dimarts, 14 d’abril de 2020

Sota quins principis em relaciono .-2- (8. Joan Guarch. Confinament i reflexions)



NO CREC EN GURUS O GUIES ESPIRITUALS
Òbviament perquè, normalment, son uns farsants. Però això és aplicable a qualsevol àmbit de la vida, mestres, amics, companys de feina, caps, polítics, parella, llibres, etc...
Tot aquell que va per la vida de “mestre”, malament, especialment si s’ho creu i vol crear escola. En base a què?, creu que està en possessió de la veritat? Creu que ha tingut una revelació divina? Cap dels grans esperits universals ha volgut crear escola, tots l’han vist creada al seu voltant, a pesar seu. Cap dels grans esperits ha dit als que han estat al seu voltant que fessin això o allò. Les ensenyances dels grans esperits han estat recopilades i interpretades  per altres a posteriori i, normalment, per extreure’n algun profit o poder personal. No es tracte de creure el que diuen els altres sinó, aprofitar el que diuen aquests altres, l’experiència col·lectiva, per trobar el propi camí i la pròpia veritat.
EL QUE SAP, NO PARLA. EL QUE PARLA, NO SAP.
En realitat crec que és un proverbi xinès. Es una d’aquelles frases paradoxals, que a mi em sembla molt original. De l’estil d’aquella del maig francès: “prohibit, prohibir”. S’escau amb la manera com entenc el paper dels individus. Hi ha gent que xerra molt i en realitat son uns bocasses, no diuen res important i no fan res.
A mi no m’agrada xerrar molt, encara que quan parlo d’un tema que domino i m’atrau, no escatimo opinions. El paper d’un líder que no xerra es, si més no, peculiar. Un líder ha de saber comunicar, però la comunicació també es pot fer amb l’actitud, amb el gest, no solament amb la paraula, perquè, com he dit abans, amb la paraula s’expressen idees i, les idees es poden manipular, tergiversar, canviar.
Sempre recordaré que una professora, de mates de 2n de batxillerat, empipada perquè els alumnes xerraven a la classe, va dir que ella no explicava més la classe, que si algú volia, que ho fes ell. Un alumne es va aixecar i va anar a la pissarra i va explicar la classe. Tothom va escoltar i li preguntava coses que ell responia. La professora va quedar sorpresa i em va dir: “i a més l’ha explicat bé”. Aquell alumne sabia però no parlava, fins que va ser el moment.
TOT ALLÒ A QUÈ M’ENFRONTO SON IDEES. LES IDEES ES PODEN CANVIAR
La vida està plena de conceptes i d’un conjunt de definicions sobre les que ens hem posat d’acord. La realitat és un conjunt d’idees i, aquestes, com totes les idees, es poden canviar. No hi ha res que sigui immutable. Nosaltres podem canviar les idees i la interpretació que fem de la vida.
CADA DIA COMENÇA DE NOU
Una “perogrullada” però que ens convida a no sentir-nos condicionats pel passat i la nostra historia personal passada o recent. Cada dia es presenta amb una renovada il·lusió i por ser meravellós segons el vulguem viure. Cada dia és una nova oportunitat.

Cap comentari :

Publica un comentari