Convidats:
Maria Vidal politòloga
Francesc Abad, analista polític
Manel
Carrasco, activista,
ex-SN ANC,
Davantal
Enguany es compliran cent
anys de la mort del poeta Joan Salvat Papasseit. Aquells que poc el coneixen (probablement
molts d'ells arran del disc “Res no és mesquí” de Joan Manuel Serrat) pensaran que era
un poeta d’ideologia bàsicament anarquista amanida amb algunes gotes de
socialisme. En paraules de Jordi Bilbeny “caldria canviar diametralment la
visió d'un Salvat baladrer, anarcoide, sense ideologia de cap mena, embadalit
pels pits i les cuixes de quatre senyoretes, conformista i amant de les causes
perdudes.”
És cert que el Salvat més
jove, els dels primers versos, és socialista i espanyol. Humo de fàbrica, del 1918, ens presenta un poeta que escriu en
castellà, de llengua i bagatge cultural espanyol. Aquests inicis centrats en un
Salvat anarquista, socialista, sindicalista i espanyol, evolucionen, primer,
cap a un catalanisme cultural i, més endavant cap a un independentisme
declarat.
Llengua i identitat
nacional són dos conceptes indestriables. El canvi definitiu en la ideologia
salvatiana, com no podia ser d’altra manera, vindrà, doncs, de la mà del canvi
d'idioma. Josep Pla, en referència a Salvat, escriu: “Salvat es transforma a
mesura que va deixant l’escriptura en castellà per adoptar un català ple de
naturalitat i desproveït de tota petulància acadèmica.. L'adopció del català li
provà positivament, li donà una visible salut mental".
A partir d’aquí, abandona
el pseudònim de Gorkiano.. Apareixerà
el manifest Missió per Catalunya, on
En Salvat comença a utilitzar expressions com el "jou de Castella",
"Espanya no existeix com entitat unida", "el ferro al cint no
pesa; pesa l'esquella innoble que el manso porta al coll".
Tota l'obra poètica d'En
Salvat respira aquesta lluita d'amor al país i al seu alliberament nacional. Així
a Poemes en Ondes Hertzianes (1919) hi
trobarem aquest senyal : "I encara un estel brilla/ i duc el tomahawk sota
l'aixella" A L’irradiador del port i
les Gavines s’obre amb un “Canto a la lluita”. A les Conspiracions, una incitació a la lluita armada: Prenem els estris de viure en combat.../ fendim
les ones, tal guerrers d'abans. El 1922, Salvat escriu: “l'ideal de la llibertat precedeix el fet de
l'alliberació. Ara hem d'ésser nosaltres [perquè ho som i ho volem, un Estat
que reneix tot i espolsant-se el llot de les polaines. Aquesta terra erma
castellana ens dóna dret a això, i per la voluntat en serem lliures. Però cal
voluntat. Si no ve un temps heroic no podrem deslligar-nos-en: pesen com un cos
mort, com lo que són".
I com una petita mostra
més, la seva Cançó futura... Guerra la guerra, fem-nos soldats:/Serà la
terra pels catalans/...Duem estrella i penó barrat/...Serà la terra pels
catalans/Gent castellana. L’allau no us val!
Parlem tot seguit amb els
nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
Tancarem el programa
d’avui com l’hem començat, amb uns versos d’en Joan Salvat-Papasseit, del
poemari Vibracions que traspuen també
l’independentisme del seu autor:
"A aquella estrella
nua tan a prop de la lluna/ li servo un gran amor/ car volia escapar-se i la
vigilen molt".
Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l'exili.
Tornem la setmana que ve.
Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada