Convidats
Gerard López Fageda, periodista i subdirector de l'informatiu
"Catalunya nit", de Catalunya Ràdio. Autor de "Treu la galleda!
El català s'enfonsa, però tu el pots salvar" i recentment ha publicat
“Terra magra”.
Carles Cañas Membre organitzador del primer Correllengua Universitari i del
Secretariat del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Davantal
Desnacionalització.... Descatalanització....Ja fa temps que la fal·làcia del bilingüisme ha irromput al cinema. Ara resulta que, a les pel·lícules en català, la realitat només pot ser fidelment representada si també hi és present el castellà. A la inversa, en canvi, no és mai així.
Només
hem de girar la vista als darrers Premis Gaudí. “Els més reivindicatius” han
dit els mitjans. Reivindicacions diverses, sí, però, una vegada més, la
reivindicació, lingüística, cultural i nacional va restar-hi absent.
El que
va suscitar més polèmica , si més no a les xarxes, va ser el discurs d’Eduard
Sola, guionista de “La casa en flames”. Vista la controvèrsia, Sola ha
manifestat que “Si ho arribo a saber, no el faig”. Potser només hauria calgut
que hagués canviat una paraula de la seva intervenció: la de “xarnego” per la
de treballadors o de classe treballadora o, “d’origen humil” o, fins i tot, en
un llenguatge ja força obsolet, la de “proletaris”. El sentit, el rerefons del
seu discurs hauria canviat completament.
Tan o
més greu que el de Sola, va ser la intervenció de Joana Vital, la neta del
protagonista real de l’acció de la pel·lícula guanyadora “47”. En un discurs,
que va ser ovacionat pels assistents als premis, va negar l’existència d’un
conflicte lingüístic a Catalunya en què la llengua que sempre surt perdent és
la pròpia del país. Va dir ... "el meu avi era extremeny i parlava en
castellà. La meva àvia era catalana, d'Espluga de Francolí i mai van tenir cap
problema a comunicar-se en català i castellà, i portar-se bé. Per tant, ja
m'heu entès. Si tu vols comunicar-te, no hi ha cap problema".
Per si
no n’hi havia prou, Mar Coll i Valentina Viso han pujat a l’escenari per rebre el guardó al millor guió adaptat
per 'Salve Maria', rodada en castellà. Viso, nascuda a Veneçuela, però que fa
trenta anys que viu a Catalunya i d’haver estudiat en català, ha fet
l'agraïment en castellà. I Coll ho ha rematat, parlant en català al públic i
canviant al castellà quan ha parlat amb la coguionista.
Així,
Jordi Graupera i el partit Alhora, denuncien que la gala d'aquests guardons "s'ha
convertit en una plataforma des d'on, amb el suport d'institucions estatals i
polítics que s'hi sotmeten, es menysprea sistemàticament la llengua i la
creació artística del país". Afegeixen i "és inadmissible que les
administracions públiques continuïn destinant recursos dels contribuents
catalans a finançar una cerimònia que els denigra". I és que només el 47% de les produccions candidates a la 17a
edició dels Premis Gaudí han estat rodades en versió original en llengua
catalana.
La
realitat, doncs, és que, des de les institucions catalanes es promouen productes en castellà, quan el cinema català
(és a dir el que es fa en aquesta llengua) competeix en total desigualtat a
causa de la promoció que el producte en castellà ja obté de l’estat. La
paradoxa és que subvencionem aquells instruments que contribueixen a la nostra
subordinació cultural i lingüística.
Avui
parlarem de “Terra magra” una novel·la històrica que connecta present i passat
i també coneixerem el primer Correllengua universitari organitzat per les entitats
estudiantils de Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona.
En
parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana.... Dissabte passat, 25 de
gener, l’Assemblea Nacional Catalana va presentar el Full de ruta 2025 amb un
pla per fer la independència d’aquí a tres anys. En el discurs de cloenda el
president de l’ANC Lluís Llach, al·ludint a una cançó que va cantar el 2011 en
la Conferència Nacional per l’Estat Propi, va dir:
“Encara hi ha combat... Des de l’Assemblea us
convoquem al combat. Si volem ser – si volem sobreviure com a poble -,
necessitem el combat,”.
Tornem la setmana que ve.
"Permetre una injustícia significa obrir el
camí a totes les que segueixen"
Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt
bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada