Davantal
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història.
Programa 226
L’onze d’abril de 1993, Guillem Agulló i Salvador, militant
de Maulets, moria assassinat a Montanejos, a mans d’un escamot de l’extrema
dreta. Després d’apallissar-lo, Pedro Cuevas, cap de l’escamot, el va matar d’una
ganivetada al cor. Els agressors van marxar deixant el cos de Guillem mentre
feien la salutació feixista i cantaven el Cara al sol. Guillem tenia divuit
anys.
Segons la justícia espanyola, la mateixa que ha empresonat polítics,
dirigents i activistes, la mateixa que exerceix la repressió contra el moviment
independentista, va dictaminar que no hi va haver delicte d’odi, ni tampoc
causes polítiques, ni tan sols assassinat. Pedro Cuevas només va ser condemnat
per un delicte d’homicidi a setze anys de presó. Va sortir en llibertat al cap
de quatre anys.
Pedro Cuevas va tornar a ser detingut el 2005, acusat de pertànyer
al grup neonazi Frente Antisistema. L’acusació va ser per
associació il·lícita, tinença il·lícita d’armes prohibides i tinença d’armes de
foc reglamentàries. Malgrat les proves, Cuevas i la resta d’acusats van ser
absolts.
Trenta anys de l’assassinat de Guillem Agulló. Els seus assassins
viuen en llibertat. La impunitat del feixisme a l’Estat espanyol és una
constant històrica i el País Valencià ha estat un des llocs on més s’han patit
els atacs i la impunitat dels agressors.
A principis de setembre de 2017, Joan Coscubiela, diputat de “En
Comú Podem” pronunciava un discurs al Parlament de Catalunya en un de les
sessions dedicades al referèndum de l’1 d’octubre. Les seves
paraules, vergonyants, es van guanyar l’aplaudiment entusiasta dels grups del
PP, de C’s i del PSC. Guillem Agulló pare va enviar una carta oberta al Sr.
Coscubiela. Us en llegeixo un fragment:
I ací entre jo, quan me pregunte si el meu fill no tenia el mateix
dret que el teu a defensar les seues idees. Dret que li varen negar segant-li
la vida per ser independentista, antiracista i antifeixista. I són eixes majories
les que ens han negat amb la mort, que pensarem lliurement, i eixa majoria
independentista a la que tu te referixes serà la garantia i la primera
defensora de què les minories puguen viure respectades democràticament. Mai
voldrem per als altres el que nosaltres hem patit. Mai. Enlloc. Contra ningú.
Trenta
anys sense Guillem Agulló. Trenta anys d’incansable lluita dels seus pares,
bones persones, lluitadores per la llibertat, recordant, incansables, el seu
fill Guillem, bona persona, lluitador per la llibertat.
Final
La
frase de la setmana seran uns versos que Francesc Mompó, el poeta de la Vall
d’Albaida, va dedicar a Guillem Agulló
Gladiador anacrònic d'una època/que no entén de
cavalleries,/eixires del cor de la terra,/lliure com la llum/que banya de
colors/la gent del teu poble...
Tornarem el dimarts 18. Us esperem aquí
per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història. Que passeu una molt
bona Pasqua!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada