dilluns, 6 d’abril de 2020

Com sóc jo? (4. Joan Guarch. Confinament i reflexions)



PER FORA TOTS SOM DIFERENTS. PER DINS TOTS SOM IGUALS: AMOR.
Realment un dels principis més difícils de compartir.
Aquest principi és, de tota manera, un dels meus convenciments. Accepto i crec en les persones profundament. Això no vol dir que comparteixi amb elles les seves actuacions. Quan discrepo profundament amb algú necessito un cert temps per tranquil·litzar les emocions, les sensacions, per després poder establir la relació sense condicionants. 
És important parlar dels fets que fan les persones, no de la seva idiosincràsia personal.
Es té que estar d’acord o no amb els actes que fan, no per aquests actes desqualificar-les a elles en si mateixes.
Crec que tothom en el seu moment i en les seves circumstàncies  fa el millor que pot decidir  en cada moment. No sé explicar perquè hi ha persones que en un moment maten a d’altres, ni explicar com, en aquella circumstància, allò és el millor; potser només tingui explicació en la globalitat del món que ens envolta, en fi, no ho sé.
En principi és una aposta decidida per les persones en sí mateixes. Total.
COMUNICO AMB EL MEU INTERIOR
El món no és, només el que passa al nostre exterior. El món interior és summament interessant i ens condiciona la manera com vivim l’altre. Per exemple els somnis son una finestra d’aquest món interior. Ara amb la informàtica ens podem arribar a confondre. Podem no saber si estem vivint un somni, una experiència virtual o la pròpia realitat.
Saber viure els somnis és molt enriquidor, ens dóna altres experiències. Per això s’ha de fer un treball d’interpretació. Els indígenes de molts continents han dedicat una gran part de les seves vivències a interpretar els somnis és part del seu substrat cultural. Els somnis poden ser molt agradables, d’aquí ve l’expressió “He passat una nit de somni” o molt desagradables “he tingut un malson”. De tota manera per entrar als somnis s’ha d’estar disposat a entrar en part a un cert mon de bogeria. La bogeria que ens permet realitzar un somni i aquest és un mon que s’ha d’agafar amb molt respecte i gens a la lleugera.
CONFIO EN LA MEVA INTUICIÓ. ESCOLTO ELS MEUS SENTIMENTS.
Es tracte d’escoltar el teu cor. Aquest és el principi. En moltes vegades la primera intenció és la que val, és la que surt de dins, del sentiment, de la intuïció. La segona sempre és la racional i està mediatitzada per tots els condicionants que un arrossega de la seva vida. És bàsic fer cas del que un vol fer no del que ha de fer. Per saber escoltar els sentiments moltes vegades cal fer un treball important quan a un el domina la racionalitat. Saber tornar al principi suposa un  esforç important de saber canviar molts hàbits de resposta (mal) adquirits.
RESPECTO I ESCOLTO EL MEU COS. TÉ CONSCIÈNCIA PRÒPIA
Aquesta consciència és independent de la ment racional. Un exercici que he practicat és anar en fila índia un grup de persones, a la nit, sense llums, només amb la claror de la lluna, caminant per un sender de bosc. El que va davant comença a córrer i els demés tenen que seguir en fila sense separar-se del de davant seu més enllà d’uns dos metres. Si segueixes, sense pensar en res, deixant-te guiar pel teu cos no passa res, però si t’entra el dubte, la por, i penses, et fots la gran castanya, perquè en un moment determinat en lloc de girar cap a un costat ho fas cap a l’altre perquè t’has imaginat, cregut, o, en definitiva, has pensat que era cap allà en lloc de deixar-te anar seguint les sensacions del teu cos. El cos té consciència pròpia i tenim  que escoltar el que ens vol dir en moltes ocasions. Si volem fer qualsevol cosa i no podem, perquè de cop i volta agafem un refredat que ens impedeix fer allò que havíem planificat, a lo millor és que el cos ens està dient que allò no ho teníem que fer. Hem de saber escoltar totes aquestes senyals.
CONFIO I M’APRECIO A MI MATEIX. M’HO MEREIXO
Son les gotetes de confiança en un  mateix, que donen el toc final agraciat al paper en l’obra teatral en la que un participa. Penso que soc un tipus interessant, amb una bona experiència de vida personal, treballador, amb una certa cultura, amb enginy, bon caràcter, afectuós, fidel, honest, en definitiva un tipus que no destaco en cap camp de la vida però que, en conjunt em fan ser una persona DIGNA amb qui val la pena relacionar-s’hi en tots el àmbits de la vida, personal, sentimental, professional, polític.
Aquesta confiança en un mateix és essencial per triomfar en la vida. No en el mon competitiu dels diners, etc, sinó en l’aspecte purament personal. I jo, confio i m’aprecio a mi mateix perquè m’ho mereixo. 
NO EM SENTO LIMITAT. TINC AMPLITUD DE MIRES.
No ens podem conformar amb aconseguir resultats dins d’un àmbit limitat. Podem desbordar qualsevol barrera. Hem d’anar més enllà del que tenim davant. L’arbre no ens ha de fer perdre de vista el bosc. No “abans de”, després sabrem acceptar els resultats aconseguits.
DESTERRO DE MI LA POR
Evidentment la por és un avís de protecció en situacions límit i de perill, és una defensa. La por es pot viure de dos maneres extremes diferents, aquella en la que en la situació de por ens quedem quiets, paralitzats, sense fer res, segurament per passar desapercebuts i l’altra, en la que reaccionem violentament atacant per intentar superar la situació, vencent-la. Però estem parlant de la por bàsicament física. El que tenim que desterrar de nosaltres és la por emocional, anímica. La por anímica sempre és castrant. Ens anul·la. Impedeix que surti la creativitat de dins nostre.
Existeixen pors a moltes coses, estar sols, el què diran, la frustració sentimental, etc... Eliminar la por de la nostra vida és un dels nostres més grans objectius, necessitats i èxits si ho aconseguim.
No tinguis por a res emocional. Viuràs la vida amb molta, i més gran, plenitud

Cap comentari :

Publica un comentari