Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 28
Dia 25 de l'Estat de setge
Sols intentava convertir en vida tot el que espontàniament brotava dins meu.
(Carme Riera. "Una primavera per a Domenico Guarini")
MICROCONTES PER AL CONFINAMENT
VINT-I-VUITÈ DIA (DIJOUS 9 D’ABRIL)
Microconte 28 : Ficció vital
La trucada telefònica els va trastocar de dalt a baix. Els resultats de la prova a què s’havien sotmès dies abans van ser del tot negatius i no se’n van saber avenir. La Magda va tancar La pesta d’Albert Camus. La Itzel va enllestir el vint-i-dosè arc de sant Martí engrescador. Les dues van córrer a comunicar la notícia al pare, que enviava el darrer microconte a les millors amistats. Els tres es van abraçar i es van fondre en un mar de llàgrimes. El Bernat, que acabava de batre un rècord de tocs de peu amb un rotllo de paper higiènic, també s’hi va capbussar. Quan els quatre es van mirar, sabedors que ni eren portadors ni podien transmetre la Covid-19 a ningú, la porta de casa es va obrir de bat a bat. També les de totes les cases del món. Les autoritats sanitàries mundials acabaven de decretar la immunitat del planeta sencer, però per uns instants un so estrident els va tornar a confinar les pors. Les gomes tensades de milions de mascaretes van petar alhora amb la força d’uns somriures massa llargament esperats.
Joan Pinyol
(Microconte escrit ahir i ple dels millors desitjos de salut per a tots)
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada