Com m'interrelaciono amb els altres (6. Joan Guarch. Confinament i reflexió)

GAUDEIXO DE LA SINGULARITAT DE TOTS

Soc capaç de gaudir d’algun aspecte de la personalitat, fins i tot del meu pitjor rival?

“Aquí queda eso”.

Tots, absolutament tots, poden aportar quelcom de positiu a la vida perquè fins i tot el ser més execrable em fa veure com no he de ser.

NO JUTJO O CULPO ELS ALTRES

Qualsevol actuació dels altres és una ocasió que se’m presenta per avançar. Els indígenes centreamericans, en concret els asteques, tenen una figura que aprecien molt, és el que anomenen El Pinche Tirano. Es aquella persona que es la més emprenyadora per a una altra, aquella que sempre la fa sortir de polleguera, doncs, bé, ells creuen que això és tenir una benedicció perquè aquesta persona l’obliga a millorar.

Ara, si en lloc d’això et dediques a donar-li la culpa als altres, no evoluciones gens. Només fas que compadir-te i això, canvia alguna cosa? No. Hem d’assumir la nostra responsabilitat.

NO CAPTO ALS ALTRES PER A LES MEVES IDEES.

Per a mi és molt important la llibertat dels altres. És molt irresponsable voler convèncer els altres perquè creguin el que tu penses. En realitat això seria una arrogància. És molt millor, fer, explicar la teva posició i, si algú vol compartir-la, gaudir-ne amb aquesta persona, però des de la seva absoluta llibertat. Quina responsabilitat voler que els altres facin o pensin el mateix que tu, perquè tu els hi has insistit. I si no surt bé?

De tota manera és quelcom que la gent fa sovint. Intentar captar els altres.

CREC EN L’INDIVIDUALISME SOLIDARI

És un dels principis que semblen contradictoris. La solidaritat moltes vegades dilueix a les pròpies persones que la practiquen. A vegades esperits porucs, amb poca personalitat, s’amaguen darrera de les actuacions del grup per justificar la seva poca empenta. Aquest principi el que vol ressaltar és la importància que té l’actuació individual, l’esforç personal,  la personalitat i, des d’aquesta força, aleshores practicar la solidaritat amb els demés. En primer lloc està el propi individu. Les coses es fan perquè a l’individu li agrada fer-les, no perquè el grup les imposi. Després d’acceptar això hi ha la consciència de pertinença a un col·lectiu del que val la pena, però mai abans. Hi ha moltes persones que això que dic no ho tenen gens clar.