El Major Trapero, el Govern i la DUI (De la confiança i la il·lusió a l'escepticisme. 2017-2020)

 

Vagi per endavant la immensa alegria que sento per l’absolució del major Josep Lluís Trapero, l’exdirector Pere Soler, l’exsecretari general d’interior, César Puig i la intendent Teresa Laplana. Tot i que encara mantinc uns certs dubtes davant del vot particular de la presidenta del Tribunal, Concepción Espejel, que l’ha desenvolupat en 461 pàgines (la sentència només en té 91) i que pot provocar el recurs del fiscal al Tribunal Suprem.

S’ha fet justícia. S’ha fet justícia perquè el Major i la cúpula dels Mossos eren totalment innocents dels delictes que els imputaven. S'ha fet justícia perquè, com va la seva advocada, Olga Tubau, "un ciutadà d’un poble lliure no ha d’expiar les faltes que no són seves, ni ser víctima de la impotència i de l’egoisme de l’Estat."

S’ha fet justícia perquè, com va dir el president Puigdemont, el major Trapero no és independentista, però sí demòcrata. Un excel•lent policia que no va participar en els plans del govern independentista, que es va limitar a obeir les ordres de la justícia i que va actuar (i va fer actuar al cos dels Mossos) com una policia moderna. Una policia que, com ell mateix va indicar en un comunicat poc abans del referèndum, “havia d’actuar tenint en compte els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat i facilitar el manteniment de la pau social i de la convivència mitjançant la contenció i la mediació.”

Sempre va actuar en aquesta línia. Pocs dies abans de l’1’octubre emetia un comunicat en què ordenava als seus agents que evitessin l’ús de la força el diumenge del referèndum i afegia: “que la força només es podrà utilitzar en casos d’agressions a tercers o als mateixos agents que obliguin a repel•lir-la dirigint la força sols cap a les persones que estiguin agredint.” Remarcava que calia en tot moment  valorar les conseqüències de l’ús de la força i evitar emprar-la si podia provocar un mal major, especialment si hi havia presència de menors d’edat, gent gran o col•lectius vulnerables.

El major Trapero, però, no era independentista. La cúpula dels Mossos no va compartir mai els plans del Govern per declarar la independència, tal com es desprèn de les seves declaracions durant el judici:

Referint-se al conseller Joaquim Forn deia: “És un polític i penso que tenia un punt d’irresponsabilitat. Les seves declaracions provocaven força malestar perquè confonia la gent amb quin era el paper dels Mossos. Va donar una imatge del cos que encara estem pagant i que no s’adequa a la realitat.”

Sobre el president Puigdemont va manifestar que el van emplaçar a complir la legalitat vigent i el van advertir que els Mossos la complirien, que no s’equivoquessin amb ells.

Sobre els polítics en general i, més concretament, sobre la creació de la Comissió d’Estudi per desenvolupar un procés constituent va declarar que ho considerava una barbaritat de les moltes que s’estaven fent.

Els Mossos, va dir: “Sempre van complir amb les ordres de la jutgessa i de la fiscalia.”

I, finalment, dos dies abans de la DUI de 27 d’octubre, es va reunir amb dos dels seus comissaris i els va ordenar dissenyar un operatiu per detenir el president Puigdemont i els consellers si el jutge ho ordenava.

És a dir, la cúpula dels Mossos són excel·lents professionals, bons policies, bons gestors, tal com van demostrar el 17 d’agost de 2017, però en cap cas estaven disposats a tirar endavant la declaració d’independència.

I tot això ens porta, de nou, al munt de dubtes que tenim sobre l’actuació real del Govern en tot aquells mesos fins al 27 d’octubre. Pretenien tirar endavant la independència sabent que no tenien el suport de la cúpula dels Mossos? Volien declarar la República sabent que els comandaments dels Mossos obeïen les ordres del Jutjat i de la Fiscalia?