Benvingudes i benvinguts al Vull una resposta en confinament.
A Catalunya Principat, als Països Catalans, a l’Estat espanyol els contagis, els ingressats i els morts provocats per la pandèmia del coronavirus 2019 continuen i les dades són ja esfereïdores.
Amb el temps suposo que anirem sabent motes veritats. Amb el temps potser coneixerem la magnitud de la tragèdia que ha comportat la nefasta gestió de la pandèmia per part de l’Estat espanyol.
No confinar Madrid quan era imprescindible. Impedir el confinament de Catalunya, Aplicar les mesures de control tard i malament. La compra dels testos defectuosos. No voler comprar material pagant al comptat que obliga la Xina a paralitzar enviaments. Requisament de material per centralitzar-ho tot a Madrid. La mobilització de tot l’exèrcit facultant els militars per fer d’agents de l’autoritat. Les esperpèntiques rodes de premsa inèdites a Europa amb militars, policies i guàrdies civils carregats de medalles. Mesures econòmiques insuficients... El gran problema dels autònoms i de la petita i mitjana empresa. Manca d’informació per a tots els col·lectius.
No hi pot haver pitjor Estat que aquell que és corrupte, que està regit per una monarquia corrupta, que és autoritari, venjatiu i que limita els drets dels seus ciutadans. Un Estat que considera els seus governats com a súbdits. Un Estat que és incapaç de gestionar qualsevol crisi, ja sigui l’etern conflicte amb Catalunya, ja sigui la crisi econòmica, ja sigui la crisi sanitària.
Segur que ja heu vist la darrera frase que circula per les xarxes...”Tinc més pressa per sortir d’Espanya que per sortir de casa”. Restar sotmès a un Estat com l’espanyol no fa més que reafirmar-nos, cada dia que passa, en la voluntat de crear i construir una República catalana independent.
Pel que fa als presos polítics, com ja sabeu, les amenaces del Tribunal Suprem han tingut els seus efectes i continuaran sense sortir de la presó. En aquest sentit hi ha hagut alguns twits força crítics amb la Gneralitat de familiars dels presos. La germana de Dolors Bassa, la Montse Bassa, ha dit: “Que tenim l’enemic a Madrid ja ho sabia. El que no sabia és que també el tenim a casa”
Missatges durs... també ho ha estat el periodista Vicent Partal que ahir publicava un editorial força dur amb el Govern i la Generalitat. Dur, però que ens ha de servir per reflexionar-hi.
Partal denuncia que, el 155 del 2017 es va trobar amb la nul·la resistència de les institucions, de la gran majoria de funcionaris, de la majoria de polítics que avui són al Govern... tots van col·laborar amb l’Estat. L’Estat sap, doncs que som vulnerables, més ara en què ens trobem tancats tots a casa i per tant queda anul·lada la força del carrer.
L’Estat espanyol està en una decadència absoluta. Podem guanyar amb l’estratègia adequada. Podem guanyar, però, com diu Partal, hem de saber que podem guanyar, hem de voler guanyar, i assumir els riscos que comporta la victòria.
Ens en sortirem... segur. De la pandèmia i de la llosa que significa l’Estat espanyol
Com cantava en Jaume Sisa “El temps no compta, ni l’espai. Qualsevol nit pot sortir el sol”.
I ara és el moment de la frase de la setmana... Qui millor perquè ens la digui que la Clara Ardèvol? Endavant, Clara...
Frase de la setmana
Avui recordarem una frase de la pel·lícula “El club dels poetes morts”, que va rebre en el seu moment l’Òscar al millor guió original. Tots recordarem aquell professor de literatura que ensenya als seus alumnes el significat de "Carpe Diem" (aprofitar el moment) i la importància de fer realitat els somnis a través de la poesia.
M’he enfilat a la meva taula perquè vull recordar-me que sempre cal mirar les coses d’una manera diferent.
Gràcies, Clara.... Carpe Diem... Una abraçada virtual
Una altra abraçada virtual als nostres productors Josep Pedrol i Xavi Portet i a tota la gent d’ETV Llobregat.
A les 8 del vespre, com cada dia, sortirem al balcó a aplaudir a la nostra gent, a tot els professionals sanitaris i a tots els que treballen i s’arrisquen perquè la nostra vida sigui al més normal possible.
Marxem també, com sempre, amb el pensament posat en la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili. Els volem lliures. Els volem a casa.
Fins ben aviat. Que tingueu molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada