Convidats:
Noemí Morral,
artista i poeta
Jordi Domingo,
advocat
Gerard Sesè,
periodista
Davantal
Aquesta setmana he llegit
dos articles que m’han semblat, no només molt interessants, sinó que posen el
dit a la nafra en la relació que existeix entre una part de l’independentisme,
sobretot el de les elits i dirigents, i la nació que volen alliberar de ‘Estat
espanyol. De la nació i tot el que inclou i representa: la llengua, la cultura,
la història...
El primer en ordre de
lectura el va publicar LA VEU de Poble Lliure, escrit per Ferran Lupescu i titulat
“Contra el neoindependentisme anacional”. Escriu Lupescu:
“El procés d’independència
del Principat presenta tot de paradoxes insòlites, però una de central és
aquesta: s’ha lluitat per la independència de la nació renegant de tots aquells
atributs que identifiquen el país com a nació [...] En definitiva, el
neoindependentisme anacional és un corrent polític, d’arrel ideològicament
postmoderna, que, ben correctament, reivindica la independència per motius de
qualitat democràtica, de drets socioeconòmics, etc.; però que alhora, i de
forma aberrant, descarta explícitament tota motivació pròpiament
nacionalitària, com si hi fos incompatible o incongruent.”
El segon, d’avui mateix, l’editorial
de Vicent Partal a Vilaweb i titulat “Ofegar Sant Jordi, enderrocar la llengua catalana”. Escriu Partal:
“Totes aquestes discussions
absurdes que fa anys que aguantem sobre què és literatura catalana i que no ho
és, o sobre si el Principat, i evidentment la resta del país, miraculosament té
dues llengües naturals, cosa que no passa enlloc més del món, en el fons no és
sinó la preparació d’això que ara, emparats en aquell treball, poden fer el
govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona. Imposant la idea, completament
falsa, que l’espanyol és tan natural en les províncies catalanes al sud de
l’Albera com ho és el català. [...] Potser, doncs, que deixem de fer bajanades
tots plegats i entenguem que el que pretenen, ara i ací, és enderrocar la
llengua, perquè és evident que l’enderrocament de la llengua és l’enderrocament
de la nació –per més que hi haja una part de l’independentisme que es negue a
entendre una cosa tan elemental, bàsica i indiscutible.”
Clar i català.
Passejant arran d’aigua
recullo engrunes mar
perquè remullin
les meves platges
en el viatge incert
que continua
portes endins.
Portes endins... Aquest és
el darrer poema de les 59 vinyetes poètiques del 2020. Un nou poemari de Noemí Morral escrit els dies del confinament de la primavera de 2020.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats.
Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana serà
avui la dedicatòria que fa Noemí Morral en el seu llibre “Portes endins”.
Dedicatòria que també fem nostra:
“A tots els herois i
heroïnes anònims de la pandèmia de COVID-19”
Marxem com sempre amb el
pensament posat en tota la nostra gent, que és la que pateix la repressió, la
presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornem la setmana que ve.
Que tingueu un molt bon Sant Jordi i, com sempre, molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada