dijous, 2 d’abril de 2020

Una visió cosmològica i personal del món (2. Joan Guarch. Confinament i reflexió)



L’Univers, el macrocosmos, és un món energètic en íntima relació amb l’individu, el microcosmos, que continua essent un camp energètic. Des d’aquesta visió s’entenen molts dels principis filosòfics i religiosos de la vida i de moltes cultures. Aquesta visió coincideix en gran part amb els conceptes de la física quàntica d’avui. 
AMOR ÉS ENERGIA UNIVERSAL. L’ENERGIA UNIVERSAL (DEU) ÉS AMOR
Déu = Pare, Fill, Esperit Sant son tres parts de la mateixa essència.
Nosaltres som fills de Déu. Com a fills de Déu, SOM DÉU.
Som Déu experimentant la seva pròpia essència a la Terra.
Tenim una capacitat infinita i això és el que tindríem que saber trobar, descobrir i experimentar en aquesta nostra, seva, experiència terrenal.
Crec que tots els humans som una part de Déu mateix i, per tant, som Déu i Déu és Amor. Tots, per tant, per dins som iguals = Amor = Déu
I aquesta qualitat quan la deixes fluir des de dins cap a fora pot ser fantàstica en les relacions sentimentals, per exemple. Però l’amor no es pot gaudir dels altres, sinó d’un mateix. Només gaudeixo de l’amor de l’altre si dins meu he cultivat l’amor. Aleshores la comunicació és molt profunda, fructífera.
Bé, NO ESTIC BOIG. Una cosa és dir-ho i l’altre experimentar-ho.
Intento que la meva capacitat d’amar sigui cada cop més gran. 
SÓC UN CAMP D’ENERGIA
La pròpia física quàntica reconeix que els nostres cossos son camps d’energia. Si ho entenem així comprendrem millor, per exemple, el feeling que irradia entre dues persones. Molta de la comunicació entre les persones és transmissió energètica. La mateixa transmissió de sentiments i emocions és essencialment  transmissió d’energia. Perquè, sinó, s’acceleren les palpitacions del cor en estar al costat d’una persona amb qui “connectes”? 
Un altre tipus de connexió és la de sentir una pau, una tranquil·litat profunda, una espècie de relaxació en entrar en contacte íntim amb l’aura d’un altre. O al contrari, una gran agitació o intranquil·litat. Ve a ser com quan tens el mòbil al costat d’un magnetòfon o ràdio i, de cop i volta, la ràdio comença a fer un soroll terrible i després acaba sonant el telèfon (o fins i tot a vegades ni tan sols sona) però s’ha produït un camp magnètic pel telèfon que interfereix la radio. 
ACCEPTO EL MÓN TAL COM SE’M PRESENTA.
Acceptar el món tal com se’m presenta no és poca cosa. Acceptes les coses tal com vénen. Vénen per alguna raó. Esdeveniments, fets, persones, noves relacions. No és aconsellable defugir-ho. Cal enfrontar-s'hi i viure-ho. Segur que aprendrem i millorarem. Creixerem amb l’experiència  i a més, el món, el nostre i el dels altres que ens envolten canviarà.

Cap comentari :

Publica un comentari