La notícia de la setmana ens la porta Ignasi Dies a petjadacatalana.com amb el títol “Tierra del fuego: la censurada illa de Xàtiva”.
El
límit meridional del continent americà, que actualment es coneix de manera
global com a Tierra del Fuego es va considerar fins al segle XVII l’avançada
d’un continent austral desconegut, assenyalat en els mapes com a “Terra
australis” o “Terra magellanica”. El pas cap a l’oceà Pacífic es feia aleshores
per les aigües de l’intricat estret de Magallanes.
L’any
1616, els holandesos descobreixen una nova ruta cap al Pacífic navegant al sud
de la “Terra australis” a través de l’estret de Le Maire i el cap d’Hornos. La monarquia
Hispànica va encarregar llavors al geògraf valencià Diego Ramírez de Arellano
la cartografia de les noves terres. D’aquest pilot i geògraf nascut a Xàtiva
sabem que es deia Idelfons o possiblement Alfons i que va canviar el nom al de
Diego en arribar a la cort. És més que probable que tampoc es digués “de
Arellano”, ja que és un cognom desconegut a Xàtiva i, en general, a València.
El
pilot valencià va confirmar el 1618 que la “Terra australis” no era un
continent sinó una illa, que va batejar amb el nom d’illa de Xàtiva, en honor a
la seva ciutat natal. L’expedició va cartografiar un petit arxipèlag més al sud
–durant segle i mig serien les terres més australs descobertes– que acabaria
portant el seu nom: les illes Diego Ramírez (en l’actualitat xilenes).
La
desaparició de la denominació illa de Xàtiva i la seva substitució per illa
Gran de Tierra del Fuego (o genèricament Tierra del Fuego, englobant tot
l’arxipèlag) té un punt de partida: l’incendi borbònic de Xàtiva el 19 de juny
de 1707 com a càstig exemplar per la seva resistència a ultrança. Els borbònics
van incendiar i despoblar la ciutat en l’episodi que es coneix com a
l’extermini de Xàtiva, l’objectiu del qual va ser esborrar completament la
localitat en tots els àmbits.
El
nom de la ciutat es va canviar pel de San Felipe o Nueva Colonia de San Felipe.
Per aquest motiu, es conserva el quadre de Felip V cap per avall al Museu de
L'Almodí de la ciutat.
L’extermini
va incloure la toponímia en general i des d’aleshores l’illa de Xàtiva
sud-americana va deixar d’existir com a indret geogràfic. La nova denominació
“Tierra del Fuego” –que havia estat encunyada per Fernando de Magallanes per
descriure la costa nord de la “Terra australis”– va passar a ser una irònica
metàfora del foc que va arrasar la Xàtiva austriacista.
