Convidats
Jordi Martí Monllau, professor, filòsof i lingüista. Col·laborador habitual de la revista digital de cultura Núvol i de l’Unilateral. Membre de la comissió de Llengua de la Intersindical i vocal de Llengua d’aquest sindicat a les Terres de l’Ebre. Blog Filosofia i vida. Autor de “Llengua i identitat nacional”
Gerard Furest, Filòleg, professor, de secundària, Coordinador lingüístic de la Intersindical Educació
Davantal
Per ser català s'ha de pagar un petit, petitíssim, peatge: parlar la nostra llengua. Mai no hem preguntat a ningú de qui és fill ni on va néixer, sempre hem cregut que qui parla català és català, i s'ha acabat el bròquil. Si no tenim llengua no tenim res, i és que l'única cosa que tenim és la llengua". Així s’expressava el 2008 el que va ser director de TV3, el periodista Joan Oliver.
Un
any abans, el 2007, l’enyorada Patrícia Gabancho publicava el llibre “El preu de ser catalans”. Entre les
pàgines d’aquest llibre hi navega un vaixell que entre tots hem carregat amb un
molt de la nostra insensatesa i estupidesa; un vaixell que hem anat formant amb
les nostres pròpies contradiccions i renúncies. Un llibre que hauria de ser de
capçalera per a tots els catalans. Entre altres, Patrícia escrivia:
"No hi ha identitat que no tingui com a
referent una llengua. No hi ha identitat sense llengua." “Les llengües són
també política, perquè són identitat, i perquè la identitat cohesiona els
pobles i els pobles aguanten els Estats.”
El
procés d’assimilació i de substitució lingüística, per tant, de substitució
nacional, fa segles que dura. Encara que sembli un contrasentit, el procés s’ha
accelerat en la darrera dècada quan l’independentisme ha esta més present i
fins i tot majoritari electoralment; amb el pretès objectiu d’augmentar la base
social favorable a la independència, calia desprendre’s del llast que
representen els elements "identitaris" com la llengua i la cultura.
Per això, ja en els temps del tripartit, es va començar a insistir en eslògans
com “pluja fina”, “sobiranisme pràctic” “patriotisme social, independentisme
social”. Calia amagar els valors que componen una identitat nacional. De fet,
tan la paraula identitat, identitari, nacionalisme... han estat pràcticament
abolides del vocabulari independentista i denigrades al màxim.
El
nostre convidat d’avui ens recorda que
“un procés independentista és un procés d’alliberament nacional. Volem la
independència perquè som i volem continuar sent, i som catalans perquè parlem
català. Sense la seva llengua, Catalunya seria alguna cosa, però no la cosa que
és. Seria una altra Catalunya, que no apel·laria als catalans que actualment ho
som, del que ho fan la resta de pobles i nacions del món. Aquesta altra
hipotètica Catalunya seria, però aquesta altra Catalunya ja no seríem
nosaltres.”
El
1981, Salvador Espriu va escriure una carta dirigida als mestres de Catalunya
en motiu de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat. Ens quedem amb aquestes paraules: “Si bé les cultures i les llengües poden
morir, i doncs també les nostres, si de cas això ens arriba, devem lluitar
sense treva contra el mal, fins a l’últim alè. Que la fi ens vingui per
sinistre i aclaparador genocidi, no per vil suïcidi.”
En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La
frase de la setmana, la prenem de l‘epíleg del llibre de Jordi Martí:
“Ja no hi ha generacions a les quals esperar i
delegar. Ens han posat davant del dilema de triar entre vergonya i penediment o
revolta, desobediència i dignitat. La decisió és ara”.
Marxem
com sempre amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix
la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.
Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada