Eleccions municipals i independència

Si alguna cosa bona pot tenir l’acord Mas-Junqueras és que disposem de 8 mesos perquè l’independentisme guanyi de manera inqüestionable les eleccions del 27 de setembre. 

Aproximadament a la meitat d’aquest camí, tenim una etapa molt important que també hem de guanyar : les eleccions municipals.

Més enllà dels temes pròpiament municipals, que també son de gran importància per a cada municipi i per a tots els seus ciutadans, aquestes eleccions han de ser una nova i renovada plataforma de llançament del procés d’independència català. Han de servir per visualitzar d’una forma rotunda que la unitat d’acció entre societat civil i les seves institucions més properes és la punta de llança que ens ha de portar a la gran victòria del 27 de setembre.

Després del gran èxit del 9N cal seguir demostrant a tothom que, en aquest país, quan la població exerceix el seu dret a vot, aquest es dirigeix sempre en un sol objectiu: independència.

El 24 de maig, caldrà mobilitzar totes les sensibilitats socials i polítiques de l’independentisme. Haurem de convertir també aquestes eleccions en un plebiscit que mostri clarament la voluntat majoritària d’independència dels ciutadans i ciutadanes d’aquest país.

Abans, però, caldrà que les forces polítiques que es presentin a les eleccions adquireixin un compromís ferm i decidit. Un compromís que caldrà que incorporin en els seus programes electorals. Un compromís que ha d’anar més enllà d’una simple frase que es limiti a dir que el seu objectiu és la independència i que treballaran per aconseguir-la... Amb això ja fa temps que no n'hi ha prou.

El compromís haurà de ser més complet i detallat. Haurà d’incloure actuacions concretes, actuacions clares que impulsin el procés a partir de l'endemà mateix de les eleccions, per al dia després, per al període que anirà del 24 de març al 27 de setembre. 

Només ens val aquest compromís vinculant. Veurem quines forces són els que l'assumeixen i votarem en conseqüència.  

Charles Baudelaire, Les fleurs du mal (1)

Charles Baudelaire va ser, a més d’un extraordinari poeta, un excel·lent crític d’art. En els seus escrits hi aboca, sovint, el seu sentiment estètic que ens serveix, també, per comprendre bona part de la seva obra poètica.

Comme la nature perçue par des nerfs ultra-sensibles, elle révéle le surnaturalisme. En utilitzar aquestes paraules per reflexionar sobre la pintura de Delacroix, Baudelaire vol comunicar, alhora, una part important d’allò que conforma la seva poètica. Una poètica que està integrada per conceptes estètics com la bellesa, que ell veia com d’una doble composició; una bellesa que conté una realitat que el poeta transforma a través de la seva visió i del seu llenguatge. Així ens ho fa arribar en el seu sonet La beauté [1], considerat pels crítics com una declaració de principis del poeta: 

                                   Car j’ai, pour fasciner ces dociles amants.

                                   De purs miroirs qui font toutes choses plus belles:

                                   Mes yeux, mes larges yeux aux clartés éternelles!

Una bellesa que es troba en la natura, però que cal revêtir d’un inérêt surnaturel qui donne à chaque object un sens plus profon, plus volontaire, plus despotique.  La natura cal, doncs, interpretar-la i així creu que ho fa Delacroix: “pour Delacroix la nature est un vaste dictionnaire dont il roule et consulte les feuillets avec un oeil sûr et profund…”[2] El poeta, doncs, ens comunica, a través de la seva visió de la pintura, la seva ontologia estètica que té com a nucli central l’anomenada teoria de les correspondències.

Baudelaire, ens diu en el seu escrit Le gouvernement de l’imagination [3]: “Comme l’imagination a créé le monde, elle le gouverne” i afegeix: “une imagination qui n’est pas simplement fantaisie, mais bien l’imagination créatice.” És aquesta imaginació la que ha de permetre al poeta trobar les correspondències entre les coses, entre els sentits, entre les sensacions. El poeta diu que totes les coses es troben expressades constantment per analogies recíproques, perquè Déu va conferir el món com una complexa i indivisible totalitat.[4] Un univers visible que, en paraules de Baudelaire, “qui n’est pas plus qu’un magasin d’images et de signes auxquels l’imagination donnera une place et une valeur relative.”[5]

Un univers de símbols extrets de la Natura. Un univers de símbols només perceptible per a les ments i els ulls sensibles. Un univers de símbols que, passats pel filtre de la Imaginació de l’artista, esdevindran una visió i un missatge únic. Una visió, un missatge que el poeta ens farà arribar, sobretot –però no únicament-, a través del llenguatge poètic. Un missatge, una visió que es trasllueixen en una poètica precursora del simbolisme i que té la seva carta de presentació en el sonet Les correspondances, del recull Les Fleurs du Mal.

---

[1] La beauté. Sonet XVII de Spleen et idéal dins de Les fleurs du mal.

[2] Le gouvernement de l’imagination. Le salon de 1859.

[3] Íd.

[4] Article sobre Wagner a La Revue européenne (1861).

[5] Le gouvernement de l’imagination. Le salon de 1859.

Constitució(ns) catalana. Comunicat de l'ANC

Sovint, i cada vegada amb més assiduïtat, apareixen escrits, comunicats o documents amb la pretesa autoria de l'Assemblea Nacional Catalana. Darrerament, s'ha parlat molt en diversos mitjans d'una "pretesa Constitució de la nova República catalana" que hauria elaborat l'ANC.

En aquest sentit, la posició de 'Assemblea sempre ha estat molt clara i expressada en el darrer Full de ruta aprovat en l'Assemblea General de Tarragona de 2014: 

Elaborar la Constitució del nou Estat és un projecte de país. Per disposar de les bases necessàries perquè ho sigui, l’ANC impulsa el  projecte “El país que volem”. Per convertir-lo en un veritable projecte de país, l’ANC proposa la creació d’un òrgan o organització específica de la qual puguin formar part totes les entitats i organitzacions de la societat civil.

Per tal d'aclarir i desmentir, doncs, alguns malentesos, el Comitè Permanent de l'ANC ha enviat aquest comunicat a totes les seves assemblees:

Comunicat del Comitè Permanent de l'ANC

A hores d’ara totes les assemblees deveu haver rebut un escrit de la sectorial de Juristes per la independència que incloïa un document annex sobre un projecte de Constitució per al nou Estat català.

En relació a aquest escrit i a altres de similars que pugueu rebre, el Comitè Permanent de l’ANC vol fer-vos arribar els següents aclariments:

1.    Cap document es pot presentar en nom de l’ANC si abans no ha estat aprovat per algun dels seus òrgans, ja sigui el Comitè Permanent, el Secretariat Nacional o l’Assemblea General.

2.   La posició oficial de l’ANC només es manifesta a través d’aquest correu de Comunicació Interna. Qualsevol altre correu que pugueu rebre amb declaracions, propostes, comunicats o manifestos no representa en cap cas la posició oficial de l’ANC, sinó només la de l’assemblea, organització o persona que la signi.

3.  L’article del Reglament de Règim Intern citat (4.2) en el comunicat de Juristes per la independència s’oblida de l’apartat d) del mateix article que especifica clarament que les assemblees sectorials han de “presentar els seus treballs i conclusions, estructurats en àmbits, a les Assemblees Territorials i al Secretariat Nacional per a la seva posterior difusió a la societat en general”.

4.    L’ANC vol deixar ben clar i remarcar que no ha redactat ni redactarà mai cap projecte de Constitució per al nou Estat català.

Barcelona, 30 de gener de 2015

"Que el partidisme no ens faci traïdors"

Manllevant Jordi Grau i alhora Jordi Carbonell: “Que el partidisme no ens faci traïdors”

Diuen que els homes no podem fer dues coses alhora i crec que als partits polítics els passa una cosa similar. En aquests moments, doncs, són incapaços de treballar per dos objectius a un mateix temps i el que estan fent és prioritzar. No cal dir que, ara per ara, guanyar les municipals és el seu principal objectiu.

Les eleccions avançades, malgrat semblar una contradicció, s’han endarrerit. I a hores d’ara més d’un desitjaria que l’ANC entrés en una crisi interna profunda. O bé, com a mal menor, que ens dediquéssim exclusivament a dinamitzar i mobilitzar la societat l’11 de setembre. Més d’un voldria que la feina de l’Assemblea es limités simplement a això i que deixéssim que la política la facin els polítics.

L’Assemblea fa nosa i d'aquí provenen alguns dels intents de desprestigiar-la. Només heu de veure les darreres filtracions interessades a la premsa. La unitat d’acció, la real i no la que es fa només amb paraules, sembla no interessar, és tan incòmoda i fa tanta nosa com ho pot fer l’ANC.  

No hem arribat fins aquí, no hem arribat tan lluny perquè el procés caigui ara exclusivament en mans dels partits polítics, i menys quan alguns semblen anteposar  els seus propis interessos als del país. L’Assemblea som un actor principal, conjuntament amb altres organitzacions i forces polítiques, en tot aquest procés i en cap cas abandonarem aquesta posició que hem mantingut en els darrers dos anys.

Som on som i tenim el que tenim. Unes eleccions en l’horitzó de 8 mesos que, tal com estan programades, ja no podran ser plebiscitàries. Unes eleccions que, si no aconseguim que es produeixin canvis importants, no ens serviran per avançar definitivament cap a la independència.

Només la unitat d’acció, àmplia i transversal, farà que aconseguim el nostre objectiu. Només l’ANC i la societat civil organitzada poden ser els impulsors i els garants d’aquesta unitat d’acció. Només la força de la gent farà que les eleccions del 27 de setembre esdevinguin realment un plebiscit per la independència i obrin el pas al procés constituent de la República catalana.

Que el partidisme, doncs, no ens faci traïdors. 

L'altre repte del 9N: 1.400.000 signatures

Ho hem dit i repetit: la consulta del passat 9 de novembre va ser un èxit extraordinari. Més de dos milions tres-centes mil persones vam desobeir l'Estat espanyol, vam anar a votar i vam realitzar el primer gran acte de sobirania.

Hi havia un altre repte important le 9N: el procés de recollida de signatures per tal de denunciar la manca de democràcia de l'Estat espanyol davant els organismes internacionals. L'èxit també ha estat esclatant. Segurament la recollida més important de signatures que s'ha fet mai en només 12 hores.

L'acció no s'atura aquí. Ara queda lliurar-les de manera solemne i pública, perquè tot el món se n'assabenti, als respectius organismes internacionals.

Aquest és el comunicat que hem fet públic des de l'Assemblea Nacional Catalana:

Quan es va promoure el procés participatiu que va tenir lloc el 9 de novembre passat, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va proposar als partits (UDC, CDC, ERC, ICV, EUiA i CUP) i a les principals entitats civils (OC i AMI) que, aprofitant la celebració del Procés, el mateix dia 9 de novembre i en les proximitats de les meses de votació, es recollissin signatures de denúncia contra el Govern espanyol, per la seva actitud antidemocràtica, i es fessin arribar als principals organismes polítics internacionals.

Aquesta proposta va ser acceptada per tothom i, a més, es va decidir que s’elaborés un text per recollir les signatures dels càrrecs electes del país als diferents parlaments on hi ha representació catalana i als ajuntaments de Catalunya. Així mateix, les signatures dels ciutadans que es recollissin el mateix dia 9 representarien el suport a la denúncia signada pels càrrecs electes.

Després de recollir totes les signatures, s’han organitzat per municipis, per facilitar-ne la classificació i numeració posterior. S’ha fet també una acta notarial amb els textos de les denúncies i els fitxers amb tots els fulls de recollida de signatures, digitalitzats i convenientment ordenats i relacionats.

Després de tot aquest procés de validació i registre, les xifres són les següents:

3.703 signatures vàlides de càrrecs electes

1.386.628 signatures vàlides de ciutadans i ciutadanes

L’acta notarial i les signatures digitalitzades es lliuraran de manera oficial i solemne a les Nacions Unides, al Parlament europeu, a la Comissió europea, al Consell d'Europa i a l’OSCE. 

Som un actor polític

Article publicat a Tribuna.cat 

Durant les darreres setmanes, els independentistes hem estat convivint amb una estranya barreja de sensacions. Els dies han anat transcorrent enmig de la perplexitat, la decepció, la impotència, la indignació...

Finalment, el dimecres 14 de gener, l’acord va arribar i, el mateix dimecres al vespre, vam poder escoltar com els dos actors principals d’aquest trist serial que ha durat setmanes ens n’explicaven l’abast.  

Volíem l’acord o, millor dit, el necessitàvem, per acabar d’una vegada amb aquest maleït carreró sense sortida en què havíem entrat i que amenaçava el propi procés d’independència. L’acord era imprescindible perquè la unitat d’acció de l’independentisme començava a esquerdar-se per diferents bandes.

Aquest acord té aspectes negatius? I tant! Aquest no és l’acord que demanava l’Assemblea, ni pel que fa a la data, ni en la forma, ni en com s’ha desenvolupat, ni tampoc perquè no ens mostra cap full de ruta perfectament tancat i acordat. És, a més, un acord només entre dos partits que sembla oblidar la transversalitat del moviment independentista.

Ara bé... tenim el que tenim i, el principal és que tenim ja una data: 27 de setembre. Des de l’Assemblea hem après que mirar enrere, que les mirades al passat només ens poden servir per aprendre dels errors que hàgim pogut cometre. Des de l’Assemblea sabem que, per damunt de tot, cal mirar endavant, més enllà de l’horitzó. Ens cal, sempre, dirigir la mirada cap al futur.

No mirarem enrere... Disposem de 8 mesos per poder treballar de manera més intensa si cal en el nostre principal objectiu: ampliar la majoria social favorable a la independència. Disposem de 8 mesos per assegurar la victòria de l’independentisme en les properes eleccions.

L’Assemblea, recordem-ho de nou i que tothom ho tingui ben present, és una organització sorgida de la societat civil, però amb un clar objectiu polític: la independència. Que ningú, doncs, ho oblidi, i els partits polítics els primers. Som actors polítics de primer ordre en aquest procés i no estem disposats a renunciar-hi.

Després del que hem viscut a partir del 9 de novembre, estem preparats per jugar-hi més fort encara, no només per aconseguir la República catalana independent, sinó perquè aquesta república sigui diferent. Volem un Estat nou que ens serveixi per construir un nou país. Un Estat nou que ens permeti lluitar des del primer dia contra les emergències socials i econòmiques que patim. Un Estat nou que signifiqui regeneració democràtica, una regeneració que, tots en som conscients, ha de començar pels propis partits polítics.

El principal garant d’aquest procés ha de ser el full de ruta que caldrà aplicar immediatament després de les eleccions. Un full de ruta comú, acordat i amb compromisos de compliment per part de totes les forces polítiques sobiranistes.

És en aquest full de ruta en què l'Assemblea va centrar, des del primer moment, tots els seus esforços, malgrat la mentida que han mirat d'escampar alguns mitjans i gent interessada, intentant fer creure que a l'ANC només li preocupaven les llistes, les candidatures i els noms.

Algun dia, segur, n'haurem de parlar abastament d'aquests darrers dos mesos. Haurem de parlar de la feina silenciosa, discreta, sacrificada i intensa que ha fet l'Assemblea.

Comunicat de l'ANC sobrel'acord Mas-Junqueras

Arran de l'acord del 14 de gener entre el president de la Generalitat de Catalunya i el líder del primer partit de l'oposició, amb la presència de l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència, el Secretariat Nacional de l'Assemblea expressa que:

Amb l'acord que han assolit el president de la Generalitat i el cap de l'oposició tenim una data per al referèndum definitiu: les eleccions. El 27 de setembre s'ha convertit en el nou horitzó en el qual hem d'abocar els nostres esforços per garantir-ne el caràcter constituent i, des de l'Assemblea, hem treballat per fer possible aquest acord que ens porti a culminar el nostre procés polític amb èxit.

 Cal dir que aquest no és l'acord que demanava l'Assemblea, ni pel que fa al calendari, ni en la forma, ni tampoc mostra un full de ruta perfectament travat i tancat, però ara ens toca guanyar les eleccions de la independència. I per això des de l'Assemblea treballarem per aconseguir dues coses: d'una banda, sumar més forces polítiques a l'esmentat acord per a la transició nacional i, d'altra banda, incorporar més persones a la majoria social per la independència.

Des de l'Assemblea no creiem en els intents de reformar un Estat caduc. Volem crear un Estat nou, perquè és l'única manera de tenir totes les eines que ens han de permetre fer front a les emergències socials, econòmiques i democràtiques que patim.

Tenim molta feina i un objectiu engrescador. Ara toca tornar a treballar plegats per fer de les properes eleccions al Parlament de Catalunya les nostres eleccions decisives. 

Secretariat Nacional de 

L'Assemblea Nacional Catalana