Convidats
Alpe, artista i activista LGBTI
Francesc Abad, analista polític
Núria Vilajeliu, organitzadora d’actes.
Excepcionalment, el Vull una resposta d’avui no és, com sempre, en directe.
Per raons tècniques, l’estem gravant dilluns 3 de maig. La darrera notícia que
tenim, doncs, de les converses per formar govern potser, quan ens estigueu
veient, hauran canviat.
Avui per avui, ERC ha manifestat que hi ha hagut un punt d’inflexió en les
converses que els fa albirar un principi d’entesa en els propers dies o, fins i
tot, hores properes. Això, sí, com ja és habitual, l’opinió de JxCat és del tot
diferent perquè han negat que hi hagi ni cap punt d’inflexió, ni cap entesa
estratègica.
L’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat per al 7 i 8 de maig el Congrés
d’Independències Unilaterals. S’hi estudiaran els processos d’independència de
les repúbliques bàltiques i d’Eslovènia perquè, segons l’Assemblea, els seus
processos són similars al de Catalunya i temporalment propers.
Si bé és cert que hi ha certes similituds entre els procés català i els
d’aquestes, ara, repúbliques independents, no és menys real que també hi ha força
diferències.
Dins de la URSS, els països bàltics eren repúbliques que tenien totes les
estructures i poders d’un Estat (legislatiu, judicial i
executiu). El seu grau d’autonomia era molt superior en tots els
aspectes (econòmic, financer, polític, cultural...) al que pugui tenir ara
Catalunya, cosa que els va permetre garantir de manera efectiva el control del
territori.
En el cas d’Eslovènia, un element molt important a tenir en compte i que va
ser decisiu per a exercir el control del país, va ser que a Eslovènia existien
les anomenades Forces de Defensa Territorial, que significaven una relativa
estructura militar que li podia permetre encarar la defensa de la República en
cas d’agressió.
Quan Eslovènia va declarar la independència, el govern eslovè ja havia
posat en acció el seu pla d'agafar el control dels punts fronterers de la
república i l'aeroport internacional a Brnik. El personal encarregat dels punts
fronterers era, en la majoria dels casos, eslovè, així els eslovens simplement van
haver de canviar d'uniformes i insígnies, sense cap
enfrontament. Una vegada controlat el territori van poder esperar
durant pocs mesos el reconeixement diplomàtic internacional.
Cal no oblidar tampoc, la Guerra dels deu dies entre tropes eslovenes i iugoslaves
que van costar, entre ambdós bàndols, un total de 62 morts i centenars de
ferits.
El 17 de maig de 1990, l’Organització Mundial de la Salut decidia
desclassificar l’homosexualitat com a trastorn mental. El 2004 es va declarar
el 17 de maig el Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la
Bifòbia per cridar l’atenció sobre la violència i la discriminació que viuen
les persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, intersexuals i totes les
altres persones amb orientacions sexuals diverses, identitats o expressions de
gènere i sexe.
En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana del “Dietari de prudències” de l’escriptora Maria
Aurèlia Capmany:
“La veritat necessita ser dita perquè si
no es diu no existeix. No existeix una veritat interior diferent de la veritat
que es parla, i així hem aprés a mentir-nos, a simular, a tenir por del risc de
les paraules.“
Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent que és la que pateix
la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada