divendres, 3 d’abril de 2020

"No siguis borinot!", microconte del dia (Dia 22 del confinament. Dia 19 de l'Estat de setge)

Dibuix de la Rosa Armangué a propòsit del microconte d'ahir "Noves propostes"

Confinament, dia 22
Dia 19 de l'Estat de setge

Els policies estossinaven amb fúria, una vegada i una altra, sempre davant del mateix punt, just davant d'ells. Tenien els ulls sortits, el rostre burell, potser reflex de l'uniforme, les pupil·les roges, les dents serrades, la mirada esbarriada, i colpejaven sense ni com va ni com ve, com animals enfurits, o gossos deixats anar després d'haver estat llargament empresonats. (Montserrat Roig. El temps de les cireres)

MICROCONTES PER AL CONFINAMENT 

VINT-I-DOSÈ DIA (DIVENDRES 3 D’ABRIL)

Microconte 22 : No siguis borinot! 
Tenia ganes d’estirar les ales i va sortir a fer un volt. Quan el borinot va sobrevolar una piscina pública tots els banyistes se’l van treure del damunt. Amb tovalloles, amb esquitxos, amb estris per treure fulles de l’aigua… Fins i tot el socorrista va provar d’interceptar-lo a cops de flotador. Va agafar alçada i poc després va aterrar en un jardí particular on prenia el sol una dama enjoiada. Quan el va veure, va dedicar-li una ganyota i va cridar el majordom. Aquest el perseguí amb un esprai a la mà i va aconseguir ruixar-lo de cap a potes. Sort que es va confondre amb el netejador de mobles de caoba i el borinot —ara lluent— va seguir volant, com si res. Al pati d’una escola, en plenes colònies d’estiu, va tornar a crear l’alarma entre els reis de cada casa d’aquell poble ingrat. Els menuts van córrer en totes direccions i ell reposà una mica les ales a l’escaire d’una porteria de futbol. També amb cara de fàstic, se li va acostar un dels monitors amb una pilota de cuir a la mà i amb totes les intencions del món d’esclafar-lo d’un cop sec. Però li va fallar la punteria i el borinot va prosseguir el seu periple, despertant més desaprovacions a tort i a dret. 

El dia que va decidir disfressar-se de papallona per estalviar-se tantes mostres de repulsa, el caçaren de seguida i després d’una perforació mortal al baix ventre, va passar a formar part, per sempre més, de la vasta col·lecció d’un lepidòpter local. Ara tothom el mira amb uns altres ulls.

Joan Pinyol
 (Del llibre Glops (Ed. Petròpolis, 2009) 
 www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada