dijous, 20 de febrer del 2014

Vull una resposta: Ernest Maragall i Daniel Font, dues veus qualificades del socialisme català



Programa de Vull una resposta: Ernest Maragall i Daniel Font, dues veus qualificades del socialisme català 

Emès per ETV Llobregat el dimecres 19 de febrer de 2014.

Convidats: 
Ernest Maragall fundador del PSC, conseller d’Educació de 2006 a 2010 i actualment president del Consell de Nova Esquerra Catalana


Daniel Font de la comissió executiva del PSC i membre del corrent d’opinió Fòrum Cívic.
I els nostres espais habituals: Tertúlia d'actualitat amb Núria Orriols i Antoni Jaume Morell
A l'espai de l'entrevista, parlem amb J.A. Coto, diputat al Parlament de Catalunya pel Partit Popular 

Podeu veure tots els programes emesos fins ara a ETV a la carta

dimecres, 19 de febrer del 2014

Eleccions europees: l'oportunitat perduda?

Fa unes setmanes, quan el calendari per a la presentació de candidatures a les eleccions europees encara ho feia possible, des del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana vam considerar que calia fer tots els esforços necessaris per a fer possible una candidatura unitària i cívica, d’ampli espectre sociopolític. La candidatura unitària i cívica era un clam majoritari de la societat catalana; per tant, malgrat que massa senyals indicaven que la majoria de partits polítics catalanistes partidaris d’exercir el dret a decidir no estaven fen els passos necessaris per fer-la possible, l’ANC va intensificar les converses amb tots els partits i va fer tots els esforços possibles per intentar arribar a un acord.
Crèiem, i continuem creient-ho, que les eleccions europees són un autèntic repte i una gran oportunitat. Una candidatura unitària i cívica d'ampli espectre sociopolític hauria permès, d’una banda, mesurar l’evolució del suport popular al procés de construcció de l’Estat propi i maximitzar la representació sobiranista al Parlament Europeu. A més, hauria permès fer sentir la veu del nostre procés amb tota la força possible.
Més encara, la participació en les eleccions europees és sempre molt baixa. Oscil·la entre un trenta i un trenta-cinc per cent depenent dels països. Una candidatura unitària i cívica hauria fet créixer la participació de manera considerable fins a arribar a percentatges del 55 o del 60%. Un fet que hauria estat de ressò europeu i que hauria fet girar els ulls de tot Europa vers el nostre procés d’independència.
L’ANC, recollint aquest clam majoritari, ha estat treballant per constituir aquesta candidatura unitària i cívica que reclamava la societat catalana. Finalment, no ha estat possible i per això lamentem profundament que, en aquests moments decisius, els partits polítics no hagin estat capaços de recollir el clam d’unitat que se’ls exigia des de la societat.  
El partits, lamentem dir-ho, aquesta vegada han actuat més mirant els seus propis interessos que els del país. La unitat política que s’havia assolit amb l’acord sobre la data i la pregunta i, encara més, amb la tramitació de la petició del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats per poder organitzar la consulta, aquesta vegada no ha estat possible.
Des de l’ANC, hem celebrat aquests avenços aconseguits en la unitat política. que han situat en dos terços dels membres del Parlament els partidaris d’exercir el dret a decidir. Els partits, però, tenen les seves pròpies estratègies, els seus legítims interessos i, evidentment, són ben lliures de prendre les seves pròpies decisions. És el que han decidit fer en relació a la nostra proposta de candidatura unitària i cívica.  
La situació creada amb el fracàs d’aquestes negociacions ens fa veure que la unitat política imprescindible per encarar la part pendent i decisiva del procés d’independència, que s’ha de materialitzar amb la consulta del 9 de novembre, encara és lluny de tenir la fortalesa necessària.
Oportunitat perduda? Sí, però l’ANC treballa sempre en positiu. Girem full, doncs, i busquem un nou consens, una nova possibilitat d’unitat política. Busquem una nova oportunitat.
Davant la impossibilitat de la candidatura unitària, l’ANC demana a totes les forces polítiques catalanistes que es puguin presentar en les diverses candidatures a les eleccions europees, que incloguin uns punts comuns, mínims, dins dels seus programes electorals.
Aquests punts, especificats en la nostra Declaració de febrer, són els següents:
1. El caràcter irrenunciable de la consulta prevista per al 9 de novembre per fer efectiu el dret a decidir del poble català, que inclou el pronunciament sobre la independència de Catalunya.
2. En el cas que l’Estat espanyol intentés impedir la celebració de la Consulta, demanar l'empara del Parlament europeu per garantir la  celebració d’aquesta Consulta, així com la intervenció europea en el procés posterior si l'Estat espanyol no accepta l'aplicació pràctica dels seus resultats. 
3. La Unió Europea ha de donar resposta al repte democràtic que li planteja Catalunya. Per estricta aplicació dels principis europeus, la constitució de Catalunya com a estat sobirà ha de comportar l’obtenció immediata del mateix estatus polític que qualsevol dels estats membres que actualment la conformen. 
4. La defensa dels drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.
L’Assemblea Nacional Catalana només donarà suport a les candidatures que incloguin aquests punts programàtics.
Hem perdut una gran oportunitat. 
Prou, però, de lamentacions i tornem de nou a la feina.
Les eleccions europees del proper 25 de maig continuen sent encara aquesta oportunitat única per fer un nou pas en la construcció d’una majoria política i social, sòlida i estable, que enforteixi les nostres institucions nacionals de cara a les decisions que hauran de prendre en el futur immediat.

Com sempre, només depèn de nosaltres.

dimarts, 18 de febrer del 2014

diumenge, 16 de febrer del 2014

Maria Mercè Marçal: La maternitat (2)


La maternitat obre una nova etapa lírica en la poesia de Maria Mercè Marçal. La secció Heura, del poemari Sal oberta, és, com hem pogut veure anteriorment, el reflex de l’experiència de l’embaràs i la maternitat de la poeta. La maternitat, vista sempre com un estat opressor, com un estat dolorós per a la dona és, mitjançant la subversió del llenguatge emprat per Marçal, un element que, vist des de l’òptica femenina, esdevé subvertidor.

Inicialment, l’embaràs provoca en Maria Mercè Marçal aquesta mena de sensacions i de sentiments d’opressió que habitualment es poden relacionar amb l’embaràs. Els seus versos semblen referir-se a aquesta dona víctima de la societat fal·locèntrica que, sovint, només és capaç de veure-la i utilitzar-la en la seva vesant reproductiva: 

L’he vist vinclada sota el pes atàvic 
del poder del seu ventre, usurpat, 
mudat en servitud: fosca deessa 
sense reialme! 

Segurament, Luce Irigaray, teòrica del feminisme francès dels anys setanta i vuitanta del segle passat, és una de les influències més grans en l’obra de Maria Mercè Marçal. En la seva obra Spéculum de l’autre femme, Irigaray sosté que l’objecte del coneixement i de la intel·ligència s’ha definit sempre com a masculí en la tradició occidental. Això ha estat així a causa de la subordinació d’allò que és femení. Aquest imaginari masculí el considera destructiu i distanciat de la mare i d’allò que és femení. L’autora afirma que l’home sempre s’ha apropiat i ha utilitzat els poders reproductors de la dona per als seus propis objectius. Un dels principals interessos d’Irigaray es troba en la relació mare-filla que considera devaluada en la societat patriarcal. 

Irigaray posa especial èmfasi a situar en les paraules la diferència sexual i en canviar les regles lingüístiques. Reclama l’orde matern que fa reaparèixer amb un caràcter gairebé ètic de la relació fetal i apel·la a les relacions entre mare-filla perquè entén que fomenten les relacions d’identitat i que constitueixen l’espai menys conreat de la nostra societat. 

També hem de trobar, retrobar, (re)inventar les paraules, les frases que ens expressen la relació més arcaica i també la més actual de la relació amb el cos de la mare, amb els nostres propis cossos. (Re)crear les frases que han de traduir el vincle entre el seu cos, el nostre i el de les nostres filles. Hem de descobrir una llengua, un llenguatge que no substitueixi el dels nostres cossos; les paraules que no impedeixen el lligam am el nostre cos i que parlen del nostre cos. 

Cal doncs, reconstruir una identitat tot inventant un nou llenguatge. I és aquesta recerca d’identitat mitjançant el llenguatge el que la poeta, en el diàleg establert amb la seva filla, intenta assolir:

I hi cerco signes, alfabets d’arrels 
per confegir-te un nom que no t’escanyi. 
Per bastir-te una casa que et segui 
veles ni rems. 

Una altra teòrica francesa, Simone de Beauvoir, ens parla també del sentiment de subordinació i també d’alienació que comporta la submissió de l’organisme de la dona a la funció reproductora. L’experiència de la maternitat provoca aquestes sensacions en Maria Mercè Marçal. El jo poètic és revolta contra el fetus que li provoca molèsties i al qual arriba a considerar com un intrús:

[...] Ni de ser
sovint aquest gran gep
incrustat en la carn
que em blega, insidiós,
amb la seva ombra sempre
present, com si de cop
s’haguessin trasbalsat
tots els confins i ja
no sabés on començo
ni on acabo.
[...]
Tu, que et vares fer carn
Dins meu sobtadament
com l’hoste que ha vingut
sense avisar i invoca
lligams atàvics, velles
lleis, pactes segellats...

dissabte, 15 de febrer del 2014

ANC: Declaració de febrer


El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, reunit en sessió ordinària el dia 15 de febrer de 2014, a Manresa, tenint en compte els progressos evidents en el procés d’independència fets en els darrers mesos, i en la perspectiva dels importants esdeveniments que es produiran en el futur immediat, ha aprovat el seu posicionament, que vol fer públic amb aquesta

DECLARACIÓ DE FEBRER

PREÀMBUL

El dia 23 de novembre de 2013, a Seva (Osona), el Secretariat Nacional de l'ANC va fer pública la seva declaració de novembre, on valorava l’evolució del procés d’independència i proposava set punts que havien de fixar el rumb en els mesos següents. En concret, la declaració de novembre es centrava en la importància de la consulta, de la unitat d'acció i en les eleccions europees.

Tres mesos després es constata que els primers quatre punts han estat acomplerts. Hores d’ara, ja es coneix la data -9 de novembre de 2014- i la pregunta que ha de permetre que els ciutadans de Catalunya decidim el nostre futur polític.

El Secretariat Nacional de l’ANC considera que l’ampli acord polític aconseguit entorn de la data i de la pregunta justifica l’endarreriment respecte de la data que havíem proposat, així com la formulació d’una pregunta que, tot i no ser la que nosaltres hauríem volgut, permet conèixer el suport a la independència de Catalunya.

La tramitació de la petició del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats per poder organitzar la consulta ha ampliat encara més la unitat política i, en aquests moments, els diputats partidaris d’exercir el dret a decidir ja han arribat als dos terços dels membres del Parlament.

Les eleccions europees del 25 de maig continuen essent un repte i una oportunitat. En aquest sentit, una candidatura unitària i cívica d'ampli espectre sociopolític hauria permès:

a)      Mesurar l’evolució del suport popular al procés de construcció de l’Estat propi.

b)      Maximitzar la representació sobiranista al Parlament Europeu.

c)      Fer sentir la veu del nostre procés amb tota la força possible. La Unió Europea serà el marc principal on es jugarà el reconeixement de la independència de Catalunya i Catalunya és, sobretot, un “afer intern” de la Unió Europea.

L’ANC, recollint el clam popular, ha estat treballant per constituir una candidatura unitària i cívica.

Lamentem profundament que en aquests moments decisius els partits polítics no hagin estat capaços de recollir el clam d’unitat del poble i presentar una candidatura unitària.

La unitat d’acció política, cada cop més necessària, és lluny de ser una realitat.

En aquest escenari, la tramitació de la Llei de Consultes Populars no Referendàries serà clau per al futur del procés. La unitat d’acció política s’ha de concretar amb una  àmplia majoria parlamentària que asseguri la millor gestió dels terminis per tramitar i aprovar aquesta llei i la convocatòria de la Consulta. Fer la Consulta el dia 9 de novembre serà el primer exercici de la sobirania que ens permeti finalitzar el procés amb èxit. 

Per tot això, el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana fa pública aquesta

PRESA DE POSICIÓ:

1. En el context actual, l'Assemblea es compromet a seguir treballant per ampliar i consolidar la majoria social favorable a votar sí i sí a la consulta que se celebrarà el 9 de novembre de 2014 i encoratja la resta d'actors socials i polítics a fer el mateix.

2. Davant dels atacs sistemàtics dels aparells de l’Estat espanyol als nostres drets polítics, culturals, econòmics, de benestar social i a la nostra llengua, com la recent sentència del TSJC sobre l’ensenyament en català, l’ANC s’hi oposarà decididament i adoptarà les accions d’insubmissió, desobediència i d’altres que siguin necessàries per defensar la nostra sobirania. Per això, donem suport actiu a totes les iniciatives que serveixin per defensar els nostres drets. Només la constitució d’un Estat propi ens pot dotar de les eines necessàries pel nostre desenvolupament i progrés.      

3. La unitat d’acció entre les institucions polítiques catalanes, els partits polítics catalanistes i les entitats i organitzacions de la societat civil serà imprescindible a partir d’ara. Aquesta unitat és més necessària que mai per avançar en el procés i considerem que ha de fer-se visible amb acords parlamentaris amplis i permanents en defensa del model català de societat davant la involució democràtica que està patint l'Estat espanyol.

4. Les eleccions europees del proper 25 de maig són una oportunitat única per internacionalitzar l’actual procés de Catalunya i per fer un nou pas en la construcció d’una majoria política i social sòlida i estable que enforteixi les nostres institucions nacionals de cara a les decisions que hauran de prendre en el futur immediat.

5. Una candidatura unitària i cívica d'ampli espectre sociopolític hauria estat la millor fórmula per aconseguir un augment significatiu del nivell de participació, que ajudaria a demostrar la nostra ferma voluntat europeista i el nostre convenciment que només amb l’exercici de la democràcia es poden aconseguir els objectius més ambiciosos.

6. Demanem que el programa de mínims de les forces polítiques que es presenten en les diverses candidatures a les eleccions europees inclogui la defensa explícita dels quatre punt següents:

a)           El caràcter irrenunciable de la consulta prevista per al 9 de novembre per fer efectiu el dret a decidir del poble català, que inclou el pronunciament sobre la independència de Catalunya;

b)           En el cas que l’Estat espanyol intentés impedir la celebració de la Consulta, demanar l'empara del Parlament europeu per garantir la  celebració d’aquesta Consulta, així com la intervenció europea en el procés posterior si l'Estat espanyol no accepta l'aplicació pràctica dels seus resultats;

c)           La Unió Europea ha de donar resposta al repte democràtic que li planteja Catalunya. Per estricta aplicació dels principis europeus, la constitució de Catalunya com a estat sobirà ha de comportar l’obtenció immediata del mateix estatus polític que qualsevol dels estats membres que actualment la conformen.

d)          La defensa dels drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.

7. L’Assemblea Nacional Catalana només donarà suport a les candidatures que incloguin els punts programàtics ja exposats.


Manresa, 15 de febrer de 2014

dimarts, 11 de febrer del 2014

Maria Mercè Marçal: La maternitat (1)


Els poemaris Sal oberta i La germana, l’estrangera inclouen, entre altres temes, el de la maternitat.

El poema Baula és l’inici de tot; el moment de la concepció de la que seria la seva filla: 

Els 6 de març de mil nou-cents vuitanta,
plegats, i sense esment, insectes de l'incert,
calàrem foc al fruiterar dels núvols.
Caigué la fruita viva sobre l'herba.


Inicialment, Marçal es planteja el gran dubte: tirar endavant com a mare soltera amb l’embaràs o bé recórrer a l’avortament. El jo poètic travessa pel gran dubte sobre el fet de ser mare. Les imatges poètiques que expressen l’estat de dubte de la poeta es reflecteixen en la ruda i l’heura.

La ruda conté propietats abortives i és, en aquest sentit un símbol feminista, perquè l’embaràs i la maternitat representen per algunes teòriques feministes la subjugació a l’home i a la llar.

El poema Ruda és especialment colpidor en aquest moment anímic de la poeta:

[...]
Perquè portes la mort escrita a la semença
i la veig a les fulles, i ha enramat el convit,
no donaré agonia a la saba que et defensa,
no donaré llum al sol, ni tenebra a la nit.

Ofegaré les rels del gran arbre que et serva.
Estroncaré la veu dels petons que hi fan niu.
Faré callar les deus que adollen aquest riu
El verd de la serena i la saó de l’herba.

I alçaré el cor i vi perquè la vida guanyi:
El meu amor serà la ruda que t’escanyi.
[...]
Hoste que has arribat de cop, sense ambaixada!
[...]
Qui ha convocat, d’incògnit, a la taula parada?

La imatge contrària és l’heura. Aquest vegetal mostra una força vital tan extrema que pot acabar ofegant el vegetal al qual s’emparra. L’heura inclou els conceptes de la vida i de la mort, contradicció que remet als conflictes socials de la maternitat. L’experiència de ser mare, que primer és vista com a símbol repressor de la dona, després, és entesa com una força particularment femenina que s’ha de viure amb gaudi i passió. La ruda i l’heura son els elements simbòlics i antagònics. El sentiment de maternitat, però, acaba triomfant.

He desat al calaix la ruda; se’m podria
A les butxaques i al clos de la falda.
Pels descosits sobreeixia, i pels sets...,
I els he embastats amb agullers de pluja.

L’he desada al calaix: potser les arnes
De l’estiu en faran, d’esme, pastura.
Mentre, triomfaran les fulles noves
Al jardí que s’espiga dins de casa.
Sí, he desat la ruda i el reclam
Que obria portes als cavalls de l’ordre.
[...]
He desat al calaix la ruda. I he afirmat
La deu des d’on s’esbalça la tempesta de l’heura

diumenge, 9 de febrer del 2014