El català a la baixa o...El bosc que no ens deixa veure els arbres que importen

Ahir (per fi!) vam poder conèixer les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població corresponent al 2023. Tal com s’esperava les dades ens indiquen que la situació no millora pel que fa l’ús de la llengua catalana.

L’enquesta és molt completa i les dades ens poden arribar a marejar i provocar, al contrari que la frase feta, que el bosc no ens deixi veure els arbres. Com en la majoria d’enquestes, hi ha dades que ens poden arribar a sembla positives i que, evidentment, són les que ens remarquen des dels diferents òrgans de l’administració.

Mai com ara no s’havia parlat tan el català... Veritat... enganyosa. Si en un segle, Catalunya ha passat de poc més de dos milions d’habitants a vuit milions, si no hagués augmentat el nombre de parlants de la nostra llengua ja podríem plegar veles definitivament.

L’invent estratègic dels “parlants secundaris”. Ens el venen com  aquelles capes de població que, lentament, es van incorporant a la llengua. Volen transmetre la idea que aquesta massa de gent, en els propers anys, farà que augmenti el percentatge de gent que té el català com a llengua inicial o habitual. Una altra dada enganyosa. Desconeixem que significa “parlant ocasional que fa servir el català entre un 1% i un 20%”. Que diu bon dia, quan entra en una botiga? És una persona que esta intentant fer servir la llengua o, contràriament, és una persona que cada vegada la fa sevir menys?

Quins són els arbres que el bosc ens vol tapar i que són els que realment ens mostren, més enllà de xerrameques, quina és la situació real? Són dos: el percentatge d’habitants de Catalunya que tenim el català com a llengua d’identificació i el percentatge que la tenim com a llengua habitual.

Tinguem clar què significa cada terme. Llengua d’identificació: Aquella llengua que considerem més nostra, més propera. Llengua habitual: La llengua que fem servir de manera més habitual.

CATALÀ	2003	2023 Total població	2023 Percentatge joves 15-29 anys
LLENGUA D’IDENTIFICACIÓ	44,3%	30%	28,7%
LENGUA HABITUAL	46%	32,6	29,2%

En 20 anys hem baixat un14,3% pel que fa al català com a llengua d’identificació i un 13,4% pel que fa a llengua habitual. En els joves s’accentua la baixada a un15,6% i un16,8% respectivament.

Tornem a la taula del principi:

1.631.800 persones. Aquest és el nombre de parlants que mai no fa servir la llengua catalana. MAI. Els activistes castellans de la llengua. 1.631.800 persones. Al voltant d’un 22% de la població total del país. Quants som els activistes catalans de la llengua? 336.300. Aproximadament, un 4% de la població.

La resta de dades de l’EULP 2023 poden ser molt interessants i fins i tot convenient de conèixer-les, però, només serveixen per vendre fum. Són el bosc que tapa els arbres.

Cal remarcar que aquestes dades són del 2023. En dos anys possiblement han empitjorat. Les dades són generals de Catalunya. Podem començar a imaginar-nos quines seran les dades de Barcelona capital i de les àrees metropolitanes de Barcelona, el Vallès o el Tarragonès.

Conegudes les dades (de fet ja esperades i sense sorpreses), no perdem ni un minut més en lamentacions, flagel·lacions, autoculpabilitats o recerca de culpables i traïdors. Aquest comportament no ens condueix a res més que a l’extinció lingüística i cultural (i per tant, nacional).

Què cal fer? Evidenciar el conflicte lingüístic. Plantar cara.

Per part de l’administració, per començar fer complir les lleia que ja existeixen en matèria lingüística, amb sancions, si cal. Gestionar amb criteri on i per què es dediquen els diners. I que no tot se soluciona amb cursos i més cursos.

Per part nostra, posem-nos a fer el que millor sabem fer (quan volem) i que tan bé va definir aquell “sant varó” que tots recordareu... Posem-nos a fer “coses”. Posem-nos a fer que aquest exèrcit lingüístic de 336.300 persones creixi i creixi de manera exponencial. Que cadascú de nosaltres esdevingui un activista per la llengua. Organitzem-nos a cada barri, poble i ciutat. Exigim. Fem valdre els nostres drets. Plantem cara.

Traiem-nos-ho del cap. Ni la simpatia ni l’empatia. Ni la seducció ni el paternalisme. Ni la bona fe, la paciència o les bones paraules aconseguiran que el català esdevingui una llengua normal pel que fa al coneixement i a l’ús en tots els àmbits. Només existeix un factor primordial sense el qual cap llengua podrà sobreviure en aquest món cada vegada més globalitzat: la necessitat.

Fem que el català sigui necessari, que sigui imprescindible per viure i treballar en els nostres països.