, sinó que arrenquen d’uns anys abans amb la presidència de Jordi Sánchez i que s’han anat accentuant des que Elisenda Paluzie està al capdavant de l’organització. 

El primer que hauríem de tenir tots ben present és que cal diferenciar entre el Secretariat Nacional de l’ANC, que és un òrgan de govern executiu que regeix, administra i representa l’entitat entre dues assemblees generals i allò que realment és l’Assemblea, que són els seus associats i, per damunt de tot, les seves assemblees de base, altrament dites territorials, sectorials o exteriors. Aquesta és la veritable, única i gran força de l’Assemblea.

Per tant, quan els mitjans  parlen de “crisi a l’ANC”, en realitat haurien de dir “crisi al SN de l’ANC”, que és molt diferent. Els darrers Secretariats Nacionals des de 2015, amb honroses excepcions particulars, no han estat a l’alçada de les bases que coordinen. En bona part, s’ha perdut la principal característica de l’ANC que és el seu assemblearisme. Els dos darrers presidents, Jordi Sánchez i Elisenda Paluzie, han anat transformant, de manera progressiva, l’ANC en una organització presidencialista amb una presidència tancada en ella mateixa i envoltada d’uns pocs secretaris totalment fidels als criteris i a la manera de  fer presidencial. Si a tot això, hi afegim la feina, cada vegada més bruta, dels partits o del seu ideari en el si del Secretariat Nacional podrem explicar-nos una mica els perquès d’aquesta crisi.

S’han produït diverses irregularitats en alguns dels plenaris del Secretariat Nacional. Per exemple, en el plenari del 10 d’octubre en les dues darreres votacions de les resolucions del Comitè Deontològic, el Secretariat va decidir no donar compliment a l’article 9.2 3. f) del Reglament de Règim Intern (RRI) amb l’argument que “RRI està malament i caldrà modificar-lo en un futur”.

Enguany, el mes de març, es va votar el Full de Ruta de l’organització en el marc de la VIII Assemblea General de l’ANC. Després, es van celebrar les eleccions al Secretariat Nacional. El primer problema apareix en la sessió que ha d’escollir els càrrecs orgànics. En l’elecció del vicepresident, la intervenció de la ja escollida presidenta Elisenda Paluzie, atacant un dels candidats, Salvador Vergés, i declarant-se favorable a l’altre candidat, David Fernández, va provocar la dimissió de Vergés que va explicar-ne clarament els motius en aquesta carta.

El problema més gran i que ha destapat la crisi existent en el Secretariat Nacional, ha estat en el moment en què s’ha convocat un plenari per decidir la postura de l’organització davant de les properes eleccions al Parlament de Catalunya. El fet de convocar un secretariat amb aquest punt de l’ordre del dia ja és un fet més que estrany. Per què? Doncs perquè la posició de l’ANC davant de les eleccions ja estava més que definida en el Full de Ruta aprovat el mes de març. Com podeu comprovar clicant aquí.

Aquesta convocatòria ja feia sospitar que hi havia alguna intenció, més aviat fosca, de deixar de banda el Full de Ruta i posicionar-se de manera diferent a l’aprovada pels socis.

S’hi van presentar diverses propostes de resolució. Una, signada per sis membres del Comitè Permanent, inclòs el vicepresident. Una proposta, doncs, que caldria titllar “d’oficialista” i que suposem que, malgrat no signar-la, havia de comptar amb el vist-i-plau de la presidenta. Aquesta proposta (la podeu veure clicant aquí) conferia uns poders “especials” a una "delegació" del Secretariat Nacional per poder negociar i pactar amb els diferents partits polítics. Aquesta delegació tal com deia la proposta "podrà oferir com a contrapartida el suport extensiu de l’Assemblea a qualsevol llista en termes de mobilització, comunicació i qualsevol altre tipus de recolzament que es pugui posar sobre la taula."

Fins i tot, en el si del Secretariat Nacional es comentava que alguns dels seus membres podien anar com a independents en les llistes dels partits.

La proposta de resolució va ser finalment desestimada per la majoria del Secretariat Nacional. És aquí on podem trobar l’origen de la darrera dimissió de sis dels membres que signaven la proposta. No tant perquè fos rebutjada, sinó perquè van ser abandonats per la presidència. Aquesta és l’única lectura que es pot desprendre de la piulada feta per Pep Fort, un dels dimissionaris en què deia: “Gairebé ningú no entendrà (i així ha de ser), aquest tuit: "La Guàrdia Pretoriana, ha mort. Visca la guàrdia pretoriana."

Si repasseu la història de Roma, veureu que la Guàrdia Pretoriana era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans. Crec que la metàfora s’entén força: el grupet de secretaris nacionals fidels a la presidència, que creien tenir el suport de l’Elisenda Paluzie a la seva proposta, se senten traïts i la deixen sola.

Van passar més coses, però, en aquell Secretariat Nacional. També va ser refusada una proposta de resolució de l'Assemblea del Barcelonès, que incloïa quatre punts, i que era la que més respectava el Full de Ruta. Els punts es van votar per separat i això va conduir a la greu incongruència que es va votar en contra del propi Full de Ruta. (Cliqueu aquí per veure la Proposta)

La proposta de resolució que finalment va obtenir la majoria opta per no pressionar els partits, sinó intentar influir d’alguna manera en l’electorat. És una proposta ambigua, tèbia i que obvia el Full de Ruta. Una proposta desmobilitzadora.

Les reaccions no s’han fet esperar. Des de la comarcal del Vallès Occidental (cliqueu aquí per llegir el document complet) consideren que el document aprovat pel Secretariat Nacional “resta credibilitat a l’Assemblea i ens debilita com a entitat, motor del procés cap a la independència.” Demana la congelació del document, ajornament de la consulta als socis i un debat real de cara a un enfortiment del posicionament de l’ANC davant uns partits i institucions que només pretenen gestionar una autonomia.

L'Assemblea territorial del barri de Gràcia també s’ha manifestat (cliqueu aquí) en termes semblants. “Demanem al SN que obri un procés participatiu a tots els socis, a través de les assemblees de base, amb temps i forma correctes, i que acabi amb una consulta als socis sobre diferents opcions, i “amb preguntes fàcils de respondre.

La comarcal del Maresme ha fet públic un document amb el títol “Cap on anem, ANC?” (cliqueu aquí) i entre altres coses manifesta que “davant d’aquesta situació sembla clar que l’ANC ha perdut clarament el lideratge i gran part del secretariat nacional el rumb.”

No hi ha cap crisi a l’ANC. L’Assemblea continua forta perquè és l’organització política amb més afiliats i simpatitzants. Perquè és l’organització política que està més arrelada al país, la més estesa territorialment. Perquè la seva xarxa d’assemblees territorials, sectorials i exteriors li confereix una força extraordinària de possibilitats il·limitades.

Hi ha una crisi al Secretariat Nacional de l’ANC,  enquistada des de fa temps, una crisi que afecta de manera molt directa a la presidència i a la seva manera de gestionar l’organització.

Una crisi que podem superar gràcies a la força de l’Assemblea. La podem superar empenyent, com ha de ser, de baix a dalt, des de les assemblees de base cap amunt. Nosaltres som l’Assemblea!

Estem disposats a fer-ho? Les eleccions al Parlament de Catalunya les tenim a tocar i l’ANC és l’única organització que pot forçar els partits polítics i als nostres representants a complir el mandat de l’1 d’octubre.

Ens hi posem?